dissabte, 9 de gener de 2016

Faraó de Baix, el Columpi


Aquest matí hem anat a buscar novament el vessant sud de Montserrat. Avui ens n'hem anat al Faraó de Baix, al sector del Columpi, on havia estat fa uns mesos.

Hem anat a començar per la El Pivotante (6a), que jo encara no havia fet mai. Com la resta d'aquest pany de paret, és bastant durilla pel grau. Regletes i foradets que requereixen unes bones tibadetes als primers metres i més amunt tampoc no regalen res... En Ramon avui decideix anar en top-rope, que ahir va cansar-se fent altres feines, però en total se n'ha sortit la mar de bé.

En Ramon, a El Pivotante

A continuació m'he posat al primer llarg de Lleno de Rabia (6a+). És de l'estil de l'anterior, però un xic més rabiosa. Serveix per anar escalfant i perquè en Ramon faci el díedre en top.

 En Ramon fent el díedre. La Lleno de Rabia queda just a la dreta.

Després ens n'hem anat un xic més a la dreta, a provar alguna de les vies llargues i dures que hi ha. Trobem una cordada a la Amnistia així que em poso a l'Antonio

A l'Antonio (6c) vaig fent bé fins que comença el tram més vertical, a l'alçada del sostret que ve en diagonal de la dreta. Fins aquí va sortint presa típica de la cara sud, amb algun alejillo important. Però en el punt més complicat no llegeixo fàcilment la continuació i em penjo per no petar-me. Després de veure-ho clar, tiro amunt sense massa problemes, reposant en un parell de llocs més. Si bé al principi m'ha semblat impossible, quan em despenjo veig clar que puc engalomar-la en un segon intent.

Al primer intent a l'Antonio. El punt on es torna més complicada ja és a tocar.

En Ramon li fa un top-rope i se'n surt força bé, tot i penjar-se en algun punt i rebre un xic de força ventral. I això que representa que ell anava petat...

Arriba el moment de fer-li un segon intent. La primera meitat, fins on m'he penjat abans, em surt molt i molt bé. Anant a vista he apretat molt més del compte. Ara que sé que hi ha presa puc pujar molt més relaxat. Arribo al crux on tibo un xic en bavaresa amb l'esquerra per posar el peu dret sobre el sostret i agafo correctament la seqüència de cantos raonables i així vaig aguantant fins la reunió. Recompensa al segon intent, apretant, però sense excés. M'ha deixat una sensació boníssima! A veure si un altre dia cau la Insubmissió o, qui sap, la Amnistia!

A punt d'acabar l'Antonio. A la dreta, una cordada a Insubmissió.

Tant el Ramon com jo teníem compromisos que ens han fet que avui toqués deixar-ho aquí i hem enfilat el camí de baixada. Avui hem estat tres cordades per aquesta zona. I hi havia algú més al sector de la dreta, però res comparat amb la quantitat de cotxes que hem trobat al Clot del Boixar... Allò devia ser la rambla!

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats per l'encadenament! un 6c ja fa patxoca! les vies "fàcils" del Faraó de baix recordo que ja patinàven quan jo hi anava...el grau deu haver pujat!!

Petrus ha dit...

Gràcies, Jaume! Darrerament n'estan sortint alguns, esperem que segueixi la ratxa! I sí, hi ha algunes vies que estan bastant sobadetes!