Avui amb en Ramon hem anat a la Desdentegada. Calia buscar un lloc arrecerat, i l'hem encertat. Amb el que no comptava és que el sol deixa d'entrar en alguns llocs força aviat, però no hem patit pas fred, no.
Hem començat per la placa del sostre taronja, on hi ha les més faciletes. Comencem per la #17 (V+). Una via on cal portar moltes cintes, llarga, mantinguda i ben guapa. El més difícil és al principi i després és anar fent. Per sort, s'han reequipat les reunions amb anelles. Diria que la darrera vegada encara hi havia els ganxos originals, però potser m'equivoco. En aquesta primera via, en Ramon ha flipat amb la tècnica de peus, però l'ha fet ben bé!
En Ramon, a la primera del dia, la #17!
A continuació, al Ramon li ha fet gràcia fer la de la seva dreta, la #18 (V+). És de l'estil, amb un començament un xic més delicat, on cal dansar bé sobre merdetes de peus. L'hi ha sortit millor, tot i que jo la trobo més dura.
Jo mateix a la #19
D'aquí hem passat a la #14, un 6a+ guapíssim i ben llarg. Crec que portava 16 cintes i no me n'ha sobrat cap... Aquí cal apretar una mica més. Al principi, amb algun pas de finura, com a les anteriors. Després es redreça i hi va havent forats, cantos i bons peus, però tot això s'ha d'anar trobant i, a més, s'ha d'aguantar!
Al muret de la #14
Al Ramon també li ha sortit i ha quedat més feliç que un anís. Però abans hem viscut l'anècdota del dia: Recuperant la corda, aquesta ha caigut i ha fet algun embolic entre les tres primeres assegurances. Total, que anem tibant i ens ha aparegut un nus que ni fet expressament!
Nusos que apareixen per art de màgia... És el que té la muntanya màgica!
Algun embolic amb les cordes ja l'havia viscut abans, però ha estat la primera vegada que s'hi fa un nus simplement recuperant-les! Com diuen els castellans, vivir para ver!
I, per acabar el dia, he decidit provar la #22 (6c). A la seva esquerra n'hi ha una altra amb parabolts, de la que no en tinc cap informació. Si algú en sap alguna cosa, s'agrairà! La #22 no l'havia fet mai i anàvem amb el temps just. Així que tocava fer-li un pegue a vista i a mort! Els primers metres són sobre presa petita, amb algun moviment interessant, però van sortint bé. La cosa es complica als voltants del llavi on comença un desplomet. S'hi arriba bé, però per superar-lo hi ha un bon pas. Primer una llastreta i quelcom més fins posar els peus al forat del llavi. Després una merdeta d'esquerra per pujar peus i caçar unes bústies no massa bones, però que han servit. Després encara queda algun passet, però aviat es pot reposar un xic amb bons peus. Anava ben petat i he hagut de refer-me en uns quants llocs, però ha acabat sortint!
No demostra res, però una foto és una foto! Per aquí hi va la #22!
No ens ha quedat més temps. A més, tots dos ens n'hem anat ben contents, cadascú amb el seu grau màxim a vista a la butxaca. Què més es pot demanar!
A prop nostre hi havia tres nois que estaven a la placa de la #26, #27 i #28. Aquí hi tinc feina per un altre dia!
3 comentaris:
Un racó ben arrecerat per quan bufa el nord i fa fred! aquest sector és ben punyetero...i ara que deu estar més relliscós deu n'hi dó quins cinquens....el 6a+ de l'esquerra és una gran via , sobre el que dius de la 22, a l'esquerra hi havia tres cies de IV V-...ara que estan a una altra placa, si és a la mateixa ha de ser nova...encara n'hi caben?
La vem equipar fa uns anys amb la T., per completar la cosa. No recordo el nom que li vem donar però sí el grau: pels voltants del 6c.
Salut
pBOOKs
@Jaume: Doncs sí que és una bona opció per aquest dies frescos i ventosos, sí. La placa dels cinquens està un xic relliscosa, però diria que fa anys que no empitjora :) I sobre la via nova, està a l'esquerra del 6c i té prou entitat per sí sola. Es veu guapa!
@Pere: Gràcies per la informació i gràcies per obrir aquestes vies! Es veu ben guapa, deu ser de l'estil de les seves veïnes. Llàstima que no en recordis el nom, seria una bona excepció entremig de tantes a les que tothom coneix només pel seu número :)
Publica un comentari a l'entrada