Avui amb en Ramon ens n'hem anat a cercar l'ombra matinal de la cara oest de la Pastereta. L'objectiu, fer la Vilmanbar i, si hi ha temps i ganes, la Sac de Paciència.
Després de fer una bona suadeta amb l'aproximació, comencem el festival amb el primer llarg de la Vilmanbar (6a). Uns primers passos tranquils i ben aviat estem ballant una dansa d'equilibris per anar cercant el millor camí per no complicar-se massa. De tota manera, tots dos hem trobat que aquí s'ha d'anar amb compte. Potser és que agafa en fred... La reunió és en un lloc poc agraciat, amb equipament poc agraciat (xapes i anelles casolanes), però l'hem fet on tocava.
Jo mateix iniciant l'activitat al L1 de la Vilmanbar.
El segon llarg (V+) comença enfilant-se una mica per la fissura, en terreny no massa bo, i aviat es passa a la placa de la dreta. Aquí la roca ja és excepcional i ens acompanyarà així la resta de llarg. Els passos més difícils són al principi. Després la dificultat va baixant progressivament.
El Ramon s'atreveix amb el tercer llarg, que comença vertical i interessant (V+). Després, la dificultat va minvant progressivament, a mida que la paret també va perdent verticalitat. La reunió és comuna amb la Funció Clorofílica, en una anella que després farem servir per rapelar.
Arribant a la R3. Bones vistes!
Per fer la quarta tirada ens movem uns metres a l'esquerra, a cercar la fissura de la part esquerra de la mena de gran llastra que dibuixa la paret. Trobem un parabolt a un metre de terra per tenir quelcom entre els membres de la cordada si la roca, dubtosa, jugués una mala passada. Cal enfilar-se una colla de metres per un terreny un cal anar amb compte per xapar el següent parabolt. Després la roca es torna més vertical i de millor qualitat i ens reserva alguns moviments ben agradables, en tendència a l'esquerra.
Al darrer llarg de Vilmanbar, ja sobre bona roca.
Des d'aquí m'he despenjat en plan esportiu i he animat en Ramon a fer-lo de primer. Sense ser una meravella de tirada, té els dos terços finals ben agradables!
En Ramon fent també el mateix llarg.
Des de la feixa final hem anat a la nostra R3, hem rapelat fins la nostra R2 i d'aquí fins al terra. Tenim temps i ganes i ara és el torn de la Sac de Paciència i em deixo el joc d'aliens, tricams i un friend a mà perquè al primer llarg (6a) es veu alguna excursió llarga...
El començament de la via és ben agraït: bústies bones i moviments estètics permeten anar guanyant metres fins que s'acaben les xapes. D'aquí es surt també amb bons forats per la dreta. Uns metres més amunt he posat un alien vermell, però potser hagués posat millor encara un friend més gran (potser fins i tot el camalot groc) que el que duia en un forat millor. Aviat baixa la dificultat i es fan uns metres a pèl fins la següent xapa. Aviat hi ha uns moviments estranys per resseguir la fissura per l'esquerra. A la dreta de la vegetació hi ha un clau que costa de xapar per allunyat. Més amunt n'hi ha un altre i també cal arribar-hi amb una certa tensió... Més amunt d'una savina, la R1. Curiosament amb 3 parabolts en vertical...
Al primer llarg de Sac de Paciència.
El segon llarg (6a) comença amb una excursió llarga sobre terreny no massa exigent, en direcció a una planxa amb una fissura cega. Des de la reunió ja s'intueix una bústia on he posat un bon friend que protegeix uns passos delicats, ja verticals i sobre roca no excel·lent. Just a la fissura horitzontal que ratlla la paret hi ha un clau que he xapat amb un mosquetó primet i extenent una cinta. De seguida s'arriba a un parabolt i comença el desplomet. Al principi hi ha xapes però torna a haver-hi una bona excursioneta, amb algun moviment delicat per xapar. Després el terreny perd verticalitat al mateix temps que les preses perden tamany i és qüestió d'anar navegant, fent servir els peus. La resta de llarg és guapíssim. La R2 queda a l'esquerra en un llavi horitzontal.
Des d'aquí hem rapelat a peu de via i hem donat la jornada per acabada. Dues vies molt bones per una matinal! Ens ha tocat el sol a mitja primera tirada de la Sac... però l'airet que passava ho feia suportable -a la paret: quan hem baixat a terra no en passava! Les dues vies són molt bones i de dificultat similar, però a la segona cal anar bé de coco.
1 comentari:
Un parell de molt bones vies, ara et queda la Cuervix, que em sembla que pica una mica mes i té unes bones excursions. Enhorabona.
Publica un comentari a l'entrada