Montroig, Ermita de Montalegre

Avui no estava clar si es podria escalar, però el fanatisme ens ha portat a intentar-ho. Ens hem acostat a Camarasa cap a Sant Llorenç de Montgai, però les parets estaven regalimant un xic massa. A més, la previsió no pintava massa bé. Total que hem enfilat cap a l'Ermita de Montalegre a dalt el Montroig, on s'han equipat unes quantes vies amb bona pinta.

Aparquem el cotxe a l'ermita i localitzem el corriol que porta al peu del sector del Retaule. Al peu de la paret fem una ullada per veure com pinta la cosa... Sembla que en podrem fer algunes sense patir massa per la mullena. Així que comencem per la dreta, amb la via Passerells (V+/6a). Comença facileta fins una primera reunió i després es redreça. A la part de dalt ataca un mur vertical amb algun desplomet per donar-li alegria. Cal anar mirant una mica però surt sense complicacions.

A la primera del dia, Passerells. Comencen les dificultats.

A continuació fem la de la seva esquerra, Balanç Polar (6a). Comença suau, com l'altra i aviat trobem alguns passets de finura passant per la placa a l'esquerra d'un diedret. Més amunt un muret amb un xic de desplom, on cal anar encertant els cantos bons, que hi són. Aquí hi havia una mica d'aigua a la zona desplomada, que complica un xic més la cosa. Bona!

A Balanç Polar. El mur es supera un xic per la dreta.

Després ens posem a El Retaule (6a) que comparteix reunió amb l'anterior. Té un estil similar, amb entrada suau, placa amb passos de finura i zona de desplomet on cal tibar-li. Penso que és més dura que Balanç Polar i no només perquè també hi trobo aigua. Calen algunes tibades amb decisió, especialment al segon desplomet on cal fer una remada d'un bon bidit, però bidit al cap i la fi. Moviments molt i molt guapos. Molt recomanable. Fent aquesta via ens hem creuat amb el col·leccionista de vies que estava fent Rampes Divertides amb un company, en versió via llarga. A la seva R1 la Rampes continua en diagonal esquerra mentre que el Retaule ataca el mur de sobre sense contemplacions.

Aquí hem creuat la Rampes i en Jordi està a la placa pre-mur final.

Un parell de bones tibades són necessàries per sortir d'El Retaule.

Després d'aquesta proposo de continuar per la de la seva esquerra, Montalegre (6b). Segurament és de les antigues del lloc perquè les xapes, tot i que són bons parabolts, no es veuen tan noves com les altres que hem anat trobant fins ara. Aquí hi ha una mica més de feina al mur final. Abans d'arribar-hi tenim escalada agraïda fins la diagonal i un ressaltillo per entrar a un mur on trobem passets de finura. Per arribar al mur final aquí hi ha un pas finet fins arribar a la lleixa horitzontal on comença el desplom. Aquí també hi ha mullena, però es pot anar trampejant. Aquí ja s'ha de tibar de valent, amb algun lateral o invertit fins xapar la darrera. D'entrada no sabia per on calia continuar i he estat mirant un xic a la dreta i esquerra. Com que desploma força reposo per veure la sortida que no és evident. Una vegada trobada, baixo una miqueta per fer tot el moviment i aconsegueixo sortir-ne prou bé: des del lateral que serveix per xapar, pujar peus i remar fins una presa plana d'esquerres un xic sortida, pràcticament a la vertical. Després pillar alguna cosa per la dreta i creuar-la per pillar bon canto. Després moure peus i es pot sortir bé fins a la reunió.

A Montalegre.

Poc abans de posar-me a Montalegre s'ha posat a ploure lleugerament, però prou per remullar una mica (més) la roca. Després ha parat i hem pensat que aguantaria, però quan el company baixa i va posant les cintes a la veïna La Somereta (6a+) torna a remullar una mica. Entre això i que La Somereta creua més trams amb mullena, decideixo fer-la ràpidament en top-rope -el company ni la farà. A diferència de les altres, aquí la primera part també s'ha d'escalar. El ressalt per sortir de la diagonal està moll i em toca fer filigranes cap a la dreta. Després placa xula amb presa raonable. I al mur final, aigua tant de mans com de peus. Però com que el canto hi és vaig fent fins la reunió, comuna amb l'anterior.

Amb això que hem recollit trastos i ens hem donat per satisfets. Malgrat el dia, han caigut 5 vies que fan un total de 175 metres de bona escalada! A totes elles la corda de 70 arriba sobrant-ne un metre. Escalar aquí amb roca seca i amb el sol a l'esquena ha de ser una delícia! Ho deixarem per un altre dia... L'escalada és agraïda, amb bona roca (tot i que el company ha arrencat un pedrot) però a vista no sempre és evident per on has d'anar, com m'ha passat a Montalegre, que ha sortit però no encadenada. Coneixent les vies ha de ser pur plaer! Les ressenyes, aquí: