diumenge, 1 de setembre del 2019

Placa Cangur


Avui hem quedat amb el Pep Ll. i el Xevi per fer una mica d'esportiva a Montserrat, que teníem oblidat des de feia temps. Penso en quelcom a l'ombra, amb poca aproximació, vies assequibles... i proposo la Placa Cangur, on havia estat una vegada fa una bona colla d'anys.

Quedem al pàrking d'horeta i enfilem camí amunt i davant portem un grup de tres escaladors que fan pinta d'anar a fer esportiva. Per sort, segueixen canal amunt i ens trobem el sectoret per nosaltres sols -de moment. L'altra vegada vam començar per la dreta i avui proposo començar per l'esquerra. Per no apretar massa, encetem el treball amb un V, Tarifa. Aviat arriben els tres d'abans que segurament s'havien embolicat... i no seran els únics, ni de tros!

En Pep a Tarifa.

Després de Tarifa proposo d'anar cap a la dreta, a fer la Cie (6a). Aquí hi ha un pas molt fi a mitja placa del principi. Presa petita i molta tensió! Més amunt hi ha un ressalt més vertical i toca mirar-s'ho novament. Sembla que per la dreta hi ha canto, però et poses directament a la via del costat. Per tant, opto per tirar bastant recte amunt, però he de tibar d'unes nyapes laterals i aguantar una porta que Déu n'hi do! Després veurem que tothom resol aquests passos anant per la dreta... Fent-ho com ho hem fet, l'hem trobat molt dura!



Diversos moments de Cie.

A continuació volíem fer la Haka, però ha arribat tanta gent que està ocupada. Optem per fer la primera de l'esquerra, a la que ningú no li diu res: Laiquen (6a). Aquesta té uns primers metres un xic tombats, amb algun pas de finura, però anar fent. Després es redreça una mica i passa cap a la placa de l'esquerra, amb uns moviments estètics i una mica més durs. Molt guapa! Molt més agraïda que la nostra versió de Cie.


Mentrestant han deixat lliure Haka (6b) i m'hi he posat. Va a buscar una fissura cega a la part superior. Primer tenim alguns passets de controlar bé els peus i, més amunt, moviments de tibar una mica més. Anant mirant es va fent prou bé. L'arribada a la reunió demana tibar d'alguna invertida de sota el desplomet i una lateral per l'esquerra que ajuda a xapar la R. Molt guapa!

Després de fer aquesta, en Xevi dóna per acabada la sessió d'escalada perquè comença a notar algun doloret que no vol que vagi creixent. Jo decideixo posar-me a Te Deum (6c), a veure com va. Comença resseguint el diedret i només cal anar controlant mans i peus i es van fent evidents els moviments. Després entra a la placa desplomada i s'ha de tibar una mica més. Per sort, hi ha peus prou bons i de tant en tant he pogut reposar. Alguna tibada més intensa per creuar la nova fissureta d'esquerra a dreta i una bavaresa per pillar la darrera xapa. Des d'aquí, pujant els peus, ja es pot xapar la reunió i donar la via per finiquitada perquè es pillen els maillons de la R. Però jo he intentat arribar a la R dignament i he fracassat. Els que hi eren abans m'havien comentat d'anar a buscar una pedra roma per la dreta, però no és gens bona ni està clar què fer quan la tens.

Al diedret d'entrada...

Encarant el desplomet.

Aquí es veu el bolt que falta per xapar i les anelles de la reunió.

En Pep, lluitant i treient la via.

Després de que en Pep l'hagi fet prou bé en top-rope encara em veig amb ganes de provar Moloko (6b+) tot i que vaig infladet de l'anterior. A Moloko es puja bé fins que el terreny es redreça i ja es fa evident que hi haurà tomàquet. Per l'esquerra de la xapa es puja prou bé, i s'agafa una bona bústia amb dreta. De seguida veig que recte no hi ha possibilitat i flanquejo una mica a la dreta, canviant de mans i anant a buscar unes altres bustietes més merdoses però que, controlant peus, permeten sortir agonitzant d'aquí. Esbufegant, vaig refent-me una mica perquè ara el terreny ja no desploma. I aquesta serà la tònica a partir d'ara: presa petita, controlar peus i moure's a esquerra o dreta segons convingui. I, sobretot, anar reposant avantbraços que els tinc embotifarrats. I això fins la darrera xapa. Aquí cal pillar una llastra invertida amb les dues mans, pujar peus i anar a caçar la cadena de la R, que també queda un xic a desmà. L'he encadenat a vista i m'ha deixat ben satisfet!




Diversos moments de Moloko, a l'aresta del sectoret.

Avui, anant tres, hem pogut fer bones fotos... però no n'hi hem fet cap al Xevi! Espero que ens segueixi dirigint la paraula :)

Amb aquesta visita ja he tastat totes les del sector. Quedarà encadenar Andanadas de Hostias (6c+), però això serà quan estigui una mica més fort... El sectoret està bé per unes visites. Però avui estava més que massificat. Com que no ha fet sol, una cordada se n'ha anat als totxos de l'altra banda i crec que el grup de tres del principi han tocat el dos en algun moment. Però hi havia penya a mansalva! Tot i això hem fet tot el que es podia demanar, sense complicar-nos ni haver d'esperar massa. Han caigut 6 vies en un matí i totes elles boníssimes!

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Es veu interessant aquesta Placa Pere, no hi he escalat mai, la recomanes? havia anat als sectors de l'esquerra de la Vinya nova, però ara són al solet...

Petrus ha dit...

Bones, Jaume!
Sí, és una placa ben interessant. Dóna per anar-hi un parell de vegades i està prou bé. En algun lloc la roca no és la típica excepcional de la cara sud, hi ha algun tros un xic més trencat, però es va netejar prou bé en el seu moment i d'això ja en fa bastant temps. Trobaràs ressenyes per internet i al llibre d'esportiva de la cara sud. El grau tira a amable també. Està bé, això sí: pots tenir overbooking segons quan :)