Coll de Merolla: La Cot Esquerra

Avui he tornat al Coll de Merolla amb l'Ernest i en Josep que han fet alguna visita a la Cot Esquerra els darrers temps i tenen ganes de continuar la feina. Per mi és un sector desconegut, tan sols vaig estar als totxos del refugi una altra vegada. Hi ha informació del sector al Vèrtex n. 281 (Novembre/Desembre 2018) on hi ha informació útil però hi manca, inexplicablement, el nom de les vies. Em referiré a les vies pel número al Vèrtex i, quan pugui, diré algun nom, espero que sense equivocarme...

La que hem triat com a primera del dia és la #9, un 6a que no comparteix reunió amb cap altra via, un xic a l'esquerra d'on el peu de via té el seu punt més alt. Una via guapa d'anar fent, però on s'ha d'apretar, amb un pas on en Josep opta per no petar-se i mirar-s'ho amb calma. Realment és ben guapa i et deixa escalfadet. Surt bé però sense sobrar-ne gaire! Serveix per tastar la tònica de l'escalada aquí: adherència, tibades en laterals, fissures romes...

En Josep enceta la jornada a la #9, un 6a que ens situa sobre el terreny.

Després l'Ernest fa la #10, Txomango (6a), a la dreta de la nostra i deixa muntat Puputs amb qui comparteix reunió.

L'Ernest, a Txomango.

El Josep i jo ens posem a la #8, Dru, un 6a que té una entrada curiosa i després anar fent, sense regalar res. Comparteix reunió amb un 6b+ que ve per l'esquerra.

En Josep, a dalt, i jo mateix a Dru.

Després l'Ernest es posa a la #14, suposadament 6b pelat, per allò d'anar augmentant la dificultat a poc a poc. L'Ernest ha de lluitar-la moltíssim així que en Josep i jo li fem un tast en top-rope. Als companys els ha semblat molt difícil pel grau proposat i jo ho comparteixo plenament. Amb la corda per dalt m'ha sortit sense entrebancs, però fent levitacions impròpies... Diria que està desfassada, en comparació amb altres que farem.

L'Ernest, a l'únic canto bo del 6b...

... i en Josep, fent contorsions i levitant la via.

A continuació ens n'hem anat cap a l'esquerra, a fer, suposo, la #3, De la Hash (6b+), una de les vies més llargues de la zona. S'hi posa l'Ernest i va lluitant, poc a poc però amb força seguretat, posant les cintes. En Josep prefereixi fer-la en top-rope i això em fa dubtar, però veient que es tracta d'una via de continuïtat, decideixo posar-m'hi de sota. 

El començament té uns passos bastant durs fins xapar el tercer bolt. Finura i un pas de pujar peu dret sense gaire mà esquerra i anar-te equilibrant a poc a poc, movent els peus cap a la dreta fins arribar a xapar la tercera. Sort de la cinta posada, si no hi hauria una apretada! Després ve un terreny més suau i un xic més trencat, però sense que caigui res. Més amunt la cosa es redreça i toca anar en lleugera diagonal a l'esquerra, per l'esquerra de les xapes. Quan la via torna a tombar lleugerament a la dreta hi ha un altre pas dur. Toca pujar per l'esquerra de les xapes, pujar peus com pots, pillar una bona gota d'aigua / bustieta de dreta i xapar creuat com pots. Després, una altra apretada per superar el tram que et deixa en una zona més tombada però amb poca presa i, aleshores sí: es poden moure peus fins una repiseta que deixa reposar a gust. Ara només queda una tibada per l'esquerra, passant per un boix i arribant a la reunió. He fet un gasto d'energia bestial, però he encadenat i m'ha deixat més que satisfet! Una via llarga i mantinguda, amb un parell de passos més durs. Molt recomanable.

L'Ernest, en Josep i jo mateix a De la Hash. A la darrera foto, agafant aire!

A continuació l'Ernest ha anat a acabar la feina a Puputs (6b+) on té els trastoso posats d'abans i la treu però amb una bona lluita! En Josep passa i jo m'hi poso en top-rope per arrodonir el dia, tenint en compte que encara no m'he recuperat de l'anterior. Surt sense entrebancs però amb algun pas bloquero. És prou xula!

L'Ernest, acabant el dia a Puputs. Hi ha algunes apretadetes!

Amb això pleguem. El lloc m'ha agradat força. L'escalada és tècnica, de peus, amb traccions laterals... i algun matollet que, de tant en tant, emprenya una mica. Es fa curiós haver d'aprofitar fissures per fer algun empotrament de dits! L'escalada és ben variada, aquí! També toca arrencar les plantes incipients perquè en algun punt s'hi amaga alguna cosa o poses el peu a prop i et pots jugar una patinada. L'equipament està bé per no passar por, tot i que algun inici té una apretadeta. Avui la roca estava molla en algun punt, amb algun forat terrós un xic humit, però no ha dificultat la progressió. Hem escalat en màniga curta, cosa que per Nadal és un petit luxe!