diumenge, 1 de desembre del 2019

Martinetti a la Formiguera i combinació a l'esperó Remacha


Sant Llorenç de Montgai ha estat el destí per al dia d'avui amb en Xevi. Mentre ens hi acostem trobem una boira espessíssima entre Ponts i Cubells que ens fa témer el pitjor... Però curiosament la boira ha quedat confinada fora de la vall escollida... al menys de forma temporal!

Decidim començar per la Formiguera i ens posem a la Martinetti, que jo no havia fet encara. Trobem una inscripció a peu de via, en una xorrera grisa, on es llegeix el nom de la via de forma tènue. Em poso mans a l'obra, seguint la línia de spits que va tirant amunt. Al principi trobem una zona més vertical (IV+) però aviat s'arrampa. Llaço la R1 i segueixo amunt per on indiquen les xapes, ara ja per terreny ben vertical amb alguns passets ben interessants (V).

En Xevi enceta el segon llarg, amb un alejillo interessant fins la primera xapa. Després, s'ha d'anar escalant, amb llastretes sanejades per aquí i per allà, amb alguna apretada en algun lloc puntual (V). En un moment determinat, la via fa un flanqueig molt acusat cap a l'esquerra, a fer reunió en una repiseta.


Al segon llarg.

Em poso al tercer llarg. Aquí hi ha una mica més de feina i hi ha alguna apretada més intensa (V+). El recorregut també fa alguna ziga-zaga i convé posar alguna cinta llarga.

Tercera i darrera tirada.

En poca estona som al cim d'una via boníssima. La roca no sembla bona, però realment està ben sanejada, en principi no hauria de caure res... És una via mantinguda i, com diu algú, més difícil del que sembla per les ressenyes.

Quan hem arribat estàvem sols i ara que pleguem la paret ja fa honor al seu nom, "La Formiguera" o potser, "El Formiguer"? Hem tingut sol tota l'estona però ara la boira treu el cap per sobre les muntanyes del davant i projecta ombra a les primeres tirades... Curiositats meteorològiques.

Enfilem el camí de baixada i en poca estona som a baix. Acostem el cotxe fins al peu de l'Esperó Remacha i ens posem mans a l'obra. En Xevi s'enfila a la pla conmemorativa i enfila per la normal (IV+). Qüestió d'anar fent i estar atent a la reunió que queda un xic a la dreta.

L'Esperó Remacha a l'ombra.

Faig el segon llarg, que surt una mica per la dreta de la reunió. Aquí ja hi ha més feina (6a), però van sortint tots els passos, amb alguna apretadeta. La via va bastant cap a la dreta, gairebé a ajuntar-se amb la de la dreta, la Cristian Gutiérrez, però després se'n torna cap a l'esquerra. Mentre jo negocio aquesta zona, on hi ha uns passets fins, vaig seguint les xapes més antigues i veig una cadena rovellada uns metres més amunt i vaig cap allà a fer la reunió. Quan la toco, però, veig que els espàrrecs que aguanten la cadena estan sortits i que ben just si aguanten el seu propi pes! Miro a la vora i veig la reunió de la Cristian Gutiérrez, sobre dues anelles i la munto allà. Mentre puja en Xevi veig que no havia d'haver pujat fins la cadena rovellada sinó que havia de seguir flanquejant en diagonal a l'esquerra...



La segona tirada, espectacular.

Quan arriba en Xevi, li proposo que tiri recte amunt, per la Cristian Gutiérrez, que sembla que hi ha bon canto, tot i que desploma un xic. S'hi posa però en un moment donat desisteix i em cedeix el cap de corda. Realment hi ha algun passet ben complicat per aquí (6a+) i s'ha d'apretar, als volts de la segona xapa o així. Després encara queda feina fins sortir de la vertical. Segueix una rampa suau fins superar un tram vertical a una aresta i aleshores jo he anat a buscar unes xapes que es veuen un xic cap a la dreta, en un muret a sobre d'una rampa. Aquí hi torna a haver una mica de feina i, a sobre, la roca no pinta massa sòlida i encara m'he deixat un parabolt per xapar (V+). Suposo que la via normal va més per l'esquerra.

Arribant al cim.

La via ens ha agradat molt. Tot i que està molt repetida i la roca està molt desgastada, és tan punxeguda que no rellisca. Una molt bona via. En una altra visita tocarà fer-ne alguna altra del mateix esperó...

Baixem caminant i en poca estona som al cotxe i encara arribem a dinar a casa! Curiosament, a l'esperó Remacha hem començat tapats amb el plomes perquè el cel havia quedat tapat, però ràpidament s'ha tornat a obrir i hem estat com torronets!