Castell de Subirats

La darrera vegada que vaig anar al Castell de Subirats va ser, també, després d'un dia de pluges intenses. Avui, amb l'Ernest, ens hi hem acostat. Ell no coneixia l'indret i a mi ja em feia gràcia tornar-hi. Amb el que no comptava és que tot estigués xorrejant, una mica menys que l'altra vegada, però Déu n'hi do! M'he de fer nota mental: Aquí el sol entra bastant tard i marxa bastant d'hora.

Jo he començat per la Hermanos Guerrero (V+). Una via disfrutona, amb una entrada fina i tombada i cantos i remades més endavant. L'equipament és de via llarga, però: no hi falta res, però s'ha d'escalar als trams més senzills!

L'Ernest prefereix començar més fort i es posa a una via a la dreta de la Noche de Frío, una via que no surt a la ressenya de ClimbAround  i que es diu Gonzalez y Fernandez (6a/+), segons diuen aquí. Suposadament la via té entitat pròpia, però l'Ernest l'ha acabat per la darrera xapa de Noche de Frío... A banda d'això, l'he vist treballant més del compte, així que, pensant-me que estava fent la primera per la dreta (suposadament Noche de Frío) i tenint en compte que jo ja la tenia encadenada, opto per posar-m'hi en top rope. Realment la via té un pas durillo a la zona del desplom. Jo l'he encarat un xic per l'esquerra, a buscar una llastra-esperó i me n'he sortit prou bé. L'Ernest ha al·lucinat anant per la dreta... A la darrera xapa de la via hi ha un maillon... Hi ha qui diu que es pot tirar recte amunt fins la R... Via estranya...

A Gonzalez y Fernandez.

Després de mirar-ho una mica ja veiem que hem fet una via que no està a les ressenyes i ens posem a Noche de Frío (6a), ara ja sabent on som. La via té un primer tram tombat, de finura, un desplomet on s'ha de donar la talla i una arribada a la reunió de tibar-li fort. Ja recordava que no era senzilla, algú li posa 6a+...

Al desplomet de Noche de Frío.

Després decidim provar Fitzcarraldo (6b) tot i que ja s'endevina que no serà possible fer-la per la mullena. L'Ernest s'hi posa malgrat tot. A la zona de placa tombada es pot passar sense relliscar massa. I a la xorrera també es va fent excepte quan convindria posar-hi el peu a sobre. Aquí fem filigranes (jo en top-rope) per sortir bé amb les condicions d'avui. Després, toca anar aguantant, que no és poc. Factible, potser, amb la xorrera seca...

Apretant a Fitzcarraldo.

Després volia fer Le Mari de la Coiffeusse, que no tenia encara, però una cordada té xapada (per error) la seva primera xapa i la cosa pinta que va per llarg. Total, que em poso per tercera vegada a Delicatessen (6a), un viot molt guapo i que no importa repetir. Té alguns passos tensos, especialment avui, als primers metres, que està la roca humida...

Gaudint de Delicatessen.

Baixant d'aquí volíem provar alguna altra cosa, però han començat a caure gotes, i més gotes i s'ha posat a ploure amb ganes. Cap a casa, doncs!