Revolt de l'Àliga

Després de tanta aigua no tenia molt clar d'on anar amb en Xevi. El pla inicial era acostar-nos a Moià-Puig Sobirà, però el camí d'entrada estava tan enfangat que ens ha fet por haver d'acabar empenyent... i hem acabat al Revolt de l'Àliga. Quan hi arribem hi ha un munt de furgos que hi han passat la nit, però arribem a peu de paret els primers. Decidim anar a l'esquerra de tot, que en Xevi no té ganes de tibar massa i ens posem a la típica Pixapins (IV+) que, tot i ser senzilla, és ben guapa.

La clàssica Pixapins és la més suau per començar.

La fa en Xevi, la faig jo i enfilo amunt per Prisamata per tenir la sensació d'haver escalat, perquè les vies són guapes, però curtes.

A Prisamata hi trobem alguns moviments ben guapos...

En Xevi fa el mateix i baixant es posa directe a Stradivarius (V+). Aquí ja s'ha de tibar una mica més, doncs el díedre desploma tot i que no ho sembla...

La Stradivarius és, com indica el nom, una joia de via...
Llàstima que no sigui el doble de llarga!.

Baixant d'aquí anem cap a l'esquerra a una placa on hi ha la via que batejo com La Placa que no Havia Fet Mai (V), a falta de nom millor. Pas bloquero d'entrada i la resta d'anar fent... Tot i així al Xevi li ha anat bé anar encordat perquè ha patit una relliscada...

La Placa Que no Havia Fet Mai té un pas bloquero al principi i placa suau després.

En Xevi a la mateixa via.

Després ens hem posat a una altra via que no sé si havia fet mai, però que anomenaré La de l'Esquerra (V+). Té només dues xapes, prou ben posades però. Un passet de decisió per entrar (o escaquejar-se) i uns moviments interessants a la part de dalt. Resseguint l'esperó amb la mà esquerra, acaba sent prou assequible, tot i que a en Xevi li ha costat treure-li l'entrellat.

La de l'Esquerra té uns passos per arribar a la R.

Baixant d'aquesta em poso a Petit Díedre (6a+), que ja havia fet a la primera visita, però que (crec) que no havia repetit des d'aleshores. Un diedret desplomat, tècnic i amb un inici de posar-s'hi bé, algun empotrament de segona falange i alguna tibada de regleta. Durillo però molt guapo! En Xevi aquí ja s'ha petat més del compte i decideix que ja no treballarà més per avui...

Al Petit Díedre ja s'ha de tibar perquè desploma més del que sembla.

En Xevi, barallant-s'hi una estona.

Jo encara m'he posat a Chimi-Churry, 6a+ segons el rètol de peu de via però que apareix de 6a a la web del Gemi. I diria que aquesta darrera és la versió bona.

A continuació em poso a Alasken Amber, al costat, originalment 6b però 6a+ segons la mateixa web. Tota la dificultat està en un passet on s'ha de travessar un esperó en flanqueig. Si es fa pujant el mínim possible és un moviment on s'ha de trobar la millor manera de fer-lo. Curiós, però. La resta, anar fent.

Totes dues vies tenen el mateix inici desplomat, amb bon canto, que ha tirat enrere en Xevi que s'havia decidit a fer-li un intent...

Jo mateix, a Alasken Amber.

I després d'aquestes vietes hem anat a buscar el cotxe, que jo tenia certa pressa. Una matinal breu, prou xula per treure's la son de sobre!