dimarts, 30 de març de 2021

Matinal Cam-Nou Barris

Avui ens n'hem anat a Collbató, a la zona Cam-Nou Barris, amb el Pep Ll. Amb el canvi d'hora arribem d'hora, quan el sol encara no escalfa gaire, així que anem a buscar el sol perquè l'ambient és fresquet.

Hem començat fent la Nerea (V+), una via prou llarga, que serveix per acumular uns quants metres. La via sols té un passet interessant al principi de tot i una tibada prou contundent per superar la panxeta final. La reunió està posada en terreny molt pla i les cordes fan un ròssec important.


En Pep, a Nerea.

Després ens n'hem anat cap a l'esperó de l'esquerra, on fa temps vaig fer la Esperó (6a), i avui tenia ganes de tornar-hi. El primer tram consisteix a superar una rampa senzilla. Però per arribar a la primera xapa ja s'ha d'escalar en terreny ben vertical (hi ha indicis d'una xapa eliminada, segurament per conservar l'essència de la via) i t'hi jugues una bona galeta. Després les xapes estan prou juntes fins que torna a haver-hi diverses excursionetes. Una via molt guapa, que et fa vibrar per trobar el recorregut desitjant no equivocar-te i quedar-te pillat lluny de la darrera assegurança.

 

Jo mateix (a dalt) i en Pep (a sota), a Esperó.

La via té la gràcia que permet muntar la del costat, Sara se Asusta del Espolón de la Gallina (6a+), i així ho faig. Els primers metres són els mateixos i després abandona la línia anterior en direcció a l'esquerra. Aquí no cal patir per les distàncies entre assegurances. En canvi, s'ha d'apretar més. Hi ha alguns passets lleugerament desplomats, on van sorgint preses quan les necessites. Unes marques de magnesi també em porten a una bústia salvadora i aviat em queda només el darrer ressalt. Aquí he hagut d'apretar una mica, anant per la dreta. En Pep l'ha fet més per l'esquerra i sembla que li ha sortit millor... Una via molt i molt bona, que deixa satisfet.

 


A Sara se Asusta...

Després ens n'hem anat a un bony que queda a la dreta de la Placa del Pi, on no hi havia estat mai encara. Hi ha quatre vies. La de la dreta és una llarg de la Somni de Tardor i optem per no fer-la. Així que ens posem primer a la #25 (V+). L'ataca en Pep i se'n surt amb solvència.

 

Fent el V+.

A continuació fem Amistat Infinita (6a). Aquí hi ha alguns cantos molt sobadets. Està clar que deu ser una cirereta buscada per molta gent! Toca fer alguna tibada prou tensa -o, com a mínim, jo ho resolc així. En Pep troba alguna altra manera que potser és una mica més humana. Molt bona, llàstima que es fa curta.

 

Amistat Infinita. Després del pas durillo.

I, per acabar, fem el Caos en el Caos (6b), a l'esquerra de tot. La primera xapa queda a can pixa: o bé es posa un flotant a la fissura o es xapa la primera amb una canya o es deixa passada, com hem fet nosaltres. Curiosament, la fissura pràcticament no l'he feta servir. Bustietes a la placa de la dreta i alguna altra a l'esquerra permeten pillar el pont de pedra evident i d'aquí agafar algun canto més bo. Hi ha una bustieta de peus que patina de mala manera -ho he comprovat en persona. Per sort, he anat aguantant aquests metres i aviat el terreny és més amable. Molt guapa, també, i curta, també!


A la part amable de Caos en el Caos.

I amb aquesta collita ens n'hem anat a dinar ben satisfets...


Cap comentari: