Mont-Ral

Quedo amb en Tati i la Gina, que fa un munt de temps que no ens veiem. Allà ens trobem amb en Joan Sallent i la Vero que aquests dies han coincidit amb Tati i xicota també. L'objectiu, Mont-Ral, on no havia estat mai fins ara.

Quedem al pàrquing (41.282897, 1.099622) i localitzo la seva autocaravana. Ens n'anem a la Cara Est de l'Arrepenjada per trobar alguna coseta suau per escalfar. A la part dreta hi ha un V que es veu curtet i ens decidim per la de la seva esquerra, La Pandilla (V+). Suposadament hauria de ser senzilla, però... M'hi poso amb decisió. Superat un ressalt d'anar fent, la paret es posa dreta i toca tibar força. La via et va portant un xic per la dreta de les xapes fins al punt que gairebé convida a anar a la reunió del V de la dreta... Consultada la guia, però, queda clar que la via se'n va per l'esquerra. Aquí hi ha un flanqueig delicat i bastants metres fins la propera xapa, val més no caure! D'aquí a la reunió, paret vertical, amb remades molt llargues de canto a canto. Déu n'hi do!

Escalfant a La Pandilla, un V+ que et posa a lloc.

A continació aprofitem que la reunió és compartida amb La Pastera del Dimoni (6a+). Curiosament algú ha tret les primeres xapes i toca començar amb les primeres de La Pandilla. Els locals segurament sabran la història que hi ha al darrera... Passat el ressalt de tràmit d'entrada hi ha una placa vertical amb bombet d'entrada on s'ha d'apretar. El pas més difícil és quan s'ha superat la panxeta. Aquí jo he resolt amb una estirada llarga fins un canto bo. Després, toca anar fent, simplement. I aprofitar la tranquil·litat que dóna conèixer els darrers metres, comuns amb l'anterior. Pensava que seria estratosfèrica en comparació amb l'anterior i no m'ho ha semblat tant...

D'aquí passem cap a Els Gegants pel Davant. Jo em poso a No em Toquis el Pitu que M'Irritu (6b). Es tracta d'un viot llarg amb un primer tram vertical i una zona desplomada després. El tram vertical és d'anar fent, amb preses que van sortint aquí i allà. Al desplom s'ha de donar la talla. Vaig fent fins un xapatge a mig desplom on acabo xapant des d'un canto no gaire bo. Amb la cinta posada (o sabent-ho) ho hauria fet més còmodament des de més avall. Per sortir d'aquí cal un pas durillo de decisió. Com que l'altra xapa queda amunt i hi ha desplom encara, decideixo penjar-me. Ho miro i ho remiro i acabo fent pujar la canya per xapar la següent, perquè no m'atreveixo. Cal anar a buscar uns daus per les dues mans i pujar peus a sobre el desplom, amb mans baixes al mateix lloc. D'aquí et pots anar posant bé i pillar un cantet raonable i xapar venint per l'esquerra. Em torno a penjar. El darrer pas no és difícil però sí espectacular. Cantos bons i evidents al principi, després una barana bona però allà et pots quedar pillat, a un pam de xapar la reunió i amb el seguro força avall... Per sort, he aguantat d'un romillo i he pillat la cadena amb èxit. Buff, Déu n'hi do! La via és molt guapa, però dura i exigent, també mentalment. Després veuré que altres cracks tampoc no l'encadenen a vista, cosa que em consola una mica

La Gina va per feina i ataca Calipso (6c) i la fa ràpidament i sense despentinar-se. Quan tinc ocasió li faig un tast en top-rope. Vaig fent els passos, però em sembla durilla. Potser sortiria, anant fresquet i sabent on has d'anar a cada lloc...

La Gina, passejant-se per Calipso.

La Vero, a No em Toquis el Pitu... i la Gina, acabant Calipso.

 

 

 

Terenyina de cordes...

Els lolos i loles van fent de les seves al 6c+. Jo, per acabar la sessió, em poso a Derribus i Enderrocus (6a+). L'entrada és agònica a més no poder. A més, no és evident com continuar. Al final, després d'haver-me penjat es veu una forma, sortint de la primera xapa per la dreta. Tot i així, s'ha d'apretar més que a molts 6b's que he fet. A més hi ha algun aleje sense gaire sentit... La via és guapa, però. També aquí em consola que escaladors més dotats tampoc no se'n surten a vista...

A tot el sectoret dels Gegants pel Davant és imprescindible portar canya si no vols arriscar-te a trencar-te alguna cosa. A banda d'aquest detall és una escalada molt guapa. Després d'aquí la Gina s'ha barallat amb un 7a+ i hem tornat al camp de futbol on hi ha l'aparcament. Allà m'han convidat a fer un mos i a petar-la una estona. Els quatre s'han quedat per allà algun dia més i jo me n'he tornat. Encantat d'haver conegut un lloc nou i nous companys!