Collegats: Performance

Collegats és un d'aquells indrets on tothom del meu entorn hi ha escalat, menys jo... fins avui! Amb l'Ernest, que està en mode recuperació, ens n'hem anat a fer la Performance. Passat Pont de Suert aparquem a l'esquerra, a la sortida d'un túnel, exactament aquí (42.28607, 1.03671). D'aquí en surt un corriol que ascendeix, fent una ziga-zaga, fins a peu de parets. El camí continua, ascendint i descendint després. Passem de llarg la cova de la serpent i quan el camí fa un canvi de sentit per endinsar-se a una vall a la dreta ja podrem veure el nostre objectiu: la paret amb una agulla repenjada a la paret. Al final del post he fet un croquis.

A l'ombra hi trobem l'agulla característica, inici de la nostra via. 

Trobem una fita que indica que ens hem de desviar del camí que anàvem seguint. Ara toca resseguir un corriol poc marcat, seguint la intuïció i procurant no fer massa el senglar. Nosaltres ens hem embolicat en un punt, on hem seguit una canal que semblava fressada, i hem hagut de tornar a sortir-ne. Hem arribat a la R0 darrera l'agulla pujant per la seva dreta. Hi ha qui ho fa per l'esquerra. Les explicacions de l'Arañita Escaladora, amb aquest track són les millors (el detall de passar de llarg la cova de la serpent és important, si no has estat mai aquí, com era el nostre cas).

L'Ernest em cedeix l'honor de fer els llargs imparells així que començo. Fem la primera tirada a l'ombra, cosa que avui s'agraeix -fa i farà calor, tot i que suportable. Els primers metres toca escalar en placa. Després jo he progressat un tram en díedre, aprofitant l'agulla de l'esquerra. La via se'n va cap a l'esquerra i trobem alguns ressalts on s'ha de tibar una mica, seguit de trams més suaus. Cal anar controlant el fregament, que la tirada és llarga i sinuosa. A la R1 encara estaré una estona a l'ombra, però aviat ens tocarà el sol i el paravent farà de parasol.

Al primer llarg. Per dins de l'agulla al principi!

El segon llarg es veu vertical i, la veritat, imponent. L'Ernest l'ataca amb decisió i es mou amb prou facilitat. El recorregut comença per l'esquerra, per un arbre sec. La veritat és que la roca, tot i ser extremadament vertical, està farcida de còdols i forats que fan que l'escalada sigui un plaer. Hi trobem alguns passos més exigents, però sense demanar mai massa. A partir de mig llarg la dificultat va afluixant lleugerament.

Vistes del tercer llarg. L'Ernest, gaudint del primer tram, 
el més exigent i jo mateix sortint de les dificultats.

El tercer llarg comença una mica per l'esquerra i després passa cap a la dreta, per sota d'una franja. Al principi va a buscar una bavaresa amb arbret que pensava llaçar però ni això no ha calgut perquè hi ha una xapa just a sota. Després se'n va en diagonal cap a la dreta. Ataquem un ressalt en diagonal lleugera cap a l'esquerra i després jo he tingut molts dubtes de per on seguir. Hi hauria la possibilitat d'anar un xic a la dreta, de fet per allà hi he vist una xapa, però se n'aniria de la línia. Al final he vist un parabolt a una zona fosca, a una panxeta que queda lleugerament cap a l'esquerra. Superada la panxeta trobem la reunió a l'esquerra (a la dreta hi trobem una altra R, sembla que de la Creuer Pontiac que podria ser interessant de fer algun dia).

El company, arribant a la R3.

La quarta tirada surt per l'esquerra per enfilar-se després per una mena de traça entremig de la vegetació. Passem un xic cap a la dreta i s'ataca un muret, amb una fissura a la part final que mena directament a la R4.

La darrera tirada és la més bonica de la via. Comença ben vertical ja, tot i que amb bon canto. La tercera xapa queda força a l'esquerra i hi ha qui recomana no xapar-la. Jo hi poso un allargo primer, xapo la quarta i baixo a treure-la després perquè no m'he atrevit a anar-hi directe. Després toca continuar amb lleugera tendència en diagonal a la dreta. Tot i no haver-hi cap pas extrem sí que cal anar concentrat. Sempre trobem algun canto o forat salvador, però cal anar controlant, també els peus. La via va a buscar una fissureta que ascendeix en lleugera diagonal a l'esquerra. A partir d'aquí les dificultats van baixant. Toca travessar la fissura en un punt, amb roca vertical però amanida de grans preses. Un llarg sublim, que m'ha fet il·lusió d'encadenar!

Darrera tirada. Excel·lent!

Des de la R5 només queda pujar caminant fins a un replà on l'Ernest ha llaçat una arrel per muntar la R cimera. Jo he pujat el darrer tram descalç perquè ja no tenia ganes de posar-me els gats que, al darrer llarg, ja apretaven massa per la solana. Recollim trastos i enfilem el camí de baixada. Toca anar seguint un corriolet marcat amb fites fins a un llom rocós que descendeix cap a la dreta. Compte amb no seguir les fites cegament, que deuen portar al cim de la Paret del Pessó (Tànger i companyia)!

Al final del llom comencem a trobar cadenes i cordes que ens tornaran al camí que hem resseguit durant l'aproximació.

La via m'ha encantat. Té una roca excel·lent, un traçat excel·lent, està ben equipada i és senzilla de seguir. Hem portat 16 cintes i un parxís d'aliens per si les mosques però no hem posat res de res. Segurament és una via per fer amb menys calor, però avui hi hem estat prou bé. Ara, ni un llarg més! A mi m'ha servit per conèixer una zona que m'era totalment desconeguda. M'han vingut ganes de fer la Tànger i la veïna de la dreta, el Creuer Pontiac. I segur que hi ha un munt d'opcions recomanables, també a l'altra banda del riu, creuant alguna tirolina. La única pega és que queda una xic lluny... però tampoc és res exagerat.

Una bona ressenya, del blog d'Eskalatzencas.

Vista aèria de l'aproximació. En vermell, l'agulla inicial. En groc, el descens. 
A la part inferior es veu el corriol que hem seguit, venint del nord.