Avui amb l'Ernest ens n'hem anat cap a Àger al Cap del Ras. Jo hi he fet unes poques vies tot i que n'hi tinc una bona colla d'ullades. Fa molt temps que el Jaume ja em recomanava anar-hi sens falta... Han calgut 9 anys però avui l'hem feta.
El nom de la via sembla que ens l'hagin dedicat. M'explico. Per internet està ple de piades que diuen que, des d'on es deixa el cotxe només s'ha de seguir un camí fitat per arribar a peu de via sense cap mena de pèrdua. Això, combinat amb unes coordenades d'aparcament a la piada de rocacalenta que han resultat equivocades, combinat amb que, des de l'aparcament, també hi surt un camí fitat i també es veu un sostre triangular, combinat amb la nostra tonteria pròpia, han fet que ens plantéssim a peu de paret i no hem estat capaços de reconèixer res de res. L'Ernest ha fet una cerca en plan experimental i jo, per internet. Després de força estona he localitzat un track a Wikiloc que ens ha portat a peu de via. A veure si em faig una nota mental i la segueixo: no donar res per fet i fer una recerca exhaustiva de l'aproximació (i ja posats, de les baixades).
El resum de tot plegat: cal aparcar aquí (42.03805, 0.78885) i enfilar-se pel camí fitat. Aleshores sí, s'arriba a peu de via sense entrebancs. S'identifica per la pedra penjada en l'alzina, pel pont de roca a la paret i per la inscripció DTMT.
Per tant, comencem a escalar a les 11:00, sort que la via és ràpida de fer. Començo amb el primer llarg, que és un dels difícils. La via segueix una tendència en diagonal cap a la dreta a buscar un esperonet i la fissura/diedret que l'acompanya. Després ve un tram força llis, on s'ha de tibar de presa xica, el crux de la tirada. Poc a poc la dificultat baixa, la via va en diagonal cap a l'esquerra i després ataca un mur més que vertical. Per sort, hi ha uns cantells d'escàndol que fan que l'escalada sigui plaent, de franja en franja. En un punt m'ha semblat veure el següent bolt massa lluny i he posat un alien vermell perquè el duia i perquè la roca ho demanava a crits. S'arriba a la reunió flanquejant cap a la dreta, després d'aprofitar una savina amb baga llaçada.
Primer llarg.
L'Ernest ataca la segona tirada. Aquí s'ha de posar alguna cosa aprofitant bons emplaçaments complementats amb parabolts de tant en tant. La veritat és que la tirada és vertical i s'ha de tibar en diversos llocs. És més senzilla que la primera però fa treballar!
Segon llarg.
El tercer llarg és un flanqueig de principi a final. Al primer tram toca pujar una mica per aprofitar una bona franja de mans. Després he baixat per aprofitar una franja de peus. Després ve un tram extremadament fi on s'ha de negociar bé l'equilibri i les nyapes de mans. Un tram central més suau i una altra zona molt fina, d'equilibri i presa molt xica. Ha sortit, però treballant-ho de debò!
El flanqueig de la tercera tirada. Delicat!
La quarta tirada és una fissura-bavaresa més que bonica. També s'ha de tibar de valent, especialment en una zona on la roca és menys adherent. Jo he aprofitat regletes bones a la paret de l'esquerra, a banda de la fissura. El pas més difícil probablement sigui a l'entrada de la reunió. Des de la savina segurament es pot entrar recte per la fissura, però jo hi tenia l'Ernest tapant coses. A més, ell ha entrat per la dreta, amb una tibada a buscar una fissura/bec per entrar a la reunió des de la dreta.
Quarta tirada. Díedre-bavaresa, amb canto i de tibar-li!
La cinquena és una tirada excepcionalment bonica. D'entrada sembla estrany que pugui ser només 6a, però quan t'hi poses van sortint cantos prou bons i només s'ha d'anar aguantant. En algun punt cal saber gestionar una mica els peus, però després també hi ha cosa prou bona per als peus. Molt xula!
El sostre de la cinquena tirada.
La sisena i darrera tirada també és bona, tot i que més senzilla. Els primers metres, sobre franges horitzontals ben compactes. Després toca atacar un ressalt on s'ha de tibar una mica més, però aviat surten bons cantos també. En aquest llarg l'Ernest ha posat alguna cosa, com manen els cànons!
Sisè llarg i darrer.
Arribem a la feixa en menys de tres hores després d'haver començat l'activitat. Avui hem fluït. La via ens ha agradat molt. Hi ha qui critica el fet que hi hagi bolts al costat de fissures. Està clar que amb menys equipament resultaria una via força més exigent i caldria decidir quin grau d'exigència volem. Perquè, a banda de les xapes a les fissures de la segona i quarta tirades, de les que tothom parla, també es podria prescindir de les de la cinquena. I, amb habilitat, també es podria prescindir d'algunes allà on hi ha bones franges horitzontals. Aleshores tindríem una via exigent, que poca gent repetiria. Per tant, el debat està servit. A mi m'agrada haver d'equipar sense que això em faci anar el cap a 100. Veure una fissura completament neta fa que hagis d'apretar molt més. Veure una placa sense cap xapa, ni que sigui per marcar el recorregut, també...
Com dic, l'hem gaudit tal com està. Amb una mica menys d'equipament, també l'haguéssim gaudit. Amb força menys equipament ja hauríem anat massa tensos. Per sort, hi ha de tot per a tothom. Hem portat cintes, semàfor d'aliens, tascons i camalots fins al #1 i hem posat una mica de tot.
Els protagonistes d'avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada