Coll de Nargó

Avui hem sortit amb el Mario i el Pep. Després de rumiar-ho una estona hem decidit enfilar cap a Coll de Nargó. Jo hi ha estat alguna vegada, però hi tinc moltíssima feina per fer encara!

Hem anat al sector Samarkanda i hem començat per Funcionario Prejubilao (V). Una via llarga, 35 metres, amb molt bona roca i amb alguns passos de mirar-s'ho una mica. Molt bonica!

A la primera del dia.

A continuació, la seva veïna de la dreta, la Kroke 2.0 (V) amb qui comparteix reunió. Té els primers vuit metres bastant intensos, amb un pas molt estrany per posar els peus a sobre d'una bona presa de peus a l'esquerra de la fissura venint del seu interior en bavaresa. I un altre una mica després, on jo he aprofitat el bidit pel qual hi passa la bagueta que assegura el pas abans de la xapa. És millor no refiar-se del grau proposat. La resta de la via és d'anar fent, segurament més senzilla que l'anterior, però el primer tram no és gens senzill.

A Kroke hi ha més feina, sobretot al principi.

Després proposo de fer la Refil de Tardor  (6a+), a l'esquerra de tot d'aquest subsectoret. Té un primer ressalt on apareix bon canto i s'arriba sota el desplomet amb facilitat. Ara ve un tram on s'ha de tibar de valent. Peus en X, tibar d'una regleta de primera falange per l'esquerra, pujar peus i dreta a una bona llastreta-regleta tallant per la primera falange de dreta. Pujar peus amb molta decisió deixant les mans al mateix lloc i agafar alguna nyapa de dreta que permet superar-se sobre les cames i pillar bon canto d'esquerra. Després, uns passos ben bonics de placa però molt més senzills ja. M'ha fet il·lusió treure-la a vista!

 

 

A Refil de Tardor. Molt bonica!

D'aquí ens n'hem anat cap a l'esquerra, a visitar el conglomerat -fins ara hem estat en calcari. Aquí ens posem primer a Samanganxa (V+). Aquí el Mario demana posar-hi les cintes -fins ara ho he anat fent jo, avui. Li cedeixo gustós l'honor. Mentre ell comença jo faig una mica de reconeixement de les vies de la vora... i quan em giro veig als dos companys a terra. Mentre xapava la primera se n'ha anat avall! Per sort no ha passat res, només una rascada el Pep que s'arregla amb una tireta. El Mario segueix, sense més contratemps. 

Quan m'hi poso m'adono que aquí tampoc no regalen res i, a més, la roca està molt sobada, especialment alguna presa de peus. Cal apretar fort fins la segona! Després el Pep ho farà una mica per la dreta i sembla que la cosa és bastant més suau... El metres que venen són de mirar-s'ho. Hi ha canto, però en algun punt és força llis i sobat. A més hi ha un cert aire entre les xapes. Toca fer alguna ziga-zaga encara i lluitar l'entrada a la reunió. Jo hi he anat recte i m'ha costat. En Mario diu que ell ho ha fet per l'esquerra.

 

 

 

 

A Samanganxa. Bona i polida!

Durant el matí hem tingut sol al principi, però s'estava bé. Després s'ha tapat i s'estava de conya. Però al meu darrer pegue el sol ha sortit de nou i m'ha deixat rostidet, peus inclosos! Hem fet quatre vietes però ben llargues, excepte la darrera que potser fa 20 metres, i estem satisfets ja. Total, que enfilem la baixada i cap al Tahussà on encara ens fan un pa amb tomàquet.

Repassant el blog m'adono que fa 12 anys ja havia estat per aquí i, casualitats de la vida, també amb el Pep i el Mario! La veritat és que el peu de via de la Samanganxa em resultava molt familiar...

D'altra banda, mentre estàvem al sector Samarkanda m'he mirat un grupet de vies a la dreta de les que hem fet. En particular, Lo Maquinista (6a+). M'hi hauria posat si no fos perquè he vist la primera xapa a can pixa (això s'arregla amb la canya) però la tercera també (i això ja fa més mandra). Desconec si és la tònica de les altres vies també, qualsevol informació serà benvinguda!