Desdentegada

Avui hem tornat a sortir amb el Toni que ha estat allunyat de l'escalada durant 6 mesos. No havíem decidit encara si anar a fer alguna via de varis llargs o totxo. Però quan m'ha passat a buscar ho hem tingut clar: la corda de 9 mm del Toni estava mig tallada després de la caiguda del Pedra. Així, anirem a fer esportiva. Doncs deixo els trastos de fer via llarga: la corda prima, els gats còmodes ... Som-hi! Cap a la Desdentegada!

Arribem a l'aparcament -fins i tot hem trobat lloc, que ja és dir- comencem a preparar els trastos i de la meva motxilla surten dos gats: un de vermell i un de groc -tots dos del peu esquerre!!! Ha calgut anar-los a buscar a casa #@&&brfff... Sort que ens ho hem agafat bé!

Una hora més tard estàvem a punt com si res no hagués passat. Per tal de tantejar com li responia el body al company després de tot el que ha passat, hem començat per les vies de la guarderia, de dreta a esquerrra IV+,V- i V.

El Toni progressant a la guarderia

Es tracta de 3 vies d'anar fent, pensades per iniciació, on cal tenir confiança en els peus. De fet, per algú que no ha escalat mai segurament són força complicades. Han servit per aconseguir que el Toni agafés confiança de nou.

Després d'això ens hem posat a la via 25 de les ressenyes de kpujo. Es tracta d'un 6b (si no és que l'han rebaixat a IV+, que també podria ser) amb uns 13 químics. La via és força vertical i mantinguda. Fa una mica de desplom just al final del que jo he sortit anant un xic per la dreta. Aquesta via ja l'havia feta fa bastant temps tot i que aleshores em va caldre un repòs a la darrera assegurança. Avui l'he encadenat tota, però he hagut d'apretar fort: són 25 metres ben intensos malgrat que hi ha alguns llocs on es pot reposar mínimament bé. Tot i que el Toni ja la té ben controlada, després de la pausa forçada d'aquests mesos li venia gran fer-la. Així i tot, n'ha fet la meitat en top rope: suficient per deixar els dits a caldo.

Per acabar la jornada m'he enfilat a la via 26, una via de 6b força vertical d'uns 32 metres assegurada amb 16 químics. Això vol dir que cal anar ben carregat de cintes! Ha estat el meu primer contacte amb aquesta via i m'ha semblat excepcional. Després d'una entrada amb bústies relativament bones però allunyades entre sí, vé una llarga secció amb presa petita on cal posar-s'hi bé tant de mans com de peus per anar progressant per terreny gairebé vertical. A la part final hi ha un xic més de canto, però sense exagerar. El cansament s'ha fet notar a unes 5 assegurances del final i he hagut de fer un repòs. De tota manera, una via així deixa una gran satisfacció. Al costat d'aquesta n'hi ha una altra de característiques similars tot i que amb una zona un xic més difícil. A la dreta de tot hi trobem un 6c. Queden apuntades per al futur.
 

Primera visita al Roc de l'Alou

Aquest matí, hem fet una visita al Roc de l'Alou, una zona escola de Berga. Com que no hi havíem estat mai, anàvem un xic perduts. De tota manera, uns escaladors locals ens han orientat sobre el grau de les vies on ens hem anat ficant.

Venint de l'aparcament, ens trobem directament amb una magnífica placa de calcari amb bastantes vies de V i V+ molt ben assegurades, majoritàriament amb químics. La foto següent ens mostra aquesta cara del roc. Cal fer esment que aquesta foto és un muntatge fet a partir de 6 fotos individuals, gràcies al programa autostitch (freeware) que recomano a tothom que vulgui fer panoràmiques de zones.

Panoràmica de la cara fàcil feta amb l'autostitch

He començat per la via que sembla la més senzilla (A) que deu ser un V-, molt bo com a via d'iniciació. La Mònica i la Clàudia l'han feta fins dalt, tot i que a la Clàudia li ha costat un xic. Al final, l'esforç ha valgut la pena.

La Mònica progressant a la part inicial de la via

La Clàudia al pas clau

A continuació he fet les dues vies de més a l'esquerra de la placa (B i C). Són dues vies de V+ amb algun pas delicat, amb poca presa de mà.

Jo mateix a la part inicial de la via B

I aquí a la part de dalt

Després hem anat a la paret que queda a la dreta de l'anterior. Aquí les vies són més llargues i difícils. A la panoràmica següent es veu aquesta cara amb les dues vies que he fet (6a?). Ambdues estan assegurades amb 6 químics. Després de la reunió es veuen dues línies que continuen amunt. Ignoro la graduació però deuen rondar el 6c i es veuen prou interessants. A l'esquerra de la panoràmica es veu un escalador fent una via de V+. Més a la dreta de la paret fa una espècie de canal i més a la dreta es veu una excel·lent placa vertical amb vies força difícils.

Panoràmica de la part esquerra de la cara sud-est.

La primera via que he fet en aquesta cara és la que va propera a l'esperó de la dreta. Es va fent bé fins a la zona en fa una lleugera panxeta on les preses escassejen i cal anar sobre uns plans entre la línia de les assegurances i l'esperó.

Aquí estic començant la part difícil de la via D

Finalment, m'he posat a la línia de l'esquerra d'aquesta. La part més complicada és la panxa que fa abans d'arribar a la reunió. Aquí hi ha un bon monodit i aviat s'agafen bones preses fins arribar amb un flanqueig fi a la R que queda a la dreta. Aquesta és un xic més difícil que l'anterior.

Infantil a Calders

Aquest matí hem fet una sortida infantil a tastar la roca de Calders. La Gemma ha vingut amb la seva filla Judith (10 anys) i nosaltres hem portat la Clàudia (8 anys) que avui no tenia entrenament i no es volia perdre una matinal d'escalada.

La primera part del matí ha estat força emboirat. Si a això hi afegim que durant la nit havia plogut un xic, el resultat està clar que no és gaire bo. Malgrat tot, ens hem atrevit a provar la noia de Calders (V). Es tracta d'una via que segueix un diedre força marcat. La primera part discorre per roca força mediocre i millora després de la "cova" que forma a la meitat. Com totes les fissures-diedres, requereix la seva tècnica per tal de progressar. La Judith l'ha fet dues vegades, de tant lola que anava! La Clàudia no ha sapigut sortir de la cova i se n'ha tornat avall mentre les mares han triomfat de valent.

La Clàudia a la part inferior (trencada) de la via

La Judith entrant a la cova
La Gemma seguint les passes de la seva filla

Després de que tots hem fet (i la Judith fins i tot ha repetit) la via, ha sortit el solet i he fet la nous (6a+ segons la darrera graduació?), una via de 6 parabolts força interessant. Com que a la graduació original li posaven més, m'hi he posat amb un xic de recança. De tota manera, s'ha deixat fer bé tot i que he fet alguns esbufecs. La via segueix una fissura-díedre tota l'estona, i desploma un xic a les primeres xapes. Cal anar buscant els llocs adequats per posar els peus per tal de minimitzar els esforços que cal fer en bavaresa en alguns llocs i en semi empotrament de mans en altres. Recomanable dur màniga llarga! La Rosa s'hi ha enfilat i ha fet fins a un metre per sota del punt on acaben les dificultats. Allà, amb els braços com el Popeye ha volgut baixar. Cal dir que les nenes també s'hi han volgut posar -per gronxarse amb el pèndol que fa la corda que baixa un xic de costat. El que compta és divertir-se!

A l'alçada de la segona xapa

Més amunt

La Rosa tibant-li fort

A continuació he fet la Mercisu (V+) per tal de que la Gemma assegurés les nenes mentre jo he anat a provar l'entrada de la Seca (6c). El llançament continua resistint-se'm: falta potència i falta decisió. Caldrà prendre més colacao. De tornada cap a la Mercisu ens hem assabentat de que les nenes no han pas arribat gaire amunt, tot i que havia deixat la cinta d'abans del flanqueig per tal de que se'l puguessin estalviar. La Gemma ha aconseguit arribar fins la segona xapa però ha estat la Rosa la que finalment ha hagut de pujar i desmuntar-ho tot.

I de postres... cargols

Aprofitant els darrers dies abans del canvi d'horari, aquesta tarda m'he escapat al Cargolaire amb en Jortx, que m'ha fet de company i de guia.

Hem començat pel sector esquerre, on jo no havia estat fins ara. Primer han caigut un parell de vies excel·lents, recomanades també per en Tati en el grau que em puc permetre: hem començat per Societat del Malestar (V+) i hem seguit amb la Solarium (6a). Dues vies molt recomanables, finetes, on cal posar-se bé per anar trobant els passos. Ambdues es deixen fer.

Després hem anat cap a La Barraca (6a), a l'esquerra de la zona on dissabte passat vàrem fer el diedre no tan facilet. La via comença anant a buscar un cantell bo per la ma dreta i a partir d'aquí té tendència cap a l'esquerra en una successió de passos finets on novament no cal tibar gaire sinó buscar el gesto adequat. L'arribada a la reunió, ara ja progressant en vertical, és probablement el tram més exigent.

A continuació, el plat fort del dia: En Jortx s'ha ficat a la Seca (6c), la via que queda a la dreta de l'Esperó Bufó. Primer l'ha muntat i jo he tingut l'oportunitat de fer-li un tast en top-rope. A l'alçada de la primera xapa hi ha un blocatge salvatge (almenys per mi) on cal anar a buscar un bon canto aproximadament a la vertical de la primera xapa. En lloc d'això, he estat intentant quedar-me d'un bec lateral amb l'esquerra diverses vegades amb resultats nuls. Finalment, ha calgut una tibada de cinta per poder ensumar la festa a la part superior. Aquí, totalment petat, els passos van sortint tot i que he reposat més que no pas escalat. Queda apresa per quan pugui controlar el blocatge del principi.
Després d'això, en Jortx, tot i que li feia mandra, li ha fet un atac i l'ha encadenat sense despentinar-se. Qui havia de dir que aquesta tarda acabaria sent tant profitosa!

Per acabar d'arrodonir el dia, hem acabat a La Tremenda (6b) que també m'ha sortit. I pensar que mentre me la mirava des de baix he estat temptat de fer-la en top-rope! Torno a marxar del Cargolaire amb un més que bon gust de boca.

Projectes finalitzats

Aprofitant que la Rosa és tan amable de continuar portant-me a escalar, hem tornat a anar al Cargolaire en una escapada matinal. Ha fet un matí esplèndid, amb solet agradable però sense apretar: l'ideal per acabar uns projectes que havien quedat pendents.

Hem escalfat a l'inevitable destí (V+) (dóna gust saber del cert on et fiques -gràcies Jortx-), la primera via que vàrem fer al sector del cargolaire. La Rosa hi ha pujat saltant, en top-rope, això sí. A veure si algun dia s'anima a fer quelcom des de baix!

Després d'això, m'he posat a Maleïts Diners (6b). El darrer dia vaig fer-li un intent i vaig estar mirant els passos. Avui l'he encadenat a la primera. Un bloqueig amb la mà esquerra des d'un canto no massa bo just a l'esquerra de la primera xapa, pujar peus en adherència i anar a buscar una llastreta lateral. Després, peu dret a la bústia bona i anar a buscar la xorrera. Déu n'hi do! Jo la trobo més difícil que el Vanguardista (6b), però això a cadascú li va com li va. Primer projecte assolit!
La Rosa ha tornat a fer una variant, aquesta vegada diferent. Ha entrat per baix i després d'agafar la bústia bona amb una ajudeta, ha anat un xic per la dreta per acabar agafant la xorrera salvadora.

A continuació hem anat a Brams (6b) on el darrer dia vaig baixar de la darrera xapa. Avui he tirat molt bé fins a xapar-la. Després d'un bloqueig amb petit llançament a un bec de l'aresta, pujar peus i bloqueig per arribar amb la mà esquerra al canto bo des del que es xapa la reunió. Malauradament, no m'hi he quedat bé a la primera i he hagut de tornar a baixar al bec. Aquesta vegada he buscat un punt millor per la dreta i he repetit el bloqueig, arribant bé al darrer canto. Reunió i el rotpunkt al sac!
La Rosa s'ha atrevit a fer-li un intent tot i que la corda baixava directa des de la reunió, el que implica una bona gronxada. Ha arribat bé fins al tram on el diedre comença a desplomar, passada la penúltima xapa. Allà ha vist que calia tibar de valent i ... a gronxar-se!

Per acabar el dia, hem anat a vistar l'extrem esquerre d'aquesta primera zona del Cargolaire i ens hem decidit pel díedre no tan facilet (V+). Té dues zones ben diferenciades: Una entradeta bastant dura, sobre regletes petitones, que explica per què és no tan facilet. La resta és qüestió de posar-s'hi bé i aprofitar les rugositats que van sortint.

De tornada hem mirat la resta de vies del sector. Amb la possible excepció de dues vies a l'esquerra del díedre no tan facilet (La barraca i l'orgia de la tarda que, tot sigui dit, tenen pinta de ser també no-tan-faciletes) veig que caldrà progressar bastant abans de poder atrevir-me a atacar-ne alguna. Serà que ha arribat el moment de visitar la continuació de la franja després del mega-desplom.

Puigmal per Er

Avui hem fet una sortida de Muntanya amb nens que havia quedat pendent. Hem anat a fer el Puigmal tota una trepa formada per vàries generacions: des d'una nena de 3 anys -que no ha pujat exclusivament amb mitjans propis (si no, que li diguin a l'esquena d'en Paco)- fins a alguna àvia, ja més crescudeta -que sí que ha pujat i baixat ben valenta tot i fer alguna esbufegada. El gruix de l'expedició l'han format nens i nenes a partir de 8 anys que han pujat la mar de bé, acompanyats dels seus progenitors.

Hem pujat pel fons de la vall (mireu croquis) fins al coll amb el Puigmal de Llo, que ha merescut una ràpida visita per part d'uns pocs abans d'anar a buscar el Puigmal clàssic -el d'Er.

Una bona teca al cim -cadascú segons les seves preferències- ha permès de recarregar les piles per a la baixada, aquest cop directa.

Primera parada. Vista de la vall que hem anat seguint

Recorregut des del coll fins al cim

Foto de família al cim

Hem gaudit d'un dia correcte, malgrat que el vessant sud estava totalment cobert. Sortosament no ens ha tocat cap dels xàfecs dispersos que, segons les previsions, havien de sortejar-se per la muntanya.

Horari: Manresa 7:30. Hem sortit dels cotxes després de vestir-nos, pixar, etc. a les 10:00 i estàvem dinant al cim abans de les 13:30. Tot un èxit tenint en compte que hem fet un parell de parades llarguetes. La baixada, no recordo, però ràpida.

Cargolaire matinal

Després de la descoberta de dissabte passat, aquest matí hem tornat al sector del cargolaire. Aviat ha començat a tocar el sol i hem comprovat que es tracta d'una zona per anar-hi a la tarda, almenys ara que encara fa bo. De ben segur que a l'hivern agraïrem el solet.

Hem començat fent el diedret de V+ "Tarda de Sant Joan" per escalfar. La Rosa també l'ha fet fins dalt. Després m'he posat a "El Vanguardista" (6b). Aquesta vegada m'ha sortit a la primera sense cap problema. Genial!

L'eufòria m'ha portat a provar la que hi ha a la seva esquerra (Maleïts diners 6b?). S'arriba a la primera xapa sense problemes, però allà cal tibar fort: Bústia bona per la dreta, anar a buscar un canto no massa bo per l'esquerra, una llastra lateral per la dreta i posar el peu dret a la bústia del principi. D'aquí a una mini-xorrera i cap amunt sense problemes. Arribar fins dalt fa un xic de por perquè la segona i darrera xapa queda llunyet. No cal dir que no l'he encadenat pas, però queda après per la propera. La Rosa ha fet una combinació entrant per la Vanguardista fins arribar a la mini-xorrera i cap amunt. Queda una combinació recomanable i de dificultat mantinguda (V+) arreu.

Després hem fet una visita a la via que queda a la dreta de la del diedre, entre dues vies fàcils (La panxeta dels collons 6b+, gràcies al blog d'en Jortx). Des de baix es veu una placa llisa. Pujant es confirma la llisor! Anant des de baix m'he escapat com un covard per l'esquerra. Després, en top-rope he vist i provat una seqüència que pot ser bona, però resulta extremadament agònica. Res per mi, de moment.

Per acabar, i ja gairebé contra rellotge, m'he ficat a una via que queda just a l'esquerra de la que suposo és la Mercisu. Per les fotos del blog d'en Jortx crec que deu ser la Brams 6b. La via comença per un diedre que va desplomant progressivament. Fins a sota el sostre, la cosa es va fent sense problemes. Al sostre, cal tibar d'un bon canto amb la dreta i un bustia boníssima per l'esquerra que hi ha al mig del sostre (i que no he vist d'entrada). Una estirada salvatge per anar a buscar un bec bo a l'aresta on hi caben les dues mans seguit d'un bloqueig fins a un bolo des del que s'ha de poder xapar la R. Dic això perquè no l'he agafat bé i he tornat avall. He desmuntat la via des de dalt (mirant el rellotge) i he vist que un xic més amunt el bolo és boníssim. Ja ho sabré pel proper dia.