Zurita

Aquest cap de setmana les nenes estan de travessa amb el cau. Una bona excusa per anar a escalar sense presses amb la Rosa junt amb en Pep i la M. Alba. El destí escollit, Zurita, un lloc ressenyat al Vèrtex # 222. A més d'aquí, també es pot trobar bona informació al web del comando Zurita.

Hem començat pel Sector Curiós, fent la via #7 IV+, que serveix perque la Rosa torni a recordar el moviment de l'escalada. La via té algun pas de mirar-s'ho.

La Rosa a la via #7

A continuació hem anat cap a la dreta, a tastar la magnífica placa solcada per les vies #14 i #15. Ambdues vies són precioses. La #14 (6a) segueix una línia de forats en diagonal i comparteix reunió amb la #15 (6a+), aquesta amb algun pas de tibar-li bastantet. Han anat sortint sense problemes, també a la Rosa.

Jo mateix a la via #14

La Rosa a la via #14

Després, hem fet la #12, Comando Zurita (6a). Comença en diagonal cap a l'esquerra, seguint una fissura discontinua per continuar després superant un petit sostret i una panxeta abans de la reunió. La placa inicial té passos llargs, molt llisos de peus. Després, es va fent bé. Èxit, també! Aquí la Rosa ha tancat caixa i s'ha limitat a assegurar-me a partir d'aquí.

La M. Alba a la Comando Zurita

A continuació ens hem desplaçat cap al sectoret de més a l'esquerra, el sector Comando Zurita, on he fet la Guineu del Pirineu. Té uns passos d'entrada durs (6b) i després es va fent molt millor (6a). A continuació m'he despenjat posant les cintes i després he fet el díedre de la via que va per la seva esquerra, la #5 (6b). Un primer tram en díedre i bavaresa, superar un sostret i sortir a una placa magnífica, compartint reunió amb l'anterior.

Jo mateix a la via #5

Per acabar, la #2, La Perra de la Laia (6a). D'entrada sembla una via més pirinenca, amb díedres i fissures, però acaba essent una via amb algun pas plaquero prou canyero.

I jo mateix a la Perra de la Laia

Mentre nosaltres anàvem fent, en Pep i la M. Alba han anat fent també un munt de vies. Aviat se les acabaran, tenint en compte que ahir també varen estar aquí!

Calders

Aquesta tarda ens hem acostat a Calders, sector desploms, amb en Tati i en Manel. Com que en Tati havia quedat per escalar i fer política, en Manel i jo ens hem anat assegurant mútuament.

Hem començat per la Calavera (6a) i hem seguit per Entrerrocs (6b) que jo pensava que no havia fet encara. Sort del blog que em recorda que sí que m'hi havia posat!

Després, cap al projecte del dia, la Panxacontent (6c). En Tati ens hi ha posat cintes i jo he fet un primer intent que ha acabat bé però amb reposos. En Manel, l'ha fet la mar de bé i hem anat a reposar veient com tiben els bons. Després, un segon intent a la Panxacontent, pitjor que l'anterior.

Desmonto la via fent la Primera Línia (6a) i en Manel fa un parell de pegues a la Bèstia Parda, on controla bé tots els moviments. A la propera, cau. Espero que la Panxacontent, també, però la tibada dels plans és massa!

Més Roure

Com que l'altre dia ens van quedar projectes pendents, avui hem tornat al Roure (Can Placa). Avui he començat pel diedret (via #4 -des de l'esquerra: Colla Pessigolla V+) per recomanació d'en Tati a qui n'hi havien parlat bé. Es una vieta amb un munt d'assegurances, molt bona fins una zona més herbosa/trencadota. Allà la línia de bolts va per la placa de l'esquerra tot i que es segueix pel díedre. Aquí la via va perdent el seu encant.

Després m'he posat a la via #2 Mona Simona absolutament a vista. Sols recordava de la ressenya que era més senzilla que la #1. Està graduada de 6b/6c així que deu voltar el 6b+. Surt prou bé i suposa un plus de moral que ha anat bé perquè la següent me l'ha tornat a deixar a lloc.

Hem continuat per la part de la dreta on en Tati s'ha enfrontat al 7c+ que té l'entrada comuna amb el 7a que jo he intentat (Opció Geomètrica). El mestre ha complert després de muntar la via i jo he fracassat estrepitosament anant des de baix i amb menys estrèpit, però fracàs també, en un segon intent en top-rope. El flanqueig a la dreta després de la bifurcació de les vies és inhumà...

Per acabar en Tati ha fet la via #4 (per l'esquerra) del sector dret, una via que ell no havia fet i que té un 7a i un 7b a la seva dreta. Jo l'he feta en top-rope i ha sortit amb una caiguda (una relliscada al tram xungo, molt llis de peus). Deu ser 6c/6c+?

En Tati, a la darrera via del dia

I ens n'hem tornat, ben contents de gaudir d'aquesta zona.

Els Roures

Aquesta tarda hem anat a Els Roures (realment anomenat Can Placa) amb en Tati. Es tractava de visitar un pany de paret que han estat equipant n'Ernest i en Pepe. Les vies queden a l'esquerra de la zona existent fins al moment i hi trobarem 8 vies. D'esquerra a dreta: 6c/6c+, 6b/c, 6c+/7a, 5+ (díedre), 6b (químics), 6c, 6b i 6a.

En Tati al 6b del mig de "les tres de la dreta"

Les tres vies de la dreta comparteixen una bona reunió i van molt juntes. Les tres són molt guapes, plaqueres, amb alguns passos mà-peu interessants. Jo he començat per la dreta i he anat fent el 6a, el 6b i el 6c, aquest darrer al segon intent. Després m'he posat al 6b de químics, que ha sortit a la primera, encara que s'ha hagut de lluitar.

En Tati n'ha anat tastant algunes, a destacar el 6c+/7a on hi ha fet un pas molt xungo, però embutxacant-se'l! També ha fet el metre impossible, amb un metre (gairebé) impossible. Per acabar, m'ha muntat el 7a/7a+ que hi ha a la seva dreta perquè jo tastés la taula del 7. Els passos s'han anat veient i aïlladament han anat mig sortint...

En Tati havent superat el metre impossible

Cap al Revolt

Avui tant el Ramon com jo teníem el matí disponible i ens hem acostat al Revolt de l'Àliga. Hem vist unes vietes, aparentment de V, que no havia tastat encara i que podien servir al Ramon per retrobar el gesto... i ens hi hem posat.

Hem començat per la Tsnumis (V). Una placa sense gaires problemes, amb algun bloc dubtós però aparentment bo. En acabat ens hem posat a la del costat esquerre, la Besamala d'idèntica graduació però bastant més difícil.

En Ramon a Besamala (V+). A la seva dreta, Tsnumis i,
més a la dreta, l'esperó de la Filet del Tanga

Per donar un respir al Ramon, he anat a la Despertaferro (6b) que havia quedat pendent d'una altra visita. Avui l'he engalomada i puc confirmar que és de les més recomanables. Llevat dels primers metres, on la roca és mediocre i amb algun canto reforçat amb sica, la resta va per molt bon terreny durant un bon grapat de metres.

Tornant cap a la primera zona, m'he posat a la Filet del Tanga (6a) on he fracassat a vista. Ha calgut un segon intent després d'estudiar l'entrada, estranya i durilla pel grau. En Ramon s'hi ha posat i deu n'hi do com se n'ha sortit!

Com que encara anava bé de forces m'he posat a Laia (6b), que ha sortit a vista. Comença amb un desplomillo dur però amb canto on jo he deixat de xapar el segon químic (caldria petar-se molt) i he anat directe al tercer. Després, quatre xapes més, sense massa dificultats.

Per rematar el matí, ens hem ficat a la tranquila Stradivarius (V+) on en Ramon ha acabat de rebentar-se fent-li un intent de primer.

Recollida de trastos i cap a casa després de gaudir d'un matí de sol esplèndid. En dies com aquests ningú no hauria de quedar-se a casa!

Sembrar i recollir

L'altre dia van quedar alguns projectes pendents a Calders Sud. Això és motiu més que suficient per tornar-hi... i hi hem tornat!

Avui hem començat amb l'Aprenent (6a+). Malgrat que té una entrada força explosiva, ha sortit i m'he donat per escalfat! Hem continuat amb la seva veïna, Gambit de Dama (6b). Avui sí que ha sortit, tot i que ha calgut tibar bastant!

Amb aquests èxits a la butxaca encara he anat a atacar la via de l'esperó (6b) que vaig tastar el darrer dia i també me l'he embutxacada :)

En Tati ha estat lluitant amb Can Bromo. Serveixin les fotos d'aquest post per mostrar el brutal recorregut...

En Tati als primers moviments de Can Bromo

Un xic més amunt, amb el sol amagant-se darrera el mirador.

Amb menys desplom però no menys dificultat

En acabar encara he tingut temps de tastar el que ha quedat de projecte per al proper dia, la Perdulari (6b+). Excepte l'entrada, he pogut controlar tots els moviments. Ja caurà algun dia!

Cargolaire 2009

Després de bastant temps de no sortir, avui la Rosa m'ha acompanyat al Cargolaire. Es tractava de veure com funcionava la seva espatlla, que ha estat espatllada des de fa bastants mesos.

Hem començat per la Tarda de Sant Joan (V), la típica on escalfem els mitjanenes. Ha servit per comprovar a) que l'espatlla funciona raonablement bé i que b) la musculatura s'oblida ràpidament dels moviments de l'escalada. Després he fet l'inevitable destí (V+) i la Rosa ha decidit que per avui ja n'hi havia hagut prou. Ja s'anirà fent poc a poc.

Em dono per escalfat i ataco el projecte del dia, l'Orgia de la Tarda (6b), on hi havia fet un intent el setembre passat. Faig un pegue que ha servit per estudiar els passos i posar cintes, perquè m'he hagut de penjar quan gairebé ja tenia el crux superat. Sabent els passos, ha sortit sense problemes al segon pegue d'avui.

Tibant a l'Orgia de la Tarda

Baixant he deixat la R muntada per poder fer-li un top-rope a la veïna, Maleïda i Grollera (6c). La dificultat està concentrada en un tram relativament curt. Comencen les dificultats en una llastreta lateral, que he acabat agafant amb dreta. Esquerra a un bec, dreta a una regleta, pujar peus i esquerra a una regleta. La continuació és molt fina però la roc perd verticalitat -aquí estava bastant pillat i crec que cal agafar una petita lateral per equilibrar-se. Li he vist color, però caldrà treballar-la.

Per acabar d'arrodonir el matí, he fet la Solarium (6a) i he muntat un top-rope a la Verdonitis (6c). La Solarium és una passada de finura i la Verdonitis és la finura elevada al cub!. Verdonitis: entrada molt dura, amb canto raonable per l'esquerra i pas molt llarg fins una regleta a la zona de la primera xapa. Després, no sé (jeje) i més amunt pas de finura rera pas de finura... Diria que el nom li escau força!