Avui amb en Josep hem fet una matinal a la Vinya Alta, un sector del Berguedà que no apareix a la nova guia i que està actualitzat aquí. Ahir hi va caure força aigua i des de lluny es veien algunes xorreres que podien molestar... Sortosament no han molestat massa però sí una mica!
Per arribar-hi cal afegir un tros més de camí costerut a l'aproximació habitual de La Vinya. Trobem un cartell de benvinguda a la via Oleguer, seguim pujant i passat un collet minúscul ja som al sector. Les vies de l'esquerra tenen algun tram inicial remullat, però són les més senzilles i les que escollim per començar. Anem d'esquerra dreta i en Josep comença la feina a Susan&Carmeta are Supers (V+). Aquí fem un pas d'A0 a la zona de mullena de principi. Aviat ens posem a una placa força tècnica, amb llastres diverses que no inspiren massa confiança i alguna molseta humida. Hi ha algun pas plaquero curiós i els darrers metres d'entrada a la R no són gens senzills, no.
A la primera del dia. Amb llastretes, alguna dubtosa, i tècnica.
Baixant aprofitem per posar cintes a la del costat, la Generació Atanagia (6a+). Aquesta té un pas cabronet per posar-se a la placa després de la fissura diagonal. Després segueix plaquera amb alguna llastreta i moviments curiosos de peus i una arribada a la reunió similar a l'anterior.
La Generació Atanagia (no serà Atangia?) també és força curiosa.
Després ataquem la Màgic Carme (6b). Aquí hi ha uns primers metres molt fins. Jo he levitat de forma inexplicable i he aconseguit engalomar-ho. Més amunt hi ha un desplomet que estava humit per l'esquerra. Aquí hi ha un passet per pillar un bon canto a sobre. Després es va seguint la diagonal a la dreta i ràpidament es passa a l'esquerra amb un pas ben dur també. Quan s'agafa un esperonet per l'esquerra ja es pot cantar victòria: el tram que queda fins la reunió és guapo però no té massa complicacions.
Màgic Carme, millor que les anteriors! Placa super-tècnica al principi i
passos potentillos més amunt.
Seguim cap a la dreta amb la Mejicano de Chefchaouen (6a+). Aquesta és més suaveta, però també s'ha d'escalar. Passets guapos fins a arribar a una fissura diagonal després d'un ressaltillo i algun pas molt rar durant aquesta fissura i per passar a la placa de l'esquerra. Anava molt confiat pensant que era 6a pelat i m'ha costat força. Per sort ara ja tocava el sol amb intensitat, el que ha ajudat a anar assecant la roca.
Jo mateix a Mejicano...
Baixant d'aquesta posem cintes a la de la seva dreta, la El Bosses (6b+). Baixant m'ho miro una mica perquè hi ha un tram on és evident que no ho regalen. En Josep li fa un top-rope i va treient-li l'entrellat gràcies a la info que he recollit baixant. Després li faig un pegue des de baix i encadeno! La via té un passet després de la segona xapa, on cal enfilar-se a un muret per xapar la següent. D'aquí també hi ha una apretadeta per anar amunt i després ràpidament a la dreta, on es pot agafar aire per atacar el tomàquet que ve. Una invertida d'esquerra em permet anar a buscar una lateral des d'on s'agafa una bústia vertical bona. Xapatge bo, pujar peus i anar a buscar una altra bústia de dretes. Estirant-te s'agafa una llastra que es pinça bé i aquí m'he decidit a pujar peus fins un bon bony per al peu dret. Una ajuda amb la dreta et posa a la franja i la feina ja està feta. Una panxeta amb bon canto i amunt per un terreny una mica dubtós per la qualitat de la roca, però suficientment sanejat.
Amb la feina feta a El Bosses. Ara només queden metres d'anar fet.
I després d'aquestes cinc vietes decidim enfilar el camí de tornada. En Josep s'ha fet mal a la part de darrera de l'articulació del genoll i té dificultats per fer els restabliments. Se li ha enrabiat fins al punt que li ha costat la tornada al cotxe. Esperem una recuperació ben ràpida!
Les vies han anat millorant progressivament. Les dues primers ens han semblat poc atractives, però les altres són ben guapes. Segurament la més ben parida ha estat El Bosses. A veure si a la propera visita acabem de tatxar les de la dreta i podem opinar del conjunt. Bon sectoret!