La Vinya

Seguim amb les sortides a Berga, en aquest cas a La Vinya, lloc que m'ha proposat en Josep, amb qui hem estat sortint darrerament. Jo h havia fet una visita fa una colla d'anys, en un matí glacial. Aleshores estaven acabades d'obrir i em va semblar que el sector mereixeria una altra visita... ara fa 8 anys!

Comencem fent la Super Guapu. A la guia nova li han pujat la graduació a 6b, tot i que no la tenia pas anotada així. En tot cas, és una via llarga i variada, amb alguns passos que demanen una certa atenció. Val a dir que la vegetació hi ha anat creixent i convindria fer anar les tisores de podar -en Josep ha fet feina manual perquè s'ha hagut de barallar en un punt.

  Començant la feina a Super Guapu.

Després d'aquesta hem fet l'Àtic Galàctic (6b) que va just al seu costat. Té un inici rabiós, un tram més suau, un pas de decisió per flanquejar a la dreta i una arribada a la reunió peculiar: potser es pot anar recte per un còdol que té una pinta dubtosa, però nosaltres ho hem fet per la dreta, a buscar la fissura i d'aquí a la reunió.

  En Josep a Àtic Galàctic.

A continuació, en Josep proposa de fer Giacomo Canto Romo (6b+), una via que ell havia tastat i que se li havia resistit. El començament ell el recordava exigent, però realment van sortint cantos suficients, de forma que et plantes a sota el crux prou bé i encara hi ha possibilitats de reposar. Després has de pujar peus a sobre un bony prou bo (on t'agafes abans amb la mà) i aquí hi ha la tela. Jo ho he resolt amb un quarç de dretes que em permet pujar el peu dret sobre el bony mentre la mà esquerra tiba en lateral i després invertit. Estirant fort es pilla un forat bo i després és qüestió d'anar fent. El Josep no ha encertat els moviments mentre posava les cintes i ha hagut de penjar-se. A mi m'ha sortit a la primera amb tota la informació recollida :) El desgast de forces ha fet que el company s'hi tornés a posar en top-rope després.

  Dos pegues a Giacomo Canto Romo.

Baixant hem deixat muntat un top-rope a la Sigues Guarro i Dissimula (7a) fins la reunió de la Giacomo. M'hi he posat per veure si li veia color i no n'hi he vist pas, tot ho he vist negre :) Verticalitat amb canto molt xic, amb moviments a esquerra i dreta en algun punt i tot plegat molt dur. No sé si el nom de la via ha de donar cap pista... Jo he pujat com un tocino, he desmuntat la R i avall!

Per acabar la feina, ens hem posat a una de suau, la Mandonguilles de Burilles (6a), prou llarga i ben guapa. Ha servit fer refredar-nos com cal i, de passada, per acabar la sessió amb un triomf.

 Una foto ben guapa a càrrec d'en Josep a Mandonguilles...

Algun dia s'hi pot tornar, perquè encara tinc vies pendents. Avui m'emporto la Giacomo, que encara no havia fet, ben content. Faltarà provar la Teula Trencada algun dia i, potser, la Super Pepe, tot i que segurament és dura de pebrots...