Coll de Vilaformiu

Ahir vaig comprar finalment la nova guia d'escalada del Berguedà. Fent-li una primera ullada em va cridar l'atenció un sector del que no en sabia res, el Coll de Vilaformiu, prop del Mercadal Superior. Avui hem sortit amb en Pep i en Xevi i, tot pujant, els he comentat aquesta possibilitat. En Xevi no hi havia estat i en Pep ho contemplava també com una de les propostes, tot i que ell ja hi havia estat i s'havia polit la quasi totalitat de les vies que hi ha. Així que enfilem cap allà.

La guia descriu 10 vies, 8 d'elles d'esportiva equipada que és el que tocava fer avui amb les previsions de temps inestable. El grau, majoritàriament de 6a, cosa que està bé, tenint en compte que el grau berguedà sovint està collat. Però després d'aquesta visita diria que aquí no és pas així, penso jo.

Ataquem la placa que concentra les 5 vies més llargues i, a priori, més interessants i encetem l'escalada amb la Dels Socis (6a). Escalada sobre calcari molt adherent, gens sobat (vies de 2013) i d'anar fent. Una dansa que et porta de presa en presa i aviat em planto a la reunió, a uns 25 metres del terra. Una via guapíssima, generosament equipada i que ens ha semblat suau, ideal per començar a treure's la mandra.

 En Xevi, a la primera del dia.

En Pep ja les ha fet totes i en Xevi té ganes de fer metres, així que ells aniran fent en top-rope per poder passar-ne més via i aprofitar millor el matí. A continuació em poso a la de la seva dreta, amb xapes grises, l'Ocell de Ferro (6a). Aquesta és més difícil que l'anterior, amb un parell de passatges on cal concentració. La roca i l'equipament són excel·lents, però, i permeten gaudir plenament del llarg, que comparteix reunió amb l'anterior.

 Gaudint de l'escalada.

Després d'aquesta ens posem a la darrera que comparteix R, la Pangeats (6a+). És d'un estil similar a l'Ocell de Ferro, potser un xic més mantinguda. Té també algun lloc on cal mirar-s'ho amb més atenció, especialment quan s'ha de creuar una franja més vertical que creua la via en diagonal. M'ha semblat molt xula també!

  Estudiant els següents moviments.

Després m'enfilo a la de la seva esquerra, Chevere (6a). Si no recordo malament, també té la principal dificultat en la superació d'una franja més vertical. Com passa a les altres vies, segurament hi ha diverses opcions als diversos punts clau. La que m'ha sortit sense conèixer-les és segurament una d'elles i no necessàriament la millor. Dic això perquè a la part superior hem vist que hi ha diverses opcions, o bé més plaqueres o bé més atlètiques... al gust de cadascú!

  Superant una frangeta més vertical.

Per acabar, la Equilibrium (6a), d'un estil similar. Després d'uns metres més arrampats d'entrada on hi ha una espàrrec de parabolt del 8 sense plaqueta (?) arribem a un tram més vertical. Aquí he tibat d'un monodit mentre anava pujant peus per arribar a un cantillo un xic a l'esquerra. Aquí m'he anat obligant a anar recte, tot i que m'ha semblat que mig metre a l'esquerra la cosa es suavitzava força. Però aquí es tracta de gaudir del gest, aprofitant que la roca t'hi convida!

  En Pep, negociant algun moviment més delicat.

El lloc m'ha agradat força. No he tibat massa perquè la roca no és vertical, però he fet una bona colla de moviments guapos, dels que es fan quan intentes i aconsegueixes el control total de cada pas. He fluït en tot moment i això s'agraeix molt, segurament és l'essència de l'escalada! Llevat de la primera del dia, que ens ha sembla més senzilla (però no per això menys guapa, que realment és guapíssima), a les altres hem fet moviments similars i no sabríem dir quina és més difícil que l'altra. Una vegada trobada la millor combinació en cadascuna d'elles potser podríem opinar millor, però això serà un altre dia.

  Una raconada ben xula, com gairebé totes les del Berguedà.

Avui ens hem donat per satisfets si tots tres hem escalat 125 metres de bona roca, amb sol i suficientment lluny dels xàfecs que sentíem retronar no massa lluny.