Alpinisme de Secà al Sòcol del Montroig

Després de molt de temps de no fer via llarga, hem quedat amb en Jordi M. per sortir. La idea és anar cap a ponent on la meteo pinta millor i ja decidirem sobre la marxa. El dia està tapat, anem cap a Camarasa al Sòcol del Montroig on el Jordi té un parell de propostes i, finalment, ens decantem per Alpinisme de Secà. Podem trobar-ne una ressenya, bona com sempre, a Lo Gall.

La via té una aproximació força evident, una vegada situada la via des del cotxe. Per la xarxa volten algunes fotos del primer llarg, que serveixen per confirmar la situació.

El primer llarg comença per un díedre prou interessant i dret (V+). Aquí hi posarem alguns friends al principi. Com que duia el #4 també l'he posat a la part final del díedre. Més amunt, trobem alguna savina (V) i es poden posar coses al gust. Deixo una cinta llarga a la R1 i me'n vaig directe a la R2: un ressalt primer, flanqueig, una pujada rostollosa (corda fixe) fins a peu de paret i anar flanquejant fins al peu del següent llarg. La R2 és un parabolt, només, però en un replà la mar de còmode. 

En Jordi arribant a la R2 i estudiant el lllarg que li ve.

Aquesta tirada està equipada. Un pont de roca i alguns parabolts permeten anar progressant amb certa comoditat. Cal estar atents a la roca, no sempre excel·lent, però suficientment bona. Sembla que hi ha una variant per l'esquerra, per un pont de roca que es veu des de la reunió, però aleshores no s'agafa cap dels parabolts.

Al tercer llarg. Roca a controlar, però llarg xulíssim i equipat.

La següent tirada és senzillament excepcional. És, sens dubte, un dels llargs d'autoprotecció més guapos que he escalat mai. El començament és força vertical i toca apretar una mica. Un primer pont de roca assegura els primers metres. Per sort, la placa de la dreta té peus prou bons com per no haver de patir massa i sempre trobarem alguna posició còmode per posar el que toqui. Més amunt, un altre pont de roca a la placa de la dreta. La resta, és anar posant trastos, tots bons i sense dificultats posturals. Poc a poc el terrenys es suavitza i gairebé convida a anar a buscar alguna hipotètica reunió a l'esquerra, però la via continua descaradament per la dreta, per un díedre un xic desplomat. Aquí els primers metres es van fent bé però aviat toca posar una mica de morro i flanquejar cap a la dreta. Un bon friend gran (jo he posat el #3, però el #4 gairebé segur que hagués entrat millor encara) permet fer el pas amb una certa garantia (6a) i continuar amunt en ramonage fins llaçar el tercer pont de roca en un punt desplomat. Hi ha bon canto i es pot sortir amb comoditat fins acabar entrant a la reunió en una repisa amb dos bolts baixos, allà on la roca és millor.

Per aquest llarg jo portava un joc de tascons i n'he posat uns quants. Camalots del #0.75 al #4, totems verd, vermell i taronja, linkcams lila, vermell i groc i els aliens groc, vermell i gris. M'han sobrat alguns friends, però el llarg fa prop de 45 metres. Crec que portava 16 cintes i les he fet servir totes!

Sortint de les dificultats del millor llarg de la via. A sota, a la feixa, reixes per anar
decorant la muntanya. Després diuen que els escaladors espatllem el paisatge...

La següent tirada surt per la dreta, on hi ha un enorme pont de roca. Després s'enfila descaradament per roca lleugerament desplomada però farcida de forats on trobem algun bolt i algun pont de pedra. La resta, a amanir al gust, com ha fet el company. Fem un petit canvi de reunió i el Jordi s'enfila per un llarg curtet, d'uns 15 metres, on sembla que s'hagin de posar peces grans, però realment amb algun friend petit o mitjà fem.

Un llarg de 15 metres ens porta a una feixeta.

La següent tirada ens porta fins a la feixa final. Comença per un díedre prou exigent, amb una mica de vegetació que emprenya una mica, però no excessivament. Poso el primer friend en una fissura diagonal a la dreta, apretant una mica. Després el terreny es suavitza i toca enfilar-se en ramonage fins un bloc empotrat. El camalot blau queda a caldo i protegeix un moviment estrany però que es fa prou bé. Més amunt cal anar lleugerament a l'esquerra, a buscar una fissura no gaire marcada. La roca aquí no és excepcional i hi ha alguna cosa que es mou. Per sort, els friends treballen en llocs més que bons i sempre trobem presa prou sòlida, encara que toqui pagar el preu que sigui més petita ;)

És un llarg molt guapo també, malgrat els dubtes que dóna la roca. A la part de dalt, he llaçat una savina i d'aquí a buscar una mica de díedre a l'esquerra, ja en terreny suau. Després, terreny de roca dolenta on he posat el #4 en un bon forat. Més amunt hi ha un parell de bagues, una en un pont de roca que podria indicar una reunió que no faig. L'altre en una savina a l'esquerra, camí que segueixo fins sortir a la feixa. Faig una reunió de friends en un bloc enorme que queda un xic a la dreta.

Fotocim a la reunió cimera i vistes a Camarasa. Per sort, boira alta, sino, rostits!

La via m'ha agradat moltíssim. No crec que només hagi estat que feia molt de temps que no feia via llarga. Es tracta d'un viot, molt recomanable! Això sí, cal portar un munt de trastos perquè el díedre en demana un munt. El dia ha estat tapat, però ha deixat escalar molt bé. Amb sol de ple ens haguéssim rostit.

Per baixar, cal anar cap a l'esquerra seguin un sender que a voltes s'acosta força a la paret. Quan s'endevina una canal ampla que baixa, cal seguir senderet avall, no molt marcat (nosaltres ens l'hem passat de llarg i hem hagut de recular). Cal anar baixant fins trobar una instal·lació de ràpel que, amb 60 metres, ens deixa en un pedragar des d'on toca anar baixant, amb lleugera tendència a l'esquerra, fins trobar el camí de pujada.

A sota, la ressenya de Lo Gall, per si algun dia desaparegués d'allà, com ha passat amb altres.

La Vinya

Avui amb l'Ernest ens n'hem anat a la Vinya. Volíem assegurar el tret i no pujar massa amunt, no fos que la temperatura fos massa baixa, i l'hem encertat!

Hem aparcat a la carretera, a la banda contrària de la muntanya, estalviant-nos el tros de pista curiós que hi ha fins l'esplanada. Són dos minuts més a peu, només. Arribats al sector, no hi ha gaire cosa suau per escalfar, així que em poso a El Clàssic (6a+), una via de 4 xapes que no havia fet mai. Sent tant curta, ja es veu que ha de ser durilla i realment ho és, o m'ho ha semblat. L'entrada és rabiosilla amb presa molt xica i adherència però la feina està a les dues darreres xapes. Aquí he hagut de regletejar i encertar una seqüència digna. El dit s'ha adolorit una mica, però després ha estat ben content tot el dia. Potser ananat escalfat sortiria més suau... Qui sap?

L'Ernest no la fa i es posa a Super Guapu (6b). Jo l isegueixo els passos i m'atreveixo fins i tot a fer l'entrada recta, sobre presa minúscula. Després la via es suavitza una mica i toca anar gaudint d'uns moviments ben variats al llarg dels 26 metres que fa la via. Val a dir que sembla que l'han decotat, de 6b que diu la guia, a 6a+. Realment, a banda dels primers metres, es deixa fer bastant bé!

A Super Guapu. Entrada tensa i gaudir després.

A continuació ens hem posat a una de les vies noves que no surten a la guia (ressenya aquí): Els Punxats (6b). El company ja l'havia fet una altra vegada i havia tingut dificultats. Avui també li ha costat, tot i que l'ha tret amb solvència. Quan m'hi poso jo tinc feina a les dues primeres xapes. S'ha de tibar de laterals, fer força d'hombro i fer uns moviments curiosos fins agafar una fissureta bona. A partir d'aquí es va fent bastant bé, mentre la via va lleugerament a l'esquerra. Després ataca un bombillo en un mini-gendarme i aquí ho hem fet diferent: l'Ernest una mica per la dreta i jo aprofitant l'esperó de l'esquerra. El pas més difícil és sortir de la vertical. Baixant he vist que hi ha un bidit per la dreta que permet moure's amb més dignitat, però a vista no l'he vist ;) La reunió és comuna amb el 7a de la dreta: ara és digne!

 

Els Punxats. Per sort, no hem punxat ;)

A continuació ens hem posat a Hipnòtica Exòtica (6b+) que va just a l'esquerra d'aquesta. Començament bastant curiós, tibant de laterals plans per la dreta, seguint una fissureta. Després jo he creuat a buscar la fissura de l'esquerra (l'Ernest ha seguit per la dreta) i toca seguir pel díedre. Aquí la via es torna ben alpina, amb alguns moviments bloqueros i alguns durs. Per sort, es poden atacar des de bones posicions i he pogut anar reposant. Tot i així he arribat a la reunió esbufegant! És bastant atlètica! Molt guapa, sorprèn que no estigués oberta fins fa poc.

 

Una mica més difícil: Hipnòtica Exòtica.

Un xic més enllà, a la segona via per la dreta, hi ha una altra via nova, la Pas Nas (6b). Comença per on començava El Pedra Queda Aprop i després segueix cap a l'esquerra, a buscar un sostre tan evident que també sorprèn que estigués verge encara. Un pas amb un moviment de decisió per superar el primer desplomet et porta a sota el sostre. Aquí cal pujar peus fins pillar la fissura invertida i tibar-li fort. Es pot xapar amb certa comoditat i després toquen uns metres de bavaresa durilla perquè la paret és bastant llisa. He esbufegat una mica, potser amb més tècnica es pot fer menys força. La resta, fins la reunió, és d'anar fent.

 

A la dreta del sector hi ha PAs Nas. Des del pàrking la
roca sembla que faci un nas... La via el supera!

Aprofitant la corda que ve de dalt, l'Ernest li fa un top-rope a Super Pepe (6c+) i la continua fins la reunió de Pas Nas. Jo no tinc ganes de tibar tant. A més estic més que content amb la feina feta fins avui: he tornat a pujar un graonet, la recuperació va perfecte!

 

L'Ernest treballant a Super Pepe.

Així que, com que l'Ernest vol ser d'hora a casa, desem trastos i ens n'anem avall. Una matinal genial, ben aprofitada, amb un temps prou amable. Al principi ens ha fet sol, després s'ha tapat una mica però hem estat la mar de bé, escalant amb dues capes, però.

Tarda al Mal Pas de Travil

Avui hem estat quatre els fanàtics de tarda: amb l'Ernest, el Ramon i el Josep ens n'hem anat al Mal Pas, on hi ha vies per tots els gustos.

El Ramon i jo escalarem suau mentre els companys apreten tant com poden. Nosaltres hem començat per Interferències de Manel (V). És un "suposat" V perquè la realitat és ben diferent. Cal donar la talla a diversos punts, la presa sovint és petita (anant a vista, com a mínim) i el terreny força vertical. Això sí, és una línia guapa i llarga, que deixa ben escalfat. No li recomano al Ramon que intenti fer-la de primer, així que la fa en top-rope... i coincideix amb la recomanació.

 

A Interferències de Manel, molt més exigent del que sembla.

A continuació fem Teia de Maria (V). Veig que quan l'havia feta estava de V+... També és un "suposat" V, doncs. Més curta, amb alguns passos bastant més tiesos... cal donar la talla també.

A Teia de Maria també s'ha de treballar.

 Baixant hem posat cintes per provar El Noi del Pijama de Ralles (6a). Aquesta és més difícil que les altres, amb tibades intenses, però és prou franca si tens alguna idea de per on atacar-la. Sort que me l'he mirat una mica baixant abans...

A ... el Pijama de Ralles. Bona com el llibre.

Després hem anat al díedre La dels Ossitos (V+). És bastant més senzilla que la Interferències o la Teia pel meu gust. Però no cal atabalar-se massa: totes són vies boníssimes.

El boníssim díedre Dels Ossitos.

Per acabar la sessió, m'he posat a la magnífica Sant Antoni (6a+) que havia fet fa uns anys. Després de l'entrada d'arbre toca tibar una mica per unes xapes verticals, però on van sortint cantos i t'hi pots anar posant bé. La resta, una placa d'anar navegant, amb passos interessants més amunt, però que es resolen la mar de bé. Com diu l'Ernest, segurament la via amb més entitat que he fet des de la tornada a l'activitat. Més que bona, boníssima!

Sant Antoni no defrauda, tot i el traçat sinuós.

I gairebé ben fosc hem plegat trastos i cap a casa. Una tarda d'1 d'Octubre ben aprofitada -pensar que fa tres anys estàvem amb altra feina...

Roc Negre

Hem començat per Caga Tió (IV+). Una entrada rabiosa pel grau i anar fent fins la reunió roca discreta. Aquí el Ramon ha atacat de primer i posant cintes.

Començant amb IV's

A continuació m'he posat a Pagafantes (6a+) just a l'esquerra de l'anterior. La roca és força discreta, no convida gaire a ser escalada. Toca fer alguns moviments a dreta i esquerra per trobar una línia coherent. Alguns passos delicats fins arribar a un punt on no tinc clar per on tirar. M'ho miro per la dreta, després per l'esquerra, fins i tot arribo a xapar la reunió de la via del costat, la desxapo quan veig que no és per allà i torno a mirar-ho per la dreta... Tot això anar aguantant com puc perquè el terreny no és pas gens senzill. Al final em penjo i m'ho miro. Resulta que al final és pel mig: hi ha una regleta que no he encertat a veure en cap moment. Des d'una llastra que sona trencada per l'esquerra toca agafar una presa raonable per la dreta i remar fins la regleta, a poder ser amb la dreta. Pujar peus i estirar-se fins la fissura, on hi ha un bon forat. Més amunt les xapes sembla que conviden a complicar-se la vida, però novament no s'hi veu res i toca anar per la dreta de les mateixes. Entre la roca i el recorregut, no m'ha agradat...

Una mica abans del crux de Pagafantas.

A continuació hem anat a l'esquerra de tot, a fer algun quintu. La de més a l'esquerra, Clàudia (V) l'havia fet en top-rope un dia per escalfar. Avui l'he encadenat. El Ramon li fa un top-rope a Adrià i jo em poso a Essència de Lluna (V) seguint per Adrià, cosa que també farà el Ramon fent de primer. Els primers metres de l'Essència són molt guapos, amb tibades i remades de molt bon fer amb tècnica. Després toca adherència...

Claùdia...

... i Essència de Lluna.

A continuació tenia ganes de tatxar Super Tram (6a+) que no havia tastat mai. La part de baix té uns trams amb roca que no és una meravella i val la pena colpejar-ho tot per veure com sona. Més amunt hi ha alguns llocs on calen moviments imaginatius per resoldre-ho amb comoditat. La corda pot fer ròssec en alguns llocs, jo he desxapat algun parabolt per aquest motiu (i per estalviar cintes, que aquí en calen un munt). A la part final toca un desplomet que és la part dura de la via. La part més desplomada es creua en lleugera diagonal de dreta a esquerra, amb presa prou bona. Una vegada sobre el desplom, terreny rom on una estirada m'ha permès trobar quelcom prou bo per anar-me movent. Després, diagonal a la dreta per entrar a la reunió, compartida amb Fang i Setge.

A la part final de Super Tram.

Per acabar el dia, com que se'ns està fent tard, li faig un top-rope a Fang i Setge (6a+) que ja havia fet en una altra ocasió. Molt guapa, amb passos imaginatius en diversos punts, i amb un ressalt final molt més senzill que l'anterior. Serveix per acumular metres i anar rehabilitant el dit...

Hem estat sols fins l'arribada d'un grup força nombrós, quan ja estàvem a la part final de la sessió. I el dia ha acompanyat: assegurant amb bastantes capes posades però escalant normalment en màniga curta.

La Placeta

Toca anar fent metres i anar provant moviments en plan suau. I avui li he d'agrair a l'Ernest que m'hagi portat a la Placeta, on hi ha vies tant per ell com per a mi. L'aproximació en cotxe té un bon tram de pista regular, amb un trosset més delicat. Nosaltres hem aparcat un xic abans del sector i ens hem estalviat una altra zona xunga.

Hem començat per la zona que queda a sota de la pista. Jo he començat per Caga Mandúrries (IV+). Placa de conglomerat tombada amb una zona un xic més dreta amb canto rom i petit. Bastant difícil pel grau proposat!

 

El company, atacant Pica Lletres.

L'Ernest ha fet Pica Lletres, a l'esquerra i jo m'he posat a A Plom (V+). Un viot! Assegurada amb spits i una certa alegria entre xapes. Una mica més vertical, però molt més franca que l'anterior, per mi gairebé igual de difícil.

Aquí, A Plom.

Després he fet la Vila del Pingüí (V+). Aquí hi ha les primeres tres o quatre xapes intenses, amb el primer tram d'apretar-li de debò. Tot i així hi ha canto i es gaudeix d'allò més. Després, anar fent fins la reunió.

L'Ernest proposa fer la Padrins (6a). Un tram més vertical a la primer part de la via, on s'han de buscar les preses però que casualment surten just allà on les esperes! Sembla que la natura les hi hagi posades per ser escalades i gaudides! Després de les dificultats inicials ve un tram més senzill i un ressalt final que es deixa fer bé. Molt bona també!

Una mica més picant, a Padrins.

Després d'aquestes ens n'hem anat a l'altra banda, on l'Ernest hi tenia el projecte del dia, la Elèctric (7a). Li ha fet algun intent, però avui no s'ha deixat encadenar... Quedarà pendent per un altre dia!

El company, barallant-se amb Elèctric.

Per la meva banda, jo encara he fet la És de Vida (V+): Hi he trobat alguns moviments ben exigents! Tibades intenses al principi i alguns moviments delicats de roms a la part final... Déu n'hi do! També he fet El Lleó no fa Por (6a) a l'esquerra de l'anterior amb les darreres llums del dia. M'ha semblat més franca que l'anterior i això tenint en compte que no m'hi veia massa bé ja...

La recollida de trastos l'hem feta amb molt poca llum i hem hagut d'encendre el mòbil per il·luminar un tram del camí de tornada. Tarda ben aprofitada, amb 6 bones vies encadenades. I, a sobre, bones sensacions al dit -mica en mica tocarà anar pujant la intensitat.

El Pati

A la dreta de la Vinya s'hi ha equipat un sectoret anomenat el Pati i avui ens hi hem acostat amb el Ramon, que feia molt de temps que no escalava.

Hi ha 7 vies entre V i 6b sobre roca que no sempre és perfecte, però que ha estat molt sanejada. Això vol dir que, tot i l'excel·lent feina que han fet els equipadors, encara ens podem trobar alguna cosa que caigui. De fet, n'han anat caient unes quantes, sense conseqüències.

M'he posat a la de més a la dreta, Manipula i Guanyaràs (V). Passos interessants al principi, escaquejables per la dreta, un ressaltillo i una rampeta fins la reunió. Roca molt bona fins als darrers metres. Molt ben equipada, com la resta. El Ramon s'animarà a fer-la de primer i se'n surt com si no hagués passat el temps. Però això és després de que, després de despenjar-me de la primera via, jo m'enfili per la del costat, La Matraca (V+) perquè si no no em sento escalfat.

 

A Manipula i Guanyaràs

La segona és una mica més difícil, amb alguns moviments tècnics d'adherència i presa roma. Després, passeig fins la mateixa reunió.

 

A La Matraca.

A continuació em poso a Espiral del Silenci (6a) a l'esquerra de l'anterior. Té la reunió uns metres a l'esquerra de les dues primeres. Aquí hi ha algun moviment on s'ha de tibar més, però m'ha semblat més franca i fàcil de llegir que l'anterior. Molt guapa!

A Espiral del Silenci.

Seguidament toca Exhili Ideològic (6a) que, amb 20 metres ben llargs és força més llarga que les altres de la dreta. Aquí hi tenim un tram curiós al principi, on cal fer alguna contorsió sobre roms. Després un tram de més bon fer, per un díedre d'on es surt per la placa de l'esquerra per atacar el ressalt final, amb alguns passets xulos. Interessant!

A Exhili Ideològic.

Baixant d'aquí em miro el 6b, curt, que hi ha a l'esquerra, però m'ha semblat dur i poc evident. No em convé pas, en plena recuperació, així que em poso a la següent Orco Incendiari (6a+). Ressegueix una fissura en diagonal a l'esquerra i continua per la placa cap a la dreta, esdevenint la via més llarga del sectoret. A la zona de la fissura hi ha passos guapos, amb canto. El pas desplomat cap a la dreta es resol ben bé i toca esforçar-se una mica al mur final. Entremig hi ha una zona una mica trencada que li treu encant, però és una línia ben xula.

En Ramon, a la fissura inicial de Orco Incendiari.

I per acabar la sessió, la de l'esquerra de tot, Conseller de Drames (6a). Placa guapa i franca al principi. Després toca una zona desplomadeta, amb bon canto. I, per acabar un esperó final que m'ha semblat bastant difícil. He estat una bona estona per llegir una forma de fer-lo: per la dreta de les xapes, sobre uns roms que exigeixen una bona dosi de concentració i ganes.

A Conseller de Drames, be exigent i xula!

Amb sis vietes fetes, havent sortit força tard de casa ens donem per satisfets! La recuperació va per bon camí i vaig acumulant metres. I en Ramon... qui sap, igual torna al món de l'escalada durant uns dies :)

Tornada a la roca al Mirador de Garreta

Fa gairebé 2 mesos vaig tenir un trencament de la politja A4 del 4rt dit (anular) mentre tibava del tridit / regleta lateral esquerra al crux de la Perestroika al Roc de l'Alou. Ha tocat fer bondat... però avui tocava tornar a la roca!

Al final del dia ja tornava a xalar de valent...

A urgències em van immobilitzar amb un muntatge que ocupava (i inutilitzava) pràcticament tota la mà. Això és la recepta segura perquè te'l treguis el més aviat possible. El traumatòleg va suggerir que amb una fèrula xica ja hagués estat suficient. El que vaig fer jo és unir el 4rt amb el 3r amb esparadrap durant un parell de dies i a partir d'aquí sense res, però sense forçar-lo en absolut. Què s'hauria d'haver fet? Potser fèrula xica, d'un sol dit. O unint dos dits més un taping que asseguri que el tendó es manté prop de l'os. El repòs en tot cas han de ser 10 dies. A mi el traumatòleg em va veure passats 8 dies... A la ecografia sembla que va confirmar que es tractava d'una ruptura total o gairebé total. El tendó quedava separat de l'os encara, però aleshores sembla que ja tocava iniciar rehabilitació. Des d'aleshores he anat fent i el dit ha anat millorant fins no fer mal. Això sí, la falange ha quedat més voluminosa que la de la mà dreta.

Avui he sortit amb la Rosa per veure com responia el dit a la roca i ens n'hem anat al Mirador de Garreta, al costat de la Queraltina. Quan hem arribat hi havia una cordada femenina que estava per allà i ens han acabat de situar sobre el terreny. A proposta seva, ens hem quedat a les vies més llargues, que es veuen més guapes també.

Comencem amb Castell Berguedà (V). Una passet a uns metres de terra i la resta d'anar fent. 20 metres ben guapos. La Rosa la fa, en top-rope això sí, però no es despentina gens ni mica. Feia mooolts anys que ella no escalava i no ha oblidat el gesto!

 

La Rosa, a la seva primera del dia, del mes, de l'any i del quinquenni...

Després tocava fer-ne una altra i m'he posat a Tots Sans (6a). Aquí hi ha un pas bloquero que demana una apretada. En el meu cas, per flanquejar cap a l'esquerra a buscar una llastra boníssima una vegada feta l'entrada un xic per la dreta. Segurament s'hi pot anar directe però amb un pas de decisió sobre presa més xica. No li recomano per la Rosa i vaig directe a la següent.

Aquesta és 40 Àngels (V+). Té els primers metres mantingudets i verticals, amb bon canto però on cal buscar i estirar-se una mica. Després terreny tombat i rom, una combinació ben xula! La Rosa també la fa amb solvència.

 A 40 Àngels toca tibar una mica al principi...

Per acabar la sessió, anem cap a l'esquerra, on les vies ja apreten una mica més i trio la Toporoc (6a+) que entra per la vista. Començament còmode i un xic sobreequpat per una llastra en terreny tombat i aviat entrem a la vertical. A partir d'aquí els moviments són mantinguts. Hi ha bon canto i peus suficients, però cal endevinar la millor continuació a cada moment. La via té unes quantes xapes que fan mantenir la tensió fins que la roca es tomba lleugerament. Molt recomanable tant per la llargada com perquè és mantinguda!

Amb aquestes quatre vies (que, a sobre, no havia fet mai) em dono per satisfet. Bones sensacions en el primer dia. Això sí, en un pas de la Toporoc m'he agafat en una llastra lateral que recordava la presa on em vaig lesionar... i que canviat d'opció. No tinc clar com de tendre està la politja reparada i, tot i el taping protector que duia, he preferit no tibar gairebé gens. Segurament també serà una qüestió de coco el tornar a confiar plenament...