Tarda d'Esquellot (Cerro Torre)

Amb en Josep hem fet una sortida de tarda cap al Berguedà. No està clar el temps que farà, al matí ha estat força ennuvolat. Però a la zona estem prou bé amb algun moment de sol i tot. 

Després d'insistir-li una mica, el company accedeix a començar escalfant amb l'Esquellot (6a) en comptes d'anar a sac amb Educa'm Berguedà (6b). El 6a es va fent, sense cap zona molla com l'altre dia, però cal escalar-hi una mica. Moltes cintes és el que cal!

En Josep, a l'Esquellot.

A continuació, ara sí, és el torn de Educa'm Berguedà (6b). S'hi posa el company sense massa dificultats i a continuació vaig jo. La primera part és molt arrampada. Després es redreça però es va fent bé, buscant aquí i allà el moviment més còmode. Més amunt hi ha una apretada per superar un tram lleugerament desplomat i torna a tombar-se una mica abans de l'apretada final, on cal sortir al buit, cap a l'esquerra. Aquests darrers moviments es fan estranys perquè no és evident quin és el millor moment per moure's a l'esquerra. Ha sortit a vista també.

En Josep, a Educa'm Berguedà i jo a la reunió d'aquesta via.

Posem cintes a Buenos Aires (6c+) i en Josep s'hi posa des de sota. Baixant se l'ha estat mirant i entre això i la informació que ell ja portava d'un altre dia es sent prou valent per tibar-li de primer. En algun punt s'ha de penjar, però. El meu pegue el faig en top-rope per estudiar es passos. Hi ha alguns llocs a la part de baix que s'han de conèixer per no tibar més del compte i això és el que intento. Després entrem a la zona de bona ganda i s'arriba al relleix: jo hi vaig per la dreta i el company per l'esquerra. Però després queda el tram final, dur de pebrots. Toca anar pujant aprofitant alguns roms laterals fins pillar algun bon canto viu. Aleshores toca controlar peus: jo poso el dret en un bonyet mentre la mà esquerra pilla un pla lateral fins poder pillar un cantet des d'on es podria xapar la darrera. La sortida d'aquí me la miro per l'esquerra i hi trobo la forma: estirada de mà esquerra en diagonal esquerra, dreta a la vora, pujar peus, esquerra a un canto bo i dreta a un canto a pillar la R.

Al segon pegue, el company tira en top-rope. El meu segon pegue, però, el faig des de baix. M'embolico una mica al primer ressalt fi de la part de baix, cosa que m'infla innecessàriament. Resolc bé el segon ressalt fi: pinça roma de dreta i anar a pillar un fissura arrodonida però suficient per la dreta i pillar bon canto. Després, la zona de gandes i remades llargues, cap problema. Em recupero una mica abans del tram final. Faig els passos de laterals romos, pillo el cantet bo i intento reposar per al darrer esforç, però tinc la mà esquerra bastant tocada. Peu dret sobre el bec, rom d'esquerra i pillo el canto per xapar. Ho faig però aquí intento improvisar segons el mètode del company: L'esquerra tal com feia jo, però aleshores anar a buscar una dreta prou bona a la banda dreta. Ho aconsegueixo, però no tinc forces per pujar peus i em deixo anar! Quina llàstima! Potser, si hagués seguit el meu mètode ho hauria tret, tot i que anava baldat a més no poder. De fet, m'ha costat arribar a la R fins i tot havent reposat!

El meu pegue fanàtic, que acabarà fallit, a Buenos Aires.

Tocarà tornar-hi algun altre dia, però diria que Buenos Aires és més difícil que Dan Petri, com a mínim hi ha més trams on s'ha de donar la talla i això passa factura. També és cert que, tenint ben controlat el primer tram, hagués arribat en millors condicions a la part final... Hi tornaré!

 

Àger, Cap del Ras. Via Totoro

Després de força temps he tornat a sortir amb en Jordi M. Aquesta vegada ens n'hem anat a Àger, el que suposo una bona tirada en cotxe, però l'escalada allà s'ho val. En Jordi tenia diverses propostes a l'agenda i finalment ens hem decidit per la Totoro, una via força recent.

La via es pot situar força bé gràcies a la foto panoràmica del final a càrrec de Lo Gall. A peu de via hi ha una T gravada a la roca i la llastra característica del primer llarg tampoc té pèrdua.

Comença en Jordi i ataca el primer llarg. Qüestió d'anar fent, amb un ressalt una mica més punyetero (V/V+) on s'ha de mirar bé com gestionar-ho per no tibar més del compte. La resta, suau i amb roca a controlar.

En Jordi, al primer llarg.

És el meu torn i ataco el segona llarg. Comença amb un Ae per superar un desplom on no se li veuen possibilitats en lliure. De fet, faig servir l'estrep amb ganes. La sortida no té massa dificultats fins a un ressalt on s'ha d'apretar una miqueta bastant (6a). La resta anar fent. A partir d'aquí el company em cedeix els llargs restants, cosa que no em desagrada pas.

Arribant a la R2, sense dificultats

El tercer llarg és més exigent. Comença amb una sortida de la reunió força complicada. Potser s'ha trencat alguna cosa, però m'he hagut d'esforçar bastant. Després ve un lleuger flanqueig cap a la dreta i un ressalt de Ae o bé Ao/6a que es veu factible de fer en lliure (6b/6b+). Un moviment delicat fins a pillar una franja boníssima (jo he trencat una llastreta de peu i m'he penjat), xapar i remada molt llarga fins a un bon canto. A la remada no he encertat el lloc bo i m'he hagut d'ajudar un moment de la xapa, però és un moviment llarg i burro i prou. Després el terreny s'ajeu i cal posar algun alien per protegir el que queda de llarg (V+).

La tercera tirada.

La quarta tirada és molt bona, tot i que això ho opines una vegada l'has feta. El començament és d'anar fent, per un díedre, a buscar un arbre i plantar-te a sota d'un esperó. L'esperó és forçat i fins i tot venen tentacions d'anar per l'herba de l'esquerra, però cal posar-hi ganes i atacar-lo amb decisió. Més amunt es veu penjar una baga d'una xapa, cosa que no augura res de bo, però realment es va fent. El llarg sorprèn perquè vas esquivant les dificultats i van apareixent cantos i assegurances variades (claus, pont de roca) quan menys t'ho esperes, això sí, en terreny desplomat. En una xapa em sembla que hi haurà tomàquet i m'aturo a reposar. La ressenya Gall parla de Ae o 6b+ en una banda i la Vèrtex parla de Ae/V+. Són graduacions imprecises que no conviden a apurar: error! El llarg es pot fer prou bé en lliure (6b+), però s'ha de lluitar fort perquè és llarg i no dóna treba. Jo he fet servir el pedal en un pas perquè no he vist com fer-ho, però realment hi ha possibilitats. Després dels parabolts la via segueix en tendència a la dreta amb pitons i es fa bé en lliure (6a ben bo) fins al darrer pitó des d'on s'ha de flanquejar a la dreta. Aquí hi ha un pas força estrany, que jo he resolt anant baix i en Jordi més amunt. He posat un friend xic per protegir el pèndol del segon, perquè el pas no és senzill!

Si ara repetís la via, gaudiria d'aquest llarg, on només he posat un tascó al principi. Fent-lo, però, tenia massa interrogants al cap...

El quart llarg acaba amb un flanqueig marcat que permet fer fotos xules.

La cinquena tirada és molt bona. Comença suau, d'anar fent però es complica bastant quan cal deixar una fissureta per anar a buscar el pas per sota d'un petit sostret. Aquí hi ha alguns moviments, per mi de 6a, protegits en primera instància per algun alien. Més amunt, un parabolt i claus sense problema. He posat algun friend més.

 

Arribant a la R5.

La sisena i darrera tirada és senzilla però molt guapa. Franges vilanovines on cal posar alguna cosa, amb moviments molt estètics, els més complicats al voltant del V.

La darrera tirada també deixa un bon gust de boca.

Aquí les ressenyes, del Vèrtex i del Gall (fins a R5)

La via m'ha agradat, però la gaudiria més en una segona repetició (que no faré). Es pot anar amb la idea de reservar l'estrep per la segona tirada i anar a treure la resta en lliure. Cal posar alguns catxarros, nosaltres portàvem parxís d'aliens, tascons i un joc de friends fins no gaire grans. Crec recordar que hem posat tascons, aliens i un friend mida camalot #2 però només perquè el portava i volia encolomar-li al company. Reunions sense anelles, preveure material de retirada, si escau.

Mercadal Inferior

Avui ens n'hem anat cap al Berguedà, al Mercadal Inferior, amb en Pep. Hem optat per començar per la dreta de tot.

Engeguem amb una via suposadament senzilla, Patum (V), però on s'ha de treballar una miqueta. Hi ha uns moviments d'anar fent al principi, però els darrers metres són bastant romos...

A la Patum, més delicada del que semblaria.

Aprofitem per posar cintes a una via nova, que no està a la guia, però que està ressenyada aquí i que es diu Mina de Xampinyons (V). La proposta de grau està realment malament, aquí hi ha feina de veritat! S'acosta més al 6a que no pas al cinquè.

A la Mina de Xampinyons s'ha d'apretar. En Pep en plena acció.

A continuació em poso a El Sextogradista (6a+). L'Ernest m'havia comentat que ell s'hi havia posat fa un temps i que li havia costat més el primer llarg (6a+) que no pas el segon (6c). Jo ho havia oblidat... Realment m'ha costat bastant! Uns primers metres verticals i tensos, amb algun canto bo (algun només!), però alguns moviments força exigents. Després la via se'n va a l'esquerra i torna a haver-hi passos interessants. L'arribada a la reunió ha estat anant a pillar la cadena en plan goril·la, cosa que normalment no faig -sóc més d'arribar-hi finament.

Fent El Sextogradista fins la reunió.

Després ens n'hem anat més a l'esquerra i m'he posat a Futurs T.E.B (6b). Aqui hi ha moviments de finura molt guapos a la part de baix. Després la cosa es suavitza i es redreça per entrar a la reunió. Aquí m'ho he hagut de mirar bastant perquè no és gens evident... Al final ha sortit, però amb una remada una mica llarga per anar a buscar un bony granellut a la dreta. I arribada a la R també en plan goril·la...

Aprofito la corda per provar Pluja d'Erugues (6c). Baixant m'ho miro. Després en Pep ha fet el 6b i se n'ha sortit prou bé excepte l'entrada a la reunió. A continuació li he fet un tiento en top-rope, però no ha sortit pas. M'he mirat com fer el pas de la panxeta de diverses formes. Hi ha una (una vol dir una) gota d'aigua, però demana una tibada molt bèstia. Després encara he trobat una forma diferent, a la dreta de la gota d'aigua, sense tocar-la. Diria que ha de ser més suau, però ja estava amb les gemes adolorides: la roca aquí és molt abrasiva.

Aquestes dues vies són molt guapes!

Per acabar el matí en Pep s'ha posat a Bath (L1) (V) i jo també, al seu darrera.

Acabant la sessió en plan suau al primer llarg de la Bath.

Un bon matí també! Les vies de la dreta ens han semblat bastant collades. Guapes, però collades. A El Sextogradista el flanqueig sota el desplom resulta estrany, semblaria que hi hauria sortida directa recte amunt, però és el que hi ha. La continuació d'aquesta via ni l'he mirada, però he vist un espàrrec sense xapa...

Matinal al Cerro Torre / l'Esquellot

Després de molts dies passats per aigua avui hi havia ganes boges de tocar roca. Amb en Pep ens hem mirat la meteo i el radar i ens ha semblat que, malgrat les previsions, al Berguedà hi podríem estar prou bé malgrat que ahir hi havia plogut a bots i barrals.

Ens hem acostat al Cerro Torre, a la zona anomenada l'Esquellot, prop de la Font Negra i semblava que hi hauria alguna línia practicable.

Hem començat fent el primer llarg de Dan Petri (V) per explorar com estava la cosa i per estrenar gats, tant en Pep com jo mateix. La roca tenia algun punt moll, però es podia escalar. Els gats, van justos i tocarà donar-los a poc a poc -avui escalaré amb els vells, però!

 

En Pep, a la primera del dia, esquivant la mullena.

A continuació em poso a l'Esquellot (6a). La primera part és tombada i és qüestió d'anar fent. Després, es redreça i cal controlar una mica. Hi ha alguns llocs on la roca està molla i m'entretinc a buscar el millor camí per no mullar ni peus ni mans i gairebé ho aconsegueixo. La roca està molt freda, però, i toca anar escalfant els dits de tant en tant. Porto una quinzena de cintes i això faci que n'hagi d'anar traient una bona colla per no arribar escurat a la reunió. L'equipament generós fa que això no sigui un problema especial.

Jo mateix, al díedre de l'Esquellot.

En Pep, a la mateixa via. Surt el sol i comença a treballar!

Mentre em despenjo em miro una mica la part superior de Dan Petri (6c+). Em sembla que la part difícil ha de ser sortint de la reunió intermitja i m'ho miro una mica.

En Pep fa l'Esquellot i, baixant, passa la corda per algunes xapes de Dan Petri, per intentar fer-li un tast en top-rope. En aquesta modalitat m'hi poso. Per sortir de la reunió hi ha certament un passet bastant cabró. Però trobo la forma de fer-lo, això sí, aguantant d'alguna nyapa. Més amunt va sortint una mica més de canto i aviat estic a un lloc còmode abans d'atacar l'esperó final. Aquí toca anar una mica a l'esquerra i faig filigranes per no tocar res moll. Poc a poc vaig fent fins la darrera xapa que tinc en top-rope. En A0 i amb una tramposa acabo de muntar-lo (la corda em ve en lateral) i faig una apretada en "lateral-rope" fins la reunió i munto un top-rope digne. Anant en top-rope com toca hauria sortit prou bé, penso.

En Pep la prova però s'encalla i se li resisteix el pas difícil. Després d'aquí ell va fent, inflant-se, però va fent. A continuació jo m'hi poso des de baix, a veure...

El crux em surt ben bé. Per sortir de la reunió vaig a buscar una nyapa amb la dreta i pujo peus a una mena de bec. Després una lateral/hombro de dretes i canvi de mà fins posar-hi l'esquerra. Una tibada pujant peus en algun bonyet i amb la dreta es pilla una nyapa. Pujo peus i aconsegueixo arribat en estàtic a la llastra evident amb l'esquerra (abans he fet una mica de llançament). A partir d'aquí alguns moviments amb cura, però controlats. Arribo a sota l'esperó final, reposo i em concentro. Pillo una lateral, uns cantos i vaig pujant fins la darrera xapa. Aquí s'ha de tibar d'alguna cosa més xica. Vaig inflat i no veig cap canto digne però m'agafo allà on puc fins que m'estiro i pillo els laterals des dels que puc pillar la reunió! Encadenada, però ben inflat!

Acabant Dan Petri.

En Pep ha agafat fred mentre m'assegurava (abans jo també he començat bastant glaçat). En algun moment ha sortit el sol, però s'ha tornat a tapar i bufar airet fresc, cosa que no ha estat gens agradable. Per tant, decidim plegar trastos, ben contents. He acabat fent 4 pegues i m'he emportat Dan Petri, cosa que no hagués imaginat a priori. Sort que la graduació és benèvola -normalment no faig 6c+ ni que sigui en top-rope al primer pegue...

Per cert, baixant de Dan Petri m'he mirat la veïna de la dreta, Buenos Aires (6c+). M'ha semblat que hi havia tomàquet a la part de dalt. De fet, he pujat levitant, tibant (és un dir) de romos laterals... Més avall m'ha semblat que hi havia canto, tot i que no ho he provat... Queda pendent per un altre dia!

Aquí cal portar corda de 80 metres o assegurar des d'uns metres més amunt o despenjar-se de la reunió intermitja, al gust del consumidor! El lloc, una meravella! Moltes gràcies als equipadors per aquests regals.He de dir que hem pogut escalar, malgrat que la cosa no pintava gaire bé... I sumant-ho tot, han acabat sortint força metres de bones vies

Esperó Màgic a la Prenyada

Avui amb en Pep hem tornat a Sant Benet i a la Prenyada. L'objectiu, l'Esperó Màgic. Tots dos l'havíem fet fa un munt d'anys i teníem ganes de tornar a vibrar i gaudir amb aquesta via. I ho hem fet!

Comença en Pep, amb solvència, i es marca el primer llarg. Hi ha algun bolt i algun pitó, però es poden posar algunes coses més: algun alien, una bona savina i un tascó. La via comença anant a buscar la primera xapa, prop d'una fissureta horitzontal i d'aquí se'n va a la dreta, a buscar una fissura més marcada, amb roca que cal anar controlant. Hi ha alguns passets fins, en especial als darrers metres per entrar a la reunió.

Em poso al segon llarg. Toca escalar fins la primera xapa i poso un merlet no massa bo en un punt. A partir de la primera xapa, el terreny es posa vertical i més. Cal anar escalant, amb bons còdols en tot moment, però amb unes distàncies entre xapes que fan que controlis cada moviment perquè una presa trencada (i es veuen rastres de coses trencades aquí i allà) pot significar un ensurt. És un llarg brutal, que deixa un molt bon gust de boca.

 

Al segon llarg...

 

... i aquí vist des de la R2

En Pep ataca el tercer. És una mica més suau que l'anterior, però també s'ha d'escalar. Es poden llaçar merlets, i en Pep ho ha fet quan li ha semblat convenient.

En Pep, a dalt, i jo mateix al tercer llarg.

La quarta tirada té un començament interessant i més que vertical, amb uns passos exigents protegits per un pont de pedra fins arribar a xapar el primer bolt. Després el terreny queda vertical, però amb molt bon canto. He llaçat un merlet, he posat un alien vermell i, després de l'altra xapa, he posat un merlet i un tricam en un forat perfecte.

Darrera tirada. Inici dur i terreny més suau ben aviat.

Arribada al cim i ràpel. Avui ja només passem una corda, perquè el fem fins al punt de la canal on ja es pot anar baixant sense problemes. Per tornar avall hem optat per anar a buscar el camí de l'Elefant i baixar per la paret nord de la Prenyada... amb l'objectiu d'intentar trobar un mitjó que ha sortit volant quan m'he posat un paravent a la R2. No hi ha hagut èxit...

.

Al cim de la Prenyada! Dues setmanes seguides, després de molts anys.

Una via molt ben parida, que no deixa indiferent! Ha valgut la pena repetir-la!

Baños de Sol a la Prenyada

Fa més d'una dècada vam fer mig bany de sol a la Prenyada. Si no recordo malament (aleshores no tenia blog i ara hauria de mirar una llibreta i em fa mandra) l'havia feta fa moltíssims anys, tot i que no en recordo res de res.

Amb en Pep ens plantem a peu de via i comprovem que haurem de començar a l'ombra, cosa no gaire desitjable perquè avui fa un fred que pela... Sense anar més lluny fa poquíssim que va nevar al Berguedà, a l'alçada de Queralt. Però no hi res que no es resolgui amb decisió.

La via té un tram selectiu als primers metres. Selectiu en el sentit de que selecciona aquells que no són capaços de fer invents per xapar xapes llunyanes. Pista: recolzada a la paret hi ha una branca llarga que està dient: fes-me servir! En tot cas, alguna cosa estranya li devia passar pel cap a qui va decidir reequipar la via per deixar un cap de burí com a primera assegurança a uns tres o quatre metres de terra i la primera xapa com toca a uns cinc o sis metres de "terra" després d'haver fet una bona apretada. Dic "terra" perquè comences al damunt d'una llastra... En fi, que et jugues el físic. L'altra vegada ja ho vam patir també... 

Faig el llarg amb el plomes posat. Després de mirar els primers metres de diverses formes, aconsegueixo anar fent. Més amunt la cosa es suavitza però tornar a haver-hi un passet per superar el desplomet del mig. Aquí hi ha un parell de burins originals (?) i em complico per xapar el primer. Em penjo, ho miro i segueixo amunt. Mica en mica les assegurances van quedant espaiades mentre la dificultat baixa lleugerament. Entrada estranya a la reunió, on hi ha una baga als burins antics.

En Pep, al primer llarg.

En Pep fa el segon llarg. Surt amb tendència a l'esquerra, cap a un forat. Allà hi ha un pont de roca. Després s'ha d'anar navegant. En Pep ha anat pel terreny més evident, ara amb tendència a la dreta. Posa un alien i s'encamina cap al parabolt que hi ha uns metres més amunt. A continuació llaça alguns merlets, arriba a la savina i se'n va cap a la reunió del collet perquè no veu la reunió correcta, al forat a la placa de l'esquerra.

Ziga-zagues al segon llarg.

Pujo jo i faig la reunió correcta i aprofitem perquè segueixi en Pep amb el tercer llarg. Surt per la dreta de la reunió i avança en diagonal a l'esquerra cap unes bagues que pengen de dos pitons. Abans, un alien. Superar els pitons té el seu què i avançar pel díedre cec que continua, també. Tots els parabolts de la via són de 8 mm inoxidables però amb xapa minúscula que només dóna per un mosquetó, a tenir en compte per si vols canviar alguna cinta... Hi ha alguna excursió fins la reunió encara, però sobre terreny més amable.

En Pep, treballant a la tercera tirada.

Arribant a la R3.

La Mòmia i el Mòmio...

Encaro el darrer llarg navegant una bona colla de metres, per roca dubtosa en algun punt, fins al primer bolt. La tirada fa ziga-zagues així que toca gestionar bé la corda. Hi ha tres xapes al díedre del principi, amb roca dubtosa però que ha aguantat. Després un pitó, ja flanquejat a l'esquerra. I tres xapes més per superar la fissura final. Per entrar-hi hi ha un desplomet amb canto, però que sembla que s'hagi d'arrencar. Xapo i em penjo per assegurar la jugada. Realment el que hi ha deu aguantar, però la veritat és que no dóna confiança. Uns passets verticals, un bon merlet en terreny vertical, on has de balancejar el fet d'assegurar-te i el d'anar inflant els braços, i després terreny suau fins una reunió de bolts "normal".

Arribant a la darrera reunió.

Uns pocs metres més fins al cim, passar-lo, i arribar a la instal·lació de ràpel. Rapelem uns 20 metres fins a un lloc còmode a la canal. Aquí pleguem trastos i ens n'anem avall, passant pel peu de via i tornant a Sant Benet per on hem vingut al matí.

La via és bona. Cal escalar, però. Avui no m'he tret el plomes en tota la via i he sortit d'alguna reunió amb el fred al cos malgrat el sol que ha estat fent, a partir de la segona tirada. L'equipament del primer llarg és estrany, segurament pensat per conservar algun tipus de puresa que se m'escapa. Aquí cal treballar fort. Hi ha ressenyes que hi posen 6a+, això és correcte amb l'escala SantBenedictina, que vol dir el que vol dir. El segon i tercer són bons. Cal anar bé de coco i saber posar alguna coseta. El quart és molt bo, però la roca, combinada amb el plomes, no m'ha deixat gaudir-ne plenament.

En alguna ressenya recomana portar camalots del #1 i el #2 i fins i tot comenta que es podria posar el #3. Nosaltres només hem posat un parell d'aliens i alguns merlets al segon i tercer llarg. En algun lloc, anant de segon, he vist un bon tascó mitjà. Però no cal carregar trastos inútilment com hem fet nosaltres. Al darrer llarg sols he posat un merlet.

Avui devia ser el dia d'escalar a la Prenyada, perquè érem un mínim de tres cordades, per sort a vies diferents. Altres cops que hem estat per aquí no hi hem vist ningú... Casualitats de la vida!

 

Escalades Fantasmagòriques a Gorros

Avui amb en Pep volíem anar a fer alguna vieta. La meteo suposadament donava bon dia el dissabte... Ens plantem al monestir i veiem que el panorama no pinta gaire bé: la roca es veu força xopa arreu. Decidim provar sort a la part alta, esperant que allà potser s'assecarà ràpidament i paguem els 8 eurus i escaig que costa la broma. Feia moltíssims anys que no pujava pagant!

Allà veiem que la cosa no pinta gaire bé tampoc. Les Magdalenes estan xopes així que anem passejant pel peu de diverses roques per confirmar l'evident: serà difícil escalar avui. Aprofitem per passar per racons que o bé desconeixíem o bé estaven en un racó oblidat de la nostra memòria. I al final, peregrinem fins al peu de l'Agulla de la Font de Jacob, on la roca està acceptablement practicable. Fa uns dies hi vam ser amb en Xevi. Avui ens hem posat a la #26 L'Escolania (IV+) i hem continuat per la segona tirada de Dahlia (6b) i el tercer llarg d'aquesta mateixa (IV).

Comença en Pep, jo faig el segon llarg i acaba en Pep. L'única zona interessant és un ressalt vertical al primer llarg, abans d'entrar a la reunió, i la panxeta de sortida del segon. Aquí es xapa el segon bolt estirant-se a tope des de bona presa. He baixat i he vist el pas un xic per la dreta. Realment només és un pas i després ve una zona amb bones patates d'anar fent. Darrer llarg sense problemes i toca rapelar perquè el mur final està descompost i no hi ha vies que hi passin.

Escalada fantasmagòrica a l'Agulla de la Font de Jacob. Primer, segon i tercer llarg.

Rapelem fins a una reunió de sota el passamà (45m) i des d'aquí un altre de 30 metres ens porta a peu de via. Decidim que no cal fer res més i anem avall xino-xano. Al final hem pogut escalar una mica, i el que no hem escalat ho hem passejat i ens ha tocat l'aire, que és del que es tracta!

De la previsió de temps... millor no fer-ne cap comentari! Per acabar, toca comentar que, mentre estàvem per la part baixa, les cabres han anat tirant de tot i força. Ha anat d'un pèl que no rebem!