Esquivar la pluja a la Cova de l'Ós

Ahir me'n vaig anar al Pati Vertical, a fer una mica d'activitat en un finde que pintava bastant dolent. Casualment vaig conèixer-hi el Jordi Pina, un escalador actiu i actiu a les xarxes! L'activitat ahir va estar bé, amb molta gent, cosa esperable, però sense arribar a ser estressant. A més, vaig poder fer una bona colla de metres, majoritàriament suaus. Dic majoritàriament, perquè al final et vas animant i proves coses que comencen a apretar... M'he de recordar que els rocòdroms no són per mi, que m'hi lesiono amb facilitat!

A la tarda d'ahir em va trucar l'Ernest per veure si aquest matí tenia ganes de fer alguna coseta, que semblava que hi hauria una finestra de bon temps... i això hem intentat! Ens n'hem anat a la Cova de l'Ós, a veure què podem fer.

El terra està força moll i alguna zona de la paret s'endevina humida (deixant de banda xorreres evidents), però allà on la roca no té liquen negre sembla que es deixarà fer.

Ens posem a les vies arrampades que hi ha al peu del dau de sota de la mateixa cova. Segons Climb Around, la #18 (III) i la #17 (IV). Els primers metres ja us puc ben assegurar que no són III ni IV ni de conya (els primers passos tenen gràcia, després sí: rampa) però fem les dues vietes seguides per desentumir els músculs.

Fent rampes amb primers passos curiosos.

A continuació, fem la #20, que està marcada com a projecte a l'App. Segons el nostre parer, deu estar al voltant de 6a+/6b, però aquí els graus "baixos" els fan ballar com volen. Es tracta d'una via curta, però força exigent a les dues primeres xapes. Moviments sobre mono i bidit de mitja primera falange, amb peus justets, pinçar una pedreta minúscula d'esquerres (que a l'Ernest se li trenca i l'envia avall) i estirada a un forat rom permeten xapar la segona. A partir d'aquí, la cosa es suavitza força, però continua sobre cosa molt fina. Guapa!

Apretant  fort a la #20.

Després ens n'hem anat a l'esquerra, a buscar la Guaita (6c) i Les Flors (6c) però s'ha posat a ploure amb prou ganes perquè ens refugiéssim a la cova. Després d'esperar una estona, l'Ernest encara s'ha tret el cuquet fent la#10 (6a+), una placa agònica que ara estava un xic xopa... fanàtic que és! Quan ha baixat tornava a remullar i ens n'hem anat a casa.

L'Ernest, a la clàssica #10.

Matinal perquè ens toqués l'aire i poder fer una miqueta d'activitat. Hi havia una altra cordada fanàtica que continuava malgrat la pluja. Estaven fent alguna via nova a la part de la dreta. Per aquí s'hi ha treballat, caldrà buscar informació!

Més Garreta

Diumenge passat van quedar deures pendents a Garreta i avui he convençut els companys per anar-hi. A més, donades les previsions de temps, ha estat una bona decisió. D'una banda, perquè com més amunt més fresca. De l'altra, perquè donaven pluja a les 12 i a les 12 han començat a caure algunes gotetes...

Ens plantem a peu de via amb el nou accés i en Josep posa cintes a La Trampa de la Rampa (6a), la única que serveix per escalfar sense passar de 0 a 100 en pocs segons. Tot i això, a tots ens dóna feina!

Escalfant al 6a.

A continuació toca un 6b, segons la lògica, i jo em poso a Invert Garreta (6b) a la dreta de tot, que no tinc tatxada. Desploma, al principi, i s'ha de treballar. Com el nom indica, hi ha bastants invertits i laterals. Toca llegir molt bé com treballar-los i posar el pes com toca en cada moment per no prendre mal en l'intent. Miraculosament aconsegueixo fer-ho sense estressar-m'hi gaire i aviat estic a un bon repòs a la dreta, perquè la via canvia de cara. Aquí es fa prou bé fins un bon forat de mans on m'hi estic molta, molta estona, intentant esbrinar com continuar. Recte amunt sembla excessivament dur pel grau, però per l'esquerra no és evident. Ho provo recte i baixo, ho provo per l'esquerra i baixo. Tornem a començar! Al final, em decideixo per l'esquerra, tornant a la cara original. Aquí hi ha alguns passets fins però van sortint coses que permeten arribar a la R, entrant-hi per l'esquerra. He hagut de lluitar-lo, però ha caigut a vista!

Començant la festa a Invert Garreta.

Els companys prefereixen fer Super Pac (6b) primer. Després en Josep farà la Invert Garreta en top-rope, perquè l'escalada d'aquí avui l'ha inflat, i comenta que li costa trobar la manera de posar-s'hi. És ben cert!

En Josep a Super Pac...

... i l'Ernest a la mateixa via.

Quan torna a ser el meu torn, em poso al projecte del dia, Rampilles Pilles (6c) que fa massa que està pendent. M'hi poso posant cintes, pensant que, en funció de com m'hi trobi, ho donaré tot posant cintes o bé em reservaré per un altre pegue. Però vaig pujant amb seguretat. Faig el pas difícil amb solvència i xapo amb relativa comoditat. I els moviments següents, també, així que em planto al lloc on vaig fallar l'altre dia sense problemes i xapo còmodament. El slab final també el resolc a la perfecció i queda encadenada, al final!

 

Al final, m'he emportat Rampilles Pilles!

L'Ernest es posa a la via nova, Omicron (6c) oberta fa poc, just a la dreta de la Rampilles. La fa a vista amb una soltura tal que jo m'atreveixo a fer-li un pegue des de sota, per si sonés la flauta... La flauta no ha sonat perquè m'he hagut de penjar a la quarta o cinquena xapa perquè la sortida no m'ha semblat gens evident i, a sobre, la següent queda llunyana. Al final he hagut de xapar amb la canya i tot! Més amunt, al crux de debò, no li he vist color a la primera i he hagut de tibar en A0. La resta, sense massa complicacions. Baixant, però, li he tret l'entrellat a totes dues zones... queda pendent per una propera visita!

A Omicron. L'Ernest, a dalt i jo a baix.

Per cert, amb bon criteri, hi ha una pedreta sikada amb el nom de la via al peu. Ajuda molt a situar les vies, sobretot quan en van naixent de noves. Sóc de la opinió que, una vegada hi ha parabolts a la paret, l'impacte d'una petita inscripció a peu de via és insignificant en comparació i facilita molt l'orientació dels visitants. 

Per cert, ja s'ha desvetllat el misteri de la pols que hi ha a la R de Rampilles: s'ha canviat d'ubicació per donar-li aire a Omicron. El darrer dia em tenia més que intrigat que una via antiga tingués pols de taladre de feia poc. També havia vist algun forat sikat... ara quadra tot!

El Josep ha abandonat l'activitat ja fa una estona i l'Ernest acaba la seva fent-li un pegue a El Roc que Emergeix del Bosc (6c), que se li resistia i continua fent-ho. Segurament es mereixeria algun plus o fins i tot, potser l'havia tingut (?).

L'Ernest a El Roc....

A partir de les 12 ha anat repixant una mica però hem pogut escalar. A primera hora amb solet, després sense i amb un ambient una mica menys agradable, però hem escalat que és del que es tractava! El sector m'agrada molt. Les vies són guapes, s'han netejat molt bé, estan ben equipades, el peu de via està cuidat... Gràcies als equipadors -i a l'Ernest que, amb les eines de jardineria ajuda a repassar-ho! Encara m'hi queda feina per algunes visites!

Garreta

Feia temps que no sortia amb en Tati i feia temps que no estava a Garreta. Avui ha estat una bona combinació de company i de lloc. Havíem de ser més persones, però al final hi ha hagut canvis de plans.

A Garreta hi havia estat fa gairebé tres anys i aleshores m'hi van quedar deures pendents... Pel que fa a l'aproximació, ara és força ben marcada: cal deixar el cotxe a vora la casa de Garreta, travessar la carretera i el rec i agafar una pista poc marcada muntanya amunt. Trobarem fites que marquen el camí, en particular una d'enorme quan toca entrar en un corriolet que cal seguir fins a peu de via, on s'arriba des de l'esquerra en lleugera baixada. Res a veure amb la complicació de l'aproximació anterior, que remuntava primer recte amunt i després flanquejava llargament la paret.

Ens posem amb la més senzilla, La Trampa de la Rampa (6a). Com el seu nom indica, sembla una cosa però és una altra! De fet, cal treballar força, tibant força i amb moviments poc naturals. Serveix per escalfar i per una mica més i tot! Ara bé, és un viot boníssim!

En Tati a La Trampa de la Rampa.

Per continuar pujant dificultats, fem la En Ja i en Pa (6b), a la dreta de l'anterior, saltant-ne una que ja havia fet. Aquí s'ha de tibar una miqueta més a la part de baix, però potser els passos són més evidents. I a la part final hi ha un muret més fi i exigent, on tots dos hem anat una mica per la dreta. M'he hagut d'esforçar, però ha caigut a vista.

A En Ja i en Pa.

A continuació en Tati m'ha posat cintes al que era el meu projecte del dia, la Rampilles Pilles (6c). L'altra vegada em va sortir en top-rope a la primera després de veure com la feien els companys. Avui no recordava prou coses, així que li he fet un primer pegue en top-rope, especialment després de veure que en Tati s'està molta estona estudiant un moviment -l'ha fet sense despentinar-se però, al final!

 

El projecte del dia.

Faig en top-rope i vaig matisant els moviments. Quan em toca fer-la des de baix, vaig fent com toca. Em sento bé perquè en el pegue en top-rope fins i tot m'he desinflat del 6b: m'anava penjant tranquil·lament quan calia... Vaig fent tot bé fins al punt on el Tati ha trigat a veure-ho, tot i que, quan saps on anar, no és excessivament complex. Així que pillo el canto clau amb la dreta, la presa bona amb l'esquerra, ajunto mans i pujo peus en adherència... i em quedo pillat, amb la cinta a la cara, sense poder xapar! Vaig inflat, així que em pillo a la cinta i em penjo. És trist, perquè sols havia de pillar un altre canto a la dreta i xapar amb comoditat, sense pujar peus! Però quan vas encebat es cometen errors! Després queden uns moviments de slab delicats però que es fan... El Tati em suggereix que la deixi montada i que hi torni després!

Mentrestant, en Tati ha anat fent App Slab (6c) i Super Pac (6b).

Quan torna a ser el meu torn, m'hi torno a posar. La part de baix surt milimetrada, però m'adono que les forces no són les que haurien de ser i m'he de penjar abans del lloc on he fallat abans. Els moviments surten, però haurà de quedar pendent! 

Ha estat una matinal ben aprofitada, amb cinc pegues, tres d'ells al 6c, que m'han deixat ben caldejat... Serà un bon entrenament, espero! I he tatxat un 6b, molt a poc a poc, vaig fent els deures!

Racó Tranquil

Després de molts dies de no poder escalar per causes diverses, aquest finde toca treballar els dos dies! Avui ens n'hem anat novament al Racó Tranquil, amb l'Ernest i el Pana. Amb en Josep hi vam fer un intent el dia 13, però només ell va tocar roca... sota la pluja... i sols va fer tres xapes!

Avui he hem tornat. Els companys comencen amb la Pecadora de la Pradera (6a+) que és on ens vam posar amb el Josep el dia de la pluja. Per contra, jo començo amb la Secretària de Conveniència (6a+), que es veu més assequible malgrat ser del mateix grau nominal. Realment és d'anar fent, amb uns moviments més exigents al muret final.

A continuació, jo també em poso a Pecadora de la Pradera. També surt sense complicacions, però al mig hi ha una zona de xorreretes on hi ha un passet curiós. En Josep l'ha fet anant molt per l'esquerra, però l'Ernest l'ha fet recte, aprofitant unes regletes, i jo he fet més o menys el mateix. Les dues comparteixen reunió, cosa que va la mar de bé.

Terreny amable fins aquí, a Secretària...

... i una apretadeta a la part final.

 

En Josep a Pecadora...

... i jo a la mateixa via, en diversos llocs. Un viot!

A continuació jo m'he posat a Tot És Pàtria (6b+). Els companys l'han feta sense massa problemes, però la tenen ben apamada! Jo em decideixo a posar-m'hi des de sota i acaba sortint, però lluitant-la moltíssim.

 

És una via força mantinguda i variada. Comença amb uns moviments atlètics que aconsegueixo llegir molt bé. Cal aprofitar una bustia que costa de veure mentre estàs escalant, a l'esquerra. Després els companys agafen un invertit que jo no veig i que sembla que és clau. Jo he trobat un bon canto al fil de l'esperò per la dreta i un bon forat per l'esquerra. Uns plans roms permeten anar pujant, cap a la dreta i toca trobar un bon forat que també costa de veure. El crux de la via però és un tram de slab. Estàs força ben posat per intentar esbrinar com fer-lo. Jo he dubtat i redubtat mil vegades, però al final m'he decidit: toca posar els peus en una visera en adherència i fiar-te'n, agafar alguna nyapa i aviat cosa millor. D'aquí es va un xic a la dreta, en direcció esperó, per tornar a l'esquerra i seguir fissura. Semblaria que la cosa es suavitza, però encara hi ha algunes tibades, ara en terreny vertical. Encadenar-la ha estat un premi a l'esforç! M'he fos però ha sortit!! Això sí, ho he deixat tot i ja no faré res més, avui -en part perquè em vull reservar per demà.

L'Ernest, a Tot És Pàtria (6b+)...

 

... en Josep al primer tram de la mateixa via...

... i jo mateix en tres llocs d'aquest viot.

Mentrestant, els companys encara es barallen amb Dotze d'Octubre (6b+) i Ascesi (6c+).

L'Ernest a Dotze d'Octubre...

... i a Ascesi.

Ha estat un dia ben aprofitat. Tot i que només he fet 3 pegues, he tatxat 3 viots, entre ells Tot És Pàtria que és ben exigent. Després de tants dies de repòs, no comptava amb una collita tan bona. El dia ha estat ideal, el lloc molt guapo, amb una roca immillorable, això sí: de la que demana finura verdoniana!

Després de molt temps, Desdentegada

Amb en Mario i en Pep ens n'hem anat a la Desdentegada. Des que s'ha d'aparcar al Bruc que no hi hem estat cap vegada. Sens dubte, la mandra d'haver d'afegir uns quants minuts a la caminada que ja hi havia ens havia fet enrere. Avui però hem deixat la mandra a casa i ens hi hem atansat.

Hem fet vies que ja havia fet unes quantes vegades, però que mai defrauden. Comencem per la zona dels quintus, fent #16 (V+), seguim per la #15 (6a) i la #14 (6a+) i acabem a la placa de més a la dreta, on hi ha la #24 (6b).

Les havia fet, però continuen sent guapíssimes. Al 6a hi ha feineta de finura de la bona. Al 6a+, continuïtat tibant una mica més. I el 6b és una meravella: un començament exigent, es suavitza una mica arribant al sostret i després d'aquí queda una bona colla de metres on s'ha de treballar de valent!

Avui sols hi tinc fotos meves, però puc certificar que els companys també hi eren!

Les vies d'avui, per ordre de realització i de dificultat.

Al final, la caminada extra no és tan greu com semblava i ha quedat una matinal ben xula amb molts (als voltants de 120) metres escalats virtualment a vista!

Dersu Uzala i Díedre Tall d'Oca a Coll Roig

Avui ens n'hem anat amb l'Ernest a fer via llarga. Ell ha estat a Coll Roig fa uns dies i té ganes de tatxar coses... Jo hi havia estat una vegada on vam haver de buscar camins practicables entre molts coberts de regalims d'aigua.

Avui hem començat fent la Dersu Uzala. Tenim algun dubte per localitzar l'inici, però no té pèrdua. Cal travessar la tanca de peu de paret, enfilar-se uns metres, i flanquejar a la dreta. La R0 està damunt d'un bloc característic. Començo jo amb un primer llarg que és d'anar fent excepte un passet d'adherència que agafa en fred. Anar fent i ben assegurat.

L'Ernest, des de la R1. 

A la segona tirada hi trobem un inici fàcil fins a una placa compacta. Aquí s'ha d'anar una mica per la dreta i confiar en l'adherència. Fet això, després es deixa fer molt bé. La via segueix una fissureta en diagonal a l'esquerra. La llastra que es veu a la foto de sota és de la via veïna de la dreta -molt fotogènica per cert!

Al segon llarg, una zona fineta... 

Toca canvi de reunió i un tercer llarg que jo ha havia fet. Inici molt sobat i patinós on s'ha d'anar amb compte. Hi ha gent que ho fa en A0, però amb equilibri i apretant una mica surt ben bé. Després queden alguns moviments no trivials, però ja amb molt bon canto.

Tercera tirada. 

Enllacem el canvi de reunió amb la darrera tirada, que segueix una mena d'aresta (cap a l'esquerra de la vertical de la R3) fins arribar al cim i a la instal·lació de ràpel. Un ràpel curt (20 m) ens deixa a terra i toca caminar avall.

******

Aproximem al Díedre Tall d'Oca creuant en diagonal a la dreta des de la porteta petita que hi ha a la tanca (és a dir, més avall del punt on hem creuat la tanca abans). Anem pujant en diagonal per un corriolet, creuar les altres vies (Ullets d'Esmeralda...) i arribem al peu de via.

Faig el primer llarg. Hi trobem algun químic i algun que jo no veig. Per tant, poso un camalot lila o verd per assegurar la jugada. En un punt hi ha una roca super crunchy, amb una adherència total, a no ser que es trenquin les punxes. Aviat s'arriba a la reunió en una repisa còmode on pots triar sol o ombra (quan hi hem arribat nosaltres)

El segon llarg és dur. Uns primers metres d'anar fent, amb una bústia picada que fa possible el que segurament seria impossible fins a entrar al díedre més que llis. Toca anar pujant mig empotrant (versió Ernest), mig bavaresa (versió meva) fins al punt on s'ha de creuar a la canalera de l'esquerra. Aquí m'ha quedat un gat empotrat a la fissura i m'he hagut d'agafar de la cinta per poder treure'l! Per creuar, jo he acabat agafant-me d'un canto alt a la paret de la dreta i he fet un moviment estrany fins pillar una mica la canalera per poder-hi entrar... uff, quin pas! Després, la canaleta és anar fent, més que res aguantant el dolor d'empotrar-hi el gat dret. En algun lloc hi ha un alejillo estrany i innecessari on l'Ernest ha posat un pont de roca.

Al principi de la zona agònica del segon llarg. 

En poso a la tercera tirada malgrat l'aspecte desencoratjador que té. Els primers metres són extremadament llisos a la paret de l'esquerra i la fissura és gairebé cega. M'he estat molta estona mirant-ho sense decidir-me fins al final: primera falange del índex aguantant-se en un forat de la fissura, esquerra baixa i pujar peu esquerre en adherència(!). Tot aguanta i pillo on bon canto que permet xapar el segon químic. Després bavaresa a tope durant uns metres, posar un camalot lila i arribar al tercer amb les polsacions altes. Després ve un terreny més amable per situar-se a la vertical de l'altra fissura. Algun alejillo que, finalment, no estressa tant com sembla i després sí, la fissura final. Un química a la dreta protegeix la cosa però no es veu res més... Pujo una mica, miro, m'inflo, no ho veig clar i baixo i em penjo. Torno a pujar, poso un camalot vermell, no ho veig clar (la paret dreta escup enfora) i m'hi penjo. Ho remiro i faig alguns moviments díedre amunt fins trobar un punt on puc fer oposició peu dret-genoll dret, en una espècie de repòs. No porto cap friend més gran i no hi ha gran cosa a banda de la fissura, roma, de mal treballar. Al cap d'una estona aconsegueixo moure'm amunt... i veig un químic a la meva esquena, a la paret de la dreta, quan ja estic per sobre seu! Queden uns metres d'anar fent...

I donant-ho tot al darrer llarg. 

Al darrer llarg ho he donat tot, sort que era el darrer perquè si no, no sé si hagués rendit gaire! Com al primer llarg, no he vist un dels químics... cosa xunga si tenim en compte que no abunden gaire. Tot i això, el tram és obligadíssim i dur. Ha sortit en lliure (sense encadenar) però donant-ho tot. Per treure-li un puntillo un camalot del #2 m'hagués ajudat mentalment.

Després he vist que l'Ernest ha suat tinta als primers metres d'aquest llarg, anant de segon... Ens diu alguna cosa!

La via és molt bona, però dura. Val la pena portar algun trasto, perquè la via té ferro però no tot. I això és cosa estranya veient la quantitat de ferro que hi ha en l'entorn de la zona....

També estaria bé posar alguna marca al peu de les vies per situar-les ara que n'han sortit de noves arreu. Novament, després de la quantitat de ferro que hi ha, no crec que vingui d'una marca que ajudi a situar-se: i si no, que ho demanin als companys de Vic del costa que, volent fer A, han acabat fent B;)

Pel que fa a material, la Dersu Uzala està equipada i a la Tall d'Oca mola dur camalots del 0.5 al 2.

Les ressenyes, del Joan Asin, aquí:

L'Estany

Avui he "exigit" anar a algun sector on toqui el sol a peu de via, perquè fa un fred que pela. Tothom hi ha accedit de bon grat, però ;)

Així que ens hem plantat al Racó Tranquil, ben d'hora ben d'hora. Tan d'hora que encara toca l'ombra al primer tram de la via que tenim pensat fer servir per escalfar: Disneylandia (6a+).

A Disneylandia ja hi havia estat una vegada. I vaig haver de fer A1 per fer el crux! Sí, sí: no em vaig haver de penjar, o bé fer una tibada de cinta, no. Peu a la baga en plan clàssic i amunt! Avui els companys m'han volgut convèncer de que hi ha manera de fer-la. Comença el Josep i m'ensenya una forma de fer l'entrada que segurament és la menys traumàtica: un xic per l'esquerra. I arribar al crux des de l'esquerra també, pillat d'una bona llastra. Aquí toca anar obrint el peu dret i anar portant l'esquerre cap al centre per equilibrar-se. Després, moure mà esquerra a (enlloc) i estirar la dreta a pillar una lateral bona a la fissura. Moviment gràcil i sortir de les dificultats! La resta de via es pot anar fent bé, amb alguna ziga-zaga i algun passet de mirar-s'ho més amunt. Per sort, l'Ernest, pare de la criatura, també té dificultats importants quan s'entesta a fer el crux d'una forma més directa...

A Disneylandia.

A continuació, en Josep es posa a La Selva Esmeralda (6b). Jo prefereixo anar suau i em busco la vida a Finet i pel Mig (V), cap a la dreta del sector. Una vieta d'anar fent, prou agradable!

En Josep a La Selva Esmeralda. 

Després em poso a La Selva Esmeralda (6b) a vista i em surt. Primer tram amb bon canto, negociant bé algun moviment. Després s'entra en terreny que és vertical o més i s'ha de treballar. Pujar peus poc a poc per la dreta fins pillar algun canto que s'endevina bo per l'esquerra i pillar-ne algun de bo per la dreta. Després, una remuntada que et deixa en un terreny amb dotzenes de foradets, dels quals algun és bo. Jo em trobo fent una tibada inhumana d'un bidit de dreta que se les porta. Després veuré que hi havia un forat raonablement bo un pam més a la dreta... En fi. Per sort he aguantat i he pogut anar tirant amunt fins la R. Molt bon gust de boca. Un viot llarguet, guapo i variat.

I jo mateix, a La Selva Esmeralda.

Després toca fer l'indi. L'Ernest s'està barallant amb El Llamp i el Tro (7a+) i ja es veu que una lluita així ha de ser dura... Per sort, hi ha possibilitat de fer un top-rope a la Variant de l'Edu (6c) i en Josep s'anima i la fa prou bé. Jo també m'animo, però la faig fatal! Fa molt de temps que no tibo en desploms i no aconsegueixo encadenar uns quants moviment seguits: m'he de penjar constantment! Això, deixant de banda el mur d'entrada, vertical i exigent, però que es deixaria fer. En fi, aquí hi tindria feina per estona!

L'Ernest, tibant fort!

En Josep i jo, lluitant la Variant de l'Edu. 

Amb això ens donem per satisfets i tirem cap a casa.