Facultat d'història

Retrobada històrica a la Facu amb en Pep Ll. i en Màrius, amb qui no havíem coincidit des de feia dècades, junt amb en Pep i la M. Alba. A Manresa hem estat dubtant sobre on anar, però hem descartat llocs i ha quedat la Facu, on jo tenia deures pendents.

Després d'una parada per esmorzar (moltes felicitats per endavant, Pep Ll.) ens hem plantat al pàrking i -oh miracle- hem estat els primers! Així que hem decidit anar primer a la part de la dreta on no havíem estat el darrer dia amb la idea d'anar a l'esquerra a mida que s'anés atepeïnt de gent, cosa que ha esdevingut ben aviat!

En Pep Ll. i jo hem començar per l'esperonet on he deixat els trastos, que ha resultat ser una via 10: La Cesca (V+). Després hem fet la que havíen montat els altres, que diria que deu ser la Lourdes o la Montserat Bardí (V).

Als primers metres de Cesca.

A continuació ens hem posat a la Xavier Rabat (6a+). Aquesta és notablement més difícil que les altres, amb alguns passets de placa curiosos, especialment sense saber-ne els trucs -que no sé si n'hi ha. A vista m'ha semblat que li estaria bé un plus de més!

Com que la cosa s'ha anat omplint nosaltres dos hem tirat cap a la banda esquerra on jo hi tenia deures pendents. Hem començat per Les Neus (6a+), una via per disfrutar de valent on la dificultat està a la part que desploma un xic.

En Pep Ll. a Les Neus.

A continuació tenia ganes de fer Marta 82 per posar cintes a La Bomba. He començat pel díedret de La Bomba pensant que la via anava per allà però no he vist assegurances enlloc... i he deduit que la Marta 82 comença igual que Les Neus. Com que ja hi estava posat, he decidit continuar per La Bomba posant cintes. He anat lluitant i aguantat als desplomets d'abans del sostre, amb alguna remada llarga, m'he refet a sota el sostre i he encarat el pas. No recordava haver-me d'estirar tant per agafar la regleta de dretes i he hagut de buscar la d'esquerres per poder caçar la llastra bona. Una bona tibada, les gotes d'aigua a l'esquerra i ja estava xapant... Misión cumplida! Aquest 6c s'ha hagut de lluitar però ha caigut!

A La Bomba.

Després hem fet la Marta 82 (6a) començant per Les Neus. Un alejillo amb bon canto quan es deixa Les Neus i entrem a la zona complicada on cal anar negociant per aquí i allà. Per arribar a sota el sostre hi ha un bon canto amb un pas ben llarg fins la fissura. Baixant he vist algun forat a l'esquerra que ajudaria. Finalment, bavaresa atlètica fins la R. Diria que és igual o més difícil que Les Neus, que sols té un pas.

I amb aquesta hem tancat la sessió per avui i hem arribat a dinar (tard) a casa, no sense abans fer-nos una foto de grup i un tanto al bar :)

Els Lolos d'avui.

Bloc a Sant Joan

Tarda de bloc a Sant Joan amb en Tati, que ja havia quedat per blocar. Feia un munt de temps des de la darrera vegada i avui hem visitat el Dau, el Trinquela, la Visera, el Pessebre i el Cementiri.

Fracàs absolut a l'aresta SE del Dau per la cara sud, on sols he aconseguit fer el flanqueig per començar a escalfar i l'aresta SE per la cara est. Alguna tibada amb èxit a el Trinquela (crec), visita a la Visera per pendre vistes i baixada cap al sector dipòsit. Una via senzilla a el Pessebre, que ha havia fet i prendre vistes al flanqueig del Cementiri.

Després hem pujat a sobre el camí que puja a Moncunill on els bous han estat barallant-se amb el Cerví. Guapo!

Gèlida /2 (La Vinya)

Matinal gèlida la d'avui. Masoquisme en el seu estat més pur? No, millor: optimisme en el seu estat més pur! Perquè d'optimisme no en faltava aquest matí quan en Pep i la M. Alba m'han passat a recollir... Com que pintaven mal temps a la costa, hem decidit anar cap a l'interior. El destí ha estat el nou sector de la Vinya, just a sobre de Berga.

Amb un fred de justícia ens hem aproximat a la paret amb la confiança que el sol ens donaria alguna oportunitat. I així ha estat o, millor, hauria estat si no fos per un ventet que es girava de tant en tant i que et deixava ben glaçat. Per tant, hem hagut d'anar acumulant escalfor de tant en tant i esperar que la brisa no ens la prengués tota!

Hem començat per la via de més a l'esquerra (V), que és més interessant del que sembla des de baix. Després, hem fet un 6a de la seva dreta i a continuació un 6a molt llarg que ha resultat molt divertit, variat i mantingut. A continuació, un 6b que té la reunió a la meitat d'aquest 6a i a l'esquerra del 7a. Baixant d'aquí, a sobre se'ns ha posat un nuvolet a sobre i s'han acabat les possibilitats de fer res més. Així que, cap a casa!

En Pep a la primera via.

La M. Alba, lluitant per sortir al sol.

Un servidor, arronsat pel fred, enfilant-se.

Es una zona petita, vàlida per alguna escapada. La roca és un calcari amb algun còdol incrustat de tant en tant, bastant adherent. Ofereix passets variats, amb llastretes, gotes d'aigua, adherència, foradets... L'equipament es veu nou tot i que el peu de via es veu netejat de fa temps. Cap a la dreta es veu algun tros de roca prou interessant encara, a l'igual que una agulleta uns centenars de metres més a l'esquerra...

Gèlida

Gèlida tarda la d'avui a Calders Sud... Però ja se sap, "la cabra tira pa'l monte" i en Jortx i un servidor no ens hem arrugat i ens hem plantat al mirador de Calders. Feia un bon fred i bufava un bon vent, però ens hem acostat a peu de paret a veure si es podia fer quelcom... i s'ha pogut!

Escalfar, el que es diu escalfar, no ho he aconseguit però amb aquest objectiu he tornat a fer la via xxx (6a+) que l'altre dia va servir per al mateix. Després, en Jortx em munta la Kale Borroka (6b+). Li he arribat a fer tres pegues sense aconseguir res de bo. Havent xapat la segona s'han de pujar peus i pillar un tridit bastant bo, però no hi ha manera. Provant el pas acaba sortint però fer-ho seguidet és una altra història. Més amunt també hi ha el seu tomàquet... En fi, queda pendent!

En Jortx ha tingut valor d'inmortalitzar un dels meus pegues a Kale Borroka...

Mentrestant en Jortx s'ha tret de sobre un parell de suposats 6b+'s bastant inhumans. Almenys algú que va tatxant!

A cada via que hem fet ens hem anat abrigant més i quan ha marxat el sol hem toca el dos ràpidament... i hem arribat a casa ben d'horeta!

Os de Balaguer

He estat uns quants dies sense tocar roca perquè notava alguna molèstia a l'espatlla. No gran cosa, però he pensat que més valia deixar-ho reposar un xic... Per tant, avui ha estat la prova, i ha sortit força bé!

Avui ens hem tornat a retrobar els quatre grimpaires: En Pep, la M. Alba, la Rosa i jo mateix. El dia pintava bé però amb vent als extrems del país. Nosaltres hem enfilat cap a Os de Balaguer (41.8764,0.7115) i també hem quedat ventadets, però s'ha escalat la mar de bé. Això sí: hem hagut de córrer més d'una vegada per rescatar alguna cosa que el vent s'enduia, sobretot al primer sector que hem visitat.

La primera zona ha estat la "Tot un plaer"on hi havia algun cinquè per començar a escalfar motors. En Pep i la M. Alba es posen a l'Esperó de ponent i la Rosa i jo a Els primers passos (V+). Després nosaltres ens posem a l'Esperó de ponent (V), ben ventadets!

La Rosa a Els primers passos...

... i a l'Esperó de ponent.

A continuació hem fet Pastures de Voltor (6a). Una entrada plaquera i bonica per flanquejar a la dreta esquivant un arbre i un final atlètic configuren una via ben variada.

A Pastures de voltor: en Pep

Les nenes, a Els primers passos i a Pastures de voltor.

La Rosa tibant fort a Pastures de voltor.

Aprofitant que en Pep hi ha posat les cintes ens posem a Tot un plaer (6a+) que comparteix entrada amb l'anterior. Després segueix recte per agafar una fissura al final de la qual hi ha uns moviments curiosos en tendència a l'esquerra.

De mica en mica ha anat arribant força gent. Nosaltres canviem de sectoret per anar a fer Una de calç (6a+) i Una d'arena (6b). La de calç té una entrada bloquera, una zona de placa fineta, una panxeta on cal anar a buscar els bons cantos i un final de placa suavet i guapo. La d'arena té una entrada de bloc bastant més durilla, un repòs i un altre passet abans d'entrar a una placa fina. A partir d'aquí cal encarar el desplomet, que es resol bé a base de passos llargs.

Jo mateix a Una de calç...

... i a Una d'arena.

La Rosa (esquerra) a Una de calç i la M. Alba a Una d'arena.

En Pep i la M. Alba han anat baixant i han esperat que quedés lliure la Kin-tostao. Quan hi arribem, ells ja hi estan i decideixo posar-me a la del costat, Kin-matao (6b+). Ha anat bé per treballar l'"a vista", que és el que mola! Entrada amb bastants passos amb canto bastant petit. Després hi ha una llastreta on s'ha de tibar de valent fins a poder reposar a la repisa que fa a la part superior. A partir d'aquí cal mirar-se els primers moviments i després anar fent fins la reunió.

En Pep a Kin-tostao.

Jo mateix a Kin-matao.

Baixo i em poso directe a la Kin-tostao (6a), per acabar de rematar el dia. La Rosa també la fa -tot i que després de la d'arena ja deia que havia acabat la sessió- i sense despentinar-se! Una via molt guapa! Està clar que a les nenes els haurem de donar més canya, que s'enfilen per tot arreu!

I, de tornada, hem agafat forces a Ponts (41.9175,1.1866), on hi ha bona teca encara que arribis tard... un bon final per un altre dia excepcional!

La Facu

Seguim visitant escoles del Penedès! Avui li ha tocat el torn a la Facu, una escola ben coneguda i popular. De ressenes n'hi ha aquí i diversos links aquí. Quan en Pep i la M. Alba m'han recollit al matí no teníem pas clar si el dia aguantaria, però finalment s'ha comportat la mar de bé!

La popularitat de la zona feia témer aglomeracions, però la veritat és que no ens hem fet pas nosa amb ningú, tot i que de gent n'hi havia. Uns quants estaven a la part de la dreta mentre que nosaltres i dues cordades més hem estat a la part esquerra.

Hem començat per Esther (V+), una via variada, llarga i maca. Després, la Salta Mona (6a) i Teresa (6a), aquesta darrera molt guapa i amb algun pas difícil.

A Salta Mona, jo mateix...

... i en Pep.

La M. Alba a Teresa...

... i en Pep a la mateixa via.

A continuació ens hem mogut cap a l'esquerra, quan han anat quedant vies lliures. Hem fet la Rosa Sala (V), una via llarga, molt variada i de traçat un xic sinuós -i un xic sobada en algun punt.

M. Alba a Rosa Sala.

Després, hem fet una alta via altament recomanable: la Joana (V+). Aquesta via és un festival de placa amb bon canto arreu, tot i que s'ha de saber buscar.

Per acabar, em poso a la Bomba (6c) amb el temps justet. Continuïtat d'anar-s'ho mirant bé fins a sota el sostre. Allà es pot reposar raonablement bé. A partir d'aquí cal endevinar els cantos bons, cosa que no he fet i m'he hagut de penjar. La cosa va més o menys recte a la xapa i així: cantet d'esquerra al bisell del sostre, una regleta dolenta de dreta, pla d'esquerra raonable, pujar peus i una llastreta que s'agafa avall amb la primera falange de tres dits o bidit molt fondo just al costat que he descobert baixant. Pujar peus a sobre el sostre (controlant un bon peu esquerre), allargar-se a un bon canto de gotes d'aigua a l'esquerra i posar-se bé de mans i peus per xapar. Després es va fent! A veure si me'n recordo la propera vegada -per això ho detallo aquí, jeje.

Encarant els desploms de la Bomba...

...i després de superar el pas clau.

La zona m'ha agradat. Queda pendent una nova visita!
 

Calders Sud

Aprofitant que avui feia un bon dia de sol i que la tarda comença a allargar un xic -de moral que no en falti- avui hem fet una sortida de tarda amb en Jortx i en Tati. Objectiu: Calders Sud.

He començat escalfant a xxxx (6a+), que té una entrada curiosa i la resta d'anar fent. Els lolos Tati i Jortx estaven provant la via de la dreta de la Perdulari (Ruleta Russa) i he decidit fer-los companyia provant-la (la Perdulari). L'entrada és bastant dura -l'altra vegada no m'hi vaig pas saber enfilar- però avui ha sortit ben bé. Un tram en díedre i després una sortida un xic cap a la dreta on l'esperó que barra el díedre fa un xic de nosa. M'estiro per agafar el fil d'una aresta i ha resultat rom. Fracàs, doncs. Després de reposar penjat ho he tornat a mirar i ja he vist la manera.

Mentre reposava, en Jortx i en Tati han engalomat la Ruleta Russa fent servir una seqüència que sembla ser bastant millor que la que havien fet servir altres lolos. Ara, que té alguns passos que déu n'hi do!

Després li he fet un segon intent a la Perdulari (6b+) i ha sortit sense especials problemes. En Tati ha tingut l'amabilitat de fer-me unes fotos des de la seva reunió, el que permet tenir una perspectiva diferent de la típica, amb tot culs i peus:

Havent fet l'entrada de Perdulari...

... i a punt de fer el darrer moviment difícil de la via.

En Jortx, fent la via nova, de nom per determinar.

Després, en Tati ha fet Nap Buf i m'ha muntat la Sang i Fetge (6c) deixant una cinta llarga a un xapatge bastant xungo que hi ha precisament al pas xungo de la via. L'entrada és atlètica fins a un bec. D'aquí jo he d'ajudar-me rebotant d'una merdeta d'esquerres per llançar esquerra a un pla raonable on es poden ajuntar mans. Amb una cinta llarga es pot xapar d'aquí. Des del pla, ajuda amb la dreta en un forat rom (per mi millor que la regleta-forat magnesiada), una bicicleta amb dreta i llançament a un calb de dretes i pujar peus al pla on teniem les mans. La resta, anar fent. Li he fet dos intents, però no ha pogut ser. El segon, gairebé a les fosques, pitjor que el primer.

Jo mateix al primer intent de Sang i Fetge.

Queda confirmat que les tardes ja comencen a donar joc: a les 18:30 encara es veia el camí de tornada!