Sibarit: Qui no té memòria...

 ... torna a pringar! Jajaja, no és ben bé això, però s'hi acosta, ja veureu. Avui l'Ernest proposa d'anar a la Placa Sibarit. Jo hi havia estat fa molt de temps, però no recordava gaire res i menys on m'havia posat.

Quan arribem hi ha gent a la zona de la dreta, però queden un parell de vies per escalfar prou bé. Ens posem a L'Insuportable Pes del Cul (V+) i després a El Vuelo del Dória (6a+).

 

Un V+ (a dalt) i un 6a+ que serveixen per escalfar i més.

El Pes es fa prou bé, però s'ha de tibar una micarrona. Baixant poso cintes a El Vuelo i com que gairebé em deixo passar la darrera he d'agafar-me a la roca per remuntar una mica. Sort, perquè després hagués patit bastant... Si saps la seqüència, es fa prou bé, però aquí cal apretar força més que abans!

Després d'aquí anem cap a l'esquerra i m'acabo posant a Chico Celoso (6b). Aquí me les veig i me les desitjo per anar moure'm ni que sigui a poc a poc. Penjant-me moltes vegades a la primera acabo veient alguna forma de sortir. Repeteixo procés a la segona, ja més senzill i també més amunt. De la tercera a la quarta hi ha una excursió de mil parells de collons (un alien molaria: nota mental per una possible tornada) tot i que és relativament senzill. Després ve un mur vertical, però d'anar fent i la traca final un bon desplomet final, on s'han d'encertar alguns cantos no massa bons i tenir la voluntat de tibar d'ells malgrat tot.

A dos llocs de Chico Celoso.

Amb la info de la meva ascensió, l'Ernest la treu, esbufegant fort als primers metres. Després m'hi torno a posar i fallo a la primera. Torno a baixar i ho torno a provar. Així uns quants cops fins que he trobat la manera i he seguit amunt. Vaig fent i em planto al desplom final. Aquí em mentalitzo de que no puc fallar! Però les forces són les que són i m'acabo penjant... grrrr caldrà tornar-hi algun dia, quina mandra!

En el procés m'he arrencat pell del dit mig de la mà esquerra i això fa que la cosa acaba aquí. Malauradament me n'adono quan he fet alguns metres de la Plitic i Pbum (6b) en top rope i això faci que l'Ernest li hagi de fer un segon pegue...

A Plitic i Pbum...

Un altre dia tocarà provar algun dels altres 6a's que hi ha a la zona. I, en tot cas, fer memòria per no repetir errors: la darrera vegada ja vaig tenir els mateixos problemes a les mateixes vies...

Panxa del Bisbe: Rendibilitats passades no garanteixen rendibilitats futures

L'altre dia vam estar a la Panxa del Bisbe i avui he hem tornat, també amb l'Ernest. Això sí, aleshores vam començar en plan suau i avui no tant...

Avui li tocava al company això de posar les cintes i ens hem posat a la Casanellas-Ludwig, a la dreta d'on vam estar la setmana passada. L'havia feta recentment (això vol dir fa 10 anys) i la recordava llarga, guapa i amb algun pas dur. Efectivament, a la sortida de la reunió intermitja ens hem embolicat una mica anant per la dreta, quan sembla una mica més senzill sortir-ne per l'esquerra. Durant uns quants metres el terreny continua vertical, però es va fent -escalfant d'allò més els avantbraços, peró!

 

Moltes metres a la Casanellas-Ludwig 

Després ens n'hem anat a l'esquerra, a continuar tatxant les vies del davant. En primer lloc, la Titi (6a+). La fa el company, embolicant-se una mica per la dreta en una zona. Quan m'hi poso jo, un xic per l'esquerra, vaig fent però se'm trenca una mà d'esquerra i volo avall. Tot i l'aire entre xapes, no passa d'un ensurt. Com que no encadenaré aprofito per reposar en algun lloc més... i sort n'he tingut perquè hi ha algun pas força finet. Després ens posem a Olga (6a+) i a Pesadilla de Verano (6a+). Escric això bastants dies més tard i no recordo cap detall, ni situo les fotos. Sols sé que crec que no encadeno res i crec que la darrera la faig en top-rope.

Unes quantes fotos de la zona del davant de la Panxa...

Per acabar el matí, l'Ernest s'atreveix amb Sensalioli no Mola (6b+) on l'altre dia li va mirar de treure l'entrellat. Avui l'encadena!

L'Ernest, encadenant la Sensalioli no Mola 

L'altre dia vaig triomfar i avui m'he menjat els mocs... Coses que passen! Això sí, el dia ha estat espectacular i la sortida ha servit per esvair-me, que és del que es tracta amb això.

Panxa del Bisbe: Via del Titu, 39 anys després

Comencem amb la via Dels Burins Vermells (V). No hi ha burins ni són vermells. Hi ha bones xapes, amb distància entre elles. Anar fent, buscant el camí més senzill i un flanqueig força llarg cap a l'esquerra al final.

 

Burins Vermells

La via comparteix reunió amb la Directa Burins Vermells (6a). Aquí cal una mica més d'esforç, però no gaire (el V no es regala, aquí).

Directa Burins Vermells

Després fem la Piti (6a). Llarga, amb alguna zona més complicada i amb uns alejes de campionat.

Burins Vermells

A continuació, és el torn de Mister Proper (6a+). Escric això bastant temps més tard i ja no recordo gran cosa. Només que cal esforçar-se!

Burins Vermells

Per acabar la sessió, em poso a la Titu (6a+). El gener del 1982, mentre escalàvem per Sant Benet a algú se li va ocórrer anar a provar una via que s'havia obert no feia massa a la panxa del Bisbe. Una bona colla, amb en AGP, vam anar-hi i ens vam estar barallant amb un VI- que tenia un burí, un pitó falcat amb un tac de nylon, un doble burí protegint el pas cabró i un altre burí més amunt. Jo tenia gravada a la memòria una mena d'agonia sortint del doble burí per l'esquerra, amb una bustieta dolenta on hi cabien dos dits... Evidentment aleshores no es parlava d'encadenar i només recordo que vaig estar força estona fent-la de segon. No tinc gens clar qui anava de primer ni quins mitjans va acabar fent servir... Aquest era el meu projecte del dia!

En comparació amb les altres vies que hem fet avui, aquesta té les xapes que s'esperarien en l'actualitat. Diria que hi ha cinc xapes, una més que en la versió original. M'hi ha posat amb la vibració que comporta enfrontar-te a un mite. Poc a poc i amb concentració he anat fent. Al crux he tibat més o menys com toca i amb una apretada l'he superat i d'aquí m'he plantat a la reunió prou bé i, sobretot, ben content! Un mite superat!

Burins Vermells

El dia ha estat preciós i l'activitat, intensa! He acabat encadenant les cinc vies, posant cintes a vista, cosa que ha estat una bona injecció de moral. Després de molt de temps sense escalar de veritat, una reentré espectacular!

L'escalada aquí és Santbenedictina: graus collats i cal escalar bastant entre xapes, sobretot allà on no hi ha el crux de les vies. Tot això fa que, si tot surt bé, acabis més que satisfet :)

A la banda de ponent

L'Ernest ha estat treballant a la banda de ponent del Mal Balç. 

Ha fet una bona neteja a la primera via que es troba, per fer amb catxarros. Encara no hi ha la reunió i fem servir una corda penjada d'un pi més amunt. Guapa!

Després anem fent les altres d'aquesta part, per acabar a l'esquerra de tot, on hi ha alguna creació nova més, a la Zona de Jehová (si hi aneu, sabreu per què).

 

Aquesta és la segona del dia. De la primera no hi ha fotos...

La nova creació de l'Ernest és una via força desplomada. Hi ha alguns passos de tibar-li i sobretot, cal confiança amb les mans, on malgrat tot sempre hi ha un tacte de sorreta solta que convida a anar netejant, bufant, magnesiant... fins que t'hauràs fos sense fer el pas. Gas i amunt i surt apretant una mica. Orientativament de 6b.

 

La nova creació! Molt guapa...

 

... on s'ha de tibar força malgrat la poca llargada de la via!

 

Perquè quedi constància que també l'he encadenat :)

 

Un top-rope a una altra via que aviat estarà acabada també! L'Ernest no para!

A la dreta d'aquesta zona hi ha una xapa de reunió i un spit per arribar-hi que  sembla indicar una via d'artifo o de trad. Ens hi hem posat amb mentalitat trad i hem apretat una mica les dents. Terreny sorrenc, alguns friends i un spit a la zona on s'ha d'apretar força. Els 20mm de llargada d'un spit no donen gaire confiança en aquesta roca, sobretot per forçar en lliure, però és el que hi ha... Igual que la reunió, d'un sol spit... La via és guapa, però. 3 friends per si de cas i una cinta + R.

 

I una de semi-trad prou durilla.

Trad Km0

Seguim pel municipi. Avui amb l'Ernest ens n'hem anat a fer escalada tradicional (entre altres). Teníem 3 línies noves per fer posant catxarros. La roca és la que és, però s'escala ben bé i posar trastos li dóna un plus de diversió.

 

Llàstima que sigui tan curta...

 

Aquesta també és guapa...

 

... i dóna per posar-hi una parell de friends.

 

Pensada en principi per fer A1, però és ben factible en lliure...

 

... amb un pas més tens quan s'han de posar peus a llocs delicats.

També hem aprofitat per encadenar la via que va quedar per fer l'altre dia. La fem en top-rope, perquè està pensada per fer en A1 clavant. Ara no hi entra gaire cosa i, a sobre, la poca que entra ocuparia les mans...

 

Cal tibar-li, però es deixa fer. La segona per la dreta.

Fent coses al municipi

Torna el confinament municipal i toca fer activitat de Km0. Amb l'Ernest ens n'anem al Mal Balç. Veiem que s'hi ha estat fent alguna feina des de la darrera vegada... Al final, el que era una raconada sense interès acabarà tenint-ne!

Hem començat per la de la dreta del tot, una via nova, curta i ben xula.

 

A la via de la dreta de tot.

Baixant hem aprofitat per fer-li un top-rope a la del costat, que està per fer en A1. Té pinta de sortir en lliure, però avui només ens la mirem una mica...

Després hem fet algunes altres vies conegudes. Es tracta de no perdre el gesto (no perdre'l gaire, vull dir)

Al final, hem acabat fent uns quants metres, que és del que es tractava.

Sant Tornem-hi

Avui hem tornat al mateix lloc que fa uns dies, amb la idea de fer una mica d'activitat mentre es pugui...

Comencem a l'Agulla dels Marges, a fer Bronko (V+). Decidim no posar-nos a El Sambullu (6b+) per anar a escalfar a una altra banda.

 

Escalfant a l'Agulla dels Marges

Ens n'anem a la Poma Superior, a fer la #18 Via d'en Pitu (IV+). M'hi poso i decideixo continuar amb el segon llarg de la via. Aquí ja veig que hi haurà tomàquet... i n'hi ha del bo. Total, que m'he de penjar per estudiar la seqüència perquè sortir del tram desplomadet per anar a buscar la penúltima xapa és ben rar. Després de mirar-ho sembla que és un xic per l'esquerra, amb un pas on l'esquerra queda en una zona roma sense res definit, pujar peus i xapar com pots. Ens ha sembla més dura que les del costat (6b) que farem després. Per cert, la reunió va fatal per despenjar-se, cosa normal en una via de varis llargs.

Apretada forta al segon llarg de la d'en Pitu.

Per afluixar una mica, em poso a la de la dreta de tot, la De l'Oblit (6b) que tenia anotat que era més suau que l'altra. Efectivament, així és. Inici delicat, però que surt bé, un tram central guapo i agraït i un mur final on s'ha d'encertar l'anar a buscar un forat des d'una fissureta de dretes. El forat és dolent, però serveix per sortir fins la reunió. Molt guapa, malgrat la travessa que fa cap a la dreta.

 

Molta més suavitat a la de l'Oblit.

A continuació em poso a la Del Seny (6b). La zona desplomada la recordava dura. Abans però l'Ernest l'ha tastat baixant de la primera i hi ha trobat una forma que sembla còmode de fer-la. M'ho he mirat i sí, surt prou bé però tibant fort: des d'unes regletes regulars, una tibada llarga fins a la bústia allargada. Ajuntar mans, esquerra a un forat que queda tapat per la darrera cinta i dreta a buscar algun roc suficient per xapar la reunió. Deduïm que el segon llarg de la d'en Pitu potser deu ser 6b+, per comparació.

Al mur exigent de la del Seny.

Després d'aquesta activitat ens n'anem cap al Beat grimpant canal amunt per la zona on estem. Segurament no és la manera més civilitzada d'arribar al Beat, però s'hi arriba.

Aquí li proposo al company que es posi a la #41 (6c+). Aquesta via té la primera xapa a més de 10 metres de terra... Tot i que els primers metres són fàcils, xapar-la ja té el seu què. A partir d'aquí comença un mur preciós, d'anar fent, probablement al voltant de 6b. Alguns moviments delicats, combinats amb altres amb bona presa i un flanqueig estrany per anar a buscar un forat enorme des d'on la via continua recte amunt. Aviat ens porta a sota del desplom final que és on hi ha concentrada tota la dificultat de la via. La presa clau és un bidit en diagonal. S'agafa millor amb la dreta, però aleshores no està clar com continuar. Amb l'esquerra, la dreta permet pillar algun cantet acceptable. Però la cosa desploma molt i no és fàcil aguantar-se. Tocaria pillar un bidit d'esquerra des d'on es xapa. Toca sortir d'aquí en diagonal cap a l'esquerra, a buscar bons cantos i terreny vertical. Avui no hi he vist possibilitats. A banda de la dificultat de la via, avui em notava cansat... Potser més fresc... Però tot i així hi ha molt tomàquet! Total, uns 33 metres de via sobre roca molt bona!

A la #41 del Beat.

I després d'això el matí ja no ha donat per més.