Pala del Coll. Rosa d'Abril i Héroes del Silencio

Avui amb en Pep havíem quedat per anar cap a la Pala del Coll. Feia temps que ell em recomanava la Héroes del Silencio, que ja l'ha fet dos cops. Ell també tenia ganes de fer la Rosa d'Abril així que hem pensat que potser podríem matar dos ocells d'un tret.

Avui hem arribat en cotxe fins a Coll de Porta. Tot i això, no és gaire recomanable perquè hi ha un tram on s'ha d'anar amb molta cura a no ser que portis un 4x4. En tot cas, ha anat bé per tenir el cotxe a la vora i poder repostar entre via i via!

La guia de la zona indicava que la Héroes tenia ombra fins les 14:00 i que era una bona opció per un matí d'estiu. Certament, quan hi hem passat pel peu estava ben bé a l'ombra. Hem decidit començar per la Rosa d'Abril i no ens hem rostit gens. Feia un aire fresquet i tot perfecte.

El primer llarg comença resseguint una fissureta. Es veu un clau força amunt. Jo he posat un bon tascó en un ressaltillo del principi. Després es pilla el clau i van havent-hi coses. Alguns spits, algun clau... En un lloc llaço un pont de roca. Després d'un spit hi ha un pas estrany, on s'ha d'anar a l'esquerra. Després et quedes en un diedret i cal posar un friend per protegir un passet fins a sota el sostre on, des d'una bústia boníssima, es xapa un spit que protegeix el pas del sostre. Per fer-lo s'ha de tibar en bavaresa i tirar amunt. Com per art de màgia, la via et porta una mica a la dreta i allà precisament hi ha un pitó. Una mica més de flanqueig i acabar de pujar a la reunió en terreny senzill. Reunió d'un spit i un pitó que he reforçat amb un tascó a la dreta. Tot i això, pitó i tascó estan en un bloc... Llarg molt guapo (6a)

A punt d'encarar el tram difícil del primer llarg.

En Pep, vist des de la R.

Apretant-li a la bavaresa...

En Pep s'encarrega del segon llarg i s'emporta tota la metralla amunt. Posa un tascó i una colla de friends perquè sols hi ha un pitó força amunt. No és una tirada senzilla encara que la ressenya original digui IV/IV+. Si pensem en V/V+ no anirem gaire desencaminats: s'han de fer alguns moviments estranys, en part per no xafar terra i vegetació en algun punt.

Al segon llarg s'ha de posar de tot...

La tercera tirada és força més difícil, també que la primera. Comencem per l'esquerra de la reunió, en roca un xic dubtosa. Un tascó protegeix una superació per posar-se sobre un esperonet. Des d'aquí encara s'ha de fer un passet estrany per arribar a xapar. Un Camalot del 0.5 a l'alçada de la cuixa ajuda a protegir el moviment. Un cop xapat, toca treballar de valent. Hi ha piades que diuen que no hi han vist color, altres parlen de A1+. La ressenya original diu V/V+... sense comentaris. Toca encarar el desplomet per uns plans a la paret de la dreta. Pujar peu dret en una regleta i després més amunt. Mà esquerra en hombro per la fissura dolenta i pillar plans fins xapar agònicament. Per mi un bon 6b, ben concentrat, i amb la xapa força avall pel meu gust. Després el terreny rostolleja i cal posar-hi coses per no prendre mal. I a la part final, una bona placa de franges, protegida per un spit que no he vist: pensava que la via acabaria rostollejant i, de fet, havia posat un friend just a sota l'spit. Placa final molt guapa i gens difícil. Poso algun alien abans d'arribar a l'alzina cimera.

Aquí comença el tomàquet...

Si s'ha de riure, es riu i punt!

Des d'aquí pleguem trastos, baixem al cotxe i ens preparem per la Héroes del Silencio on el sol ja comença a tocar-hi. Quan arribem a peu de via encara estem a l'ombra però ens tocarà aguantar solano. 

Comença en Pep, que en té bons records de la darrera vegada però troba un pas que se li resisteix força. Decideix baixar i m'hi poso jo. Realment aquest primer llarg és prou intens! Al principi, sobre llastres i anar buscant la millor postureta. Després la roca es torna super-compacta i toca anar a buscar alguna gota d'aigua, llastres d'aigua, algun tac minúscul rabiós... i controlar peus! Hi ha un tram força dur i aviat toca anar cap a l'esquerra, a buscar la reunió.

En Pep, al seu intent...

... i aquí vist des de la R1.

El segon llarg es veu espectacular des de la R1. Toca sortir en diagonal cap a l'esquerra, a la busca d'una xapa visible. Abans, però, hi trobarem un pitó, cosa que s'agraeix. Si no, hauria toca posar alguna cosa. Superar la primera xapa té la seva complicació. No es veu la següent assegurança fins que treus una mica el cap per sobre del ressaltillo. Canto rodó on costa de moure's. Però buscant, es van trobant coses que permeten anar fent. Poc a poc em planto sota el ressalt final, on s'ha de donar la talla, també. Un primer moviment fins una llastra enganxada. D'aquí, un bidit d'esquerra i aprofitar un forat a la fissura per pujar els dos peus sobre la llastra anterior. Alguna presa a la dreta ajuda a xapar i d'aquí t'has de moure cap a l'esquerra, a buscar la R2 amb un moviment delicat.

Espectacular segona tirada. Les cordes marquen el desplom...

La tercera tirada surt per l'esquerra, amb un passet per posar-te a sobre del primer bony. Després, anar fent. Tram ben assegurat on es troben pitons i xapes. Després es va cap a la dreta. Just abans de superar un ressaltillo on anava posar un alien hi ha un pitó que no havia vist abans. S'entra a una placa vertical, però amb prou bon canto i ben assegurada. A la part de dalt, toca anar a buscar la reunió a l'esquerra.

Entrant a la R3. Un llarg més suau.

La darrera tirada (la quarta) és molt guapa també. Al principi són llastretes d'anar fent, però aviat es posa vertical, amb cantets xics en forma de llastres, algunes laterals. Aquí s'ha d'apretar força però aviat es tranquil·litza una mica. Després d'una excursioneta senzilla hi ha un nou ressalt on s'ha d'apretar de valent, anant de dreta a esquerra, a buscar les assegurances que van en aquesta direcció. Uns passets més, sense complicació, i tornem a ser al cim.

Acabant el darrer llarg. Molt guapo, i de tibar-li amb posturilles! 

Acabant la via. 

En Pep ha patit força a la Héroes del Silencio. Ho ha donat tot al darrer llarg de la Rosa d'Abril i aquí s'ha hagut de penjar molt perquè estava petat. Així que jo he tingut la sort de poder-la fer de primer i l'he gaudit a tope. És una via molt guapa i ben equipada. Crec que no hem posat res, tot i que portava el parchís d'aliens per si de cas. S'ha d'apretar força tant a la primera, com a la segona, com a la darrera tirada. Segons la guia, el primer llarg és 6a, el segon 6b, el tercer V+ i després V i el darrer 6a+. Hi ha qui opina que el primer i el segon són 6a+. Per mi, el segon és el més difícil, seguit del quart i seguit del primer. El tercer és força més tranquil que aquests.

Pel que fa a la Rosa d'Abril, la via és molt guapa. Això sí, la ressenya original és una broma. No em sé imaginar amb quin objectiu (s'accepten suggeriments). A la guia està una mica corregida, però segons la meva opinió segueix molt allunyada de la realitat, fins i tot tenint en compte la graduació local. Prescindint d'això és una via molt recomanable, i sembla que es deu fer força! De material hem portat parchís d'aliens, camalots del 0.5 al 3 i tascons. Hem posat una mica de tot.

Pel que fa a la logística d'avui, ha anat prou bé excepte que hem pillat sol de ple a la Héroes. Hi entra a les 13:00 en horari d'estiu! Per sort, no ha fet un dia de calor excessiva i hem escalat prou bé, això sí, amb el clatell socarrimat! A primera hora, però, totes dues vies tenen ombreta.

 

Cova de l'Ós

Avui ens n'hem anat a la Cova de l'Ós amb l'Ernest i el Pere. Fem dues vies per escalfar que suposadament haurien de ser senzilles, però que són similars a Benedictus Centrus Comercialus. La de la dreta, probablement sigui un 6b/6b+ i la de l'esquerra l'altre potser 6a+/6b. No cal dir que les faig en top-rope perquè es tracta d'escalfar i no pas de donar-ho tot. A la de la dreta hi ha un tram molt agònic, on s'ha de portar lupa tant per buscar alguna cosa de peus com per trobar quelcom de mans. Molta agonia i gens de material gràfic que ho suporti.

Després d'escalfar per aquí a mi em toca el projecte del dia, el 6c+ que va quedar pendent l'altre dia. Primer la fa l'Ernest, que és el seu torn. Amb la meva flashejada se la treu a la primera i baixa ben satisfet. En Pere la fa en top-rope i també l'encadena. M'hi poso jo... i també!

Al meu projecte: el 6c+.

A la zona de la fissura convé aprofitar bé els dos peus, com a la foto de dalt. Després ve una placa compacte, on cal un pas de decisió per pujar peus en adherència. Avui em costa trobar el grau de decisió adequat, però al final el faig. Després ve una placa compacte on s'ha de treballar bé de peus i anar a buscar els forats que toquen. És clau una presa de dreta a una lleixa i la seqüència dura sobra unes bustietes acceptables un xic per la dreta de la xapa, fins agafar la franja horitzontal des d'on es xapa la darrera. Bustieta per la dreta, bustia per l'esquerra, pujar peus i estudiar la sortida: no és difícil, però s'ha de tenir la calma necessària! Acabo ben satisfet!

 

A la part exigent...

... i havent acabat la feina! Més que content!

A continuació, els companys es posen al 6c de la seva esquerra, que jo havia encadenat el dia passat. Passen agonies al primer tram, com nosaltres la setmana passada... No està clar quina de les dues és més difícil!

Un moment relativament còmode al 6c.

I, per acabar, li faig un top-rope al 6c/6c+ nou (que no surt a les apps) que hi ha a la dreta de El Bordar de l'Ós. Els companys l'han fet servir per escalfar perquè ja se la coneixen. Per mi és completament nova, però. 

La via comença per un pany de paret extremadament llis de peus i alguna bustieta per les mans. Cal decisió i apretar fort i, a més, confiar en els peus en adherència. Pillat algun canto bo, és qüestió de moure's cap a l'esquerra, a buscar un bon canto al final del bloc que fa de base. Ara toca atacar el desplomet. Aquí hi ha diverses versions i a mi em toca crear-me la meva. Xapar amb relativa comoditat buscar unes regletes a l'esquerra, pujar peu dret, peu esquerre, rebotar mà esquerra a un rom lateral i pujar peu dret al relleix on hi ha les regletes bones i sortir de la zona mantenint les dues mans baixíssimes.

Després ve un ressalt més que vertical, però amb forats i algun canto. S'ha d'encertar i prou. Uns metres més suaus i un final que torna a ser dur, amb un darrer moviment a buscar un còdol rom d'esquerres... No sé si me'n recordaré per al proper dia... No m'ha semblat una via senzilla, però potser és que ja anava cansat: ahir havia sortit també...

L'Ernest, a dalt, i en Pere (l'altre) a baix, a la zona més dura.

Han estat quatre pegues prou intensos que m'han deixat ben arreglat. Hi ha qui ha tingut energia per una darrera pujada en top-rope per tastar la via nova que surt del mateix lloc per anar cap a la dreta... i, en vista del pa que hi donen, per repetir l'última via... Jo no!

 

Vallirana

Avui amb l'Ernest hem tingut bastants dubtes amb la meteo. Al final, les previsions dels models s'han complert (i els de TV3 han accedit a dir-ho) i quan ens hem llevat estava plovent a molts llocs... excepte a Vallirana probablement! Cap allà que hem anat i l'hem encertat!

Ens n'hem anat al sector Rototom, sense tenir molt clar on ens posàvem. Hem decidit començar amb la via #110 segons la ressenya del Fernando (al final en poso una còpia). Es tracta d'una vieta ben guapa, amb moviments xulos, on cal tibar una mica més a la part de dalt (V+/6a)

Escalfant a la #110.

Després hem fet la de la seva esquerra, Pijus Magnificus (6a+). Molt guapa.

A Pijus MAgnificus.

Després ens posem a 1+1=3 (6a+). Encara que a la ressenya hi posa 6a, té un tram d'entrada ben tens, on s'ha de tibar força, així que li escau ben bé un plus o més. A la part de dalt torna a haver-hi un passet de bavaresa curiós per entrar a la reunió. Val a dir que, baixant, hem provat l'entrada directe a la via, sense fer la ziga-zaga per la dreta com mana la primera xapa. Surt, però s'enrabia molt!

A la 1+1=3 cal tibar-li força a l'entrada. Un bon 6a+ o més.

A continuació fem la de la seva esquerra per tenir-ho toc tatxat aquí. Es tracta de la #107 i és un bon V+/6a.

La #107 té un muret centralon s'ha de tibar una miqueta...

Des d'aquí ens n'hem anat cap a la dreta, a una zona on hi ha un altre grup de vies una mica més dures.

Comencem amb Pol (6b/6b+). Una entrada exigent fins acabar de pujar els peus per un pas de decisió (o d'estirar-se molt en el meu cas) per arribar al canto que permet xapar la segona. Després un ressalt maco, però d'anar fent i un mur final on hi ha una apretada. Molt bona!

A Pol hi ha una entrada dura i un mur interessant a dalt.

Després fem Rototom, una mica més senzilla que l'anterior (6a+/6b). El més dur és l'entrada. Veig que l'havia fet el 2014, quan vaig fer la meva primera visita a Vallirana, però aleshores la vaig fer en top-rope.

Avui també he encadenat Rototom.

I per acabar la feina, ens hem posat a Mastya Nyaya (6b+). És més difícil que les altres. En particular, té una entrada bloquera on s'ha de tibar fort i anar a caçar una presa acceptable per la dreta mentre es controlen bé els peus. Pujant l'esquerra ja et pots posar bé per sortir d'aquest moviment. Més amunt hi ha un muret desplomat on toca encara el desplomet per un canto acceptable i anar a buscar una zona roma que permet passar un xic a l'esquerra. A la part final, un muret amb bon canto, però amb alguna remada on s'ha d'apretar també. Molt guapa, com totes les que hem fet!

A Mastya Nyaya s'ha de tibar una mica més!

A aquesta hora ja ha sortit força el sol i ens comencem a rostir una mica. Això i que volem dinar a casa ens fa plegar trastos després d'haver fet 7 bones vies on hem gaudit de valent! Avui jo no recordava que hi havia el pàrking previ, a la serradora i hem fet l'aproximació que segueix la riereta pudent. També hem estrenat el túnel de Vallirana! Segur que els habitants d'aquí deuen estar més que contents. Els visitants també, perquè ens estalviem tot el tram de poble... 

Em sorprèn que, malgrat les visites fetes, encara hi tinc molta feina a fer aquí...

Ressenya del blog d'en Fernando.

Encadenant alguna cosa a Les Agulles

Avui hem anat a buscar la fresca de Les Agulles, a uns 1900 metres d'alçada. Hem estat el Tati i el Ignasi V. amb qui jo no havia coincidit mai.

Comencem per una de les senzilles, la Festival (V+). És una via de gaudir excepte els darrers metres on s'ha de donar la talla. Si algú només fa V+ no farà la part final ni de broma.

A Festival.

A continuació, tinc l'honor de posar-me al 6a de l'agulla de la dreta de l'anterior. Es tracta de Halitosi (6a). Per tal de que els moviments s'assemblin a aquesta graduació caldrà aprofitar la roca de l'esquerra i passar a la dreta quan no hi ha més remei. Aleshores s'ha d'apretar, controlant moviments. Hi ha canto, però no és evident de llegir i la via és ben vertical, així que et deixa força embotifarrat! Surt, però!

Al 6a d'Halitosi. Serveix per muntar el 6c de la seva dreta.

Baixant han posat cintes a El Pas del Boig (6c) que comparteix reunió amb l'anterior. Jo li faig un pegue en top-rope, que no estic per gaites. Però l'encadeno a vista! Els companys s'hi posen des de baix, com toca, i la fan, però la troben durilla vist la facilitat amb què m'ha sortit a mi ;). A la vista d'això, reposo una mica més i li faig un pegue des de baix. Tenint controlats els passos, l'encadeno sense massa dificultats. Hi ha un tram que desploma lleugerament on s'ha de donar la talla, tibant d'alguna regleta, també laterals... Per sort, els peus es poden anar posant i una mica més amunt hi ha una bona fissura lateral que permet agafar aire i fer el darrer pas complicat: regletes de dreta, pujar peus i remada fins un rom a l'esperó per sortir de les dificultats. Després sols queda un últim moviment per arribar a la reunió. Ens ha agradat un munt i, per mi, està ben graduada.

A El Pas del Boig (6c).

A continuació m'he posat a Aladino (6b) en top-rope perquè els companys ja l'han feta. Avui vaig fent i li veig els passos, per tant, després li faré un pegue des de baix. La via té uns passos d'entrada força verticals amb presa discreta. T'has d'agafar de forats no massa bons i intentar pujar peus fins pillar una franja horitzontal bona. D'aquí, moure's una mica a l'esquerra, pillant una regleta roma per la dreta, pujar peus i pillar algun foradet irregular / llastreta prou bo. Moure peus i agafar un bon canto a sota el desplom. Ara ve el crux, i jo l'he resolt agafant el canto bo amb l'esquerra en invertit, pujar peu dret en bicicleta a un bonyet i estirar-me fort per pillar la fissura que baixa. Controlar el peu dret i pujar peus a sobre el desplom. Després toca anar resseguint la bavaresa, però es va fent bé i es pot reposar obrint el peu dret. Fins dalt, només aguantar, que no és poc: al pegue en top-rope m'he embutifarrat força! Al sac també!

A la fotogènica Aladino.

Després li he fet un pegue en top-rope a Canvi Climàtic (6b). Els companys li han trobat les debilitats. Per mi, sortint de terra toca una regleta bona d'esquerra, pujar peu dret, ajudar mà dreta en un forat i rebotar a un forat bo. Invertida d'esquerra, una regleta rabiosa de dreta, pujar peu esquerre en nyapes i anar a buscar un pla a l'esperó de l'esquerra. A partir d'aquí, anar fent. Tensa, però!

Al Canvi Climàtic s'ha de tibar de valent també.

I per acabar la sessió, encara li he fet un altre top-rope a l'Enric te la Ricomana (6b+) que tinc pendent de temps immemorials. Avui tampoc ha estat el dia! Els passos surten, però a la part de dalt costa molt trobar una seqüència clara per encadenar-la... Un altre dia, potser!

A l'Enric te la Ricomana. Alejillos a la part de baix i pas molt dur a dalt.

En algun moment, en Tati s'ha posat també a David (6b+). Sembla que toca anar resseguint la fissura-arc amb prou bon canto. A la part final, buscar presa per sobre i l'esquerra i fer una remada des d'un invertit fins a un sortint a l'esquerra. Alguna regleta ajuda a sortir d'aquí. Comenta que no és pas massa més difícil que Aladino. I n'Ignasi també li ha fet un pegue a Un Tomb per la Birra i l'ha gaudit com toca.

A Un Tomb per la Birra.

Amb tot això, jo he acabat fent 8 pegues, un al V+, un al 6a, dos al 6c, dos al 6b (Aladino), un a l'altre 6b (Canvi Climàtic) i un al 6b+... Em dono per satisfet i els companys també. Baixant intentem menjar alguna cosa però no ens en sortim, així que anem cap a casa!

Hem estat ben fresquets, de fet, amb un jersei a sobre bona part de l'estona. Fins i tot al sol de la Ricomana s'hi estava bé!

Cova de l'Ós

Avui amb l'Ernest i el Josep hem fet una sortida de tarda. Hem anat a buscar l'ombra de la Cova de l'Ós, on hi he estat alguna vegada sense que m'acabés d'entusiasmar. Allà ens hem trobat amb un altre Pere i hem fet dues cordades. Avui hi havia overbooking, però per sort hem pogut escalar ben bé en un sectoret a la part dreta.

Comencem a escalfar prou forts, amb la Benedictus Centrus Comercialus (6b+). El Josep la munta prou bé, amb alguna ajuda perquè estem escalfant. M'hi poso jo amb els peus de gat vells, després d'uns quants dies d'anar provant els nous. El pas d'entrada és força bloquero, doncs s'ha de tibar i fer una remada forta fins agafar bon canto més endins d'on sembla que hi ha el bon canto :) Després entrem en una placa montserratina de forats i finura on s'ha d'anar fent, però va sortint tot. Des de la darrera xapa fins la reunió hi ha metres, però també bon canto. Surt tot i les sensacions estranyes dels gats flexibles que m'he posat.

Escalfant a Benedictus... 

A continuació ens posem a la que han fet els companys per escalfar, La Bella Easo (6b). L'entrada és de contorsionista, on jo fins i tot he de posar un genoll abans no puc posar el peu a la repisa de la dreta. Després és placa montserratina també, però més fina i tot que a l'anterior. M'ha sembla de dificultat similar que l'anterior, amb els mateixos gats.

Després en Josep es posa a la #15 (6c). S'ho va mirant i provant diverses opcions a cada lloc. A la vista de la feina que hi té decideixo fer un top-rope i l'encadeno a la primera. Després del segon pegue en top del company jo m'hi poso des de sota i l'encadeno! L'entrada és força cabrona, amb la contorsió igual que a l'anterior. Després uns moviments cap a la dreta on s'han de fer treballar els peus sobre coses minúscules. Els gats nous han fet bona feina aquí! Sense ells no sé pas com hagués anat. Després hi ha un passet de decisió en un ressalt i pots reposar bé a una feixeta. L'esperó s'ataca sense massa problemes i es complica a la part de dalt, on fa una panxeta. Jo ho he resolt amb unes laterals d'esquerra fins un canto bo de dreta. Un altre lateral d'esquerra i remada/llançament a un pla. Em quedo una mica per sota però aconsegueixo aguantar i anar a buscar un canto bo d'esquerra. D'aquí es xapa la darrera i per sortir-ne aprofito la fissureta fins la reunió. No cal dir que baixo més que content!

El 6c ha acabat sortint-me! Més que content! 

Després muntem la #16 (6c+) per provar-la en top-rope. El company s'ho mira i ha de lluitar fort a un parell de llocs a la part de baix i reposa al mur dur. Jo la provo en top-rope també però l'encadeno a vista! Per superar la fissura cal aprofitar bé un llavi pel peu dret i un forat per l'esquerre i es surt de les dificultats. Després de col·locar-te cap a la dreta toca una apretada fina fent servir bé els peus. Després hi ha una zona de forats on s'ha d'anar una mica a la dreta i atacar la zona vertical. Curiosament, m'he anat aguantant bé de peus i els forats de mans se m'han fet bons sense inflar-me. Es tracta d'anar a pillar un bec en un llavi amb l'esquerra. D'aquí es xapa i una remada porta a un forat prou bo. Els darrers metres m'han costat de veure, però hi ha algun forat, una mica per la dreta. La veig ben factible des de baix!

El 6c+ també ha sortit i a la primera, en top-rope però. 

En acabat hem anat a buscar l'Ernest i el Pere que estan a El Bordar de l'Ós (7a). Arribem quan l'Ernest l'encadena i en Pere li fa un top-rope. L'Ernest i el Josep hi han fet una bona colla de pegues a les darreres setmanes i en Pere també n'hi havia fet un parell. Jo decideixo tastar-la, també en top-rope. Trobo uns passos estranys i durs després dels forats a la primera part de la via. Després venen uns metres suaus i toca atacar un mur molt exigent. Segurament el cansament que porto no ajuda, però hi ha alguna tibada que em sembla duríssima i no aconsegueixo fer-la. A partir d'aquí sí que vaig aguantant i només m'he de penjar quan toca flanquejar a l'esquerra després d'atacar el darrer ressalt vertical per la dreta. Em diuen que hi ha qui ho fa tot recte. Per acabar d'arribar a la R encara hi ha uns metres finets, que si vens inflat han de ser un infern. L'he vist bastant més dura que el 6c+ que hem fet abans. I, pels pegues que li ha costat a l'Ernest, segur que no és un 7a fàcil!

El Bordar de l'Ós dóna força més feina... 

I amb això he tancat la sessió. En Josep ha desfilat una estona abans, quan ha vist que jo no encadenaria el 7a ;) i jo he deixat els companys fent-li un nou pegue a la via per acabar d'embotifarrar-se els braços, suposo. Avui m'emporto un bon gust de boca...

Sense Nom

Avui amb l'Ernest i el Josep ens n'hem anat a escalar esquivant la mullena d'ahir.

Hem començat amb una via tranquil·la, d'anar fent, probablement un IV+. Ressegueix un díedre una mica tombat, a l'esquerra de tot.

Al diedret de l'esquerra de tot.

Després hem fet un altre díedre, on s'ha de treballar una mica més, probablement sigui un bon 6a.

Aquí ja hi ha més feina.

A continuació, la placa de la dreta de la primera. Uns passets tensos al principi, un tram amb bon canto i un altre passet d'apretar-li una mica (6a+).

Una molt bona via amb un parell de trams més tensos.

Després m'he posat a una via que deu ser un 6c. Comença enfilant-se a un bloc i toca aprofitar de tot per anar progressant. Moviments estranys. Després ve una zona lleugerament desplomada que he acabat muntant amb la canya perquè no és evident com seguir. Després un tram més humà i una arribada a la reunió tensa. Li faig un segon pegue en top-rope i va sortint tot. Hi podria tornar i sortiria, però és una via dura!

Aquí s'ha de donar tot i més. Potser sortirà en una altra visita.

Mentrestant l'Ernest ha anat provant algunes coses per acabar d'obrir-hi alguna línia més. El sectoret pot tenir més opcions, ja s'anirà veient.

I el matí no ha donat per més!

 

Can Sisà o Més

Avui he tornat a sortir amb en Tati després d'unes quantes setmanes. Ens n'hem anat cap a l'Alt Urgell, a l'ombra de la Roca Narieda. Deixem el cotxe passat el Pont d'Espia i enfilem el camí que porta a la gran cova característica d'aquest pany de paret. El corriol puja força dret i en un punt es bifurca: recte amunt cap a la cova, a la dreta cap al nostre sector, Can Sisà o Més. A la nit ha estat plovent i tenim dubtes de si trobarem les vies practicables... Podrem escalar, però!

Comencem escalfant amb l'únic 6a, de la zona, L'Ull de Sauron (6a). Anar fent la major part del temps i alguns ressalts on s'ha d'apretar una mica més. Crec (escric això uns quants dies més tard) que aquí hi ha una tibada d'una fissura de dits on sols hi caben mitges gemes... Val la pena portar forces cintes perquè la via és llarga: 33 metres. Recomanable!

La primera del dia, la segona del sector. Anem esquivant la humitat.

Mentrestant ha vingut una parella que s'ha posat a la de la dreta, així que ens hem posat a la #1 del sector, L'Heura No Vol Caure (6b). Aquí hi ha una zona tensa a una placa compacte del principi, que es resol anant una mica per l'esquerra. Apareixen cantets prou bons, però cal treballar-hi. Després tenim un altre punt conflictiu a un ressalt on s'ha de tibar d'algunes nyapes nyaperes i fer algun equilibri estrany. S'ha de treballar, però surt també!

La primera del sector ha estat el segon objectiu. Aquí cal apretar més...

A continuació anem una mica a la dreta, a fer la #4, 1991 (6b). Hi ha un tram senzill al principi i uns passos molt delicats per superar un ressaltet arrampat. S'han de trobar algunes nyapes romes que ajuden a fer el passet. Després la via canvia de caràcter i es torna atlètica. Ataquem el desplom amb bon canto i s'ha de fer algun pas de flanqueig cap a l'esquerra a buscar les preses bones abans de reprendre la vertical. Més amunt queda algun passet rom, d'adherència, però que es fa bé.

Tibant per superar el deplom. Més espectacular que difícil.

Aprofitant la reunió jo provaré Dificultat Incerta (6c) en top-rope després d'haver estudiat el crux de baixada. Es tracta d'un tram a bloc. Des d'una llastreta d'esquerres, jo m'estiro a una gota d'aigua de dreta. Ara s'han de posar els peus per aguantar un hombro d'esquerres que permet passar la mà dreta a una pinça vertical que permet pujar peus i xapar. Aleshores, pillar un hombro allunyat d'esquerra, pujar peus (en adherència!) i llançament / punt mort a un canto bo que permet sortir de les dificultats. Part final comuna a l'anterior. 

El pas és complicat de llegir, especialment per com s'han de posar peus per no prendre mal. He encadenat els moviments a la tercera, però em sembla una via dura pel grau (el nom segurament dóna pistes).

Mentrestant el Tati s'ha estat barallant amb una via nova que hi ha a la dreta de la #8 Gluten Free (7a+). No té nom i el company pensa que pot ser 7a. Al primer pegue estudia els moviments i al segon l'encadena sense massa esforç. Em proposa que li faci un pegue perquè opina que no hi ha cap pas com el de Dificultat Incerta i accepto el repte. Realment vaig fent, i acabo fent tots els passos. El tomàquet està a la zona de la foto de sota, on hi ha una llastra arrencada a l'esquerra. Aquí cal fer un pas llarg cap a la dreta acostar esquerra a prop i anar a buscar una regleta més a la dreta. Pujar peus i agafar una llastra bona lateral. Després toca anar una mica a l'esquerra, reprenent la vertical amb alguna apretada més, però factible. I uns darrers moviments d'adherència però amb la roca una mica més tombada. La veig!

El bou s'ha emportat un bon 7a, una via nova entre la #8 i la #9.

Per acabar el dia encara em poso a la #3 del sector, La Retrobada (6a+). Aquí hi ha una zona delicada en un ressalt més compacte, on t'has de moure a esquerra i dreta per trobar el millor pas, gens evident. Surt ben bé i serveix per tancar el dia d'avui amb 6 pegues boníssims a 6 vies boníssimes.

El dia s'ha aguantat però hem estat pendents del radar, que mostrava pluja a la Seu d'Urgell des de feia estona... La roca també s'ha anat assecant. Sols a les primeres vies hem tingut tacte humit en algun punt. Un cop al cotxe, mentre anàvem al Tahussà, ha fet un ruixadet. Allà ens hem fotut un bon dinar, més del que esperàvem d'entrada. Però un dia és un dia! Tornem a casa a mitja tarda, havent gaudit i fent-la petar. Un plaer que caldrà anar repetint!