Avui hem combinat dues activitats: muntanya amb nens al matí i una sessió d'escalada a la tarda.
De fet, al matí més aviat hem fet una passejada amb nens doncs hem fet una volta circular al voltant de la casa de les Tàpies, amb visita a la font inclosa. Allà he tornat a fer una ullada a les vies que hi ha, mirant la cascada (seca, lamentablement), a mà esquerra: no semblen gaire atractives però poden merèixer una visita a l'estiu. També he vist una línia de parabolts seguint un desplom de xorreres un xic per sobre de l'ariet que proveix d'aigua la casa. Algú en sap quelcom?
Després de dinar a la roureda típica de les Tàpies, la Gemma, la Rosa i jo amb les nostres respectives nenes hem enfilat cap al revolt de l'Àliga. He convençut la Gemma perquè fes la Pachan de primera! Tot i que diu que ha passat un xic de por, se n'ha sortit la mar de bé -tot es qüestió d'anar posant en pràctica els coneixements adquirits, si no, es rovellen.
La Gemma, anant de primera a la Pachan
La Mònica a la Pachan
Després d'aquesta, mentre s'anava fent la Pachan, he muntat les vies #8 (V+) i #9 (V) perquè s'hi barallessin les nenes. De fet, no pensava pas que les fessin, perquè no són pas les més fàcils d'aquest grau, però hi ha hagut bastants èxits:
D'esquerra a dreta: La Judith a la #8 i la Clàudia a la #9
La Clàudia, radiant, a la reunió de la #9
Abans no s'ha fet fosc, encara he buscat un entreteniment per a mi i he fet la #10 (6a+) que té una entrada amb un desplom potentillo, però amb bons peus. Les dificultats estan sobretot xapant la tercera assegurança, al punt on es supera el desplom. D'aquí cap amunt, la roca és un festival.
Després del desplom de la via #10 comença una placa fantàstica
I el dia ja no ha donat més de sí:
El comiat de l'astre rei
La Gemma, anant de primera a la Pachan
La Mònica a la PachanDesprés d'aquesta, mentre s'anava fent la Pachan, he muntat les vies #8 (V+) i #9 (V) perquè s'hi barallessin les nenes. De fet, no pensava pas que les fessin, perquè no són pas les més fàcils d'aquest grau, però hi ha hagut bastants èxits:
D'esquerra a dreta: La Judith a la #8 i la Clàudia a la #9
La Clàudia, radiant, a la reunió de la #9Abans no s'ha fet fosc, encara he buscat un entreteniment per a mi i he fet la #10 (6a+) que té una entrada amb un desplom potentillo, però amb bons peus. Les dificultats estan sobretot xapant la tercera assegurança, al punt on es supera el desplom. D'aquí cap amunt, la roca és un festival.
Després del desplom de la via #10 comença una placa fantàsticaI el dia ja no ha donat més de sí:
El comiat de l'astre rei
3 comentaris:
No cal que li digui, sr.Petrus, que si troba alguna incoherència a les ressenyes m'ho comuniqui!
Totes les opinions i valoracions són poques per poder tenir unes ressenyes ben fetes ;)
salut bous,
pel que fa a la font de les tàpies, les de la placa esxquerra fins a 6c crec recordar, són horroreses, crec les van equipar pel algun curset i no su van currar gens.
la xorrera esmentada és duríssima, segur més de 8a, jo una vegada mi vaig enfilar, i vaig acabar fent pasos de ganxo per desmuntar-la. es brutal sempre i quan es tingui el nivell, i no era precisament el meu cas.
el q si es pot fer son alguns pasets de bloc al desplom dl sagreix
salut i anims amb les tibades
Jortx: Tranqui, que de moment no he detectat pas cap via desfasada. En tot cas, és qüestió de matisos:
De fet, em passa a molts llocs que sovint trobo més diferències respecte a la meva escala quan estic a vies fàcils (per sota de V+), especialment, anant amb les nenes.
Posem, per exemple, la Pa-Chan. Es una via molt curta, cosa que pot afegir dificultats extra a l'hora de graduar-la. Quan la fan les meves filles me n'adono de les dificultats reals que hi ha (a vegades, per una qüestió tan bàsica com l'estatura) i arribo a la conclusió que s'assembla més al V- que posa a peu de via que al IV de la ressenya.
Però una cosa similar va passar al roc de l'Alou: les vies de l'esquerra de tot (IV segons la guia) tenen alguns passos que són, literalment, impossibles per elles. La tècnica que exigeix algun dels moviments (segurament només un o dos) fa que jo les posi, com a mínim, de V. Però ja estem parlant de graduacions i, de veritat, que no vull pas discutir-m'hi amb ningú :)
Jo, que sóc un iaio que va aprendre a Montserrat, tinc com a IV de referència el primer que vaig fer de primer: l'aresta brucs de la Peluda. Aquí les meves nenes hi pujarien saltant. En canvi, han de treballar bastant a la Pachan i no farien les del roc de l'Alou.
En el cas de les vies 8 i 9, em van semblar dures -en alguns punts- per elles però reconec que, per adults i per comparació amb les altres, estan ben graduades. En fi, que no em facis cas!
Ramon: Les vies de la placa es poden començar des de baix? Es que el tram inferior es veu absolutament podrit!
A sobre del safareig em va semblar veure-hi possibilitats. Però té un peu de via diguem-ne incòmode i, a més caldria netejar molt la zona, el que espatllaria l'encant del racó.
També em vaig fixar en uns desplomets que hi ha a sobre de la placa equipada, a sobre del camí que puja per l'esquerra de la cascada. Potser reforçant algun cosa hi sortiria alguna cosa, però segur que algú ja s'ho ha mirat això i amb més detall que jo.
Publica un comentari a l'entrada