Montserrat - Desdentegada

Avui teníem intencions d'anar a fer tàpia montserratina amb en Jortx, però quan m'ha passat a recollir a les 9 del matí Montserrat gairebé no es veia. Després d'una parada a Sta. Cecília hem decidit enfilar cap al vessant sud, confiant en que allà el temps seria millor.

Així que hem anat cap a la Desdentegada, que en Jortx sols hi havia estat una vegada. La veritat és que l'hem encertada. Tot i que no es pot dir que hagi fet bo, s'ha estat prou bé. Fins i tot hem gaudit d'algunes ullades de sol.

Hem escalfat a les vies 17 i 18 (V+/6a), plaques montserratines típiques, on cal mirar bé on es posen els peus i buscar preses raonables entre un mar de possibilitats menys raonables. El tret més destacable d'aquestes vies és la llargada (entre 25 i 30 metres) així com l'equipament generós.

En Jortx a la via #17.Jo a la via #18 ...

... i en Jortx a la mateixa via #18

A continuació hem fet la via #14 (6a+). Es tracta d'una via molt recomanable, on ja cal fer alguna tibadeta amb certes ganes. Aquí també es fa una trentena de metres amb un bon nombre d'assegurances.

Jo mateix a la guapíssima via #14.

Després d'aquí hem enfilat cap a la placa de les vies 26-28. Aquí jo havia fet la #26 (6a+) amb un repòs degut a l'embotifarrament dels braços. Avui el repte del dia era provar la #27 (6b) a vista... i ha sortit! Una magnífica via de 30 metres de continuitat on cap pas és excessivament més difícil que la resta. Pura pila.

En Jortx a la via #27

A continuació he fet el mateix a la #28 (6c) i gairebé que també surt a vista. Malauradament he anat a fer un xapatge forçat i en no poder passar la corda m'he hagut d'ajudar amb l'altra mà. Però malgrat aquest incident al crux de la via (passat el sostret de l'esperó de la dreta) la resta ha anat sortint molt bé. Estic més que satisfet: està ben madura! Vies d'aquest estil deixen un excel·lent gust de boca: es fan un munt de metres i tots ells molt ben aprofitats. No cal dir que en Jortx les ha fet com qui res.

Jo mateix a la via #28

A partir d'aquí hem canviat d'estil de via en visitar la placa de les vies 30-34: més curtes i bloqueres. Animat pels èxits anteriors he provat la #33 (6b+) i no hi ha hagut manera. Les primeres 2 xapes són molt bloqueres i les que segueixen no es queden pas massa enrera. En resum: m'he penjat pràcticament arreu i encara hi ha algun pas que no ha sortit. Vull pensar que el cansament acumulat m'ha passat factura tot i que no em sentia pas inflat.

En Jortx ha passat d'aquesta via i s'ha fet la #32 amb una mà a la galta. Jo l'he provada en top-rope però l'he vist molt dura.

Finalment, en Jortx ha acabat la festa passejant-se per la #31 (6c+) mentre que jo m'he abstingut de provar-la. Un altre dia, potser...

En Jortx a la via #31

Després d'això, ha tocat plegar els trastos. Entre pitos i flautes, avui hem escalat un bon grapat de metres! Arribant al cotxe hem comprovat que la part alta de la muntanya estava emboirada, fet que ens ha tranquilitzat novament la consciència: avui no era dia per fer tàpia.