Paret del Grau

Després de molt de temps, amb en Jortx havíem quedat per anar a fer via llarga. Els ruixats d'ahir ens han fet témer trobar trams molls i la possible inestabilitat per avui tampoc no convidava a posar-se en grans aventures... de manera que hem anat a la paret del Grau, sobre Coll de Nargó. Cap dels dos no hi havia estat mai, però portàvem abundant material de referència (vèrtex núm. 212 i aquí).

Hem començat per la que deu ser la més clàssica: Àfrica. L'inici de la via és just a la dreta del tram de conglomerat. El primer llarg és senzillet, amb els passos més difícils just al principi. Com que portava els tricams, n'he posat un abans d'un diedret perquè ja portava uns quants metres sense res i podia haver-hi algun pas abans de xapar el següent parabolt. De fet, aquesta ha estat una sensació que s'ha donat a diversos llocs a les vies que hem fet avui: en alguns punts hi ha algun tram amb "aire" i el xapatge següent ja està en terreny un xic compromès. Res exagerat, però. Val a dir que he empalmat el primer i el segon llarg (V+).

Jo mateix, viatjant per Àfrica

Des de la primera R de Àfrica

El nostre segon llarg (V+) l'ha fet en Jortx: es surt un xic per la dreta i sols cal tirar milles amunt fins trobar una bona reunió. D'aquí mateix hem baixat en dos ràpels: un fins la nostra primera reunió i l'altre fins baix -justet amb la corda de 70m.

Havia llegit alguna recomanació de la via Manelet i, per tant, ens hi hem ficat. Començo el primer llarg on la primera dificultat és atacar un desplomet sobre conglomerat. Es tracta d'un pas bloquero, on cal tibar-li fort, però amb bon canto i ben protegit.

Entrada bloquera a Manelet

Després vé una llarga excursió molt senzilla. Quan apareix la xapa següent ja tornem a estar en terreny vertical i cal estar atents. En algun lloc no es veu la continuació, però cal confiar en trobar-la seguint una franja oblícua cap a la dreta. Alguns passos interessants per entrar a la R (6a).

En Jortx, entrant a la primera reunió

En Jortx ataca el segon llarg, amb un inici relativament agraït fins trobar el pas clau, on ha hagut de treballar més del compte: un xapatge que obliga a atacar-lo un xic per l'esquerra però del que cal sortir per la dreta a anar a buscar una regleta. Després ja sols és qüestió d'anar fent, amb bon canto, fins la reunió.

Acostant-se a la zona curiosa del segon llarg

Jo mateix, arribant a la R2

El tercer llarg segueix la tònica general de l'anterior: anar fent i mirar-s'ho en algun punt molt concret.

Mentre estem a la Manelet rebem la visita d'un parell de cordades que es posen a les mateixes vies que hem fet nosaltres: està clar que hem encertat! Hem baixat en tres ràpels per la mateixa via.

Per acabar d'arrodonir el dia, ens hem posat a Peti qui Peti, que també havia estat recomanada en algun blog. Un primer llarg sobre bona roca amb una molt clara tendència a flanquejar a l'esquerra, especialment els darrers metres per entrar a la reunió (V).

L'inici de Peti qui Peti

El segon llarg té un inici bastant guapo. Després segueix per terreny molt senzill i ataca un desplomet pel bell mig, el que obliga a tibar bastant més que el V- que li marquen al llarg. Sens dubte, el llarg més interessant és el darrer (6b), que ha anat a càrrec d'en Jortx. Inici vertical per situar-se sota un desplomet que cal superar amb una bona tibada. Jo l'he resolt creuant braços per quedar-me en bavaresa amb la mà esquerra i una estirada fins un bon canto amb dreta.

El tercer llarg de Peti qui Peti

Per descendir, cal anar a l'esquerra a buscar una línia de ràpels que va per la zona de la Tempi Moderni. Val a dir que el primer és súper volat i impressionant! Amb la corda de 70m hem arribat a la R2 de Tempi Moderni i d'aquí fins baix amb un segon ràpel.

En Jortx, baixant del cel

El sol ens ha acompanyat intensament a les dues primeres vies i s'ha amagat rera uns bons núvols mentre feiem la tercera, però hem estat la mar de bé. Una bona presa de contacte que de ben segur portarà més visites: la mateixa Tempi Moderni, potser? O les de l'esquerra? Qui sap...