98 octanos

Avui hem anat a la magdalena superior, a fer la 98 octanos amb la Cristina. Ja tenia ganes de fer via llarga una altra vegada i la via triada es pot fer bé en una tarda, sempre i quan no calgui tornar massa d'hora, jeje.

Ens hem plantejat pujar amb el cremallera però acabava de sortir... total, que he convençut la Cristina que arribaríem a dalt igual de ràpid anant a peu que esperant el proper... No ha estat exactament així però gairebé, i a sobre ha servit per arribar ben escalfats a peu de via. A la xarxa hi ha un munt d'informació sobre aquesta via de xapes grogues, però els escalatroncs l'expliquen especialment bé aquí.

El primer llarg és senzill i equipat generosament (III+). A la segona tirada l'equipament segueix la mateixa tònica però la via va guanyant verticalitat i dificultat progressivament (V-). De mica en mica cal estudiar la millor manera d'anar guanyant terreny sense que la dificultat sigui excessiva.

Al segon llarg

El segon llarg des de la R2

Les dificultats es concentren al tercer llarg (6a). L'inici segueix la tònica dels darrers metres del segon. Després el terreny es fa vertical i amb poca presa durant uns metres on cal vigilar per no tibar més del compte. Després, el terreny desploma lleugerament però amb millor presa. Buscant bé es van trobant els cantos que permeten superar aquest tram més de tibar-li. Val la pena no encantar-s'hi massa! Cap al final el terreny perd verticalitat i la línia de xapes ens porta a la reunió, un xic a la dreta. La Cristina ha aguantat bé aquest llarg tot i que ha hagut de fer servir un xic les seves habilitats ferrateres...

Abans d'entrar a la R3

El darrer llarg comença amb uns passos ben verticals de l'estil del llarg anterior (V+). Després el terreny per dificultat i segueix cap a l'esquerra i torna a redreçar-se un xic però amb menys dificultat (IV+).

Descens amb dos ràpels, un de 15m i un de 25m. La baixada, per les escales d'en Jacob i a pas lleuger fins al cotxe!