Roca dels Arcs. Lleida

Avui ens hem retrobat amb en Jortx per anar a treure'ns una espina que duiem clavada des de fa bastant de temps: La clàssica Lleida a la Roca dels Arcs.

La meteo pintava raonablement bé així que ens hem plantat a l'aparcament de la Roca dels Arcs. Hi trobem alguns cotxes que han arrribat abans que nosaltres, però quan som a peu de via no tenim ningú al davant, cosa que s'agraeix.

Com que en Jortx s'ha demant la quarta tirada, em toca començar. El primer llarg no té massa misteri. Al principi va seguint una fissura en diagonal a la dreta. He posat un tricam abans del primer pitó. Per arribar al segon cal sortir cap a la placa a la dreta. El darrer clau és mòbil, però igual serveix per protegir al segon donat que la reunió queda bastant a la dreta.

Passant a la placa al primer llarg.

A punt d'encarar el flanqueig cap a la R1.

El segon llarg comença amb una tibada per superar un ressalt i segueix en diagonal cap a l'esquerra. El primer clau es veu des de la R1. El segon queda amagat però sols cal seguir pel camí més evident en diagonal a l'esquerra. Després es segueix en vertical, xapant un parabolt que també s'endevina des de la R1 sota un ressaltet que sembla trencat. Després, vertical amunt, posant algun friend i flanqueig a l'esquerra.

Encarant el pas més vertical del tercer llarg.

Vista des de la R3.

El tercer llarg comença pujant a sobre una savina i xapant un primer clau bastant ronyós al desplomet que resulta el pas clau de la tirada. Amb bon canto es xapa un parabolt, però superar el desplom té la seva gràcia perquè a banda del primer canto, no hi ha cap mà massa bona -res que no resolgui un A0. De seguida es xapa un altre clau ronyós i es segueix per un terreny no massa còmode fins a una lleixa. Mentre buscava on posar alguna cosa veig un altre ferro a terra i el xapo. A partir d'aquí, el llarg segueix recte amunt cap a una fissura. Dos claus més i R3. Jo no he posat res, però hi ha possibilitats.

Cercant la seqüència a l'inici de la quarta tirada.

Els darrers metres del quart llarg.

La mítica quarta tirada comença amb un desplom força dur, amb alguna remada i canto poc generós -novament, res que no resolgui la tècnica d'artificial. A partir de la tercera xapa el terreny és molt més agraït i aviat s'arriba al díedre disfruton. Efectivament, l'he disfrutat -i no m'ha semblat pas especialment polit. En Jortx ha posat un tascó i un parell de friends, si no recordo malament.

Encaran el díedre disfruton.

Entrant a la R4.

La cinquena tirada comença per un díedre molt divertit que acaba amb un tram un xic desplomat. Bon canto, i protecció còmode (2 tascons). Sortint d'aquí, un friend i anar a buscar una savinota amb tendència a l'esquerra fins veure una de les xapes de reunió.

Els primers metres del cinquè llarg.

En Jortx, entrant a la R5.

El sisè i darrer llarg d'escalada comença superant un ressalt i després cal anar buscant el camí més còmode per arribar a la feixa. Des d'aquí, sols queden uns metres fins el cim, novament buscant les mínimes complicacions.

Una via guapa i disfrutona, que jo no havia fet mai i a la qual ja feia temps que li tenia ganes. Posats a trobar-hi pegues, l'únic inconvenient són els primers metres del tercer i quart llarg on la dificultat es dispara força per sobre de la mitjana. La resta, és un recorregut força homogeni i divertit des del primer fins al cinquè llarg.

La meteo ha aguantat: hem començat amb un solet de somni. Llàstima que ha anat pujant la boira de la vall i ens ha anat tapant i obrint el sol pràcticament fins més de mitja via. Després, la boira s'ha fet més persistent -fins i tot s'ha escapat alguna goteta.

I, de tornada, he iniciat al company al plaer dels xipirons de Ponts després de la feina ben feta...