Després de molt de temps de no sortir plegats, avui ha estat el dia del retorn a la roca. Quedem un xic tard, així que proposo d'anar al Revolt de l'Àliga, que ara fa dies que jo tampoc no hi he estat...
Comencem per la Fissura Parrella (V) i No Cry (V+). Aquesta darrera té una primera xapa força mal posada i, més amunt, un spit sobre una llastra que no fa massa gràcia... Diria que no es fa gaire!
A la Fissura Parrella. Una bona via per practicar amb friends...
A No Cry, encara que alguna xapa sí que fa plorar...
Després decideixo provar la Amanita Muscaira (6b), que està a tocar. Fa molts anys em vaig fotre pel cap uns cantos al primer pas de l'entrada. Després, sempre me l'havia anat mirant i mai no havia entès com resoldre els passos fins la segona xapa. Total, que avui m'hi he posat i he resolt l'enigma. Ha calgut un pas en desequilibri, amb el peu esquerre encaixat ben amunt per tibar d'un canto raonable d'esquerra. Després, retornar a l'equilibri, cercant un canto per la dreta i una bona nansa per l'esquerra per xapar la segona amb comoditat. M'ha sorprès, però després és qüestió d'anar fent: la dificultat està doncs hiper-concentrada a l'entrada!
A dalt de Amanita Muscaira, el projecte del dia!
El Ramon ha aprofitat per refer-se i en acabat hem anat cap a l'esquerra. Allà s'ha posat de primer a Pixapins (IV+).
En Ramon, anant de primer a la Pixapins.
Després, hem fet la Stradivarius (V+). Una de les millors vies de la zona!
A Stradivarius.
Per acabar, unes maniobres orquestrals a Enola Gay (6a), on cal donar la talla per no encigalar-se massa!
En Ramon a Enola Gay.
I amb això ja se'ns ha fet prou tard com per anar cercant el camí de tornada, acompanyats per aquesta posta de sol:
El Sol, acomiadant-se. El Revolt sovint ens regala espectacles d'aquests!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada