Roc Negre, Font Calenta

He estat unes setmanes sense escalar per diverses tares: l'espatlla esquerra primer i les lumbars després... Ara ja està tot estabilitzat, que vol dir aguantat amb pinces, i tocava tornar-hi! Després d'alguns dubtes, en Pep i en Mario m'han portat al Roc Negre, un sectoret força nou just a sobre de Berga, a la zona anomenada de la Font Calenta. L'Ernest ja me n'havia parlat fa un temps i els companys hi han fet algunes escapades, suficients com per haver fet gairebé totes les vies. Avui han acabat de tatxar-ne alguna i jo he pogut tastar aquest sector.

L'aproximació és bucòlica, entremig del bosc, amb el soroll de les vaques i seguint un rec que porta aigua de la font calenta. Cal estar atents a una clarianeta a la dreta, indicada amb unes fites. Fins al peu de paret són uns minutets ben agradables de fer.

Hem començat fent una de les vies més senzilles, la Mamut Mut (V+). Avui tots els primers metres de les vies han estat força delicats. Ahir va ploure i hi ha alguns trossos amb molsa i terra, malgrat els titànics esforços que es veu que han fet els equipadors per deixar-ho tot impecable. Per tant, toca esquivar aquests trams amb cura. Val la pena treure's el barret davant la feinada que s'hi ha fet. En particular, els peus de via estan ben arreglats, amb un muret de pedra de la que han anat fent caure de la paret. La Mamut té un primer pas delicat per superar un sostret. Fins avui aquí hi havia una llastra ben bona. En Pep i jo l'hem fet servir, però es veu que ella se n'ha cansat i s'ha deixat anar quan en Mario li tibava... Més pedra per fer créixer la paret de pedra seca :) Més amunt s'agafa un esperonet guapo i aviat s'arriba a la reunió.

En Pep a punt de superar el sostret. La llastra voladora està a
l'alçada del genoll esquerre. RIP.

La llastra voladora, que ha no ha tocat al Pep de miracle.
Segurament la pluja ha ajudat a que caigués...

Després ens n'hem anat a la dreta, a fer la Efecte Erecte (6a+). El principi és tranquilet. Després hi ha una zona més vertical on la roca amenaça un xic, especialment després de l'experiència de la llastra voladora d'abans. Però ha aguantat prou bé. L'altre passet interessant està al darrer tram vertical de la via, on cal tibar de laterals amb certa decisió. Després uns metres de tràmit fins la R.

Jo mateix, al darrer pas difícil de Efecte Erecte.

A continuació hem fet El Taladre de l'Amor (6a+). Uns metres poc agradables, terrosos, fins una placa abans del sostret. Arribar al sostret té un polvet i superar-lo un altre. I més amunt encara trobem alguns passos curiosos, on va sortint alguna presa miraculosament. Després la via va a buscar una fissura on un tronc d'alzina permet anar pujant un xic. El darrer pas de la via torna a ser curiós, tibat d'un bec a la dreta, pujant peu esquerre i quedar un moment en terra de ningú fins abastar la R venint de l'esquerra. L'he trobat durilla i sort dels troncs que es van trobant!

En Mario, a punt de superar la visera, en un pas rarot. Durant
una estona el cel s'ha tapat i feia presagiar aigua...

Per acabar, m'he posat  a Fang i Setge (6a+). Anar fent, amb un parell de passos més exigents, on cal navegar una mica. Un desplomillo amb canto per arribar a la reunió és la cirereta final de la llarga via. L'he trobat bastant terrosa, sovint m'he hagut d'espolsar les mans. Segurament les pluges d'aquests dies hi tenen alguna cosa a veure! És interessant de moviments: cal navegar un buscar a banda i banda... M'ha costat menys que El Taladre, però ja se sap que això va a gustos.

 ...però no. S'ha tornat a obrir -com a mínim temporalment.
Jo mateix a Fang i Setge.

Amb aquestes ja ens hem donat per servits i hem tirat avall. A bona hora, perquè al cotxe ens han caigut algunes gotetes... El sector ha estat prou interessant com per fer-li una nova visita. Hi ha gairebé una vintena de vies, algunes de 30 metres. No és una meravella, especialment per la polseta que hi ha en algunes vies i que sembla que no acaba d'anar-se'n amb les pluges. Més aviat, es deu canviar! Segur que millorarà amb el pas de la gent, però. I com ja he dit abans, chapeau per la pencada que s'hi han fet els equipadors. De les pedres n'han tret pans -és a dir, un sectoret prou interessant!