La meteo d'aquests dies no està massa estable, així que amb la Cristina optem per deixar empreses més llargues per un altre dia i decidim anar a fer esportiva. Fa 9 anys havia estat a la Piula amb en Pep i tenia ganes de tornar a fer-li una visita, que bé s'ho val!La únic a pega que té el sector és que hi ha poca tria per escalfar... Per tant, toca posar-se a El Savi de Vilatrista (6b), un viot de 25 metres. La via té un començament bastant bloquero, on cal saber on anar i tenir l'envergadura necessària. El resum és: anar a buscar una bústia enorme a l'esquerra de la línia de xapes, un bidit bo per dretes, creuar esquerra a una bustieta de sobre i després una remada de dretes fins un forat bo darrera una franja d'arenisca. A partir d'aquí toca anar fent, negociant i movent-se, però l'entrada sí que fa de filtre! A la Cristina no li ha sortit -i serà l'únic que se li resisteixi avui! Sabent com fer el pas l'he encadenat força bé.
La Cristina, escalfant...
... i jo també, un xic més amunt.
Després hem fet La Fi d'en Cagalàstics (6b+), que comparteix reunió amb l'anterior. Aquí s'ha de tibar una mica més, amb un parell de seccions tenses per superar un parell de murets. La línia comença vertical i després va en lleugera diagonal a la dreta, fent 25 metres de roca escandalosament bona. Van sortint forats i cantos suficients per anar fent i peus prou bons de tant en tant per refer-se. Hem encadenat tots dos i ens ha deixat molt bon gust de boca.
La Cristina, al 6b+ del Cagalàstics.
Després ens hem posat a la de la seva esquerra, Paripé (6b+), que jo havia intentat a l'altra visita. Aquesta vegada l'he encadenat i m'he tret una espina que duia! Aquesta és similar a l'anterior, però potser un xic més mantinguda i en algun tram s'ha d'apretar força. En algun moment he dubtat si podria encadenar, però he tingut prou encert per poder-me moure fins una posició on m'he pogut refer. Buff! Un altre viot excepcional!
La Cristina, a Paripé.
Baixant hem posat cintes a Fàstic de Gall d'Indi (6c). Aquesta l'havia feta en top-rope i avui també l'he encadenat! Abans d'atacar-la la pluja ens ha fet una visita i ens hem hagut de refugiar sota una balmeta. Per sort, ha durat gairebé res i aviat tot estava com abans. La via té una entrada finota com les altres i després la tònica és similar: terreny vertical, amb algun muret més exigent. Ara bé, sempre apareix alguna bústia, algun peu o alguna regleta salvadores. Això sí, has de tenir la pila per anar-ho aguantant i poder fer les tibades reglamentàries que no t'estalvia ningú. Aquí ho he donat tot! A mitja via he hagut de fer alguna filigrana per poder refer-me i a la penúltima xapa he estat a punt de penjar-me, d'inflat que anava. Estava pillat d'un parell de regletes pse-pse, amb peus suficients per no inflar-me més del compte, però tot plegat massa dolent com per refer-me i atacar la sortida que no aconseguia llegir. Poc a poc m'he refet una mica i finalment la Cristina ha donat la pista salvadora que consisteix en unes laterals d'esquerra per l'esquerra de la xapa! Després d'una bona agonia, al sac! Impressionant!
Jo mateix, lluitant la Fàstic de Gall d'Indi.
Donem per finiquitada la feina aquí i ens movem a l'esquerra, a provar la Kabrasaki. Per muntar-la, la Cristina fa Panchitos (6b+), un diedre cabronet que havia fet l'altra vegada. Aquí ella ha suat vinagre, però l'objectiu era posar cintes a Kabrasaki (7a). Jo no faig la Panchitos i provo la Kabrasaki en top-rope. D'una banda em sento que ja he donat tot el que tenia al 6c d'abans. De l'altra, posar-m'hi a vista seria un suïcidi perpquè recordava uns passos molt cabrons! En top-rope simplement m'arrossego amunt. Anant més fresc potser hauria anat encadenat algun tros, però en aquest estat m'he hagut de penjar mil vegades. Baixo, poso algun allargo a algunes cintes que tenen uns alejes importants i li cedeixo el torn a la Cristina. Ella s'hi posa des de sota, com manen els cànons... i encadena a vista! Està contentíssima amb el seu segon 7a!
La Cristina, fent Panchitos...
... per muntar i encadenar Kabrasaki (7a). Felicitats!!
Com que jo també estic content amb la feina feta i tenint en compte que no em queda pila i que el que hi ha a partir d'ara no ho regalen, enfilem el camí de tornada per dinar a casa!
Ha estat una matinal brutal. Un munt de metres escalats, exigents i sobre una roca excepcional. La temperatura, ideal, amb ombreta tota l'estona. Hem estat força tranquils amb una cordada a la vora i una altra que ha anat més a la dreta i, això sí, alguns ferrateros fent Les Dames.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada