Avui hem estat al Sòcol de la Roca Narieda. És un lloc habitual per buscar-hi l'ombra. Hem quedat amb el Jordi M. que venia acompanyat per en Kiki i en Miquel R. i amb el Xevi S. Quedem a Santpedor i enfilem el camí. Fem una parada tècnica a Oliana i ens plantem a peu de via el Xevi i jo. La resta se'n van a altres projectes i nosaltres ens posem a una de les que en Xevi té pendents. Com que jo no n'he fet cap, totes em semblen bé.
Ens posem a la Via de la Brownie. Comença seguint una vira diagonal que té una corda fixa al principi. Després s'enfila cercant el millor terreny fins a la R1 una mica a la dreta.
En Xevi, entrant en acció al primer llarg.
El segon llarg és de caire similar, però amb millor roca. Qüestió d'anar fent, ben amanida de xapes per no passar gens de por.
El segon llarg. Aquí, com a tot arreu, s'ha fet una gran feina de neteja!
El tercer llarg comença amb un mur ben vertical. Té bon canto, però s'ha de tibar i, s'ha d'anar decidit fins a una xapa que queda una mica més lluny del que voldries. El Xevi resol amb autoritat. Més amunt el terreny es tranquil·litza. S'hi podria posar algun friend, si calgués, però al final no li ha fet falta malgrat ho semblava en un moment determinat.
La tercera tirada ja és escalada de debò.
La quarta tirada és la més bonica. Comença amb una placa més fineta, amb moviments delicats i algun pas de llegir-lo bé. Després es suavitza una mica i toca atacar una altra placa, més tombada però llisa, on s'ha de treballar l'adherència.
El darrer llarg és el més bonic.
Baixem en un parell de ràpels i ens n'anem cap a l'esquerra de la paret, a seguir les passes dels companys que també han fet la seva via i estan fent la Josep Fatjó. També ens hi posem. Aquesta és més senzilla que l'anterior. Un primer llarg amb una zona més llisa força al principi i la resta d'anar fent.
A la Josep Fatjó. En Xevi, al primer llarg.
Em poso al segon llarg, molt bonic i molt agradable de fer. Trobem bon canto arreu i només es tracta de gaudir dels moviments. Una bona via!
El segon llarg. Plaent i d'anar fent.
Les dues vies m'han agradat. Queden força línies que es veuen ben boniques. I també voldré explorar alguna cosa una mica més exigent... algun dia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada