Doncs sí, encara que sembli mentida, amb en Pana hem anat a escalar... a la fresca. Hem anat pujant cap als Rasos de Peguera i hem fet cap a Carboneres. Quan hem arribat, les vies que cercàvem estaven a l'ombra. Feia aire i la temperatura era prou fresca, així que hem estat de conya!
Per escalfar, ens hem posat a Díedre (6a+). S'hi posa el company i se'n surt ben airós, amb alguna tibada intensa, però s'ho munta molt bé. Quan és el meu torn, també me'n surto, però tibant de valent i no muntant-m'ho tan bé... Ja recordava que no era gens fàcil, ja...
Escalfant a Díedre. Ja fa una estona que li toca l'ombra.
Després d'això, tocava atacar el projecte del dia: La Fragua de la Cohesió (7a). Ja hi havíem passat alguna estona en el passat i avui es tractava d'anar recordant els passos. El company la munta reposant i tibant on convé. Jo li faig un primer top-rope per trobar els passos.
La Fragua de la Cohesió. Hi ha feina, aquí! Hi hem deixat tota l'energia.
En total, li hem fet tres pegues cadascú i al final està tot controlat! Al meu segon pegue (tots els he fet de segon) m'he embolicat en un punt, si no potser encara l'hagués encadenat!
Als primers metres toca anar ràpid i a la idea, perquè desploma: anar resseguint cantos cap a la dreta fins al moment que toca entrar a la placa. Amb dreta, anar a buscar una lateral indefinida però sorprenentment bona, moure peus i agafar bústia amb esquerra. Després, de bústia a bústia, amb remades llargues fins la tercera cinta. Allà, esquerra a un bon canto, remada a buscar una regleta de dreta, moure peus i anar a buscar un bonyet i ràpidament a l'esquerra, a reposar.
Ara és moment de flanquejar, pujant poc i seguint regletes de peus. Regletes de mans al principi, dreta una lateral gris i anar a buscar la fissura que va cap a la dreta primer amb la mà dreta i després esquerra a una lateral d'esquerra. Seguir la fissura en bavaresa, controlant peus i amunt, amunt. Primer diagonal ascendent a dreta, després vertical, després cap a l'esquerra. Les mans són prou bones, els peus no gaire: toca treballar adherència.
Des de una bona mà dreta a la fissura, esquerra a una pinça i creuar dreta per sobre a buscar una bona presa... controlant bé els peus! Hi ha algun bonyet que permet aguantar-s'hi. Mà esquerra al costat i obrir peu esquerre a una regleta relativament lluny a l'esquerra. Una invertida gris d'esquerra permet pujar peus, el dret en bicicleta, i fer una estirada a tope fins a un bidit rom de mitja falange per la dreta. Recolocar peus, pujant molt poquet i esquerra a una pla rom només un moment per anar a buscar amb esquerra una fissureta cega però que es fa suficientment bona. Moure peus i pillar el canto que permet arribar a la R.
Si bé la darrera vegada no hi vaig veure possibilitats d'encadenar, ara n'hi veig, anant de segon. Havent de xapar no ho tinc tan clar, perquè la feina augmenta! A la propera visita veurem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada