Avui no estava clar si els ruixats arribarien gaire avall del Berguedà, però al final ens hem atrevit a tornar a Carboneres. Les alternatives de menys alçada ens feien témer que ens rostiríem de calor... Aquí hem estat de conya!
Avui els companys han estat el Pana i el Ramon. El Ramon comença per una de les vies més senzilles però llargues i que té el pas més complicat per entrar a la reunió. La És Millor un Ossu (6a).
En Ramon, a la primera del dia.
Li demanem que deixi la R muntada i jo em poso a la #7 (6a) que és una mica més exigent tot i la xifra idèntica que l'acompanya.
Diversos moments de la #7. Colors espectaculars a la foto del mig!
Després d'aquesta munto La Fragua de la Cohesió (7a) anar-me penjant a reposar a gairebé tot arreu i aquí li farem uns quants pegues. Jo n'hi faré tres, comptant el de muntar-la. Al darrer, en top-rope, gairebé aconsegueixo encadenar-la, però no m'he quedat bé a l'hora d'agafar la darrera fissureta des d'on ja vas al canto bo. Està clar que ha de ser una qüestió de postura. O això o fer-la ben diferent... que també seria una possibilitat.
Muntant La Fragua de la Cohesió...
... i fent-li un top-rope. Extraploma de veritat!
El Josep també li ha fet uns quants pegues i tampoc no ha estat capaç d'encadenar... Se'ns està resistint força!
El Ramon ha fet la #7 també i després hi ha hagut de tornar perquè se li ha quedat la corda encallada en una fissura! I, per acabar, també ha fet alguns passos de La Fragua per acabar de rebentar-se.
Tocarà tornar-hi, to i que no està clar si ens en sortirem, jeje.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada