Ahir em va fallar el company a darrera hora i per sort el Xevi em va acollir. Havia quedat amb el Manel i la Ita, https://fuertescabassa.blogspot.com . Amb ells havíem coincidit sense conèixer-nos fa aproximadament un any i avui hem fet les presentacions com toca!
L'objectiu d'avui, el sector de Les Arenes, a Sant Llorenç. Trobarem informació aquí. Es tracta d'un sector a l'ombra a primera hora del matí, just el que buscàvem, amb vies típicament de 2 llargs. N'hi ha algunes d'esportiva, alguna d'1 llarg i alguna de 3 llargs.
Avui hem començat per la Aresta de la Sardana. És una de les primeres a la dreta de la paret. Quan hem arribat hi havia una cordada fent la del costat, la Rumba Catalana, d'estil similar però potser menys bonica. La via té 3 llargs. El primer (V) comença amb un ressalt, una rampa, un ressalt finet i un tram tomba fins la feixa de la R1. El segon és de dificultat similar, amb algun pas de mirar-s'ho i zones de més tràmit. Però és bonic de fer igual que el tercer, d'estil i dificultat similar. La roca és ben bona en termes absoluts i excel·lent si parlem de Sant Llorenç! Aquesta fa pinta de ser una via que es fa força i tot el que toquem és ben sòlid. Roca compacta, amb alguna bustieta i algun còdol de bona qualitat.
Pimer llarg de l'Aresta de la Sardana.
En Xevi, al segon llarg de l'Aresta de la Sardana.
Darrer llarg de l'Aresta de la Sardana.
En Manel, a Buscapeligru.
Rapelant...
Rapelem fins la feixa de la R1 i anem cap a la dreta per fer la Díedre 27 d'Agost (6a). Aquesta és més picant! Uns primers metres comuns amb la Buscapeligru i després se'n va cap a la dreta, a cercar un díedre. Hi ha una xapa a la dreta del díedre, força amunt. Per arribar-hi hi ha una excursioneta, no difícil però sí delicada. Després ve un tram d'apretar-li una mica, amb bona roca però. El tram que segueix és més suau, amb algun ressalt cabronet on cal navegar una miqueta per no prendre mal. Val a dir que aquí es nota que la via no és tan freqüentada: trobem líquen negre en alguns punts i alguna crosta que s'ha trencat recentment. Es tracta d'una tirada llargueta, d'uns 45 metres, fins a l'alçada de la R3 de la via anterior.
A Díedre 27 d'Agost.
La Ita a l'Aresta de la Sardana.
Rapelem fins a peu de via i ens posem, per acabar a Buscapeligru (V+). Aquesta és un terme mig entre les dues anteriors. Té un sol llarg com l'anterior, força mantingut sense tenir cap pas tan vertical com a la del díedre, però amb alguns passos finets de debò. Bonica de fer, amb bona roca.
Darrer llarg de Buscapeligru i vistes de la Mola.
La darrera via l'hem fet amb els trastos a sobre per poder baixar pel camí que va per dalt fins al cotxe: des de la darrera R toca enfilar-se fins al busc de sobre, recollir trastos i anar resseguint un corriol que, efectivament, ens porta gairebé directes al cotxe, passant pel bosquet.
Hem plegat força d'hora i això vol dir que hem estat força a l'ombra, excepte a les darreres reunions on el sol entrava lateralment. Però encara hem mig agafat l'ombra del bosc de dalt, així que hem estat de conya. Això sí, feia una bona xafogor! Jo he escalat sense samarreta des del moment zero perquè al principi ni tan sols corria una mica d'aire. Després això ha millorat, però també ha pujat la temperatura...
He conegut un sector nou, que es mereix alguna visita més, i he conegut una cordada mítica. Matí ben aprofitat!
A sota, la ressenya de la web de SantLlors:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada