Repetim Roc Negre amb la Susanna, que va recobrant confiança. Avui comencem amb Fang i Setge (6a+). La meva memòria indicava que totes les vies aquí eren més o menys igual de difícils i he proposat començar per aquesta... segurament no és la més senzilla, doncs té unes quantes seccions que s'han de llegir amb ganes, jeje. Aquesta és una via llarga, tant per la llargada física com pel recorregut: sembla que facis via llarga (de fet, cal gestionar el fregament com si ho fos, també).
Comencem amb Fang i Setge. El dia, tapat, ens anima!
Després fem la Super Tram (6a+), que comparteix R amb l'anterior. La primera part és molt més senzilla que l'anterior. El pas a la dreta estava dificultat pels garrics -baixant els he aixafat una mica. I la part més exigent és el ressalt final, amb alguns moviments un xic desplomats.
Fent la Super Tram.
Seguim de dreta a esquerra i ens posem a Nando Multumesc (6a). També cal portar algunes cintes llargues perquè la corda acaba fregant força. Bonica de fer, però!
Primers metres de Nandu...
Fem un mos i ens relaxem una mica abans de fer la darrera del dia: El Taladre de l'Amor (6a+). Aquí l'evidència del blog demostra que la vaig fer fa 10 anys, el 2016, poc després que Cortina i Peregrina obrissin el sector! Per tant, és normal que no en recordés res. És una via més dura que les anteriors. Hi trobem uns passos curiosos per arribar i superar el sostret. Després ve una zona ben estranya també, on a base de moure peus acaben apareixent algunes coses suficients per les mans. Després toca anar a buscar la fissura amb les restes del tronc tallat. Primer he estat treballant per no posar el peu al replà herbós que hi ha a sota, per no anar-me'n avall casualment. Després he vist que calia posar-li i també m'ha semblat que calia posar el peu al tronc, si no la cosa s'emprenya molt. I els darrers metres també són exigents: surts de la xapa amb un bec, vas a buscar una fissura invertida roma i toca navegar una mica per l'esquerra, amb peus en adherència prou bona però mans molt justes. Un pla a sota dels garrics permet passar cap a la dreta i pillar la R in extremis.
Rostint-nos a El Taladre de l'Amor.
Aquí el sol apretava de valent i, a més, portem bastants metres escalats. Optem per deixar-ho aquí i relaxar-nos una mica anant a visitar la font, on la remor de l'aigua és d'allò més captivadora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada