Amb el Ramon, encetem Rocktrip 2026! La idea inicial era fer quelcom pel Neouville però la meteo no pinta massa estable i optem per anar a buscar valls menys feréstegues. Després de consultar diverses fonts (gràcies Xevi, Jordi, Joan i Tati) enfilem cap a Ansó, zona de la que no sabíem res de res fins al darrer Vèrtex. I, malgrat aquesta publicació, no es pot dir que hi hagi una allau d'informació...
Arribem al refugi de Linza a l'hora de dinar i això és el que fem allà mateix. Cercàvem informació però sabien el mateix o menys que nosaltres, cosa estranya en un refugi... Dinem i aproximem fins al Paso del Salto de Caballo, que podem trobar explicat a Amuso (d'on he extret les ressenyes que penjo al final). També hi ha informació a The Crag. Es tracta de seguir un corriol ben marcat que surt del costat del refugi, primer cap a l'est, després cap al sud (sí, hi arribem des del nord).
Quan arribem hi ha una parella amb un nadó a la que hem sentit preguntar pel sector al refugi. El sector té dues bandes, est i oest. A la banda est, la més interessant a priori, hi toca el sol de tarda. A la banda oest, hi toca al matí. I quan arribem, toca a tot arreu! Aprofitant el bosquet pel que hem aproximat fem uns minuts de migdiada i aleshores ja ha entrat ombrat a la banda oest.
Fem les vies de dreta a esquerra començat per la dreta. Les primeres són vies senzilles, IV, IV+. Després en venen unes de més interessants. Ens saltem la de la dreta i ens posem a una que té unes canaletes precioses (V). S'hi posa el Ramon, que no ha escalat mai en aquest estil, ha d'apretar força! És una via ben bonica!
Via de canaletes ben bonica!
Després fem la de la seva esquerra (V-), que també es veu bona i comparteix R.
Ens movem a la següent a la seva esquerra (V). Aquesta és més llarga i arriba al cim d'aquest bonyet. Té alguns passos curiosos, com totes les que hem fet aquí...
La més llarga de totes, amb dues zones interessants per superar dos murs.
I, per acabar, muntem un top-rope a la que es veu més difícil, a l'esquerra de l'anterior. Li diré la Difícil (6a) i la muntem en top-rope perquè no li veig pas possibilitats de fer-la des de sota... De segon me'n surto, però faig uns moviments ma-peu sobre adherències minúscules que demanarien massa de mi. En Ramon, de fet, opta per no fer-la...
Després d'aquest tastet ens donem per satisfets per avui. Demà al matí volem escalar i no es tracta de petar-nos massa. El sector pot servir per fer-hi una visita de matí o de tarda. El de la banda est es veu més atractiu que el que hem fet avui. No sé si les vies són actuals o antigues. Va bé venir en mood old-school: molt entrenat d'adherència i amb la vara de graduar d'aleshores. Al refugi s'hi pot dormir i menjar però no semblen conèixer el món de l'escalada. Només tenen una petita col·lecció de croquis mal fotocopiats i ni rastre de la guia de la zona. Sí que ens han informat d'on es pot pernoctar amb furgo: a la vall no, cal baixar fora del parc, cosa que farem: baixarem gairebé fins a Ansó on hi ha una zona preparada per furgos.
I les ressenyes, copiades aquí del blog de Amuso (costraypus):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada