Els Mollons

Avui quedo amb el Jordi i el Kiki. Per la meva part, a conèixer un sector nou, els Mollons. N'havia sentit a parlar de feia molts anys però mai hi havia anat. Per arribar-hi, cal arribar fins aquí (41.56709, 1.68197), recomanable passar per la Pobla de Claramunt. Convé anar amb un cotxe alt, nosaltres hem anat amb 4x4 i bé. Un turisme no hagués passat. Un SUV no sé. Si no, es pot deixar el cotxe abans i caminar un xic més. Des de l'aparcament ja es veu un camí fitat. Hi ha algun track de Wikiloc que hi porta, com aquest. 

Hem començat fent la Via del Díedre (6a). Està al Sector Esquerre del Molló gros, segons indica en Xavi Diez aquí (més avall incloc una foto del seu blog). Els Visas van combinar el díedre amb una continuació que no ens ha atret massa i ens hem despenjat en plan esportiu des de la R1. La via és bonica i s'ha de tibar! Roca bona, un xic arrodonida, moviments atlètics en díedre fins arribar a la repisa on hi ha una reunió. Seguim amunt, ara en roca gris menys vertical. Hi trobem un parell de passets de decisió, incloent un moviment rar per entrar a la reunió des de la que ens despengem fins a terra.

A la Via del Díedre.

A continuació ens hem posat a una via que hi ha a la seva dreta. Immediatament a la dreta, per l'esquerra de l'esperó hi ha una línia de xapes. La que hem fet està a la dreta de l'esperó i ressegueix una línia de Xapes Casolanes (es veuen ben bones, ho dic només per tenir una referència). Aquesta és més difícil que l'anterior (6a+/b). Té una entrada fina, un tram un xic tombat i després desploma lleugerament. He anat aprofitant el fil de l'esperó amb l'esquerra, mantenint l'equilibri amb cura. Després he estat dubtant però he acabat continuant per l'esperó amb alguna apretada. La part final, és comuna amb l'anterior.

A la Xapes Casolanes. 

A l'esquerra d'on estem hi ha unes quantes línies més, però es veuen força més exigents. Pot ser un bon lloc per venir a fer-li algunes tibades. Però avui anem en plan tranquil!

...oooOOOooo... 

A continuació ens posem a la via xxx (no en sabem el nom), al molló gran cara oest. A partir d'aquí en Kiki ens abandona i ens farà fotos.

El primer llarg comença amb tendència clarament a la dreta, seguint una línia de parabolts (fa pinta de ser força nova). Hi ha alguns passos de finura tant per entrar al díedre com per progressar-hi en algun punt, fins arribar a la savina, de la que no he hagut de servir-me més que per xapar-la. La resta, anar fent, amb bones assegurances i roca prou bona.

Diverses fotos del primer llarg, gràcies a en Kiki.

Arribant a la R1. 

Segona tirada, a càrrec d'en Jordi. Uns trams verticals ben bonics configuren un bon llarg en el seu conjunt.

En Jordi, a la segona tirada. 

Per baixar, seguim crestejant encordats fins a un replanet. Aquí ens hem deslligat, hem recollit i hem baixat per una cadena fins al terra i d'aquí cap al peu de via. 

...oooOOOooo...

Com que encara és d'hora busquem alguna línia que ens agradi i que estigui a l'ombra. Després de voltar-ho tot una mica, decidim posar-nos a una línia de la que no tenim cap informació, però es veu recent. Per tant, aventura total!

La via resulta ser la Influencers de lo Inútil, és ben nova, i està ressenyada aquí. 

Em poso al primer llarg i començo els primers moviments. L'equipament és variat, amb ponts de roca, pitons i parabolts. Als primers metres hi trobem unes bones apretades que acaben sortint ben bé malgrat tot. Després ve una zona més suau i després una zona menys suau amb roca ben trencada. Per sort, hi ha bolts en els llocs on sembla que la roca és suficientment compacta. Però he hagut d'escalar amb moltíssima cura, navegant a la recerca del menys dolent... La via se'n va una mica a la dreta, a buscar el camí més evident. La roca millora però no sé si la llastra característica s'hi estarà gaire temps. Després de la darrera savina toca flanquejar marcadament cap a l'esquerra. Trobo dos parabolts i dedueixo que toca fer reunió. Però abans he continuat cap a l'esquerra per si era factible continuar. He ullat la següent xapa però he tornat a la R: si continués el fregament seria infinit. 

Primer llarg de la Influencers de lo Inútil. Sinuós i amb un tram de roca molt dubtosa.

En Jordi es posa al segon llarg. Comença continuant el flanqueig. Se m'ha fet molt estrany que la R1 no estigués a la vertical del segon llarg. Tal com està el que va de primer no queda massa ben assegurat... Potser no hi havia roca prou sòlida al final del flanqueig. A la primera xapa s'hi arriba fàcilment. Després ve un tram exigent fins la segona xapa, no especialment propera. A partir d'aquí, toca anar movent-se entre la placa i el díedre on es troben algunes savines llaçades. La roca és acceptable en comparació amb el primer llarg, però s'ha d'anar amb compte. Hi ha rastres ben evidents de preses que han estat sanejades. Nosaltres no hem arrencat res.

Segon llarg de la Influencers de lo Inútil. Milloraria bastant 
amb la R1 situada a la vertical del llarg.

Pensàvem que la via s'hauria acabat aquí però no, continua. Es veu un parabolt i després una fissura per la que no portem friends prou grans, així que optem per continuar per la Exiliat. La roca també canvia de qualitat: ara es torna pinyolenca, prou bona. Faig un llarg que només té un ressalt: uns moviments delicats per posar-te a la placa, xapar un pitó i fer uns metres bonics.

Després toca desplaçar-se fins al peu de la darrera tirada de la Exiliat, que és ben interessant! Uns passos d'equilibri i una bona apretada, sobre roca pinyolenca coberta de liquen grogós. 

Quart llarg, de la Exiliat. Ben bonic!

Per al descens, hem anat crestejant uns metres i hem baixat per un corriolet cap a l'esquerra, tornat a passar per gairebé el peu de via.  

I ara sí, recollim definitivament i enfilem el camí de tornada.

El sector m'ha agradat. La roca és variable, des d'excel·lent a la primera via que hem fet, fins a molt deficient a un tram de la darrera. Tot i això, en general, és ben acceptable. L'equipament, a les vies que hem fet, està ben bé. Serà interessant tornar a venir-hi per explorar una mica més les vies d'esportiva a l'ombra del matí. I, de cara a l'hivern, hi poden haver algunes vies xules.

Vista del sector, del Xavi Diez.