Ansó: Pared del Mirador - Via Gutz

Seguim a la vall d'Ansó. Avui hem anat a la Pared del Mirador, a fer la via Gutz (Grupo Ufológico Tribu Zuriza). Ahir vam estar investigant on aparcar i com creuar el riu i avui tot ha anat rodat. De la via hi ha una mica d'informació a la xarxa i tothom fa servir la ressenya del Luichy que adjunto al final.

Des de l'aparcament de "Las Hayas" (42.84392, -0.82772) s'agafa un corriol que en surt a l'esquerra en sentit descendent, es travessa el riu, i es va seguint un caminet fitat fins a peu de via. La ressenya ho indica prou bé, una vegada establert el punt de partida. Hi arribem d'hora i en posem a escalar poc abans de les 9:00.

Em poso mans a l'obra i empalmo el primer (IV+) i segon (6a+) llarg. Aquesta és l'estratègia que fa servir molta gent. Trobem el primer parabolt a uns metres de terra. Toca superar un petit sostret en tendència a la dreta i seguir amunt. Terreny d'anar fent fins la R1. Se'n surt per la dreta (cal gestionar bé les cordes) i el terreny es torna plaquero. Toca moure's a dreta i esquerra, cercant el millor camí, amb alguna apretada interessant. Hi van havent parabolts on toca i també hi trobem un pitó just quan m'estava plantejant que allà m'hi caldria un alien. Encadeno, suant de valent, en part per la xafogor (malgrat l'hora i l'ombra) i en part pel que he hagut de treballar.

Primer i segon llarg, enllaçats. 

El Ramon ataca el tercer llarg. Surt una mica per la dreta i ressegueix una bavaresa prou exigent (V+). Ell posa un parell de friends, un al principi de la bavaresa, després xapa un friend de via que està empassat i en posa un altre al final. Fa la R3 on marca la ressenya i jo enllaçaré els llargs de tràmit 4rt i 5è.

El Ramon, al tercer llarg. Encarant la sortida, gens senzilla!

La quarta i cinquena tirada són necessàries per remuntar un tram de paret que no té massa interès des del punt de vista de l'escalada. La quarta segueix en lleugera diagonal a l'esquerra. Trobo la R4, cinta llarga i amunt. Es supera un primer ressalt amb bon canto, després ve un tram senzill amb tendència a la dreta i després ve un segon ressalt també senzill on llaço un arbret.

El company, arribant a la R5.

El Ramon es posa a la sisena tirada (6a+). Es comença descendint una mica i després toca atacar les dificultats. Es tracta d'una tirada exigent, on els peus treballen sobretot en adherència. S'ha d'aprofitar la fissura invertida que hi ha al sostre que fa la llastra que ens acompanya, cosa que no sempre és senzilla. Per sort les xapes són properes i no és massa obligada. El Ramon ha de fer algun A0. Jo, de segon, encadeno, amb alguns moviments que m'han semblat força delicats per la incertesa de l'adherència de peus. Acabat el tram difícil, toca resseguir un tros de canal en diagonal a l'esquerra.

El Ramon, progressant a la sisena tirada. 

El setè llarg és el difícil de la via (6b/A1), és a dir, 6b i A1. Comença una mica per la dreta, amb uns moviments que ja demanen tensar la musculatura per posar-se a sobre d'un primer ressalt. Em situo bé de peus a l'esquerra de la fissura. Abans he vist que hi havia un pitó però ara l'he de localitzar pel tacte i xapar-lo de la mateixa forma. Aquí la paret és completament llisa i la fissura absolutament roma. No em complico la vida i faig un A0 perquè veig que això seria molt aleatori, pel tema peus. Després continuo en lliure i poso un alien groc en un punt em sembla que m'hi convé per protegir el pas fins la següent xapa. A partir d'aquí la via se'n va per la placa de la dreta. Faig A0 per agafar el cordino que penja d'una xapa i aquí poso el peu a la baga en un parell d'assegurances. Després apareixen unes incrustacions que haurien de permetre progressar en 6b, però una vegada agafada la inèrcia de tibar de cinta, segueixo així i només faig en lliure la darrera xapa. Per mi, un bon 6a+, amb flanqueig a la dreta fi i exigent encara.

Al setè llarg, el més difícil de la via.

A continuació el Ramon es posa a la vuitena tirada (V). Surt lleugerament per l'esquerra de la reunió i ataca una placa força vertical. Hi ha canto, però la roca no inspira confiança total, a diferència del que hem trobat fins ara. Segurament aniran caient blocs a mida que vagi plovent i s'hi vagi tibant. Per sort, hi ha parabolts on toca i es pot posar alguna cosa més, especialment un camalot groc (necessari) força amunt. Abans d'arribar a la reunió es passa pel costat del que la ressenya marca com a "ovni estrellado" i que segurament esdevindrà un ovni el dia que baixi (mida nevera amb congelador). Avui no ha volat, cosa que ha agraït (suposo) la cordada que s'ha posat a la via quan estàvem a la R3. La tirada és prou bonica, malgrat tot, amb moviments xulos.

Vuitena tirada. Bonica, amb roca a controlar 

Ara ja només queda la darrera, la novena tirada. M'hi poso, sortint de la reunió per l'esquerra a buscar un díedre/canal. Segurament valdria la pena explorar una sortida directa: seria molt més exigent, sens dubte, però quedaria un llarg més bonic. Tal com va ara és una canal amb blocs, alguns de dubtosos, i una certa quantitat de vegetació. He fet moltes tirades molt pitjors que aquesta. De fet, no m'ha desagradat gens. No hi ha cap assegurança així que toca anar posant algunes peces i llaçant alguns arbrets. Al final mateix del llarg he posat el camalot blau, ja que l'hem arrosegat tota la via, però hi hauria alternatives.

Des de la R9 hi ha unes bones vistes vall amunt. A la foto de sota, el Tozal de Espelunga, on hi ha vies com la Urdaburu o Los Duendes del Valle, entre altres. Ara hi havia restriccions per nidificació fins a finals d'agost (he de dir que, per sort, jeje).

Vistes des de la R9, vall amunt. 

Aquí ens posem les bambes i enfilem el camí de baixada. Primer hem de remuntar per unes traces de corriol fins trobar un caminet que va de Ansó a Zuriza a mitja alçada de les parets. Quan el trobem el seguim cap a l'esquerra, vall amunt, fins que arribem a un torrent que cal anar baixant amb cura! Hi ha alguns llocs on s'ha de desgrimpar. Fins i tot he fet la pregunta de "i si fem un ràpel aquí?". Però amb cura, es va baixant fins trobar el camí d'aproximació a peu de via. El meu track al Wikiloc, aquí.

Penjo a sota la ressenya del Luichy. Diria que tothom fa servir aquesta, no sé si n'hi ha cap altre...

La via ens ha agradat molt. Hi ha alguns llargs de tràmit (els centrals) que te'ls has d'agafar com això. La resta està molt bé. Una línia molt ben trobada i pràcticament equipada amb parabolts i bons pitons. Nosaltres portàvem el parchís d'aliens, un joc de tascons i camalots del 0.75 al 3. El #3 és prescindible, tot i que algú diu que ha posat fins al #4. Hem posat un parell de peces al tercer llarg, un alien groc al setè, un parell de peces al vuitè. Al darrer no hi ha res, no recordo exactament què hi vaig posar però diria que algun tascó (perquè els dúiem) i alguns friends. En algun llarg també es llaça algun arbret, especialment al darrer. Hi hem esmerçat 4 hores i hem estat a l'ombra tota l'estona, cosa que s'agraeix. A primera hora feia molta xafogor, després ha començat a córrer una mica d'aire.

Hi ha gent que enllaça amb el Diedro Veral a l'Aguja del Italiano. Però nosaltres (i la cordada que ens seguia) hem considerat que ja teníem el goig complet (el fanatisme i les forces ja no estaven al 100% ni de tros) i no volíem arriscar-nos a llepar per la pluja de tarda.