dimarts, 17 d’agost de 2021

Panticosa: Pa Ti es la Via

Avui ens n'hem anat al Balneari de Panticosa, però a escalar, no pas a gaudir de les aigües. Aparquem al pàrking que queda prop del refugi Casa de Piedra on hi ha força lloc, però està molt més ple que fa uns dies que hi hem estat fent turisme. Portem al cap fer la Roca por un Tubo, a la Pared del Tubo (o de la Tubería) on hi ha obertes algunes vietes. 

Fem l'aproximació pel camí que porta al Llac de Bachimaña i agafem un trencall cap a la dreta que porta a un petit pont que travessa el riuet que baixa del Llac (Presa) de Bachimaña. Poc després de creuar el riu, agafem el camí "de los Machos" i ens anem enfilant muntanya amunt. Aviat es veu la paret i unes fites que indiquen la millor forma d'acostar-s'hi. Aviat també es fa evident que hi ha més gent començant a escalar... Després sabrem que som 13 persones que portem al cap fer la mateixa via.

Hi ha una cordada de 3 que està començant el segon llarg i darrera una de 2 que fa el primer llarg. No semblen gaire hàbils i esperem una bona estona. Aprofito per anar cap a la dreta, on he vist que anaven uns quants, i em posa a xerrar amb ells. Estan a la Tubular Bells i han optat per canviar de via veient el que tenien a davant. Em comenten que a l'esquerra hi ha una cordada a Pa Ti es la Via i que aquests sí que es veien hàbils. Comentem la jugada amb en Pep que ja està a punt d'enfilar-se al primer llarg i decidim anar a Pa Ti es la Via.

Comença en Pep i va fent fins que divisa una xapa a la dret que ens desorienta força. La nostra via té algunes assegurances en arbres i fa la primera reunió un xic a l'esquerra. Aquesta xapa farà un ròssec enrme, però en Pep aconsegueix acabar el llarg.


En Pep, encetant l'activitat d'avui. Pla B, però bon pla al final!

Faig el segon, que surt en terreny rostollós cap a l'esquerra i aviat comença a enfilar-se per terreny interessant i guapo. En algun punt la via es separa del recorregut més obvi, però hi ha xapes que marquen i asseguren el camí. Arribo a la R2 quan encara hi ha el segon de la cordada que ens precedeix. Intercanviem unes paraules i no coincidirem més: el llarg més complex és el tercer i per això ens hem atrapat.


Al segon llarg, als darrers metres.

Decidim que jo faci el tercer llarg. Comença per terreny d'anar fent i aviat ataca el gran díedre visible des de lluny que ascendeix en diagonal a la dreta. Hi ha passos on s'ha de tibar força, altres on s'ha de ser una mica finet anant per la placa de la dreta... En total un bon tram exigent, assegurat, però on s'ha d'escalar entre xapes. Hi ha una reunió opcional que no fem (igual que els que ens han precedit). A partir d'aquí la via supera uns blocs desplomats amb tendència a l'esquerra. El canvi de direcció, unit a una aresta força esmolada ja asseguren un bon ròssec. Si hi afegim la presència d'alguna fissura que s'empassa bé les cordes, el ròssec està més que garantit. Arribo a la reunió amb penes i treballs i recuperar la corda és una agonia. Segurament val la pena fer la reunió opcional i allargar la tirada que ve.


Iniciant el tercer llarg.

Al mig del díedre. Aquí s'ha d'apretar una mica...

 
Fauna autòctona, que no entén de vies ni de graus.


Arribant a la R3. Ara ja corren, les cordes!

La quarta tirada, a càrrec d'en Pep, és més suau, amb un inici més exigent i prou guapo i que va baixant de dificultat progressivament.


A la quarta tirada. Començament ben guapo!


Arribant a la R4 amb un fons magnífic.

Faig la cinquena, que surt una mica cap a la dreta i ataca una placa molt guapa i que m'ha demanat una certa atenció. Cal saber llegir els passos! Després de la placa, supera uns ressalts i se'n va cap a la dreta.

A la cinquena hi ha una placa espectacular, la "Placa Recio".
 

Aquí, vista des de la R5.

En Pep ataca la sisena, que surt una mica cap a la dreta, per terreny ben interessant, posant-se a sobre del sostre que sembla barrar el pas, amb bona roca i moviments xulos.


La sisena, més espectacular que difícil, amb el sol que ja entra.

A partir d'aquí, ja sols queda arribar a terreny senzill amb dificultats minvants. En aquest llarg hi ha un munt d'assegurances i no porto pas prou cintes per totes. Acabo fent reunió a l'esquerra d'un bloc, segurament allà on toca, tot i que només hi ha una xapa.

Des d'aquí ja pleguem trastos i anem caminant cap a l'esquerra, a buscar un corriolet que creua tota la paret cap a l'esquerra i va baixant fins a uns ibonets fins a retrobar el camí d'anada.

Hem estat a l'ombra una bona part de la via, i el sol no ens ha apretat gaire, però la part final i la baixada són a ple sol. Quan travessem el rierol s'imposa un banyet i aleshores la resta de baixada es fa molt més suau!

La via ha resultat ben guapa, tot i ser un Pla B. Està clar que tothom vol anar a les vies de moda... Darrere nostre encara han vingut més cordades a Roca por un Tubo. La nostra està totalment equipada. Hem passejat un semàfor d'aliens per si les mosques, però no hem posat res. A la tercera tirada hi ha qui posa alguna cosa. De fet, si es va just, no es pot trampejar sense algun friend. La via està molt ben trobada i no costa gens de seguir degut a l'abundor de xapes. Segurament s'hagués pogut deixar una mica menys equipada per tal que hom s'hi posi catxarros: és ben factible en diversos llocs (tot i que no a tot arreu). Tot és opinable: o tens una via còmode (i freqüentada) o una via més exigent (i que es fa poc o gens). Aquesta i la RxunT són de la primera categoria.