Cap al Revolt

Avui tant el Ramon com jo teníem el matí disponible i ens hem acostat al Revolt de l'Àliga. Hem vist unes vietes, aparentment de V, que no havia tastat encara i que podien servir al Ramon per retrobar el gesto... i ens hi hem posat.

Hem començat per la Tsnumis (V). Una placa sense gaires problemes, amb algun bloc dubtós però aparentment bo. En acabat ens hem posat a la del costat esquerre, la Besamala d'idèntica graduació però bastant més difícil.

En Ramon a Besamala (V+). A la seva dreta, Tsnumis i,
més a la dreta, l'esperó de la Filet del Tanga

Per donar un respir al Ramon, he anat a la Despertaferro (6b) que havia quedat pendent d'una altra visita. Avui l'he engalomada i puc confirmar que és de les més recomanables. Llevat dels primers metres, on la roca és mediocre i amb algun canto reforçat amb sica, la resta va per molt bon terreny durant un bon grapat de metres.

Tornant cap a la primera zona, m'he posat a la Filet del Tanga (6a) on he fracassat a vista. Ha calgut un segon intent després d'estudiar l'entrada, estranya i durilla pel grau. En Ramon s'hi ha posat i deu n'hi do com se n'ha sortit!

Com que encara anava bé de forces m'he posat a Laia (6b), que ha sortit a vista. Comença amb un desplomillo dur però amb canto on jo he deixat de xapar el segon químic (caldria petar-se molt) i he anat directe al tercer. Després, quatre xapes més, sense massa dificultats.

Per rematar el matí, ens hem ficat a la tranquila Stradivarius (V+) on en Ramon ha acabat de rebentar-se fent-li un intent de primer.

Recollida de trastos i cap a casa després de gaudir d'un matí de sol esplèndid. En dies com aquests ningú no hauria de quedar-se a casa!

Sembrar i recollir

L'altre dia van quedar alguns projectes pendents a Calders Sud. Això és motiu més que suficient per tornar-hi... i hi hem tornat!

Avui hem començat amb l'Aprenent (6a+). Malgrat que té una entrada força explosiva, ha sortit i m'he donat per escalfat! Hem continuat amb la seva veïna, Gambit de Dama (6b). Avui sí que ha sortit, tot i que ha calgut tibar bastant!

Amb aquests èxits a la butxaca encara he anat a atacar la via de l'esperó (6b) que vaig tastar el darrer dia i també me l'he embutxacada :)

En Tati ha estat lluitant amb Can Bromo. Serveixin les fotos d'aquest post per mostrar el brutal recorregut...

En Tati als primers moviments de Can Bromo

Un xic més amunt, amb el sol amagant-se darrera el mirador.

Amb menys desplom però no menys dificultat

En acabar encara he tingut temps de tastar el que ha quedat de projecte per al proper dia, la Perdulari (6b+). Excepte l'entrada, he pogut controlar tots els moviments. Ja caurà algun dia!

Cargolaire 2009

Després de bastant temps de no sortir, avui la Rosa m'ha acompanyat al Cargolaire. Es tractava de veure com funcionava la seva espatlla, que ha estat espatllada des de fa bastants mesos.

Hem començat per la Tarda de Sant Joan (V), la típica on escalfem els mitjanenes. Ha servit per comprovar a) que l'espatlla funciona raonablement bé i que b) la musculatura s'oblida ràpidament dels moviments de l'escalada. Després he fet l'inevitable destí (V+) i la Rosa ha decidit que per avui ja n'hi havia hagut prou. Ja s'anirà fent poc a poc.

Em dono per escalfat i ataco el projecte del dia, l'Orgia de la Tarda (6b), on hi havia fet un intent el setembre passat. Faig un pegue que ha servit per estudiar els passos i posar cintes, perquè m'he hagut de penjar quan gairebé ja tenia el crux superat. Sabent els passos, ha sortit sense problemes al segon pegue d'avui.

Tibant a l'Orgia de la Tarda

Baixant he deixat la R muntada per poder fer-li un top-rope a la veïna, Maleïda i Grollera (6c). La dificultat està concentrada en un tram relativament curt. Comencen les dificultats en una llastreta lateral, que he acabat agafant amb dreta. Esquerra a un bec, dreta a una regleta, pujar peus i esquerra a una regleta. La continuació és molt fina però la roc perd verticalitat -aquí estava bastant pillat i crec que cal agafar una petita lateral per equilibrar-se. Li he vist color, però caldrà treballar-la.

Per acabar d'arrodonir el matí, he fet la Solarium (6a) i he muntat un top-rope a la Verdonitis (6c). La Solarium és una passada de finura i la Verdonitis és la finura elevada al cub!. Verdonitis: entrada molt dura, amb canto raonable per l'esquerra i pas molt llarg fins una regleta a la zona de la primera xapa. Després, no sé (jeje) i més amunt pas de finura rera pas de finura... Diria que el nom li escau força!

Tarda a Calders Sud

Aquesta tarda m'he escapat a Calders Sud amb en Tati. Aparquem al mirador, passem per sota de la franja del mirador, orientada a est i arribem al sector, amb orientació sud-oest, ideal per a una tarda d'hivern. Fa poc menys d'un any que vaig fer-hi una passejada resseguint tota la cinglera de Calders i vaig veure-hi algunes vies. Ara n'hi ha un munt més i encara hi ha alguns projectes en fase d'estudi. Se n'ha tret un bon suc! Cal felicitar els equipadors.

Comencem amb les vies més senzilletes, que estan a la banda dreta d'aquesta cara. Segurament, la via A (V) deu ser la més senzilla de la zona:

Via A

A la dreta de l'antiga canal de baixada en fem dues més, encara que no en aquest ordre. La B (V+) té la dificultat concentrada en un pas llarg a la zona més compacte. L'esperò de la via C (6b) ja és una altra cosa, i cal tibar-li de valent. He de fer un repòs per estudiar la cosa, però els passos ara ja estan clars. Cal anar a buscar l'esperó i evitar acostar-se al pinet que neix per allà al mig. Un pas llarg tibant d'una lateral i s'agafa millor presa...

Vies B i C (d'esquerra a dreta)

Abans d'atacar l'esperó C, però, hem fet la via D (V+) que queda a la cara de l'altra banda de l'esperó.

Vies D i E (d'esquerra a dreta)

No hem fet la E (6a), que comença en uns garrics, tot i que es veu bastant similar a la D.

Després d'això hem tirat cap a l'esquerra, a la zona més canyera, buscant quelcom assequible. M'he ficat a la via Gambit de Dama (6b), que recorre un mur guapíssim. Una entrada bastant estranya fins a un primer canto bo. Després té una zona bastant fina -on m'he hagut de penjar- seguint un díedre ínfim fins agafar bon canto que ens acompanya fins la R.

Vies L'aprenent, Gambit de Dama i Mataparents (d'esquerra a dreta)

Després d'aquí he fet un tast a l'entrada de L'Alquimista (un diedret, que comença desplomat per anar a buscar una bavaresa, d'on es xapa un parabolt que queda separat a la dreta) però he baixat de la segona xapa. Per acabar m'he posat a la via I (6a+/b), on he guarrejat un munt. Queden uns quants projectes pendents per al proper dia, que és del que es tracta!

Via I

En Tati ha tingut la paciència d'assegurar-me en aquestes vies i ha fet la seva primera ascensió a alguna d'elles! Després, ell s'ha barallat amb una via canyera (l'Esteve també li ha fet un intent) i entremig encara ha tingut tems d'ajudar en Juan que estava equipant una nova vieta... A veure si se m'encomana alguna cosa d'aquests lolos!

Gràcies a en Jortx per la info a posteriori sobre les vies!

Collbató, Nou Barris

Visita al sector de Nou Barris, també anomenat Totxos CAM, després de recordar que hi ha zones amb restriccions que ja estan vigents. Primer ens hem posat a unes vietes que hi ha a l'esquerra del Totxo Pinotxo. Hem fet la #5 (V), la #4 (6a) i la #3 (6b-).

M. Alba a la via #5

Després hem anat al Totxo de l'Estel, on, anant de dreta a esquerra com abans, hem fet la via #11 (V+), la #10 (6a+) i la Quanta Cabra (6a). L'aire entre les assegurances i el que corre, ben fresquet, ens posen el "puntillo".

En Pep a la via #10

Jo a la mateixa via

Plurabel a la Roca Alta

Amb en Fredi i en Joan hem enfilat cap a la Roca Alta. Ens hi hem acostat per la pista que porta a Rúbies i que surt a l'esquerra un tros més enllà de Vilanova de Meià. Quan la pista ja sembla allunyar-se de la Roca Alta trobem una pista a la dreta amb un rètol que indica alguna cosa relacionada amb la Roca Alta. Nosaltres hem deixat el cotxe al costat del camí un xic abans de que la pista es compliqui. Amb un 4x4 es pot arribar més a prop. L'aproximació consisteix a seguir la pista fins trobar fites que ens conviden a acostar-nos a la paret. Aleshores, cal seguir-les :)

Els socis tenien idees més explosives i sort n'he tingut que jo havia de ser a casa a mitja tarda. Finalment ens hem posat a la Plurabel. La guia diu "seguros lejos" i 6b obligat, el que no resulta gaire tranquilitzador... Sort que en Fredi ho ha acabat resolent.

El primer llarg comença per una fissura-llastra on ja cal començar a tibar. A l'alçada d'un bloc mig desenganxat comença un flanqueig durillo a l'esquerra on les assegurances estan a can pixa. Es pot -i convé- completar amb aliens i micros.

El segon llarg comença per un terreny verticalillo i un xic trencat. La primera xapa està a uns 6 metres. A partir d'aquí, un desplom amb pinta de dur i la següent xapa visible a 6 metres més. Sortir de la primera ha requerit d'ajuts artificials... Quan, finalment, en Fredi ha aconseguit arribar a un relleix que hi ha a mitja excursió, veu un parabolt a sota a l'esquerra, invisible des de sota! Una bona tibada encara per acabar de superar la zona desplomada i entrem en terreny més agrait. Després, una placa 10, també amb bones excursions, ens porta a la R2.

El tercer i darrer llarg comença verticalillo (hi ha una xapa, vol dir que no ho regalen) i segueix amb un desplomet amb un pas bloquero. Després bon canto durant un trosset i una placa fineta que fa de cirereta al pastís. Hem baixat per la via en tres rapels -el darrer, volat!

El resum és: una via molt guapa, dura (com fer el pas de la 2a tirada segueix essent una incògnita encara) on cal portar un bon assortiment de catxarrets (i posar-los). Adjunto una ressenya, que serà l'únic element gràfic del post: la càmera estava baixa de pila (com jo, jeje).

Matinal a "Els Graus"

Després d'una setmana++ molt intensa a la feina i dos caps de setmana sense poder tocar roca, tenia el mono! Hem quedat amb en Pep i la M. Alba per fer una escapada matinal i hem acabat als Graus de Collbató. Les previsions de temps indicaven un matí tolerable i així ha estat. Fins i tot hem vist el sol una estoneta -ara que també ens han caigut quatre gotes.

Hem començat a la Placa de la Poma, amb els Pinchos no Morunos (V+) per continuar amb el Gamarús Alegre (6a) i acabar fent Atxís, Txús (6a+).

La M. Alba fent el Gamarús Alegre

...i en Petrus al pas difícil de Atxís, txús

Després hem baixat a la roca dels Sioux on la M. Alba ha optat per deixar-nos tibar a nosaltres i hem fet la Poma, Poma (6a+), la Maleïda Al·lèrgia (V+) i Soldado Azul (6a+), aquesta en top-rope tots dos -cronòmetre en mà- baixant de l'al·lèrgia.

Totes les vies m'han agradat llevat de la darrera. La roca és boníssima, amb relleus de tot tipus, sense passar gaire de la vertical enlloc i amb la roca convidant a explorar totes les seves possibilitats: convidant a escalar!

Amb sol (!), als primers passos de la Poma, Poma

Gaudint de la Maleïda Al·lèrgia