Les Bulloses

Avui hem anat a les Bulloses per caminar un xic i explorar alguna zona d'escalada que havia ullat per internet. Com que ahir va nevar un munt els voltants del llac tenien un aspecte hivernal. Al llac hi bufava un ventet prou molest i barrufava.

Sol, vent i barrufa al llac.

Paisatge hivernal l'1 de Maig...

Per tant, hem canviat els plans inicials de fer una volteta al llac i hem decidit anar baixant. Jo volia buscar una zona d'escalada anomenada "Pla dels Avellaners" però no l'he trobat pas. Hem dinat i hem anat avall cap a una franja rocosa que es veia... i hem anat a parar a la zona de "Les Bulloses", també anomenada "Escola Militar o quelcom similar". Està als voltants del Km. 5: quan el riu a l'esquerra comença a fer meandres i hi ha una zona de picnic, ja podem aparcar: la franja rocosa a la dreta és evident.

Es tracta d'una zoneta amb una vintena de vies entre IV i 6c. Per tant, és ideal per a iniciació o escalada familiar que és el que tocava avui. Les vies més senzilles són a l'esquerra, que és cap on hem anat. En primer lloc he fet una via de IV que té algun pas llarg i atlètic, com correspon al granit!

Fent la primera via

La Clàudia, estirant-se de valent.

La Mònica, tibant-li.

Després de que passés tothom unes quantes vegades, he muntat una via que quedava a l'esquerra, amb un pas més complicat per entrar a la reunió (V). La Clàudia s'hi ha posat, i l'ha fet sense gaires problemes!

Encarant l'entrada a la reunió de la segona via.

La Clàudia, triomfant!

Després d'això ja ens n'hem anat perquè entre una cosa i l'altra hem passat la tarda aquí. És una zoneta molt guapa, orientada cap a SW i genial per passar una estona divertida. Qui vulgui grau, que busqui en un altre lloc! L'equipament és a base de químics i bones reunions. Recomanable!

Cornudella: Cingles de Sant Joan

La previsió per avui de la meteo pintava dubtosa. Malgrat tot, ens hem decidit a fer uns quants quilòmetres i ens n'hem anat a Cornudella de Montsant i, d'allà, cap als Cingles de Sant Joan. Gairebé sortint del poble un indicador en una falsa rotonda ja ens indica l'ermita de Sant Joan del Codolar cap a l'esquerra. Cal arribar-hi i aparcar en una esplanadeta al seu costat.

D'aquí en surt un corriol, muntanya amunt, amb abundants fites que indiquen el camí. De ben segur, el PR que surt a l'esquerra també acaba portant-hi, amb pendents menys pronunciats, però més recorregut (òbviament).

Demano en Fredi si, a banda dels 6b's-7a's que sembla que abunden, també hi ha quelcom per escalfar i em contest que hi ha algun 6a+. En Joan, no recorda gaires detalls de la zonaa. I comencem amb un suposat 6a+. En Fredi posa les cintes i m'hi poso. Caram, sí que tiba això... al lloro aquí... faig un pas aleatori amb la xapa un xic avall... pilla! ...i ja estic penjant a uns tres metres del químic. Després d'estudiar-ho, veig una alternativa per superar el pas i xapo in extremis totalment creuat. Segueix per un terreny un xic més agrait, però dur. Aquí hi tens un bon repòs, em comenta en Fredi... però jo prefereixo reposar de la xapa! Faig un tram més fins la següent assegurança i ja vaig totalment fos. Com que, amb prou feines, sóc a mitja via (de 35 metres) decideixo retirar-me i intentar refer-me.

En aquestes, que arriba un grup de francesos amb la flamant guia a les mans. Me la miro i resulta que ens hem posat a un 6c per escalfar: Psiko-Trek! Havent fer una foto a la pàgina de la guia, ja sabem on som i continuem per vies més senzilletes, però poc: Corda Fluixa (6b+), Joc Brut (6b) i, per acabar, Sortpresa (6c). Després del fracàs de la primera i veient que les altres tampoc no eren cap regal, decideixo anar en top-rope la resta del dia. Excepte la darrera via, on decideixo no lluitar les darreres xapes, les altres van sortint amb abundants reposos: és a dir, m'he arrossegat tot el dia. És el que té començar el dia amb vies fora del nivell i portar uns dies de relax escalatori.

En Joan, havent superat el primer tram difícil de Psiko-Trek (6c)...

... i aquí, encarant els darrers metres, que són molts!

Jo mateix, encarant una zona difícil de Corda Fluixa (6b+)

... i aquí, als primers metres de Sortpresa (6c), que es deixen fer.

En Joan i tota la Sortpresa (6c)

En aquesta zona l'escalada és sobre conglomerat amb molt calcari i amb abundants forats on cal encertar el menys dolent i, en alguns, aguantar el dolor que produeixen els seus cantells esmolats. Qui tingui els dits tipus garfio ho té relativament senzill: a la majoria de llocs hi ha quelcom, ni que sigui un monodit tallant. Les vies són excepcionalment llargues i mantingudes. Atenció: és obligatori portar corda de 70m!

Voltant... fins a Alòs

Avui tocava fer via llarga a la Roca dels Arcs amb en Jortx. Malauradament, la pluja caiguda ahir ha deixat la paret ben xopa. Semblava que la Roca Alta podria tenir alguna via en condicions... Ens hi hem acostat i res! Hem intentat localitzar un totxo d'esportiva... que també regalimava!

Solució: Cap al bar i a esperar una estona. Passades unes hores ens tornem a acostar a la paret per comprovar que segueix molla tot i que ha millorat considerablement... i decidim anar a la busca d'algun zona d'esportiva en condicions.

Hem passat per Alòs de Balaguer i hem vist la zona de Cal Cari que estava mitjanament en condicions. En Pep ens ha assesorat telefònicament i hem anat fent de dreta a esquerra, allà on les vies es deixaven. Aquí s'hi troben un grapadet de vies, una bona part de les quals està sobreequipada i a dos pams una de l'altra, però amb una roca excel·lent. Finalment, hem fet unes 7 vies, molt disfrutones, entre V+ i 6a+. Tot un repte per l'"a vista"!

Cal Cari, tal com l'hem trobat. Les vies difícils, inutilitzades...

Jo mateix, a les vies de la dreta

En Jortx passejant-se per una de les vies

Jo mateix, amb una correció de perspectiva brutal

8 pel Puigsacalm

Avui hem fet una sortida de muntanya amb nens sense nens perquè estaven amb el cau. Uns quants pares hem decidit fer un 8 pel Puigsacalm: pujada a les antenes de Puig Corneli per la canal dels ganxos*, Puig de Llops, Puigsacalm, camí dels burros, les Olletes i Joanetes de nou.

Hem estrenat el tunel de Bracons per arribar a Joanetes. Hem aparcat a la darrera sortida del poble, en un costat d'un camí. D'aquí surten marques grogues que ens indiquen la canal dels ganxos, passant per un indret anomenat "el Barret".

Durant l'aproximació al Barret

Passat el barret, entrem a la canal on hi ha unes bones varilles de ferro per agafar-se i algun graó en els llocs estratègics.

La Rosa i jo al tram més "ferrat" de la canal...

...i la Gemma uns metres més amunt.

Si estem atents, trobarem un desviament a la dreta que ens mena a un balconet amb vistes esplèndides des d'on podem tocar una campaneta.

La campaneta, en un balconet privilegiat

Seguim fins a les antenes del cim sense més contratemps. Des d'aquí cal baixar un xic en direcció a l'ermita de Santa Magdalena del Mont i cap a l'esquerra fins trobar una bifurcació que ens porta, entre altres, al Puigsacalm per dos itineraris: el Puig de Llops i el camí dels burros. Optem pels llops i ens plantem al Puig de Llops, un mirador privilegiat des d'on es veu el Puigsacalm carena enllà.

Des del Puig de Llops, mirant cap a les antenes.

Una passejadeta ens porta a la creu del cim del Puigsacalm, on ens trobarem amb gent que ha vingut per diversos camins.

Els expedicionaris al cim del Puigsacalm. Un més dels 100 a la butxaca!

De tornada optem pel camí dels burros que continua seguint la carena en la direcció que portàvem fins trobar un creuament on es pot anar al coll de Bracons o al pas dels burros, el nostre! El camí és aeri i voreja la base de la muralla del Puigsacalm.

La Rosa, flanquejant pel peu de la muralla, al camí dels burros.

En conseqüència, fa diverses entrades i sortides i pujades i baixades. Hem arribat al trencall llops/burros i hem tornat a Santa Magdalena, on hem dinat amb la resta del grup que ha fet una volta del 8.

Hem baixat per Les Olletes, una cova-ermita ben interessant i hem anat flanquejant pel bosc, seguint el camí, barrat sovint per arbres caiguts a les darreres nevades.

Quan el bosc s'obre en una esplanada, cal estar atents a no seguir la pista en què s'ha anat convertint el camí i estar a l'aguait d'uns pals de fusta que ens indiquen el camí més o menys directe a Joanetes, passant per diverses cases enrunades.

Al darrer tram de la tornada.

Marques grogues pràcticament arreu. A prop de Joanetes les marques grogues ens porten per la pista però una gran fita ens indica un corriolet que ens portarà de nou al cotxe.

* Mentre anava fent el post he vist en altres llocs que en realitat hem pujat per la canal nova o canal fosca, segons les fonts. Sembla ser que la canal dels ganxos va per l'esquerra d'aquesta. Després del pontet del Barret cal anar a l'esquerra i no a la dreta com hem fet.

Zurita

Aquest cap de setmana les nenes estan de travessa amb el cau. Una bona excusa per anar a escalar sense presses amb la Rosa junt amb en Pep i la M. Alba. El destí escollit, Zurita, un lloc ressenyat al Vèrtex # 222. A més d'aquí, també es pot trobar bona informació al web del comando Zurita.

Hem començat pel Sector Curiós, fent la via #7 IV+, que serveix perque la Rosa torni a recordar el moviment de l'escalada. La via té algun pas de mirar-s'ho.

La Rosa a la via #7

A continuació hem anat cap a la dreta, a tastar la magnífica placa solcada per les vies #14 i #15. Ambdues vies són precioses. La #14 (6a) segueix una línia de forats en diagonal i comparteix reunió amb la #15 (6a+), aquesta amb algun pas de tibar-li bastantet. Han anat sortint sense problemes, també a la Rosa.

Jo mateix a la via #14

La Rosa a la via #14

Després, hem fet la #12, Comando Zurita (6a). Comença en diagonal cap a l'esquerra, seguint una fissura discontinua per continuar després superant un petit sostret i una panxeta abans de la reunió. La placa inicial té passos llargs, molt llisos de peus. Després, es va fent bé. Èxit, també! Aquí la Rosa ha tancat caixa i s'ha limitat a assegurar-me a partir d'aquí.

La M. Alba a la Comando Zurita

A continuació ens hem desplaçat cap al sectoret de més a l'esquerra, el sector Comando Zurita, on he fet la Guineu del Pirineu. Té uns passos d'entrada durs (6b) i després es va fent molt millor (6a). A continuació m'he despenjat posant les cintes i després he fet el díedre de la via que va per la seva esquerra, la #5 (6b). Un primer tram en díedre i bavaresa, superar un sostret i sortir a una placa magnífica, compartint reunió amb l'anterior.

Jo mateix a la via #5

Per acabar, la #2, La Perra de la Laia (6a). D'entrada sembla una via més pirinenca, amb díedres i fissures, però acaba essent una via amb algun pas plaquero prou canyero.

I jo mateix a la Perra de la Laia

Mentre nosaltres anàvem fent, en Pep i la M. Alba han anat fent també un munt de vies. Aviat se les acabaran, tenint en compte que ahir també varen estar aquí!

Calders

Aquesta tarda ens hem acostat a Calders, sector desploms, amb en Tati i en Manel. Com que en Tati havia quedat per escalar i fer política, en Manel i jo ens hem anat assegurant mútuament.

Hem començat per la Calavera (6a) i hem seguit per Entrerrocs (6b) que jo pensava que no havia fet encara. Sort del blog que em recorda que sí que m'hi havia posat!

Després, cap al projecte del dia, la Panxacontent (6c). En Tati ens hi ha posat cintes i jo he fet un primer intent que ha acabat bé però amb reposos. En Manel, l'ha fet la mar de bé i hem anat a reposar veient com tiben els bons. Després, un segon intent a la Panxacontent, pitjor que l'anterior.

Desmonto la via fent la Primera Línia (6a) i en Manel fa un parell de pegues a la Bèstia Parda, on controla bé tots els moviments. A la propera, cau. Espero que la Panxacontent, també, però la tibada dels plans és massa!

Més Roure

Com que l'altre dia ens van quedar projectes pendents, avui hem tornat al Roure (Can Placa). Avui he començat pel diedret (via #4 -des de l'esquerra: Colla Pessigolla V+) per recomanació d'en Tati a qui n'hi havien parlat bé. Es una vieta amb un munt d'assegurances, molt bona fins una zona més herbosa/trencadota. Allà la línia de bolts va per la placa de l'esquerra tot i que es segueix pel díedre. Aquí la via va perdent el seu encant.

Després m'he posat a la via #2 Mona Simona absolutament a vista. Sols recordava de la ressenya que era més senzilla que la #1. Està graduada de 6b/6c així que deu voltar el 6b+. Surt prou bé i suposa un plus de moral que ha anat bé perquè la següent me l'ha tornat a deixar a lloc.

Hem continuat per la part de la dreta on en Tati s'ha enfrontat al 7c+ que té l'entrada comuna amb el 7a que jo he intentat (Opció Geomètrica). El mestre ha complert després de muntar la via i jo he fracassat estrepitosament anant des de baix i amb menys estrèpit, però fracàs també, en un segon intent en top-rope. El flanqueig a la dreta després de la bifurcació de les vies és inhumà...

Per acabar en Tati ha fet la via #4 (per l'esquerra) del sector dret, una via que ell no havia fet i que té un 7a i un 7b a la seva dreta. Jo l'he feta en top-rope i ha sortit amb una caiguda (una relliscada al tram xungo, molt llis de peus). Deu ser 6c/6c+?

En Tati, a la darrera via del dia

I ens n'hem tornat, ben contents de gaudir d'aquesta zona.