L'Estany

Tal dia com avui vàrem anar a l'Estany amb en Ramon. Escric això un parell de mesos més tard i, per tant, la memòria pot ser que falli...

Ha estat un matí de descoberta. No hi havia estat mai abans i no sé si repetiré gaire aviat... Comencem per una de les vies més senzilles, la No t'apuris Kumbayà (6a). Els primers metres fins al sostret són d'anar fent, amb un pas d'equilibrar-se un xic. Per superar el sostret cal posar-se bé, pujant els peus tant com es pot, i fer una tibadeta de les bones. Després es segueix pel díedre i s'ha d'anar aguantant. En algun lloc es pot reposar bé i aprofito per agafar aire, que m'ha faltat -serà l'escalada en grans altituds... Després la via va a la placa de l'esquerra i queden uns moviments prou guapos.

 El passet del sostret de la ...Kumbayà.

Baixant ens fixem en la via veïna, la Apurat't Friki (6b), que arriba a la mateixa reunió. Aprofitant l'avinentesa hi fem diversos intents, naturalment en top-rope. L'entrada és la mateixa que la ...Kumbayà i, per tant, al final acabem farts de superar el sostret. Després cal passar a la placa de l'esquerra i aquest és el pas més dur. Després de molts intents, trobo la manera que ara mateix ja no recordo. Només recordo que és força aleatòria i que no sempre surt. Més amunt cal anar buscant i navegant un xic, però no és tan difícil. No encadenem ni en top-rope. Està clar que no estem acostumats a aquest tipus d'escalada, si no, no s'explica tanta feina per fer una vieta d'aquest nivell...

Placa de la bona a Apura't Friki.

Fins ara hem estat gairebé a l'ombra, cosa que s'agraeix. Com que ara toca rostir-se, aprofitem per anar a la dreta, a fer la Disneylandia (6a+). L'Ernest ja m'havia comentat que els primers metres són força llisos... i ho he anat comprovant mentre pujava. Ara bé, després d'això, s'arriba a una franjeta que forma un sostret cap a la dreta que cal superar. M'ho miro i remiro i no veig res. Em penjo i em repenjo i no veig res. Total, que acabo fent-ho, no en A0 sinó en Ae, amb un peu a la baga i al·lucinant. Algú m'ho haurà d'explicar... Més amunt la via té uns pocs metres macos amb tendéncia un xic a la dreta. Després se'n va marcadament a l'esquerra, on hi ha una xapa a l'esquerra de tot, per superar uns blocs. Deprés torna marcadament a la dreta i m'he despenjat per treure la xapa de l'esquerra que fa un ròssec de collons. Queden uns metres que no recordo especialment. La via no m'ha agradat, deu ser que no hi sé trobar la gràcia.

Arribant al sostret estrany, que els mals escaladors fan en Ae...

Abans d'anar a l'esquerra. La següent xapa (treta) queda (lluny) 

a l'esquerra del bloc de més a l'esquerra

En resum, no ens ha quedat un bon gust de boca. Imagino que anant-hi amb coneixedors de les vies les hauríem gaudit més (?)
 

Racó Tranquil

Amb aquest temps que tan aviat fa calor, com fa fred, com fa vent he dubtat d'on proposar-li d'anar a en Ramon. Al final la proposta ha estat anar a visitar els prats berguedans al voltant de l'Estany i, més concretament, el Racó Tranquil. Aquí hi havia estat una vegada, acompanyat del Toni i de l'Ernest, un dels equipadors de la zona. Repassant el bloc però, veig que des d'aleshores no hi havia tornat a anar, cosa que és gairebé un pecat.

Hem passat per Corbera i hem continuat per la pista fins a la cruilla on trobem la cadena que barra el pas. Algunes inexactituts de la guia ens han fet passar de llarg el trencall on s'ha d'abandonar la pista bona... Cal estar atents a l'esquerra quan passem per sobre de l'Estany! Seguint les fites trobarem el sector esquerra. Alternativament, podem pujar fins un tub que fa de font i enfilar-nos pel prat i acabar trobant el sector dreta, com hem fet baixant.

L'entorn és bucòlic. Tant que, més que escalar, convida a quedar-se a l'ombra d'un pi, i retozar, com dirien en castellà, -si s'està en la companyia adequada és clar. El Ramon pertany a les bones companyies, però no a les que em convindrien a mi i, per tant ens hem dedicat a escalar el magnífic calcari de la zona.

Hem començat pel Diedrín (V a la guia i V+/6a a les ressenyes del Berguedà). La via és d'anar fent excepte un passet al mig del díedre on crec que he tibat d'un monodit i l'entrada a la reunió on s'ha d'apretar un xic.

A Diedrín. La més fàcil...

Baixant posem cintes a la del costat, Snooker (6b), aprofitant que comparteixen reunió. Sort que baixant m'ho he mirat una mica perquè, com sol passar en calcari d'aquest tipus, trobem passos tècnics on cal saber on anar o bé anar molt sobrat de grau. Com que això darrer no és el meu cas, faig bon ús de la informació recopilada. L'entrada té uns moviments precisos: Estirar-se fins un bon canto per dreta, un pla dolent amb una punxa bona des d'on cal pujar peus i estirar-se amb la dreta a un forat vertical on els dits queden ben empotrats. Un moviment a l'esquerra i ja estem salvats. Després es pot anar improvisant raonablement bé. Abans d'arribar a la repisa faig algun pas llarg amb una pinça d'esquerra ben curioset... Però el pas dur és superar el desplomet: Llastreta lateral esquerra, fissura dolenta per dreta, pujar peus i llançament a una bústia bona. Després, pinça bona d'esquerra i anar a buscar una segona bústia bona de dretes. Intensa!

A Snooker. Engalomada, però intensa!

A continuació m'he posat a la Gerard (6b) ja que la veïna Júlia (6b) ja l'havia fet l'altra vegada. Aquestes són les dues que tenen parabolts i comencen al lloc on la paret és més alta. El primer cop, la Gerard m'ha semblat molt estranya. Sovint m'he trobat dubtant si anar a esquerra o dreta, però en els dos casos això porta a sobre de les vies veïnes... En un d'aquests llocs, on la xapa següent queda força amunt, he anat dubtant i m'he acabat penjant perquè no veia res prou bo. Després ho he resolt anant un xic per l'esquerra. Aquí entrem en una zona on es veuen peus raonablement bons, però no encerto a veure res (de res) de mans... Res que no es resolgui en A0, primer fins una xapa de la Júlia i un altre fins la de la meva, que queda a dos pams de l'altre. A partir d'aquí segueixo per la Júlia, amb un forat a la fissura i anar tirant amunt.

A l'inici de les dificultats de Gerard.

Després s'hi ha posat el Ramon i ha anat trobant alternatives. Tantes, que decideixo fer-li un segon intent... en top-rope això sí, perquè el cos no em demana tantes alegries... Al primer lloc on m'he penjat la solució passa per sortir un xic per la dreta, aprofitant un bonyet de peus de la veïna de la dreta i tornar a la vertical amb peus raonables i mans molt minses. I després, pujant peus i aprofitant una pinça no massa bona a l'esquerra he arribat a un lloc on la roca fa una V molt dolenta, però buscant es troba una rebava que permet pujar peus a llocs raonablement bons. Després s'agafa canto millor i es pot sortir fins i tot sense acostar-se a la Júlia, excepte els darrers metres on coincideixen al díedre desplomat. En aquest segon intent la Gerard m'ha semblat prou interessant, però tot i així l'he trobat dura!

 A la segona va la vençuda... en top-rope!

Després d'aquesta tenia intenció de fer la Environament (6a+) que teòricament hauria de ser més assequible. Baixant, però, me l'he mirat i hi he vist un tram central molt dur... tant que he anat pujant amunt per deixar-la muntada en top-rope fins el darrer químic. I això -i només això- és el que li hem fet! El començament és tranquilet fins a l'alçada d'on han començat les dificultats de la Gerard: als volts del tercer o quart químic (no ho recordo, coses del top-rope!). Aquí he optat per anar un xic per l'esquerra de les xapes. Ha sortit després d'estudiar-ho, però he al·lucinat mandonguilles!  

A Environament. Teòricament més senzilla...

Baixant d'aquí en Ramon tenia enveja que jo hagués fet dos cops la Gerard i ell s'ha posat -aprofitant el top-rope- a la Júlia... I ha aconseguit baixar ben inflat, que és del que es tractava!

A la Júlia.

En resum, bon lloc per escalar. Ara bé, quan fa temps que el cos no està acostumat a aquest estil, costa força sortir-ne ben parat. Avui he engalomant ben poca cosa, però han caigut una bona colla de metres. Suposo que haurà servit per entrenar (el consol dels pringats), perquè tinc els ditets ben caldosos...

Sibarit !?

Avui hem anat a la plca Sibarit amb en Ramon. Hem quedat a Terrassa i ens hem acostat a la paret, on jo havia estat una vegada fa força temps. Aquella vegada ens vam quedar a les vies de la dreta de tot i vaig encadenar la Mono Pestoso a vista, per tant avui tenia altes aspiracions... Dic tenia...

Hem començat escalfant a la Nas de Mocs (V+). Terreny verticalillo i més complicada del que podria semblar. En Ramon s'hi posa amb la corda per baix i triomfa.

Escalfant a Nas de Mocs.

A continuació hem aprofitat l'avinentesa per fer la #13 (6a). Algun passet de mirar-s'ho i encertar el canto bo. Ja diuen que l'escalada a vista és difícil per aquí...

Escalfant més a la #13.

Després hem anat cap a l'esquerra a buscar projectes nous. Buscant la Pagès Urbà (6a+) me l'he saltada i ens hem posat al peu de la Plitic i Pbum (6b). M'ho miro i m'ho remiro i no  veig manera d'aixecar els peus de terra... cosa que no hauria de passar en un suposat 6a+, però ja se sap... 

Total, que proposo moure'ns una via més a l'esquerra i posar-nos a la següent. Aquesta ha resultat la Chico Celoso (6b). Aquí l'entrada també és prou curiosa. Primer ho intento per l'esquerra i aconsegueixo xapar la primera des d'un monodit. Després m'ho miro millor i veig com entrar per la dreta, amb més comoditat (relativa): pas de decisió amb peus dubtosos i quasi res de mans per anar a buscar un bec raonable i una pedra negra. Pujar peus i agafar una bústia bona de dreta i una rebava cantelluda per l'esquerra. El forat gran que atreu a l'esquerra és dolent i acabo xapant com puc i penjant-me. A partir d'aquí la cosa es tranquilitza, però hi ha un bon aleje entre la tercera i la quarta, que fa vibrar, especialment tenint en compte el pa que donaven més a sota... Més amunt un muret agradable i la panxa final, on cal encertar: un xic per l'esquerra. A sota penjo la única foto digna, perquè a les altres estic penjat com un pernil. L'he trobat mooolt difícil a vista!

A Chico Celoso.

En Ramon a la mateixa via.

Després de que la fes en Ramon, li he fet un top-rope i ha sortit. Però fins la tercera xapa hi ha tomàquet del bo i al desplom també -sobretot si s'ha d'arribar a l'anella amb dignitat per posar la cinta a la R. En fi, coses que passen!

Aprofitant la instal·lació, li fem un top-tope a Plitic i Pbum (6b), per cert equipada per un vell conegut. Finalment li he tret l'entrellat a l'entrada: un invertit per l'esquerra permet estirar-se un munt i, pujant peus, pillar un bidit merdós de dreta, dues regletes progressives per l'esquerra, una rebava en un forat gran incipient i tirar-se a una ganda lateral de dreta en arenisca vermella. Després, anar fent. Crida l'atenció que cal passar una bauma i sortir-ne gairebé per la dreta després d'entrar-hi per l'esquerra. Després, un mur amb algun passet i novament una traca final interessant al desplom, que no surt a vista en top-rope... 

Tibant a Plitic i Pbum.

Total, que avui he tibat de valent -que és del que es tracta- en vies prou guapes. El grau no el regalen, però això és secundari. Segurament aquí es segueix la regla santbenedictina. Les vies no estaven gens marcades. Això i el fet que haguem fet baixar alguna coseta segurament indica que no és una zona massa popular, que ja està bé. Hi tornarem!

Vallirana

Avui ha estat un dia estrany. La meteo pintava dubtosa i des de casa es veien nuvols baixos. Hem anat a Vallirana amb una xafogor intensa, però el dia s'ha comportat i ens ha deixat acabar els plans!

Hem començat pel sector Vegetarian, amb un bon 6a -edito: realment Alpina (V+)- que hi ha a la dreta de la #23. Té un començament en placa d'anar fent, un tros de llastra de tibar-li i un final plaquero més intens. Resulta guapa, llarga i variada!

Jo mateix, a la part final de la via...

 En Pep, a punt d'agafar la llastra.

Després ens n'hem anat cap a la dreta, on m'he posat a la XL (6a). Començament plaquero i continuació de tibar-li en bavaresa. Després s'ajunta amb la Tovarich i es tranquilitza. A la part final torna a haver-hi un muret on cal tornar a donar la talla, sense passar-se. L'he trobat dura pel grau proposat.

A la XL.

En Pep no volia fer-ne cap d'aquestes perquè duia la idea d'anar cap a la dreta. Així que, baixant, he aprofitat per fer els primers passos de la Tovarich (6b) en top-rope. Aquí cal apretar fort. El pas clau m'ha semblat que era des d'un bidit dolent que s'agafa amb l'esquerra, creuant, fins a un pla de dretes. Després surten cantets suficients. Delicadada de peus en algun punt! Superat aquest tram, és com la XL.

Fent la Tovarich abans de canviar de sector.

Anant més a la dreta, trobem un pedestal que restava verge (entre el sector Vegetarian i l'Escut) i on s'hi acaba d'obrir una via nova. Encara hem pogut gaudir de la pols de fer els forats i de la terra allà on s'ha sanejat... Comencem amb un pas curiós per continuar per terreny tranquil fins al crux de la via, allà on la roca canvia. Aquí ens hem agafat a unes gotes d'aigua adherents però en baixada per anar a buscar un forat molt bo que queda amunt i a l'esquerra. Probablement sigui 6a. La via és un xic més curta que les altres perquè acaba sobre el pedestal i li manquen els darrers 8 metres. Quan estigui neta serà guapa, tot i que amb la dificultat molt concentrada.

 Al crux de la via nova.

I gairebé a la R.

D'aquí ens n'hem cap a l'esquerra, al sector Pasovich. Aquí s'hi han obert tres vies noves entre la El Enchufe i la Trabuco. Primer em poso a la de l'esquerra de Trabuco (probablement 6a+). El començament és d'anar-se posant bé. Després la cosa es redreça un xic, escassegen els peus i s'ha de fer un pas curiós per anar a buscar el sostre i tibar-lo en lateral. Després, placa d'anar fent i gaudint fins dalt.

Via nova a l'esquerra de Trabuco.

A continuació m'he posat a Factor K (6b) que jo encara no havia fet. Inici de cantets petits i posar-s'hi bé fins a l'alçada de la tercera xapa on el magnesi indica que hi ha el tomàquet. Un canto bo per la dreta i un forat lateral no massa franc per l'esquerra permet pujar i agafar bon canto. Després encara queda una placa vertical amb regletes petites però franques i uns passets més on val la pena obrir-se en díedre i així mateix acabar d'arribar a la R, que queda ben amunt. Guapa! En Pep opta per fer-la en top-rope i acabar la seva part de la feina aquí.

La Factor K.

I per acabar la meva, m'he posat a la nova de la dreta de la El Enchufe, segurament un 6a+ més mantingut que l'altra que hem fet primer. Placa de posar-s'hi amb algun pas de tibar més. Després, terreny més tranquil on es pot navegar un xic buscant el lloc més còmode. Arribada a la reunió tensa, tot i que crec que m'he liat per l'esquerra... En Pep opta per no fer-la i decidim tancar la sesssió aquí, amb una bona colla de vies llargues i bones.

Segon pis (2b)

Avui havíem mig quedat amb el Ramon i el Tati i finalment encara s'hi ha afegit en Jortx! Amb en Jortx feia més de tres anys que no sortíem plegats i amb en Tati, si no comptem la de fa unes setmanes, més i tot. Ha estat una experiència més que agradable tornar a estar envoltat d'aquests vells companys.

Els primer d'arribar hem estat en Ramon i jo (el nucli dur, jeje) i hem començat per vies tranquiles. La primera ha estat Si te fot, et fots (V). La via no té res d'especial però serveix per despertar-nos i pensar en anar escalant...

Escalfant...

Després ens hem posat a la roca que comença amb una panxeta, on hi ha dos V+ que comparteixen entrada. De fet, l'entrada és prou curiosa, amb un parell de tibades que déu n'hi do: des d'un bon canto d'esquerres fins a una pedra marronosa bona i d'aquí a una bona bústia. A partir d'aquí el terreny canvia radicalment i és ben amable i tranquil! Hem fet només la de l'esquerra, Espiadimonis (V+), perquè l'altre es veia força idèntica i teníem projectes més interessants :)

A Espiadimonis.

A continuació hem anat un xic més a l'esquerra, a fer la #20 (6b+), l'única sense nom del sector. Això és una llàstima perquè és una via excepcionalment bona -de fet, m'hi he posat per les referències d'en Pep. Amb l'experiència de l'altre dia al 6b de la dreta de tot, que va resultar bloquero, m'he plantejat fer-la primer sense patir-hi massa per treure'n l'entrellat. L'entrada és llisa i amb poc peus. Després de la primera xapa cal anar un xic a l'esquerra, xapar i seguir per una zona amb forats raonables. Després, però, s'acaba el canto evident. Allà on semblava que n'hi hauria no he trobat res i m'he penjat. Llàstima perquè hi ha un cantet en diagonal que m'hauria salvat. Després cal sortir un xic per la dreta i anar buscant. Van sortint forats bons de tant en tant i es van trobant peus suficientment bons com per anar agafant aire. Només m'he penjat a la darrera xapa i ho he fet per no cansar-m'hi massa. Total, que he arribat a la reunió la mar de bé!

El primer intent a la #20.

Després s'hi ha posat en Ramon a qui se li ha atravessat el pas per agafar el cantet diagonal de marras... tant que ha abandonat. Mentrestant, en Jortx ja voltava per la zona i s'hi ha posat, naturalment sense despentinar-se. L'ha trobat ben guapa!

Un bou passejant-se per la #20

Darrera seu m'hi he tornat a posar i l'he engalomat! Efectivament la zona més dura és el pas d'entrada i als volts de la tercera xapa. Després, anar aguantant! El Tati també l'ha feta i coincideix en que és un viot.

En Jortx i en Tati han fet l'Àliga Sagrada (6b+) on sembla que hi ha un pas estrany concentrat en un punt. Malgrat els oferiments, opto per no fer-la. En canvi, m'animo a provar en top-rope la seva veïna Agarra Aire (6c+), aprofitant que en Jortx acaba de baixar-ne. Aquí no aconsegueixo fer l'entrada. Sembla que comença un xic per la dreta seguint unes bústies dolentes i creuar cap a l'esquerra per uns altres forats un xic millors... però gairebé sense peus. Després hi ha alguna remada des d'un invertit i anar a buscar el fil de l'aresta on encara hi ha algun passet més. Ho veig factible, excepte l'entrada...

Mentrestant en Tati i en Ramon fan la Teoria de la Vaca (6b) i després en Jortx i en Tati fan la Orlando Zapata (7a). En Tati em convida a fer-li un top-rope i jo caic en el parany i accepto :) L'entrada és llisa i dura, seguint la tònica d'aquest pany de paret. Dos foradets per la dreta, una ajuda per l'esquerra i caçar un bústia d'esquerra. D'aquí, una remada i llençament burro a buscar un canto bo. M'hi he quedat de miracle! Després es pot agafar aire momentàniament: els peus estan raonablement bé i hi ha un invertit bo. Aquí els bous tiben d'un monodit i un cantet irrisoris. Per més que ho provo no me'n surto, perquè no hi ha peus! En canvi, trobo una alternativa un xic per la dreta (escric aquests detalls per si mai hi torno, no cal oblidar que això és el meu diari ;) ): des de l'invertit de dretes un monodit d'esquerra (opcionalment ajuda amb un polze lateral a sobre del monodit), ajuda d'hombro en una rebava diagonal força a la dreta, amb bons peus, i rebotar dreta estirant-se fins una bustieta per la dreta. Aquí vaig com els altres: una bústia roma per l'esquerra i un bidit cabró o un cigronet per la dreta. Una vegada agafada la franja horitzontal, s'està salvat i només queda aguantar! De fet, li he vist més possibilitats que al 6c+ d'abans...

L'altre bou a Orlando Zapata...

... i un xaiet, intentant-ho...

Abans d'acabar, en Jortx encara fa l'Esperó de la Martina (6b+) i Tris Tras (6c). En Ramon també fa el fi de festa a l'Esperó de la Martina i ens n'anem cap avall.

Ha estat una matinal intensa, en la que m'he retrobat amb companys d'excepció. Bous que t'inoculen part del seu fanatisme... i un xic de la seva tibantor -massa poca però :) És un plaer veure'ls progressar sense despentinar-se. Caldrà repetir aviat, a veure si se'ns enganxa alguna cosa!

Penya Senyal

Avui hem tornat a anar a Penya Senyal. En Pep encara n'hi tenia algunes per fer -i jo més encara! Hem començat per una de les primeres que es troben, la Saque (V+). És una via amb concepció clàssica: busca la debilitat de la paret fent ziga-zagues, tantes que gairebé val la pena fer-la de segon per no haver de patir massa desmuntant-la. Total, que s'hi ha posat en Pep i jo l'he feta en top-rope! L'inici és d'anar fent fins a un flanqueig on val la pena anar ben avall i no embolicar-se pujant massa. Després ve una bona fissura, després una placa de gotes d'aigua ben fina i, per acabar (hem anat fins dalt) un tram final força més senzill però divertit. Força bona!

En Pep a Saque...

... i jo a la mateixa via.

Baixant hem posat cintes a Nacha de Noche (6a+) i ens hi hem posat. Una via molt recomanable! Una via de continuïtat, amb passos agradables, amb el crux als volts de la segona xapa (crec) on hi ha una remada tibant d'un invertit de dreta. La resta, canto raonable, amb els plans en baixada típics de la zona, però molt guapa.

 A Nacha de Noche. En Pep...

... i jo.

Baixant d'aquesta poso cintes a la Niña de Puerta Oscura (6a). Com que el Pep no vol fer-la, m'hi poso després d'haver recuperat l'alè. Aquesta acaba on s'acaba el tram més vertical de la paret i m'ha semblat igual de difícil que la Nacha de Noche. El lloc a controlar és als volts de la segona xapa també, on cal anar a cercar algun canto fora de la fissureta que la caracteritza. Després més plans en baixada, dels que es deixen fer prou bé, i alguns moviments estètics. Molt recomanable també.

A la Niña de Puerta Oscura.

Diria que el Pep duia la Ganga (6c) com a projecte (secret, jeje) del dia. Puja pel V+ de The End is the Begin i acaba d'arribar a la R de la nostra buscant-se una mica la vida. Primer la provo jo en top-rope i em surt tota a la primera, amb un moviment aleatori, però. Baixant miro de trobar una altra alternativa i la trobo. Així que, després del torn del Pep en top-rope, m'hi poso des de baix. Entrada fineta un xic per l'esquerra. Després cal anar a buscar una fissureta i un forat estrany, on acaben entrant un parell de dits des d'on s'arriba a xapar la segona. Després un xic per la dreta a buscar un lateral i després una rebaba suficient per flanquejar fort i forçat a l'esquerra. Una vegada passats els peus s'agafa bon canto i es xapa còmodament. D'aquí, anar buscant fins trobar bons cantos a la dreta des d'on es xapa la darrera. D'aquí a la R hi ha una bona excursió que es pot minimitzar anant a buscar una xapa de la via de la dreta que vàrem fer l'altre dia. No és que el pas que queda sigui extrem, però no s'hi val a fallar!

Encadenant la Ganga!

La via m'ha sortit prou bé, serà que per això li diuen Ganga... Misteris sense resoldre, però que donen una injecció de moral, jeje. I amb aquesta al sac ens hem donat per satisfets per avui!

Collbató. Segon Pis

Avui el Ramon tenia ganes de tibar-li i li he proposat d'anar a Montserrat, concretament al Segon Pis de Collbató, a la banda esquerra. Hi havia estat una vegada amb la Cristina i van quedar deures pendents.

Hem començat per les de més a l'esquerra. Primer pel díedre senzillet de Adicció Vertical (V). El pas més difícil és aixecar-se de terra i després cal anar fent. En Ramon també s'hi posa de primer i se'n surt la mar de bé!

A la primera del dia!

Després hem fet la placa fissurada de l'esquerra, Cor de Tro (V+). Entrada curiosa, i un passet curiós pel mig. La resta, anar fent, amb bona roca. Comparteix reunió amb l'anterior.

A Cor de Tro ja s'ha de tibar un xic més...

L'altra vegada em van quedar ganes de fer les vies de la primera placa que es troba arribant al sector. Per tant, ens hi hem acostat amb l'esperança que encara hi toqués l'ombra, perquè el sol apreta de valent! Per sort, a peu de via ens podrem anar amagant, que si no...

Comencem per la Paràsit Llastreru (V+). Passets d'anar controlant, típicament montserratins, i anar fent fins la R. Com que se m'ha fet curta, decideixo seguir amunt per la Cara de Morros (6b). Aquí la cosa canvia: hi ha un pas de bloc que costa força de llegir. Després de penjar-me per mirar-ho bé decideixo tirar-li amunt, fent una bona apretada. Resulta però que no m'ho he mirat prou bé i no faig servir el forat bo que queda a l'esquerra... total, que xapo força amunt, amb la tensió típica d'aquests casos, jeje. La resta, anar controlant amb una tibada més per entrar a la segona R. Veient el panorama, en Ramon decideix parar a la primera R.

A la Paràsit Llastreru.

Amb la part de dalt montada, posem cintes a la part inferior i em poso a fer íntegrament la Cara de Morros (6b). La part de baix és d'anar fent, amb moviments molt guapos. Potser un xic més durs que l'anterior, però més francs. La part de dalt surt sense problemes una vegada se sap on s'ha d'anar: bústia roma per la dreta, bústia per l'esquerra. Pujar peus i estirar mà esquerra a un pla. Creuar dreta fins el forat bo de sobre (que no he vist abans) i canviar les mans en aquest forat. Xapar amb comoditat i tirar amunt sense massa problemes! Aquesta vegada el Ramon es decideix i li surt prou bé. Queda clar que les sessions de Can Romu donen els seus fruits ;)

El projecte del dia, la Cara de Morros.

Finalment ens posem a la de l'esquerra, Un Badoc del d'un Bedoll (6a+). La part de baix és similar a l'anterior, molt guapa. El desplomet és un xic més senzill: des d'una bona mà dreta cal anar a buscar un bidit arrodonit que es deixa complementar prou bé amb un cigronet per al dit gros. D'aquí, tibada fins a un canto bo amb unes herbetes que l'indiquen. La sortida d'aquí és un xic per la dreta, cercant una bona bústia per la dreta que permet una certa comoditat. L'entrada a la reunió és pràcticament comuna amb l'anterior, tot i que tenen instal·lacions separades.

Per tancar la sessió, un Badoc dalt d'un Bedoll.

I el dia no ha donat més de sí. Caldrà tornar per aquí a intentar tatxar alguna de les que queden, a veure si hi ha èxit!