Iniciació a CAM Nou Barris

Feia dies que no sortíem amb la Clàudia i també feia alguns dies que havíem previst sortir aquest pont. Arribat el moment, també s'hi ha afegit la Devi, que no havia escalat mai. La meteo no ha estat la més adequada per un dia d'iniciació, però finalment s'ha aguantat i ha estat un bateig reixit!

Proposo d'anar cap a Collabató i deixo que les nenes triïn: caminar més i estar tranquils o anar més a prop i tenir vida social. Evidentment, han triat l'opció més còmode i hem enfilat cap a CAM-Nou Barris. De lluny es veu gent arreu, tot i que no hem vingut pas gaire tard. Sembla que a la Placa del Pi no hi ha ningú i hem enfilat cap allà.

Com a primera via, ens posem a la Toni (IV). Després meu, puja la Clàudia, que ja sap més que bé com funciona la cosa. Després és el torn de la Devi! Amb les explicacions ben fresques s'hi posa i puja amb força facilitat. Una estrena de primera!

La Clàudia, a la primera via del dia

 I la Devi, en el seu bateig de roca!

Després hem fet la de la seva dreta, Arítjol (IV+). Aquesta és un xic més difícil, amb un pas de finura al mig. Però també ha sortit la mar de bé.

Les vies més senzilles ara estan plenes i ens posem al Totxo de l'Òscar, a la Piccolina (V). Aquí hi ha uns passets més verticals, però amb presa agraïda. Comparteix reunió amb la Cala Lluna, on ara mateix hi ha gent.

 

La Devi, despenjant-se al Totxo de l'Òscar

Mentrestant proposo de fer l'Almogàver Tossut (V+). Els primers metres són verticalots i cal tibar un xic, malgrat que hi ha bon canto. I la cirereta del pastís és l'entrada a la reunió, extraplomada i molt a la dreta, el que causa més d'una dificultat al sector femení. Malgrat això, l'han anat fent prou bé! La veritat és que no pensava pas que la Devi se'n sortís tan bé el primer dia!

 

La Clàudia, entrant a la reunió de l'Almogàver Tossut

Per acabar, ha quedat lliure la Cala Lluna (V) i ens hi hem posat. Aquesta és llargueta en comparació amb les anteriors, d'anar fent amb un parell de llocs on s'ha d'apretar un xic més. Les noies la fan amb una mà a la galta.

Amb aquesta donem per tancada la sessió matinal, sessió d'iniciació més que exitosa per la Devi. Ja sabem què li portaran els reis/tió! Crec que la sortida d'avui ha complert l'objectiu: li hem inoculat el virus, i ara ja no podrà estar sense escalar! Felicitats!

La meteo ens ha fet un xic la guitza al principi, amb boira i fins i tot alguna remulladeta, però al final l'astre rei ens ha regalat unes bones clarianes, de les que s'agraeixen en aquestes èpoques de l'any.

Dies de dubtes

Hi ha projectes que semblen no voler realitzar-se. Aquests dies no m'havia mirat la meteo, perquè havia sentit que tindríem un anticicló llarg. Per tant, m'he endut una ingrata sorpresa en treure el cotxe i veure que... estava plovent! He recollit el Ramon i hem enfilat cap al Bruc. Aquí també hi ha plogut. Ens acostem un xic cap a can Jorba i confirmem que les arestes es veuen mullades. De moment el dia està tapat, així que decidim canviar d'objectiu i anar a fer esportiva a la Desdentegada. Al llarg del matí el dia s'ha anat arreglant, però ha tornat a ploure un parell de vegades (!), sense conseqüències però.

Ens n'anem al fons del sector, al Sector Moscón, on no he escalat mai. Li fem una ullada a les vies i decidim començar per la Amigo A0 (6a). L'inici és finet de posar-s'hi bé. Més tranquilament s'arriba a la tercera xapa i d'aquí la següent queda a Pekin. Vaig pujant controlant bé perquè la roca convida a aprofitar una fissureta mig cega on hi ha algun trosset de qualitat dubtosa. La xapa encara queda lluny i s'ha de fer un passet difícil. Després m'adonaré que aquí hi ha un parabolt tallat i, a la vora, un casquillo de spit rovellat. No entenc res. Potser es pot posar un alien o tricam a un forat de la fissura, però no crec que això calgui en un sector esportiu... Ara mateix falta exactament una xapa amb la qual cosa et jugues una galeta important perquè hi ha un pas dur i hi ha uns cinc metres entre xapes. 

M'he estat una bona estona remirant-m'ho i decideixo desgrimpar fins la xapa anterior i flanquejar  a l'esquerra, a buscar la xapa de la via veïna Nefer se Aleja (6a). Desxapo la última de la Amigo A0 per limitar el fregament i tiro amunt. Aquí hi va havent canto i les xapes estan repartides irregularment. Dues de molt properes i alguna de més allunyada. Més amunt torno a no entendre res perquè les dues vies s'ajunten i es tornen a separar. A casa veig que antigament hi havia una reunió intermitja que ara no hi és. Curiosament, el tram que queda és el millor i més dur de la via: un mur verticalíssim, amb forats i cantos, alguns bons i altres no tant, on cal aguantar de valent! La reunió queda força a la dreta i és comuna amb la Amigo A0. Arribar fins aquí ha suposat molta estona d'escalada, entre l'encigalada, la desgrimpada i els 35+ metres mantinguts. Despenjar-se significa aprofitar la corda de 70 al màxim. Sort que la corda a l'assegurador no fa les ziga-zagues del recorregut!

Anar fent, sense badar, a la Nefer se Aleja després de la "chicane" d'entrada

Veient les peripècies, en Ramon decideix posar-s'hi en top-rope i la fa sense massa dificultats, reposant en un únic lloc al mur final.

No hem pensat a deixar una cinta llarga a la quarta (que seria la cinquena) xapa de la Amigo A0, així que tenim l'excusa perfecta per fer-la en top-rope. Mentre la faig trobo el casquillo de spit una mica més avall de l'espàrrec d'un parabolt tallat. Confirmo que hi ha un passet d'apretar. A més, m'agafo en un lloc on queda una rebava del que sembla que era un còdol gran, confirmant la meva aprensió inicial. Diria que és el pas més delicat de la via, junt amb l'entrada. Després la via es tranquilitza molt fins al mur final. Aquí torna a apretar una mica i cal saber navegar per trobar els cantos i forats adequats. Seria prou bona.

35 metres més de continuïtat a Amigo A0

A continuació muntem un top-rope al 6b de la dreta, la Tortuga, amb la idea de fer-li un intent des de baix, si s'escau. Ja s'endevina que el tomàquet és a les primeres xapes, però la realitat és que n'hi ha més del que sembla. Els forats que s'intueixen com la línia lògica mirant-ho des de terra són tots dolents... i no n'hi ha de millors. Els peus un xic patinosos tampoc no contribueixen a facilitar la feina. Total que, després d'un primer intent fallit, la faig en top i decideixo que no hi tornaré pas. En Ramon també s'hi posa i, fent honor al nom de la via veïna, també arriba a la R. La via té les dues primeres xapes molt dures i la resta és anar fent, sobre una roca no excel·lent. Prescindible.

 Després de superar els primers metres de la Tortuga

En aquest punt portem gairebé 100 metres d'escalada de continuïtat gens fàcil (tot i que només n'he encadenat 35) i decidim que ho deixem aquí. Aquest sector té un aire diferent de la resta de vies que he fet a la Desdentegada. Si bé comparteix amb elles la llargada i la roca, l'ubicació de les assegurances és peculiar (deixant de banda que siguin parabolts i no químics i la desaparició de la xapa esmentada): a vegades les assegurances conviden a canvis de direcció que la roca no suggereix. He mirat una mica el 6a+ de la dreta i no m'ha atret. No sé si el 6b de l'esquerra (Tienes ya el Moscón) val la pena... En tot cas, la roca és molt bona (i abrasiva!) a la majoria de llocs de les dues primeres que hem fet avui. La graduació també m'ha semblat dura, però ja se sap que això és subjectiu...

I, a banda d'altres escaladors, també hem tingut companyia animal:

Placa Gunilla & Co.

Avui hem anat amb en Ramon al Clot del Boixar, a la Placa Gunilla i l'Agulla de la Mosca. Calia veure si el company està plenament en condicions... i sí que ho està, sí!

Hem començar per la via #11 (V), a la dreta de la Sra. María. Guapa, llàstima que es fa curta! Després fem la Sra. María (V+), si fa o no fa igual que l'anterior, potser amb un passet més vertical.

En Ramon, a la #11.

 Gaudint de la segona via del dia, la Sra. Maria.

Després passem a la Sra. Gunilla (6a) que és una via molt i molt guapa. Començament de posar-s'hi bé i després només s'ha d'anar fent. En Ramon les ha encadenat totes fins ara i amb aquesta avui s'ha emportat el seu primer 6a!

L'espectacular Gunilla, amb uns núvols fotogènics...

Repetim jugada amb la Hunk Papa (6a). Similar a l'anterior, un xic més curta i també ha anat a parar al sac particular del Ramon. Ja van dos...

El segon 6a del dia pel Ramon, la Hunk Papa.

Mentrestant el sector s'ha anat omplint a vessar. Per sort, encara hem pogut posar-nos a Astragal (6a+). M'ha sortit, tot i que al crux m'he complicat la vida anant per on no devia... Malauradament aquí en Ramon ha hagut de penjar-se un cop, sinó, avui fa el ple. Però es confirma que està al 100%!

Acabant el dia a la Astragal.

I amb aquestes donem per acabada la matinal, que jo tinc melics per lligar... Hem fet un bon nombre de vies, no massa llargues però totes bones i sobre roca inmillorable. Un altre dia ja tibarem més!

Nexus

Avui he sortit amb els Xapoutot, aquesta vegada a fer una via. Ens trobem al bar Anna i, després d'unes truites amb botifarra negra (a càrrec d'alguns valents) ens n'hem anat a la Palleta. En Jordi i en David, a la Palleta pròpiament dita. L'Albert, la Cristina i jo, a la Nexus.

Les càmeres amb pantalla tàctil, a vegades fan fotos soles...

Comença l'Albert amb la primera placa. És prou exigent, amb l'afegit d'haver de lluitar contra la polseta que està escampada arreu. No dóna gaire confiança haver de tibar de foradets i notar com els dits se'n van anant... Després dels primers metres, la cosa es tranqulitza. Trobem la R1 seguint una repisa cap a l'esquerra, al peu del primer díedre taronja.

 L'Albert, al primer llarg.

Em poso al segon llarg. Ja es veu que aquí s'haurà de tibar. Però va sortint bon canto i aviat s'agafa la primera savina i d'aquí ja es xapa el primer parabolt. Després és qüestió d'anar aguantant, amb bona presa, però paret ben vertical. Més amunt la roca es torna negra, amb líquen cabrón arreu. A més, hi ha un passet ben durillo i no saps on cony agafar-te que no tingui merda al damunt... grrr. Més amunt es va tranquilitzant, però la roca segueix coberta fins la R2, per sort a l'ombra d'un arbret. Després d'una netejada amb la Karcher aquesta tirada, milloraria i molt. Pel que fa a les savines, ajuden i molesten alhora, però és el que hi ha.

Jo mateix, al segon llarg.

Faig també el tercer. Pur tràmit fins la R3, sobre un pedestal al peu del següent díedre.

La Cristina ataca el díedre amb solvència i seguretat. Passets d'anar-s'ho mirant, cap d'ells extrem, però que confegeixen un llarg ben mantingudet i guapo. En algun punt la roca no és esplèndida. Jo he arrencat una presa sense conseqüències. El llarg està equipat, però es pot afegir algun friend, que és el que ha fet la Cristina.

Els darrers metres per arribar a la R4.

El següent llarg també el fa ella. Comença per la placa per anar a buscar la fissura que permet ajudar en alguns passos. Després se'n torna a la dreta, a la placa, per terreny finet, però amb bons peus. Ara bé, s'han de saber fer anar perquè no hi sobra gairebé res.

La Cristina, a la placa de després de la fissura.

Canviem cordes i faig el llarg de tràmit pel Mato-Grosso, aprofitant un forat per posar-hi un tricam, perquè hi quedava la mar de bé. Cal anar a buscar la R al peu d'un díedre que mena a la bola cimera.

Ataco també el darrer llarg, que ha resultat sér esplèndid. Dels que fan història! Comença aprofitant un xic la fissura però aviat se'n va descaradament per la placa vertical, esquitxada de bons forats. Al principi hi ha xapes freqüents, però aviat hi ha alguna excursioneta. Però quan hi és, la dificultat ha baixat una mica i es deixa fer molt bé. Després cal anar fent, amb xapes de tant en tant, on val la pena deixar cintes llargues. La bola cimera comença lleugerament desplomada, però amb una llastra boníssima que permet pujar prou bé, vencent la gravetat i el buit que ens tiben avall. Després hi ha algun passet i es va a buscar la tercera xapa (de la bola) cap a la dreta. Per sortir-ne torna a haver-hi un passet. Jo he anat per l'esquerra i he hagut de tibar més del que hagués volgut. La Cristina, per la dreta i no s'ha despentinat, però això no vol dir res :)

Gaudint del magnífic darrer llarg!

Els darrers metres de la via.

Des de la R7 cal acabar de sortir al cim i carenejar una vintena llarga de metres fins trobar una instal·lació de ràpel. El primer (35m) ens porta a una instal·lació a l'alçada d'una lloma rocosa que puja a la dreta de la Derso-Urzala. Aquesta instal·lació també queda a la dreta de la darrera R de la D-U. El segon ràpel segueix la planxa de roca fins trobar un R (35m). D'aquí fem el tercer ràpel en vertical avall. Passem un desplom i seguim baixant fins una repisa amb arbres (60m). El quart ràpel ens porta fins al terra en 60m justos. Val la pena encarar el descens amb temps de sobres. Sense conèixer-lo pot ser bastant encigalador!

Finalment, la via m'ha agradat força. Sens dubte, hi ajuda el que l'hagi encadentat tota. Tot i això, m'ha desagradat profundament la roca terrosa i liquenosa del primer i segons llargs. El tercer és  de transició (eufemisme). El quart i cinquè són bons. El sisè també és de transició però el darrer és espectacular.

Pastereta Est

Avui amb en Ramon ens venia de gust fer alguna via i ens n'hem anat a la Pastereta, a la banda est. Ha fet un dia esplèndid, segurament també s'hagués estat bé a l'ombra, però al sol també hem aguantat força bé perquè l'aire no era massa calent.

Hem començat per la via Petit Four. Comença al costat d'un díedre i s'ha d'anar a llaçar la savina que també ajuda a superar el pas més difícil de la tirada. Després hi ha xapes, amb una bona excursió per terreny senzill entre la segona i la tercera.

Primer llarg de la Petit Four

El segon llarg comença pel díedre i cal tocar un xic la seva part dreta, que no inspira massa confiança. Fet el primer pas ja es va per la placa de l'esquerra, molt vertical amb bon canto, que es torna més petit als volts de la tercera o quarta xapes, on hi ha la dificultat més alta. Després ja es va tranquilitzant fins la reunió, just on ja s'arrampa del tot. Com que el portava he posat un camalot del 3 després d'una llastra-forat característica. Amb un ràpel de 60 metres justos des d'aquí s'arriba a l'arbre on hem deixat els trastos.

A continuació hem fet la Pacho-Hidalgo. En Ramon ha fet el primer llarg de primer sense despentinar-se. Un tram a pel fins que la roca es redreça i després una colla de spits molt propers. Després la via se'n va un xic a la dreta, el suficient com per no trobar un spit, i continua recte fins la reunió. 

 Primer llarg de la Pacho-Hidalgo

El segon llarg surt en diagonal a l'esquerra, a buscar un spit visible des de la R1. Després de la savina en trobem tres de molt seguits allà on la via atravessa el desplomet. El pas en qüestió consisteix en flanquejar cap a l'esquerra sense pujar mans buscant un peu bo. Després es tiba de la llastra en lateral i s'acafa bon canto per xapar. Sortir d'aquí no té massa dificultat. Novament he posat el #3 a l'esquerra  d'un forat gran per limitar el possible pèndol del segon, però no ha calgut provar-lo :)

 Flanquejant en diagonal al segon llarg de la Pacho-Hidalgo

 Sortint de les dificultats de la P-H

Des d'aquesta reunió hi ha qui tira recte amunt, seguint una placa on es veuen possibilitats per llaçar merlets i posar algun tascó o friend. També hi ha que va a l'aresta, a buscar les vies que hi passen. Nosaltres hem optat per anar avall i anar a  la Barcelonets.

 Descens des de la R2

Com que interessa que el Ramon vagi agafant coco, li proposo de fer la primera tirada de la Barcelonets. S'hi ha posat i ha resolt amb autoritat, també a la zona on la via flanqueja mooolt cap a la dreta, on s'ha permès el luxe d'ignorar un parell de parabolts... Prova de coco superada! Des de la reunió hem rapelat perquè avui només es tractava de fer una matinal :)

 Primer llarg de la Barcelonets

A l'ombra del bon arbre que hi ha al peu d'aquesta zona hem plegat els trastos. De fet, sort d'aquest arbre, sinó el dia hagués estat fins i tot un punt rostidor. És el que té no mirar-se massa la previsió d'aquest estiuet de Sant Martí... De les vies fetes destacaria el segon llarg de la Petit Four: una bona tirada de continuitat. També és agradable la primera part de la tirada que hem fet a la Barcelonets. La segona de la Pacho-Hidalgo no m'ha semblat especialment interessant: dificultat concentrada en un punt i poc més. Probablement seria interessant enllaçar el primer llarg de la Pacho-Hidalgo i el segon de la Petit Four...

Xaragall del Foió

Avui, amb en Mario i en Pep hem anat a Castellar del Vallès, al Xaragall del Foió. Es tracta d'un lloc que s'ha donat a conèixer no fa massa. Les vies hi són curtetes, l'orientació del sector és oest i té un peu de via ideal per anar-hi amb canalla. I això darrer fa que sigui un sector familiar, familiar! Avui hi havia un munt de canalla -i de no tan joves, també :) La informació està aquí i les ressenyes també estan penjades a peu de via.

Val la pena destacar que el sectoret està molt ben cuidat. Els companys ja hi han estat alguna vegada i destaquen la netedat de la zona. Ara bé, ahir probablement hi devien anar uns carcamals a celebrar alguna carcamalada perquè estava tot ple de brutícia: bosses, llaunes, brossa i paper de wc a peu dels sectors de dalt... Lamentable.

Hem començat fent-ne una de senzilleta, El Foió (V). Un pas de decisió més o menys a l'indret de la foto i ja està!

 Presa de contacte a El Foió

Després ens hem posat a la Via del Drac (V+), que té la primera xapa situada sobre un bony curiós. Aquí hi trobem algun pas plaquero als voltants del petit sostret que hem de creuar. Comparteix reunió amb l'anterior, si no em falla la memòria.

  A la Via del Drac

A continuació fem la Bombo Infierno (V+).  Segueix un diedret i superem el bombo des del final del díedre anant en diagonal a l'esquerra.

  A punt de superar el Bombo Infierno

Després ens posem a la de la seva dreta, amb qui comparteix reunió: Puja Peus Cony (6a). Aquí hi trobem un inici tens, ben amanit de xapes, i un passet curiós per superar el primer sostret. Després es fa força més bé. Superem l'altre sense massa dificultats i encarem el tram final, arrampat i d'adherència tranquila.

  Tensió creativa a Puja els Peus Cony

Mentrestant ha vingut un munt de gent i ens n'anem un xic més avall, al sector del mig. Aquí fem la Calcetes Liles amb Encaix (6a). Comença pel mateix lloc que la veïna de la dreta. Té un pas maco per superar el desplomet i torna a tenir un pas plaquero més amunt. Interessant i guapa!

 En Pep a Calcetes Liles amb Encaix

Anem més avall encara i em poso a Posa't d'Esquena que Fas Pena (6b). Aquesta m'ha posat ben be a lloc! a la primera xapa s'hi arriba força bé. Per arribar a la segona jo he anat força a la dreta i he xapat equilibrant-me amb la punta del peu dret. Després passo cap a l'esquerra, a buscar una repisa que semblava bona... però no: és roma de collons! Cal anar més a l'esquerra encara, fins poder tibar lateralment d'una aresta. Malauradament no hi ha peus i els que hi ha són de marbre relliscós, de forma que no puc xapar de cap manera. Amb una cinta llarga aconsegueixo xapar i mirar-ho amb calma... Més amunt encara hi ha un pas de roms fins agafar el canto bo i sortir de les dificultats...

 Posant-me de cara a Posa't d'Esquena que Fas Pena

En Pep decideix posar-se a No és el que sembla (V+). Els altres també la fem i constatem que no, que no és el que sembla! De fet, als sectors de dalt i del mig els graus ens han semblat correctes, però aquí tot apreta molt...

  No és el que sembla

 En Mario, a No és el que sembla

Per acabar, en Pep li fa un top-rope al 6b i jo també. Gairebé em surt en top, però ni així! M'he quedat ben inflat, que ja està bé perquè les primeres vies, plaqueres són més de tècnica que no pas de força...

La zona m'ha agradat. No és per venir-hi massa, però mereix algunes visites. La roca és curiosa, amb un tacte prou bo excepte a les de baix, on sembla que estan més sobades o, si més no, tenen un tacte menys adherent.

Cova de l'Os

Avui, amb en Tati, hem acabat fent una matinal a prop de casa. Hem anat a la Cova de l'Os, un sectoret a tocar de Monistrol, amb aproximació molt curta.

En primer lloc ens hem acostat al sector Gualtrapilla, a veure un 6a i la via que dóna nom al sector, la Gualtrapilla (6a+). Però no ens han acabat de fer el pes. Comparteixen un burí d'entrada i el 6a se'n va l'esquerra. Però la segona xapa esta a can pixa... Total, que hem anat al sector cova. A la cova pròpiament dita hi ha un gronxador ben xulo, ideal per la canalla. També hi ha les ressenyes penjades (literalment).

Ens hem posat a la #12 Casum l'Os Pedrer (6a+), una de les més noves. Veient el Tati com gaudia he optat per fer-la en top-rope: tampoc no es tracta de petar-se a la primera del dia. En general, els graus d'aquí són santbenedictins, de forma que ja sabeu el que s'hi ha de sumar. La via és força guapa, però molt tècnica, amb dits petits i peus dolents!

Baixant he posat cintes a la #11 (6a+). Com que si no feia aquesta no en faria cap, l'he provat des de sota i ha anat sortint. És del mateix estil que l'anterior, potser un xic més senzilla, però tampoc no la regalen. Guapa malgrat l'agonia!

 Apretant fort a la #11 (6a+)

Després d'aquesta hem fet la #10 (6b+) en top-rope. El pas més dur està al voltant de la primera xapa. Al primer intent no m'ha sortit pas. Després he trobat una manera (diferent de la que ha fet en Tati) que permet fer el pas... Cal confiança cega en els peus, perquè no hi ha res de res... Més amunt la dificultat no és tan extrema, però no afluixa gaire. Molt dura!

D'aquí hem baixat a la cova i en Tati s'ha posat a El Moll de l'Os (6c). Originalment estava de 6c+ i a les ressenyes actuals la posen de 6b+. Però per ser consequents amb la #10, segurament caldria baixar-la fins a 6b... L'he fet en top-rope i ha sortit amb un parell de reposos perquè no he encertat la seqüència de bústies correcta. Però la veig factible per un altre dia. És vertical, de continuitat sobre forats majoritàriament bons, i cal saber anar a dreta i esquerra on toca. Una via 10!

  A El Moll de l'Os

Per acabar, en Tati s'ha posat a la via #6 (7a) del sector Monistrol Flake. Quan n'ha baixat m'ha convidat a fer-li un top-rope, tot i que em ve força gran... Comença anant a buscar un bloc que sembla inestable. D'aquí es continua per la placa de l'esquerra, compacte i amb algun foradet escadusser i no massa bo. Es manté molt dura fins el llavi als voltants de la cinquena xapa. Aquí es tranquilitza una mica, i torna a haver-hi uns passets picants cap a la part final. He trampejat a bastants llocs però la veig mooolt lluny. El Tati l'ha trobat dura pel grau, cosa que em dóna un xic de moral...

  A la zona dura de la #6 (7a)

Després d'aquesta hem plegat els trastos i hem tornat a dinar a casa. Probablement sigui el sector que tinc més proper a casa -llàstima que tot apreti massa! Avui en total han estat 5 vies ben exigents que, si més no, serveixen per anar entrenant...