Dia ventós a la Facu

Aquesta nit ha plogut força i al matí feia un vent molt fort que gairebé ens ha fet deixar l'escalada per un altre dia. Però el meu fanatisme ha aconseguit convèncer el Ramon i ens n'hem anat a la Facu. I és que avui tocava cremar tensions acumulades durant la setmana, especialment divendres...

Hem anat cap a la part esquerra, a les vies que hi ha a l'esquerra de La Bomba, al desplom vermell característic. Aquí hem començat per una senzilleta, guiats per l'app Climb Around: Double-R V+. Una vieta maca, amb quatre xapes per terreny vertical on cal anar mirant una mica aquí i allà. Després, un parell de ressaltillos fins la R. Bona i llargueta que serveix per escalfar, sinó dieu-li al Ramon, que ha quedat ben infladet i és que era la primera del dia, l'ha fet de primer i, a sobre, té un tram mantingudet.Molt bona!

A Double-R.

Després volíem fer un V+ que queda a la dreta, però com que no sé comptar bé -o tinc la vista atrofiada- hem acabat posant-nos a Rakel 6a. Escalada còmode i agraïda fins al sostret. Després cal cercar la bona fissura de l'esquerra del bloc i anar pujant, peus inclosos. Després de xapar la de sobre el sostre toca moure's un xic a la dreta i anar fent fins dalt. Una bona via també per a la col·lecció del Ramon, que no s'ha despentinat de primer.

 A sobre el sostre de Rakel.

Baixant de l'anterior he posat cintes a Masan i Masan (6b), pensant que era la Rakel! Després ja he comptat les vies i m'he adonat de l'error, però les cintes ja hi eren, així que ens hi hem posat i ha sortit prou bé. Anar fent fins a la zona desplomada. Per xapar la primera de la zona difícil jo m'he petat fent-ho d'un cantet xic però hi ha una bona bústia a la seva dreta. Aquí s'hi poden ajuntar les dues mans i fer una remada a una altra bona bústia més a la dreta i es pot reposar còmodament sota el sostre. Per sortir-ne cal controlar uns peus xics però bons a l'esquerra i fer una bona remada d'una bona presa d'esquerres i creuar a buscar una llastreta d'una falange. Tibar d'aquí i s'agafa bon canto i es poden pujar peus prou bé. Queda un altre passet fi, però suau abans d'arribar a la R.

Encarant les primeres dificultats de Masan i Masan.

Després d'aquesta, hem fet la que havia de ser la segona del dia, Los tres magníficos (V+). La dificultat també està a la zona desplomadeta, però hi ha molt bon canto. Això sí, cal buscar la millor manera de tibar-li sense cansar-se massa. El Ramon també l'ha fet de primer i ben content.

Tibant-li a Los Tres Magníficos.

Per acabar la sessió, hem fet la GEAM 2012 (6b). Maca, d'anar mirant aquí i allà fins a la zona desplomada, amb moviments elegants. La zona desplomada surt prou bé un xic per l'esquerra de les xapes: forat invertit de dreta, bon canto a l'esquerra, remada i agafar un bidit fondíssim d'on es xapa i es surt sense massa dificultats. M'ha semblat senzilleta pel grau proposat, però al Ramon li ha costat de segon. Per tant, està clar que això va a gustos...

Mirant com encarar el tomàquet de GEAM 2012...

...i el Ramon, resolent!

I aquí hem plegat trastos, contents d'haver aprofitat ben bé un matí que pintava desastrós! He tingut molt bones sensacions i el company també. Vol dir que anem bé!

Montroig: Díedre Blanqueta

Avui amb en Ramon hem tornat a la Pala Alta, a Montroig. Com que feia dies que el company no sortia hem decidit anar a fer-ne una de no excessivament exigent i hem enfilat cap al Díedre Blanqueta.

El peu de via es localitza fàcilment, com a mínim en línies generals. Després, cal cercar una mica però aviat hem vist una xapa seguin una línia fissurada, que és per un va la via. Començo doncs, per terreny suavet i, aprofitant que porto un camalot gris, el poso abans d'arribar a la xapa. Així l'haurà de portar el company i no jo... Es troben dues xapes i després cal anar cap a la placa de la dreta i no anar a cercar un pitó a l'esquerra, en la línia de la fissura. Un xic més amunt caldria anar a la dreta a cercar la R directament. Jo no ho he fet i m'he entestat a superar el desplomet, protegit per un tascó fins trobar un pitó. Aquí he vist que l'havia liat i he flanquejat a la dreta en lleuger descens fins la bona repisa de la R1.

Al primer llarg, al segon parabolt.

El segon llarg ens porta cap on veníem, a buscar algunes xapes i anar després cap a la dreta. He posat un camalot groc en un forat perquè hi ha un munt de metres senzills fins les següents dues xapes. Aquestes protegeixen un ressaltillo vertical que li dóna interès als darrers metres abans d'arribar a la R2.

 Entrant a la R2.

El tercer llarg va a buscar el díedre i no cap a una xapa que queda a sobre, en lleugera diagonal a l'esquerra. Al díedre es veu un pont de roca des de la R2 i després en trobem un altre. Un friend petit (crec) que protegeix uns passets  per la dreta i una colla de metres suaus, on he posat un tascó que ha costat de treure. D'aquí una altra colla de metres tranquils fins la primera xapa que marca l'inici de les dificultats. Aquí hi ha alguns passets atlètics, especialment per sortir de la segona xapa. Suposo que es pot fer en bavaresa, però la paret de l'esquerra és molt llisa i he preferit no tibar tant i anar fent de cara a la fissura, buscant la manera d'empotrar peus i buscant per les mans. Amb algunes contorsions he sortit de manera que el darrer pitó em feia més nosa que servei i no l'he agafat. La R3 queda en diagonal a la dreta.

A punt d'atacar el tomàquet del tercer llarg.

Aquí s'ha hagut de treballar! Entrada a la R3.

La quarta tirada és curteta i l'he empalmada amb la darrera. La quarta comença suavet pel díedre on he tornat a deixar al camalot gris perquè hi quedava bé i per alleugerir. Després es redreça una mica i trobem alguna assegurança seguint el díedre. Al final aquest s'obre una mica i convida a sortir-ne per la dreta, amb no massa bon canto.

 Arribant al que podria ser la R4, des de la reunió cimera.

He dubtat si fer reunió aquí, però finalment he decidit continuar amunt. El darrer llarg és força exigent al principi. Una placa compacta a l'esquerra amb un fissura diagonal permet anar guanyant alçada amb l'ajut de la fissura del díedre.  Després de la primera xapa queda un pas un xic més dur, on cal buscar bé un posar els peus a la placa de l'esquerra. Més amunt la cosa es tranquil·litza. El llarg està pràcticament equipat i diria que només he llaçat una savina i posat un tascó abans d'entrar a la reunió cimera, on seiem còmodament amb els peus penjat al buit.

 Arribant dalt. Fotos còmodament des del balcó.

Hem arribat els primers a la paret. Els següents en arribar també s'han posat al Blanqueta -està clar que és més que popular. Després hem vist una cordada a la paret de l'esquerra (que encara no sé ni com es diu) i una parella arribava a fer una via de tarda. Avui la temperatura de l'aire era fresca, però el sol apretava de valent. Màniga curta per escalar i forro prim a les reunions i un buf a dalt de tot per culpa del ventet glaçat. D'aquí dos dies, si això segueix així, ja no s'hi podrà escalar aquí per massa calor!

Hem dubtat mig segon si fer-ne alguna altra, però el Ramon està ben servit, així que decidim unànimement deixar-ho aquí i arribar a casa a dinar! Esperem poder tornar-hi abans el sol no apreti massa i aleshores potser farem cas a alguna de les recomanacions que ens van fer l'altre dia!

Avui portava un munt de material, en previsió del que pogués ser... Diria que val la pena portar un joc de tascons i alguns friends i poca cosa més. La via està força equipada i només es posa alguna cosa aquí i allà. La via no és extrema però no és tan senzilla com podria semblar mirant la ressenya. Fissures i díedres atlètics són un contrast a l'escalada plaquera d'anar fent.

Queralt. Mirador de Garreta

Avui hem anat amb en Pep a fer esportiva a Queralt, al Mirador de Garreta.

Hem començat fent la Pastoreta (IV+), una via senzilla però agradable de fer. Un bon lloc per iniciar-se a anar de primer.

A Pastoreta.

A continuació, ens hem posat a la de la seva esquerra, la Aromes de Queralt (6a). Aquí ja s'ha de donar una mica la talla: començament de placa d'anar-se posant bé i un desplomet on va apareixen canto, però que s'ha de veure i trobar. M'he saltat un parell de seguros després del desplom perquè estan més que a tocar i quan podia xapar-los ja gairebé estava al següent. Bona via!

 Al desplomet d'Aromes de Queralt.

Després d'aquesta m'he posat a Trempant t'empaito (6a+), que va a l'esquerra de l'anterior. És d'un estil similar, amb una placa inicial interessant, seguida d'un desplomet on cal tibar-li una mica. A la darrera part la roca és un xic menys franca, però m'ha agradat força també.

 A Trempant t'empaito.

Després hem fet la Rovellona (6a), una bona i llarga via força variada. Té un començament lliset per superar un escut, on el Pep ha anat per l'esquerra aprofitant el canto esquerre i jo per la dreta o més o menys recte per atacar la segona xapa. Després el terreny es tranquil·litza i anem tenint força llocs per mirar la continuació, que mai és massa exigent. Molt guapa i amb una bona colla de metres per roca de primera! A banda de l'entrada, la resta és suau.

  A la llarga i variada Rovellona.

Després m'he posat a la Ruta berguedana (6a) a la dreta de l'anterior. Aquesta és força més difícil que les altres, amb un tram central de finura on cal posar-s'hi més que bé. L'he trobat fins i tot més difícil que la Trempant t'empaito, així que li posaria un plus ben bo.

 En Pep a la Ruta berguedana.

Després hem atacat la Domini de voltors (6b). El començament sembla molt dur, però es fa bé primer per l'esquerra, aprofitant el canto d'esquerres evident i després per la dreta de les primeres xapes, aprofitant laterals diversos. Després tenim una zona intermitja suau que ens porta a la primera panxeta-ressalt. Es va negociant prou bé fins arribar als indrets de la xapa en zona de placa compacta, acompanyada per una llastreta d'esquerres que va de conya per acabar passant una mica a la dreta. Novament zona suau fins la segona panxeta-ressalt. Aquí cal apretar de valent per l'esquerra, a cercar uns laterals d'esquerra i un bon forat de dretes. Des d'aquí, pujant peus i controlant sobretot el peu dret, una tibadeta permet arribar a un forat gran, poc fondo, a sobre de la xapa: el seu extrem inferior és prou bo! Val la pena xapar d'aquí i no abans com he intentat jo amb el resultat de que m'he hagut de penjar. Des d'aquest forat poc fondo, pujada de peus i remada a un forat boníssim per agafar-t'hi de totes les formes possibles. Resta un passet per sortir d'aquí i un tram fins la R que no és senzill -amb roms i passets d'equilibri- però que es fa prou bé.

Jo mateix a la primera panxeta de Domini de voltors.

Després de que el Pep li fes el seu intent, jo n'hi he fet un altre en top-rope i el cronòmetre en mà perquè volem ser a dinar a casa -i ha sortit sense encantar-me. Però té un passet que Déu n'hi do!

Amb les gemes dels dits ben esmolades recollim trastos i enfilem cap a casa. La roca tan adherent ha fet de les seves aquí! El dia ha estat un regal i hem agraït l'ombra que trobàvem a peu de via... ningú no diria que som a mig febrer...

El sector ens ha agradat molt. En Pep ja hi havia estat, però per mi ha estat una descoberta. Segurament impracticable en cap de setmana per l'afluència de gent. Ha estat una bona col·lecció de vies a vista, llàstima que gairebé les hem acabat totes! Les ressenyes, al bloc de Ressenyes del Berguedà, una bona font d'informació ben treballada. Felicitats a ressenyadors i equipadors!

La Facu

Finalment en Pep i en Mario han sortit a tibar una estona i m'han tret a passejar amb ells. Estàvem dubtant on anar, però entre les alternatives hi havia la Facu on jo no havia estat des de feia algun temps i tenia ganes de tastar les vies noves que hi ha a l'esquerra de tot.

Trobem un xic de trànsit fins i tot per arribar al pàrking, el que ens feia témer el pitjor... però finalment encara hem estat prou amples tot i l'overbooking general del sector!

Hem començat per gairebé l'esquerra de tot, fent la segona, la Pol (V). És una vieta ben guapa, tot i que es fa curta.

 En Mario, a la bonica Pol.

A continuació ens hem posat a la única que els companys encara no havien fet mai, el díedre Lola (V), que va a buscar un díedre bastant evident. Un rostollet d'entrada, tot i que nosaltres hem fet l'entrada directa, porta al díedre pròpiament dit que és curt, però amb moviments macos. Després queda terreny molt senzill fins la reunió ben amunt, tot això ben amanit amb xapes a dojo.

 En Pep, al díedre de Lola.

Després m'he posat a la Fredi Krueger (6a), a l'esquerra del díedre saltant-ne una que sembla inhumana (i els companys ho confirmen). Aquesta és molt guapa, amb moviments força elegants i on he gaudit a fons. Un moviment delicat a mitja via cap a la dreta per buscar una zona amb bons peus i la resta simplement gaudi! A partir d'aquí els companys aniran en top-rope per guanyar temps i deixar que la canalla s'esbafi a gust...

 Fredi Krueger (nos enseña mucho sobre el manejo del serrucho, 

paraula de Siniestro Total)

Després hem anat a la veïna de l'esquerra, la Neus G. (6a). Un altre viot, ben guapo, que comparteix reunió amb l'anterior. Aquí el passet està per arribar a la quarta xapa, que jo he encarat per l'esquerra amb un passet de decisió.

 Jo mateix i en Pep a Neus G.

A continuació m'he posat a la boníssima Lluna (V+). Des de baix sembla que hagi de ser molt més complicada, però al mur van sortint cantos per xalar. Boníssima!

 Els primers passos de Lluna.

I, per acabar, la cirereta d'avui ha estat la Charles Manson (6b). Els companys m'han recomanat que hi deixés les cintes que pugués per facilitar la feina perquè aquí s'ha de tibar més. El principi és d'anar fent, amb uns moviments resseguint la fissura cega diagonal. Aviat es pot passar a la placa vertical i cal seguir una llastra poc marcada cap a l'esquerra. Aquí van sortint cantos i fins i tot es pot reposar força bé en algun punt. Després ve el tram més durillo, amb una pinça ampla d'esquerra fins anar a buscar un parell de forats on caben tres dits de la dreta a fondo! D'aquí una remada fins trobar bon canto a l'esquerra, pujar peus i ja està. Bon final de festa que m'ha deixat molt bon gust de boca!

Agafant el forat doble que permet sortir de les dificultats de la Charles Manson.

El dia ha estat genial, amb un solet de primera. Hem estat força tranquils tot i la presència de força gent al voltant, però per sort no al damunt. Això sí, hi ha qui no distingeix la natura de la barra d'una disco (si hem de jutjar pels esgarips que proferia un per xerrar amb algú a menys d'un metre de distància). Un altre misteri per resoldre que probablement pertany a la mateixa síndrome que aquell que vol que tot el bus s'assabenti de la seva conversa pel mòbil a grito pelado... Tot i a anar tres, hem acabat fent una bona colla de vies i hem arribat a dinar a casa -això sí, gràcies a que els companys m'han donat corda (en el sentit literal i figurat) aprofitant que jo només surto un cop a la setmana...

I la zona, un 10. Ja no recordava que per aquí hi havia vies tan guapes! Venint de posar catxarros aquests darrers dies, avui aquí només calia preocupar-se per escalar i xapar. Un bon contrast! Val a dir que gaudeixo d'ambdues situacions, però...

Montroig: Mariola Motors

Avui semblava que només es podria escalar a les terres de ponent, així que amb en Ramon hem enfilat cap a Montroig, on no havíem escalat mai. Des del Bages, el millor és anar per C25 a Tàrrega, voltar Balaguer per Castelló de Farfanya i enllaçar amb la C12 que portaria a Àger. Travessem el Monestir fins a Vilanova de la Sal i seguim les indicacions, per exemple, de l'Escalatroncs.

Arribem a l'hora que deu ser la típica, perquè en pocs minuts han anat arribant cotxes. Nosaltres hem aparcat al primer lloc i hem estat xerrant amb una altra cordada. Dubtàvem entre fer el Díedre Blanqueta o la Mariola Motors, però al final ens hem decantat per aquesta darrera. Hem seguit la pista fins identificar el recorregut de la via i hem seguit un corriol que ens ha portat al peu. Hem dubtat si la via començava per la placa o per un esperonet, però finalment hem decidit seguir l'esperó i sembla que és l'opció correcte. (Rectifico: segurament hem anat per la Miqueluchi)

Així, el primer llarg comença resseguint l'esperó. No hi hem trobat res, tot i que algú parla d'un pont de roca. Es posen friends i/o tascons al gust. Més amunt hi ha un ressalt on s'ha de tibar una mica. Aquí he posat un camalot del 4 i més amunt algun de més xic. Després l'escalada s'arrampa i la roca empitjora fins la R1, però no hi ha complicacions.

Primer llarg, net però fàcil de protegir.

El segon llarg segueix el díedre evident. Comença per una rampeta sobada i aviat trobem un passet de decisió que queda protegit per un friend petit (rock empire blanc) a caldo. Ens posem a sota el sostre i aquí un altre friend petitó a la fissura per protegit la tibada que ens posa en matèria. He anat posant friends i algun tascó i he llaçat un bec de roca. Tot això amb un certa comoditat, sense massa tensions :) Des de la reunió es veu una baga blanca en un pont de roca encastat que s'agraeix que estigui posada. Es continua un xic més recte amunt però aviat cal anar cap a la dreta per una placa amb formacions on hem trobat un altre pont de roca llaçat. D'aquí a una savina on es pot fer la reunió, però jo he continuat fins la següent savina, enllaçant dos llargs. Per aquí trobarem cagades d'ocell arreu (la blancor no enganya). El flanqueig és senzill i es pot protegir raonablement bé. Per aquí he posat tres friends (com a mínim un d'ells un alien). Al cotxe he deixat els tricams perquè ja portava un bon farcell de trastos i segurament haguessin quedat millor que els friends aquí.

El tram del díedre és un tros molt guapo. Està lleugerament sobat en algun punt, el que obliga a tibar més del que devia caler a les primeres repeticions, però és el que passa amb roques toves... Et posa a prova psicològicament perquè t'has de refiar completament dels teus trastos i mai no saps si estaràs prou ben posat per emplaçar correctament la següent peça, però aquest ja era el tracte -i la gràcia.

Al segon llarg. Es deixa amanir bé amb friends i tascons 

que es poden posar des de llocs raonablement còmodes.

El tercer llarg continua en flanqueig, a trams lleugerament descendent. He posat un parell de friends petits abans de trobar els dos claus que hi ha al llarg. Després un micro per protegir el pèndol del segon i he anat a buscar els dos parabolts d'alguna de les altres vies que acompanyen fins la reunió. Aquests darrers metres ja són en roca gris i no vermellosa

El nostre tercer llarg. Segueix el flanqueig.

 

El darrer llarg comença anant a buscar un spit i d'aquí cap a l'esquerra a buscar la fissura. Compte que hi ha una línia de xapes que va a la dreta que no hem de seguir! Jo he llaçat una savina abans d'atacar el desplomet. Abans de posar-t'hi de ple entra un friend petit a caldo i després de fer algun pas i trobar unes bones gandes, he pogut posar-ne un altre igualment bo -però aquí tibant fort, perquè desploma. Uns passos de decisió per posar-se a sobre i una altra peça protegeix la sortida a la placa de la dreta, on he posat un altre friend. Uns metres més amunt es veu una xapa a la dreta i un parabolt a l'esquerra que és el que s'ha de seguir. A partir d'aquí, una placa de franges on ha entrat un alien i un tascó a caldo abans del sostret que es passa per l'esquerra. Un altre bon friend (camalot #2) en una franja horitzontal protegeix el restabliment i d'aquí uns metres fàcils fins al cim, on he muntat la reunió en un merlet i un parell de tascons.

 El darrer llarg. Fins aquí cal tibar-li i posar trastos... i deixa ben satisfet!

A partir d'aquí toca gaudir fins al cim. 

La via ens ha agradat molt. El traçat és 100% lògic i permet gaudir d'una bona colla de metres d'escalada. Jo portava un joc de tascons, el parchís d'aliens, un joc de friends petits (rock empire 1-4) més C0.5 i C0.75 i el C2, C3 i C4. Ara mateix no recordo què seria prescindible, però cadascú posa unes coses diferents. Recordo que he posat alguns tascons esplèndids i que el C4 ha fet feina en un parell de llocs. Algun alien en franja o forat hagués estat millor servit amb tricams.

Ara tocarà anar pensant en la propera. Als voltants nostre hi havia gent fent la del Lluís i la Brothers Ruiz, que semblen populars. També hem vist algú al Blanqueta... Ja rumiarem!
 

Aranya al Serrat de les Garrigoses

Després d'una colla d'anys, amb en Ramon teníem ganes de tornar a l'Aranya. Aquella vegada jo vaig sortir per l'Oucomballa i em faltaven, per tant, les tirades més típiques de l'Aranya.

Després d'alguns dubtes sobre si podíem o no començar la via per baix, pel tema de nidificacions, i comprovar que sí avui hem tornat a fer-la sencera, de baix a dalt. A més, el Ramon em concedeix l'honor de fer la via de primer, cosa que també s'agraeix!

El primer llarg ja el recordava dur de l'altra vegada, que vaig haver de tocar ferro per no encigalar-me més del compte. Avui l'he encadenat, però no és pas un lloc massa guapo com per posar-se a apurar... Al principi es troba un pont de roca i després un pitó (V/V+). Per abastar la primera xapa (ara totes són parabolts, cosa que s'agraeix) ja s'han de fer moviments fins i el mateix toca fer a partir d'ara (6a). Crec que l'altra vegada vaig posar un friend entre els dos parabolts, però avui no m'ha calgut. Sortint del segon, un camalot groc (V+) i més amunt un alien (IV+) perquè el terreny que ve no pinta sòlid. Es fa tracció d'una savina seca que també he encintat i crec que no he posat res més fins la R. No és un llarg senzill, i menys venint fred.

 Al primer llarg.

El segon comença amb un resaltillo (V+) per tornar a buscar la savina-tracció. Després terreny tranquil (IV+) durant uns metres fins una xapa que convida (és un dir) a anar a l'esquerra a seguir una fissureta incipient on hi ha un parabolt. Aquí hi torna a haver un pas delicat, diria que més delicat que cap el del primer llarg. Ha sortit en lliure però després de penjar-me a estudiar-ho: cal buscar coses de mans per la placa de l'esquerra, ben vertical, cosa que no és pas intuïtiva (6a). Un moviment delicat i es xapa una baga que penja d'un pitó i ara ja només queda fer el clàssic: ramonage-diedre (IV+) i anar a buscar (III) el romaní més fort que puguem. Potser apurant la corda a tope s'arriba al caminet de les feixades, però jo no hi he arribat. Pel camí al Ramon li ha anat caient de tot i és que la R1 està al mig del camí de caiguda de totes les pedretes i no tan pedretes que indefectiblement cauen quan algú remena els romanins de més amunt. Sort que té un bon casc!

Mentre munto reunió sento veus al tercer llarg de la nostra via, que molta gent agafa com a primer. Quan en Ramon hi arriba veiem una cordada de les FemMes Tàpia que estan al (nostre) tercer llarg. A partir d'ara compartirem reunions xerrant. Una d'elles és assídua de l'Aranya i ens explicarà força detalls de la via.

La tercera tirada és llarga i tranquil·la comparada amb les anteriors. Trobem un friend abandonat, després un parabolt a la dreta (V+) i tres xapes més (IV+/V). La tirada té algun passet de mirar-s'ho però es controla bé. Jo no he vist la darrera xapa d'entrada i he posat un alien uns metres abans... prescindible i ja no recordo si he posat res més.

 Vista del tercer llarg.

El quart llarg comença amb un pas bloquero (V+) per superar un ressalt. Després se'n va cap a l'esquerra (IV+) (recordo una savina per aquí) i a continuació torna cap a la dreta a atacar descaradament una placa ben vertical tot i que amb canto (V+). Com que les FemMes han fet reunió aquí jo també l'hi he fet per no liar-nos massa, però suposo que és millor continuar fins la següent, com marca la ressenya modificada de rocaineu que adjunto perquè permet arribar a on farem la R5bis directament.

Ressenya modificada de l'Edunz.

El nostre cinquè llarg l'hem fet seguint un díedre ben guapo. Hi ha un parell de xapes i, tot l'aire que hi ha entre elles, no he posat res més. Algun friend després, crec. Quan la dificultat minva trobem una R a la dreta (la que hauria d'haver estat la R4) on he xapat un parabolt amb cinta llarguíssima i després rostollada fins trobar un pany de bona roca on hi ha dues anelles per rapelar.

 Una FemMes al cinquè llarg.

Passejada fins la R5 bis, seguint les pintades. D'aquí es surt per la dreta, posant algun friend. Després una xapa i un alien abandonat. Crec que he posat un friend més però no recordo exactament.

 Des de la R6.

La setena tirada surt per unes plaques a la dreta, protegides per un friend. Una xapa i un pont de roca que queda estrany a la dreta seguit d'una fissureta guapa que mena a una xapa on trobem un passet de bastanta finura (V+) per arribar a la reunió.

Al primer llarg.

La vuitena tirada és molt guapa i està neta. Comença amb una fissura que al principi es corba a l'esquerra i segueix vertical. Es posen un parell de friends boníssims i després es va tirant en terreny guapo i més senzill. He posat alguns tascons i potser un friend més.

 Sortint del díedre guapo.

La novena i darrera tirada comença amb uns passos més que verticals (2 parabolts, V+), suposadament amb bon canto, però cal arribar-hi i creure-s'ho. No hi regalen res aquí! Després ja ve un terreny molt més suau (IV+ i IV), i tres xapes més, espaiades però bé.

 Des de la reunió cimera.

A la reunió cimera ens trobem les 2 FemMes que han continuat fins dalt (una ha hagut d'abandonar a la feixa) i hem compartit cordes per fer els dos ràpels que porten a un terreny des d'on es pot desgrimpar a la feixa. La resta de descens, seguint traces de camí i estant atents a seguir les fites que ens eviten baixar recte avall (ràpel) portant-nos fins gairebé a tocar de la cova gran.

 Fotocim mentre la companya preparava el primer ràpel.

Descendint.

La via és suficientment guapa i va a millor com més amunt. A la part de baix m'hi sobra alguna savina-tracció i la sorreta. D'altra banda, avui en Ramon i jo hem estrenat cordes: unes Beal Cobra II ben xules que espero que durin els mateixos 20+ anys que la que duia fins ara :) I hem tingut ocasió de compartir la via amb molt bona companyia, cosa que li afegeix un plus a l'activitat. De material portava un joc de tascons, el parxís d'àliens, i friends variats des del camalot 0.75 fins al camalot blau. Majoritàriament he posat friends petits, el blau diria que és prescindible fins i tot a baix. Depenent dels catxarros que posem caldran més o menys cintes. En portàvem 15 i sempre me n'han sobrat moltes.

Matinal a la Desdentegada (o dubtes raonables)

Per diverses raons encara no m'havia tret el cuquet de sortir a tibar-li aquest 2017, així que he convençut la Rosa perquè em tragués a passejar. La condició: no anar massa d'hora i no tornar massa tard i, a més, sense passar fred. He pensat que la Desdentegada seria una bona opció i ens hi hem acostat. No recordava exactament l'aproximació i hem baixat fins al torrent fins trobar un corriolet que ens acosta a la base de la paret. He d'apuntar-me que el millor és sortir a la primera fita que es troba quan arribem a l'alçada de les parets...

Hem anat a la placa de les vies #26, #27 i #28 on jo tenia ganes de fer aquesta darrera que se m'ha atravessat en un parell d'ocasions. Així que he començat per la #26 (6a+), per "escalfar" i ha resultat que ho he fet més del compte. No recordo massa bé si ja l'havia fet i en quines condicions, però avui m'ha semblat molt exigent. Presa petitona, d'anar mirant aquí i allà, movent-me a dreta i esquerra i amb alguns passos que m'han costat un munt. A unes quantes xapes del terra m'he penjat per no fondre'm més del compte i a partir d'aquí ho he fet en una bona colla més... i n'hi ha per donar i remenar. Diria que portava 18 cintes i me n'han sobrat un parell! En total, un munt de minuts escalant sense que ho regalin enlloc.

 Al primer terç de la#26.

  Acostant-me a la R.

  Acabant la via, a un promig de menys de 1 metre per minut!

La Rosa, per no fer exclusivament de noia grigri (o noia SUM, que ve a ser el mateix) també s'hi ha posat. És una de les vies del seu estil i ha anat fent prou bé fins que se n'ha cansat i ha preferit tornar a terra. Com que jo estic embotifarrat encara, m'agafo uns minuts de descans i demano un massatge als avantbraços fins que estan en condicions... 

Tot i això, vist l'èxit, he decidit posar-me a la #28 (6c) en top-rope. Curiosament, he anat fent sense massa dificultats i sense inflar-me gens. Avui no he trobat cap punt més delicat que els altres, si bé es cert que he fet alguns canvis de peus interessants... Total, que no me n'he adonat i he arribat a la reunió i m'han aparegut alguns dubtes: El fracàs de la #26 és perquè era la primera del dia? L'èxit de la #28 és perquè anava en top-rope? Dubtes i més dubtes...

  Després dels moviments d'entrada de la #28.

  Acabant la via.

Per respondre a aquestes qüestions decideixo tornar a fer la #26 en top-rope i diria que m'ha costat si fa o no fa o potser encara un xic més: hi trobo algun pas menys evident. Es clar que ara queda el dubte si aquest darrer intent m'ha semblat difícil perquè l'he fet just baixar del 6c! El que tinc claríssim que m'ha ajudat és el fet que el 6c estava magnesiat. En canvi, el 6a+ no ho estava i, per contra, està un xic sobat en algun punt. Per tant, caldrà tornar algun dia i resoldre el misteri...

Això sí, han caigut 100 metres de viots excel·lents que per alguna cosa m'han de servir -espero!