Tatxant a l'Aguda Gran

Avui hem quedat amb l'Ernest per una sortida de tarda i li he proposat de tornar a La Nou, que l'altre dia ens hi va quedar feina pendent.

He començat escalfant amb quelcom suau, com Arrufanassos (V+). Vieta d'anar fent però que té un pas tècnic i fi pel mig. Segurament amb una mica de neteja d'algunes herbetes (baixant ho he intentat) hi hagi algun bon canto més disponible...

A continuació ens posem a Menú Serrano (6b) per seguir escalfant i, en el meu cas, per tatxar-la, si es deixa. Avui s'ha deixat! Amb la seqüència clara sols és qüestió de fer la tibada que cal i ja està. Més amunt m'he trobat amb un pas que l'altre dia em feia mandra, molta mandra: Has de tibar d'una canaleta vertical amb esquerra mentre fas adherència. Avui no m'ha fet mandra i no ha costat. És el que fa tenir al cap la forma d'escalar a cada sector! Com canvien les coses quan vas mentalitzat!

L'Ernest, escalfant a Menú Serrano.

Atacant la Menú Serrano, l'Ernest em llança la galleda d'aigua freda: muntarà el darrer pas del 7a!? Resulta que el darrer dia acabàvem a la R de Menú Serrano, però el 7a té la seva pròpia reunió... i un pas delicat per entrar-hi!!! Per tant, encadenada la Serrano provo el darrer pas per si de cas...

A continuació sí, és el torn de Depotistes! (7a). He dubtat de si fer una altra via per escalfar però com que he provat algun pas mentre baixava del 7a, decideixo que estic prou escalfat per fer-la.

El primer ressalt surt sense problemes, controlant els peus per posar-los al lloc que toca de la franja de sortida i fent una apretada en adherència, similar al pas tonto de dalt de Menú Serrano. A la zona intermitja, la pujada des de la regleta d'esquerra surt molt bé, sense problemes. Els passos següents, cap a la dreta per bona presa, perfecte. La remada llarga en adherència surt sense problemes i el darrer pas difícil bé: esquerra bona i allargar dreta fins a una llastra-nyapa de dretes, pujar els dos peus una mica i moure'ls a esquerra agafat d'un bidit rom i pillar bon canto. Reposar i atacar el darrer pas, nou d'avui: Aquí toca posar el peu esquerre amb punta mirant avall fent-lo servir per acostar-te a la roca fins pillar un bon canto d'esquerra. Moure peus i reunió. Un altre 7a encadenat! Mira que costa col·leccionar-ne...

Jo mateix, encadenant Depotistes!.

Baixant, aprofito per deixar muntada la Sopar d'Empresa (6c) i quan torna a ser el meu torn, m'hi poso en top-rope però. El començament és idèntic al 6b+, amb l'agonia corresponent. Després es bifurca i la meva se'n va cap a la dreta. El que cal, però, és seguir recte amunt. Aquí jo m'ho he mirat i remirat eixarrancat de mala manera, pujant peus centímetre a centímetre fins pillar un forat raonable per l'esquerra. Baixant he vist que el que cal és mantenir esquerra als forats de baix, dreta a una pinça a la zona gris de tacte estrany i peu esquerre a una rampeta inclinada que permet arribar al forat més còmodament. Després s'han de moure els peus a la dreta aprofitant una repiseta. Després ve un pas estrany, molt estrany: mà dreta amb un dit abraçant un pont de roca i pujar peus en adherència. Un moviment de decisió estrany! Continuar per la mena de díedre, per la dreta i al final sortir a l'esperó. Aquí jo ho he trobat senzill, però l'Ernest hi havia suat, diu...

Pujant m'ha semblat molt difícil, però havent matitzat el crux la veig factible un altre dia.

Fent Sopar d'Empresa en top-rope. Ha sortit a vista, lluitant però!

L'Ernest ha anat fent el seu propi escalfament, amb la Menú Serrano (6b) i La Palmera (6b+) que li ha permès provar còmodament Dolor Terapèutic (7a+). Després d'estudiar-ho per darrer cop, s'hi posa des de baix i l'encadena malgrat alguna agonia a la part baixa i una altra a la part final. Felicitats, bou! 

L'Ernest, encadenant Dolor Terapèutic. 

Per acabar el dia, em poso des de baix a La Palmera (6b+) i l'encadeno. La part de baix i el crux central els havia provat en top-rope, sent comuns amb el 6c, i la part final ha sortit, simplement posant-hi ganes! (No hi ha fotos d'aquesta). Avui hem fet una bona tatxada i cinc pegues, que no està gens malament.

Aguda Gran, La Nou

Avui hem fet una visita de tarda a un lloc nou (per a mi), La Nou. L'Ernest hi va estar fa uns dies i hi té projectes i a mi m'agrada conèixer nous indrets.

He començat amb Taral·lirot (V+), a la dreta de la part de dalt de la Cara Est de la Aguda Gran. Via d'anar fent, amb un tram central, en díedre, on t'has d'esforçar una mic.

Escalfant a Taral·lirot.

Després d'aquesta, toca continuar escalfant amb Menú Serrano (6b), no hi ha més opcions. Aquí hi ha força més feina. Començament d'anar controlant, després toca un flanqueig després d'haver pujat a buscar una vireta horitzontal i ens plantem a una zona més desplomada del que sembla. Aquí toca fer una bona tibada d'una aresta amb la dreta i pillar alguna cosa bona per l'esquerra. A vista no he vist el canto per l'esquerra i he hagut de desgrimpar per reposar, ja una mica inflat. Al final m'he penjat. N'he sortit sense massa dificultats. Després toca anar escalant, amb alguns passos d'adherència -o no, perquè es veuen marques allargades de gats, típiques de quan se'n van avall. S'ha d'apretar bastant, potser és que no estava prou escalfat.

Aquí s'ha de tibar bastant ja... un bon 6b.

A continuació l'Ernest es posa a La Palmera (6b+). Jo opto per fer-la en top-rope i ha estat bon decisió. Hi ha una zona delicada al tram de baix, on sembla que la millor opció és anar per la dreta de les xapes, mig en bavaresa sobre uns laterals de dretes i peus en adherència a la placa llisa. Després ve un tram senzill i comença el crux. Es tracta d'un díedre molt tècnic (i llis). Poc a poc vas fent moviments que et permeten guanyar alçada, amb mans força dolentes, molt dolentes de fet. Però curiosament acabo sortint-ne... La tensió que portava segurament és del tot innecessària perquè no ajuda en res i cansa molt, però no he sabut fer-ho millor. Ve un tram suau i l'entrada a la reunió torna a tenir el seu què. Sembla que hi ha d'haver bons cantos, però no. Jo he resolt tibant de laterals a dreta i esquerra i apretant bastant. Si ves fos, aquí fracasses! Surt tota, però és un projecte dels bons!

Contorsions i levitacions impensables és el que cal fer a La Palmera.

Després l'Ernest s'ha barallat amb Dolor Terapèutic que, segons l'actualització de la guia, és 7a+ però 7b segons altres fonts. Al segon pegue ha demostrat tenir-la controlada, a punt per una altra visita!

El company, a Dolor Terapèutic.

Aprofitant la reunió del 6b, jo li he fet un parell d'intents en top-rope a Depotistes! (7a). Al segon pegue l'he encadenat i me l'apunto com a projecte. Té un tram delicat al principi. La clau està en posar els peus a una franja, el més a l'esquerra possible. Des d'aquí, uns passos d'adherència tibant en lateral de roms però que surten miraculosament. Després ve un tros senzill i un ressalt. Aquí jo aconsegueixo estirar-me un munt fins pillar un regleta suficient per pujar peus i trobar canto suficient. D'aquí toca anar una mica cap a la dreta, a buscar un forat boníssim tot i que els peus són justets. S'acaba pillant una franjeta bona i aquí ve un altre crux. La gràcia és estirar mà dreta, creuant, fins pillar una nyapa. Pujar peus a unes merdes i pillar un foradet rom amb esquerra i posar peu esquerre en franja prou bona. Aquí ja s'acaba.

M'he barallat a Depotistes! i la veig factible...

Hem decidit plegar però encara hem tingut un problema amb un nus que s'ha fet a la corda... L'Ernest ha hagut de tornar a pujar un trosset pel 6b fins poder estirar l'altre cap... Coses que passen!

El sectoret no dóna molt de sí, però permet alguna altra visita encara. Hi tornarem!

La Vinya

Avui hem sortit amb en Mario i en Pep. Ens havíem plantejat cerca l'ombra en un dia d'agost, però els ruixats d'ahir i la fresca d'avui ens han fet canviar de plans i hem decidit anar a la solana de la Vinya, sobre Berga.

Els companys fa temps que no hi han estat i jo hi tinc alguna cosa pendent. Així que tots gaudirem! Comencem per la més senzilla a l'esquerra de tot, un quintu divertit (no pas quart!) que es deixa fer bé.

Fent Per la Canalla, que és el que som!

A continuació ens posem a la via de la seva dreta, Mandonguilles de Burilles (6a). Aquí ja s'ha d'escalar, sobretot controlant bé els peus... El més dur és al principi de tot, però és mantingut fins la tercera xapa o així.

Ambient hivernal a Mandonguilles de Burilles.

Després ens hem posat a Super Guapo (6a+). Entrada tensa i després sols toca gaudir. Un viot llarg, i super-guapo!

Jo mateix (a dalt) i en Mario, gaudint de Super Guapo.

D'aquí hem anat avall, que jo volia fer la Teula Trencada (6b+). La guia la marca de dificultat igual (6b) que Super Guapo però hi ha una distància infinita! De fet, l'havia fet fa temps i em vaig haver de penjar. Avui ha sortit, però l'he hagut de lluitar! Començament amb peus justos, després alguna tibada amb bon canto i un passet ben complicat per posar-se a sota el sostre. Jo l'he vorejat una mica per dalt, però en Pep ho ha fet després seguint la línia "natural" amb èxit també. Una vegada pillada la bavaresa, venen uns metres més suaus. Després es torna a redreçar i hi ha un altre pas ben curiós, aprofitant la fissura per la dreta i pillant alguna cosa acceptable per l'esquerra fins xapar. Per mi té un plus fixe, així com Super Guapo té un minus.

Encadenant, avui sí Teula Trencada.

Aprofitant que la reunió queda a prop, li he fet un tast a Super Pepe (6c+) en top-rope. Començament més suau que a la Teula, fins a sota el sostre. Jo l'he superat ben bé de recte, pillant una canaleta lateral amb la dreta per posar-me a sobre des de la banda dreta. Aquí comença una placa preciosa, on s'ha de treballar de valent. Després de mirar-m'ho crec que el més eficaç és anar un xic per l'esquerra fins pillar una llastreta-regleta salvadora amb l'esquerra. I després, crec que toca agafar les dues busties-gotes d'aigua primer amb dreta, venint en diagonal  des de baix a l'esquerra, canviar de mà i pujar peus a muerte. Si cal, ajudar-se amb alguna merdeta i remar a tope fins una llastreta-regleta de dretes bona que permet sortir del tràngol. He vist els passos, però encadenar-la serà un altre preu...

Fent, en top-rope, Super Pepe.

Els companys han optat per no fer res més així que hem enfilat avall, amb un poker de vies ben xules que ens han alegrat el matí. Pel que fa al clima, a estones semblava que estàvem a la nord de l'Eiger! Bromes a banda, hem escalat en màniga curta però a l'hora d'assegurar calia una rebequeta per no quedar glaçat. Qui ho hagués dit, a l'Agost en plena cara sud!

Escalada a la fresca

Avui ens n'hem anat a buscar la fresca de la Cerdanya, a Urús, amb l'Ernest, el Pana, el Quico i un servidor.

El Josep i jo hem començat per l'esquerra de tot, on hi ha un V+ farcit de xapes perquè la via va sobre blocs que fan dubtar un mica i hi ha alguna caiguda delicada. Cal portar força cintes, malgrat el poc recorregut.

En Josep a la #1 i en Quico a la #3, a la dreta.

Poc a poc hem anat tatxant el conjunt de les quatre vies que queden a l'esquerra de la repisa, al llarg de l'antiga tuberia. Les hem fet per ordre creixent de dificultat, entre V+ i 6b si no recordo malament: #1, #3, #4, #2.

En Josep a la #4...

... i aquí a la #3. Cal tibar una mica!

Després ens n'hem anat cap a la dreta, a fer una via que va per l'esquerra d'un esperó (6b). Hi ha una mica (força) d'aire entre xapes i al principi la roca no té l'aspecte 100% sòlid que tant ens agrada. A l'alçada de la reunió que fa la via de la dreta el terreny es posa més que vertical. Els companys l'han fet amb tendència a buscar l'esperó, de manera que la cosa es suavitza molt. Baixant he vist que també es pot fer ben recte, però aleshores la cosa s'encabrona força.

A dalt, els companys al 6b de l'esperó. A sota, jo mateix.

Per acabar, en Josep i jo ens hem posat a un 6c+ llarguíssim aprofitant que podíem fer-hi un bon top-rope. Sort n'hi ha hagut perquè jo m'he hagut de penjar unes quantes vegades! Terreny atlètic en lleuger desplom al principi i placa fina i dura després. Una via de gairebé 40 metres on no hi ha gaire llocs on puguis reposar i a tot arreu hi ha feina! Molt bona, però amb aire entre xapes també (per si es vol encadenar...). Surten tots els passos, però encadenar-la seria una altra història...

L'Ernest, que encadenarà el 6c+, en top-rope...

... i jo, que ho intentaré... en va! Això sí, surt tot!

Els companys encara es posen a la del costat. Han optat per no fer tantes vies senzilles -estan forts!

Cap a les 13:00 el sol comença a fer acte de presència. Va bé perquè tenim intenció de tornar d'hora. Tot i això hem fet sis pegues a unes vies boníssimes.

El Sectoret i Les Agulles

L'Ernest portava uns quants dies sense sortir. Quan ha proposat anar direcció Rasos fugint de la calor no m'imaginava que la proposta fos el Sectoret, combinat amb les Agulles. Però no ha estat una mala opció!

Hem començat al Sectoret, fent DUI Yourself (V+). Escric això força més tard, així que no recordo massa detalls, excepte que la roca és curiosa. Bona, però curiosa, amb moviments rars i presa que sorprèn.

La primera de la tarda.

A continuació hem fet Yogui (6a), a la dreta de tot. Aquí hi ha un passet desplomat al principi, amb moviments de posar-se bé. Després algun tram estranyot, però guapo i interessant fins la reunió.

Fent Yogui, prou interessant.

Deixem per al final la Ulises 31 (6a+). Aquí hi ha uns moviments força rars a la zona de l'esperó, on s'ha de mirar bastant com anar progressant. Xula també.

Aquí hi ha algun passet que Déu n'hi do...

Després ens n'hem anat a baix, a les Agulles i ens hem posat a la de més a baix, a la dreta: Fotem el Camp (6a+). Una via interessant, suposo, però on he trobat que gairebé totes les xapes estan a desmà: 50 cm a l'esquerra estarien força millor. Als volts de la segona, els bolts semblen indicar un camí, però jo he resolt per l'esquerra. Això sí, després de penjar-me en veure que seguir la intuïció i les assegurances porten a una zona sense peus on s'hauria de tibar de forma molt burra... Més amunt hi ha un pas estrany (aquí es xapa forçat també des de l'esquerra, però després es creua a la dreta i té sentit) per anar a buscar una fissura molt a la dreta i quan no hi ha xapes visibles, toca tirar recte amunt i en trobem una en una zona plana. No m'ha semblat cap meravella.

Movent-me cap a la dreta.

Per acabar, l'Ernest es posa a El dia de la República (6b), una fissura que es veu xunga i decideixo fer-la en top-rope. Sols puc dir que és una decisió d'allò més assenyada.

El Dia de la República, per a col·leccionistes. Si el nom fa la cosa, no vull saber...

Amb això ens n'hem anat cap a casa, que al final se'ns tira el temps a sobre...

Font Freda (Oest)

Amb en Josep avui anàvem a buscar l'ombra i ens hem acostat a la Font Freda, a la banda Oest. Toca arribar fins aquí (42.112863, 1.802865) i agafar la pista de l'esquerra uns pocs metres fins poder aparcar. Després surt un camí amb marques grogues que cal anar seguint i que ens porta al sectoret.

Ens posem a "escalfar" a Ojo que va de Canto (6a). En Josep comenta que no és una bona via per escalfar, però és la més senzilla. Quan m'hi poso jo, m'he de penjar a la segona xapa. Allà hi ha un pas estrany a més no poder... Surt, però apretant el cul amb força... Baixant ho torno a provar i em rellisca un peu... Difícil, difícil!

A la primera del dia. Un 6a molt difícil!

D'aquí anem a fer la Dels Forestals (6b). Curiosament aquesta sí que l'encadeno. No té cap pas tan difícil com el 6a. Això sí, s'ha de tibar una mica i s'ha de posar morro amb alguna xapa allunyada. La darrera xapa, a més, obliga a fer alguna contorsió per passar per sobre la corda... Arribada a la reunió una mica arborícola. No és una meravella...

El 6b es deixa fer millor. Hi ha algun alejillo i cal treballar una mica, però.

Després ens posem a Anna (6c). En Josep la té matisada i la treu posant cintes. Jo hi faig un primer pegue des de baix, no fos cas que sonés la flauta... Però no, no sona. Em penjo a la segona xapa on hi ha un pas molt raret. Després d'estudiar-ho van sortint tots els passos i decideixo que li faré un segon pegue.

Al segon pegue ja tinc els moviments estudiats. Molt poca cosa de mans a la part de baix. Toca anar-se movent fins pillar una nyapa d'esquerra, pujar peu dret a una presa que fa baixada en lateral a la dreta i estirar-se fins a un hombro dret molt allunyat. Des d'aquí, pujar peus, l'esquerra a una mitja lluna roma però que permet traccionar fins pillar un hombro d'esquerra. Remada inhumana que surt per la meva envergadura... Després vaig fent prou bé. Al segon crux faig els moviments que toquen, xapo la darrera amb un allargo que he deixat i em decideixo a fer el pas que falta per sortir de les dificultats. Aquí m'embolico. Poso les dues mans on hauria de tenir la dreta i no faig el canvi de peus d'abans: cal posar el peu dret on estava l'esquerre. Fer-ho amb el pes més a la dreta fa que l'adherència d'esquerra no sigui suficient i me'n vaig avall... Quina llàstima! Els passos que falten fins la R no són difícils: remada llarga a buscar una aresta bona de dretes i ja està. El proper dia sortirà, si ho recordo!

El moviment mà-peu i la placa llisa ja donen pistes...

En Josep li té ganes a Il·lusions (7a+) i li fa alguns pegues en top-rope. El primer gairebé encadena, però s'embolica en una banda. Al segon més o menys el mateix. Jo li faig un tast, però no li veig color. Potser ja vaig massa petat: dos pegues al 6c passen factura...

En Josep se'n surt prou bé. Jo he tingut dificultats
serioses per mantenir-me a la paret...

El sector era nou per mi. No m'ha agradat especialment, però hi ha algunes vies guapes. M'han sorprès les relliscades que hi he fet. Normalment no em passa mai. Aquí la roca sembla prou adherent, però el fet és que m'han marxat peus en diverses ocasions. No m'ho sé explicar. El 7a+ l'he vist estratosfèric, però el 6c té pinta de poder sortir. Però és molt dur també!

Això sí, hem estat a l'ombra i no hem tingut calor!

Pala del Coll. Rosa d'Abril i Héroes del Silencio

Avui amb en Pep havíem quedat per anar cap a la Pala del Coll. Feia temps que ell em recomanava la Héroes del Silencio, que ja l'ha fet dos cops. Ell també tenia ganes de fer la Rosa d'Abril així que hem pensat que potser podríem matar dos ocells d'un tret.

Avui hem arribat en cotxe fins a Coll de Porta. Tot i això, no és gaire recomanable perquè hi ha un tram on s'ha d'anar amb molta cura a no ser que portis un 4x4. En tot cas, ha anat bé per tenir el cotxe a la vora i poder repostar entre via i via!

La guia de la zona indicava que la Héroes tenia ombra fins les 14:00 i que era una bona opció per un matí d'estiu. Certament, quan hi hem passat pel peu estava ben bé a l'ombra. Hem decidit començar per la Rosa d'Abril i no ens hem rostit gens. Feia un aire fresquet i tot perfecte.

El primer llarg comença resseguint una fissureta. Es veu un clau força amunt. Jo he posat un bon tascó en un ressaltillo del principi. Després es pilla el clau i van havent-hi coses. Alguns spits, algun clau... En un lloc llaço un pont de roca. Després d'un spit hi ha un pas estrany, on s'ha d'anar a l'esquerra. Després et quedes en un diedret i cal posar un friend per protegir un passet fins a sota el sostre on, des d'una bústia boníssima, es xapa un spit que protegeix el pas del sostre. Per fer-lo s'ha de tibar en bavaresa i tirar amunt. Com per art de màgia, la via et porta una mica a la dreta i allà precisament hi ha un pitó. Una mica més de flanqueig i acabar de pujar a la reunió en terreny senzill. Reunió d'un spit i un pitó que he reforçat amb un tascó a la dreta. Tot i això, pitó i tascó estan en un bloc... Llarg molt guapo (6a)

A punt d'encarar el tram difícil del primer llarg.

En Pep, vist des de la R.

Apretant-li a la bavaresa...

En Pep s'encarrega del segon llarg i s'emporta tota la metralla amunt. Posa un tascó i una colla de friends perquè sols hi ha un pitó força amunt. No és una tirada senzilla encara que la ressenya original digui IV/IV+. Si pensem en V/V+ no anirem gaire desencaminats: s'han de fer alguns moviments estranys, en part per no xafar terra i vegetació en algun punt.

Al segon llarg s'ha de posar de tot...

La tercera tirada és força més difícil, també que la primera. Comencem per l'esquerra de la reunió, en roca un xic dubtosa. Un tascó protegeix una superació per posar-se sobre un esperonet. Des d'aquí encara s'ha de fer un passet estrany per arribar a xapar. Un Camalot del 0.5 a l'alçada de la cuixa ajuda a protegir el moviment. Un cop xapat, toca treballar de valent. Hi ha piades que diuen que no hi han vist color, altres parlen de A1+. La ressenya original diu V/V+... sense comentaris. Toca encarar el desplomet per uns plans a la paret de la dreta. Pujar peu dret en una regleta i després més amunt. Mà esquerra en hombro per la fissura dolenta i pillar plans fins xapar agònicament. Per mi un bon 6b, ben concentrat, i amb la xapa força avall pel meu gust. Després el terreny rostolleja i cal posar-hi coses per no prendre mal. I a la part final, una bona placa de franges, protegida per un spit que no he vist: pensava que la via acabaria rostollejant i, de fet, havia posat un friend just a sota l'spit. Placa final molt guapa i gens difícil. Poso algun alien abans d'arribar a l'alzina cimera.

Aquí comença el tomàquet...

Si s'ha de riure, es riu i punt!

Des d'aquí pleguem trastos, baixem al cotxe i ens preparem per la Héroes del Silencio on el sol ja comença a tocar-hi. Quan arribem a peu de via encara estem a l'ombra però ens tocarà aguantar solano. 

Comença en Pep, que en té bons records de la darrera vegada però troba un pas que se li resisteix força. Decideix baixar i m'hi poso jo. Realment aquest primer llarg és prou intens! Al principi, sobre llastres i anar buscant la millor postureta. Després la roca es torna super-compacta i toca anar a buscar alguna gota d'aigua, llastres d'aigua, algun tac minúscul rabiós... i controlar peus! Hi ha un tram força dur i aviat toca anar cap a l'esquerra, a buscar la reunió.

En Pep, al seu intent...

... i aquí vist des de la R1.

El segon llarg es veu espectacular des de la R1. Toca sortir en diagonal cap a l'esquerra, a la busca d'una xapa visible. Abans, però, hi trobarem un pitó, cosa que s'agraeix. Si no, hauria toca posar alguna cosa. Superar la primera xapa té la seva complicació. No es veu la següent assegurança fins que treus una mica el cap per sobre del ressaltillo. Canto rodó on costa de moure's. Però buscant, es van trobant coses que permeten anar fent. Poc a poc em planto sota el ressalt final, on s'ha de donar la talla, també. Un primer moviment fins una llastra enganxada. D'aquí, un bidit d'esquerra i aprofitar un forat a la fissura per pujar els dos peus sobre la llastra anterior. Alguna presa a la dreta ajuda a xapar i d'aquí t'has de moure cap a l'esquerra, a buscar la R2 amb un moviment delicat.

Espectacular segona tirada. Les cordes marquen el desplom...

La tercera tirada surt per l'esquerra, amb un passet per posar-te a sobre del primer bony. Després, anar fent. Tram ben assegurat on es troben pitons i xapes. Després es va cap a la dreta. Just abans de superar un ressaltillo on anava posar un alien hi ha un pitó que no havia vist abans. S'entra a una placa vertical, però amb prou bon canto i ben assegurada. A la part de dalt, toca anar a buscar la reunió a l'esquerra.

Entrant a la R3. Un llarg més suau.

La darrera tirada (la quarta) és molt guapa també. Al principi són llastretes d'anar fent, però aviat es posa vertical, amb cantets xics en forma de llastres, algunes laterals. Aquí s'ha d'apretar força però aviat es tranquil·litza una mica. Després d'una excursioneta senzilla hi ha un nou ressalt on s'ha d'apretar de valent, anant de dreta a esquerra, a buscar les assegurances que van en aquesta direcció. Uns passets més, sense complicació, i tornem a ser al cim.

Acabant el darrer llarg. Molt guapo, i de tibar-li amb posturilles! 

Acabant la via. 

En Pep ha patit força a la Héroes del Silencio. Ho ha donat tot al darrer llarg de la Rosa d'Abril i aquí s'ha hagut de penjar molt perquè estava petat. Així que jo he tingut la sort de poder-la fer de primer i l'he gaudit a tope. És una via molt guapa i ben equipada. Crec que no hem posat res, tot i que portava el parchís d'aliens per si de cas. S'ha d'apretar força tant a la primera, com a la segona, com a la darrera tirada. Segons la guia, el primer llarg és 6a, el segon 6b, el tercer V+ i després V i el darrer 6a+. Hi ha qui opina que el primer i el segon són 6a+. Per mi, el segon és el més difícil, seguit del quart i seguit del primer. El tercer és força més tranquil que aquests.

Pel que fa a la Rosa d'Abril, la via és molt guapa. Això sí, la ressenya original és una broma. No em sé imaginar amb quin objectiu (s'accepten suggeriments). A la guia està una mica corregida, però segons la meva opinió segueix molt allunyada de la realitat, fins i tot tenint en compte la graduació local. Prescindint d'això és una via molt recomanable, i sembla que es deu fer força! De material hem portat parchís d'aliens, camalots del 0.5 al 3 i tascons. Hem posat una mica de tot.

Pel que fa a la logística d'avui, ha anat prou bé excepte que hem pillat sol de ple a la Héroes. Hi entra a les 13:00 en horari d'estiu! Per sort, no ha fet un dia de calor excessiva i hem escalat prou bé, això sí, amb el clatell socarrimat! A primera hora, però, totes dues vies tenen ombreta.