Jamfry's Line a l'Albarda Castellana

Quan l'Albert (Llembresku) em va parlar que havien obert una via interessant a l'Albarda me la vaig apuntar mentalment. Bona roca, oberta des de baix, gairebé equipada, tot pintava bé llevat de la patejada per arribar-hi. Fa uns dies li vaig proposar a l'Ernest i no es va fer pregar. Així que avui ens hi hem acostat!

Arribar-hi té la seva gràcia, així que deixo el track de Wikiloc aquí. Cal passar el cigronet, tirar més enllà del trencall del Puntal de l'Albarda, trobar el camí que puja del pla dels ocells, fer una corba tancada amb graons i fort pendent i aviat intuir un corriolet que surt a l'esquerra. Anar a buscar un collet i baixar canal avall: deixem de banda unes quantes canals que venen de la dreta i després toca enfilar-se per la correcta. Trobarem alguna fita que confirma que seguim el camí bo i una altra fita a peu de via. (Jo he tirat massa amunt per la canal i he hagut de tornar enrere, l'Ernest ho ha trobat de seguida). Es veuen alguns parabolts que tiren amunt.

L'Ernest tenia ganes de fer el primer llarg (6c) i li cedeixo l'honor. Comença amb una placa una mica inclinada, amb presa xica montserratina on cal anar acariciant la roca amb cura. La roca és bona, però sempre es pot trencar alguna coseta. En un tram on la següent xapa queda una mica més llunyana l'Ernest ha posat un Camalot #1 però l'ha tret quan ha xapat el bolt un metre més amunt. Serà la única peça que haurem posat (i tret), tot i que hem portat parxís d'aliens, camalots fins al #2 i un joc de tricams. Arriba un punt on el primer llarg es redreça. Les assegurances comencen a estar properes i toca tibar de valent. El company va fent fins a un punt on s'ha de penjar després de mirar-ho una estona i anar-se inflant. Al final no aconsegueix pas resoldre-ho sense trampejar. Anant de segon m'ha sortit tot en lliure però tot i això he hagut de penjar-me dues vegades al tram complicat. A la zona més vertical (o lleugerament desplomada) cal agafar alguna presa gran fosca que mira avall. Rebotar a una altra que fa baixada amb esquerra, pujar peu dret i llançament a un bolo que resulta bo. Després hi ha un forat bo per esquerra però encara queda una apretada que no he vist de seguida, aquesta ja en terreny menys vertical però igualment amb poca presa bona.

Al primer llarg. Tot ell va en lleugera tendència a l'esquerra.

Em poso al segon llarg (6b) amb algun dubte. La via surt una mica per l'esquerra de la reunió, amb uns primers metres molt fins fins la primera xapa. La segona queda molt lluny i cal mirar-s'ho amb cura. Poc a poc vaig guanyant metres i arribo a una feixa-forat. Queda posar-s'hi de peus a sobre i després xapo alleugerit. A partir d'aquí toca anar pujant una mica més. Després deixo de veure cap més xapa per sobre meu... i comprovo que he de flanquejar cap a l'esquerra! Vaig seguint la línia de xapes que ataca un ressalt vertical o més on sembla que hi haurà un pas delicat, i hi és. Cercant l'equilibri vaig negociant moviments amb èxit. També toca negociar bé la corda perquè el recorregut fa algun quatre estrany. I després... torna a tocar flanquejar a l'esquerra, travessant la taca grisa d'aigua. Aquí hi ha uns moviments també força delicats. I seguir flanquejant més metres per acabar entrant a la reunió superant un altre ressalt ben fi. L'he encadenat i m'ha deixat molt bon gust de boca!

Vista del segon llarg des de la R2. Bastant mantingut tot ell.

L'Ernest es posa al tercer (6b). També va lleugerament cap a l'esquerra per buscar el punt més feble de la paret. Després retorna a la vertical de la reunió. Hi ha alguns passos que demanen decisió i apretar de valent fins entrar en terreny una mica més tombat. L'itinerari es torna a redreçar i torna a haver-hi una apretadeta abans d'entrar ja en terreny més suau i a la R3.

Tercera tirada. Ressalt durillo al principi i a dalt de tot.

Faig el darrer llarg (IV+). Surt per l'esquerra de la reunió a buscar una xapa i després de superar el ressalt només toca anar fent amunt. Això sí, com tota la via, sempre cap a l'esquerra! Trobem la darrera reunió amb dos bolts. 

Des de la R4, que cal anar a buscar també a l'esquerra.

Just a sobre de la reunió ens posem les bambes i acabem de pujar els cims de l'Albarda, que l'Ernest no havia coronat mai.

A partir d'aquí toca baixar seguint marques blaves i anar a buscar el creuament amb el camí dels francesos que puja de la banda sud i agafar el camí de Sant Jeroni cap a la dreta.

La via ens ha agradat força. Tot i  que ja ho suggereix una mica la ressenya, té una clara tendència a l'esquerra, des del principi de tot. Fins i tot a la primera tirada ens hem trobat que les xapes en porten més a l'esquerra i tot del que voldries, potser té a veure amb la posició en què s'han fet els forats, segurament amb la mà esquerra també. A la segona tirada hi ha molt flanqueig, per anar a buscar la paret més llarga. De material, amb cintes exprés n'hi ha ben bé prou, nosaltres no és pas que anem gaire sobrats... L'orientació de la paret és sud-est. A la R3 hi ha començat a tocar l'ombra que fa l'esperó del costat als voltants de les 13:30. Hem escalat en màniga curta ben contents. L'aproximació no farà que la via es torni massa popular, però si estigués en una altra banda segur que ho seria força perquè està molt bé. Això sí, hem acabat amb els peus fets caldo! La tècnica montserratina té aquestes coses... I felicitats als aperturistes, que la van obrir sense penjar-se!

 

Ressenya amb look vintage.

Per situar la via a mi m'ha anat bé aquesta foto del blog de l'Armand.que porta per títol "escaladas expuestas". La Jamfry's Line va just a l'esquerra de la Tsintao, que evoluciona per la fissura.

 

 

Ca n'Hug

A Ca n'Hug hi he estat un parell de vegades i només he aconseguit tatxar algun 6a, i algun s'ha quedat per tatxar tot i haver-lo intentat. Així que avui, quan enfilem els nostres passos cap aquí a proposta del Pana i de l'Ernest, m'ho agafo veient el vas mig ple: serà difícil fer-ho pitjor que les altres vegades!

Comencem fent la Mirada Clàssica (6a), una via de l'Ernest que ja havia fet a la darrera visita (fa 7 anys) i que ja m'havia agradat. Té un primer tram en díedre, on cal treballar, i una part final en placa ben vertical, on s'ha de tibar amb decisió. Hi ha cantos i forats però s'han de trobar, cosa gens senzilla en aquest mar de possibilitats. Bona!

Escalfant bastant a Mirada Clàssica.

Després em poso a Mataconills (6b). Ja es veu que no hi regalaran res, encara que el Pana digui que la va fer a vista no sé quan... M'hi poso i, efectivament, no regalen res. Em vaig penjant, estudiants els passos i després li faré un segon pegue.

A Mataconills maten conills i escaladors amb pretensions.

El Pana la fa amb solvència però bufant fort, cosa que vol dir el que vol dir. L'Ernest posa cintes a Joana (6c+) perquè el Pana i després jo ens hi entretinguem una mica.

Abans em toca encadenar Mataconills o, si més no, intentar-ho. Després de matisar el primer tram (que vol dir un altre intent) arriba la bona. Sabent on has d'anar només és qüestió d'anar aguantant. De forats i còdols bons n'hi ha els justos, però s'han de saber. Si comences a dubtar et fons en ben poca estona perquè la paret és ben vertical. Al final me l'he endut, cosa que és un gran èxit! En general, el conglomerat del Berguedà em costa molt, a diferència del de Montserrat.

Després li faré un pegue a Joana. Pensava que "només" era 6c i després he vist que era 6c+ i puc assegurar que m'ho ben sembla. El primer tram fins al sostre és d'anar fent. Però superar-lo té el seu què! L'Ernest l'ha fet bé, però el Pana, que venia super-motivat amb els moviments apresos i la moral ben alta ha fracassat en els dos intents. Jo no hi he vist color. Alternatives possibles: 1-mans a la bústia gran, peu esquerre a un bolo (que no he vist) a sota del còdol gris gran i taló dret a la dreta per remar amb esquerra al forat bo. 2- Esquerra a la bústia gran, bústia dolenta de dreta i rebot amb dreta fins a bidit bo, controlant peus no sé com i esquerra al forat bo d'abans. A partir d'aquí, cal saber cada pas on anar. Es pot fer, però no hi regalen res, ni tan sols per entrar a la reunió!

De millor a pitjor escalador a Joana.

Amb quatre pegues jo ja he estat fos i els companys, també. L'Ernest li ha fet dos intents a Nil (7a) (que no surt a la guia) i al segon sembla que li ha trobat una possibilitat a la banda del sostre. Com que som mals companys ni tan sols li hem fet una sola foto... Al sector s'hi podrà tornar algun dia, ni que sigui per collir algun bolet, quan se'n facin -si se'n fan.

Serrat d'en Muntaner

Avui ha de fer un vent del nord-oest intens, així que amb en Ramon anem a buscar una paret arrecerada i hem acabat decidint-nos pel Serrat d'en Muntaner, on jo hi he estat força vegades però encara hi tenia un projecte pendent.

Hem començat per la Cutlas (6a). Un bon mar de roca, força llarg i mantingut. El pas més difícil és per sortir de terra i torna a haver-hi un pas de decisió per atacar la placa final, més fina que la resta. El Ramon s'hi posa de primer i resol prou bé!

A Cutlas.

Després hem fet la de la seva dreta, Claudio the King (6b). Aquí hi trobem una entrada tensa i després alguns moviments fins, intercalats amb altres de més còmodes. M'he hagut de mirar una mica com atacar la panxeta que permet entrar a la part final i m'he decantat per fer-ho per la placa, amb una certa intensitat. Molt bona també. El Ramon també resol prou bé.

A Claudio the King, la tercera començant per l'esquerra.

A continuació, el projecte del dia, la Josep Estruc (6c). Consultant el blog veig que li havia fet un tast en top-rope fa cinc anys, també amb en Ramon, tot i que cap dels dos recordava ni tan sols el fet. Penso que li faré un primer pegue tranquil, penjant-me per posar cintes i després ja vindrà el pegue bo. Però la veritat és que l'he encadenat, podríem dir que a vista i posant cintes! La via comença a sobre el pedestal de la dreta de la Babareza Güeca i se'n va lleugerament cap a l'esquerra. Després de la placa d'entrada on cal mirar-s'ho una mica comença la festa en entrar a la zona vertical o més. He vist una remada llarga des d'una lateral de dreta fins a una bústia d'esquerra i ma dreta a una pedra trencada amb molts trossos cantelluts. A partir d'aquí alguns passos delicats, amb poc canto, però sobretot qüestió d'aguantar-li. He anat aguantant i xapant una i una altra i he arribat a la R ben content! En Ramon s'hi ha posat en top-rope i se n'ha sortit molt bé.

Al final m'he emportat la Josep Estruc! A vista i posant cintes, olé -tot i que és un 6c suau.

Per acabar el dia encara li he fet un top-rope a Babareza Güeca (6c). He intentat improvisar pel mig de la placa però no: toca fer com quan la vaig re-encadenar fa poc. Una pedra gris de dreta que no és bona en lateral des de baix, però que es va fent bona a mida que vas pujant peus (té una punxeta que permet claver-hi el dit gros) i d'aquí remada llarga fins a una pedra-regleta primer i un canto raonable després. Més amunt, més senzill per l'esquerra però jo ho he fet tirant recte, apretant de valent. El Ramon prova la part de baix amb la corda passada directament per la R i res més i ho tasta fins al crux on decideix que el dia s'ha acabat.

Cremant les darreres energies en top-rope a Babareza Güeca.

Amb aquests quatre pegues ens n'anem a casa. Jo, ben content d'haver tatxat el sector (excepte els setens de l'esquerra, a l'Agulla del Frare de Baix, que no tinc a la llista ;)

Matinal a Collbató, els Graus

Avui hem sortit amb el Ramon. Teníem ganes de que ens toqués l'aire simplement i hem anat a Collbató, als Graus. Curiosament encara hi tinc coses per fer i avui n'he tatxat un parell.

Hem començat amb la A Prop (IV+), que seria com l'Aresta Brucs de l'Agulla dels Marges. Està reequipada amb parabolts ben lluents. Començament amb algun còdol trencat. Després ve un terreny molt arrampat i a continuació toca encarar un muret ben bonic, resseguit per una llastreta/fissureta de la que es surt en direcció a una savina recontraseca que té una baga llaçada. Aquí la via tira amunt cap a un parabolt prop del cim però jo he anat cap a la dreta a la reunió de la Bronko. De fet, m'he equivocat de via, jo volia haver fet la Bronko. Però així he tatxat quelcom que no hauria tatxat mai!

Fent A Prop. Una aresta brucs ben bonica!

El Ramon puja en top-rope per facilitar el desmuntatge de la via i posa cintes a Bronko. Aquesta és més interessant i compta amb un bon nombre de xapes.

A Bronko.

Aprofitem per posar cintes a El Sambullu (6b+) que jo havia fet una vegada ara fa set anys (!!). M'ho he mirat una mica baixant i després l'he atacat des de baix amb ganes i ha sortit. El començament és per la placa de l'esquerra. Quan toca entrar a la placa de la dreta, ja lleugerament desplomada, cal esmerçar-se a fons. Primer uns moviments sobre coses romes fins agafar una pedra grisa bona per la dreta. Uns roms grans m'han permès pujar peus fins agafar la pedra-regleta a sota d'una bona bústia. D'aquí a la següent xapa, diversos forats i cantos i una bona estirada per agafar la bústia salvadora a sobre la següent xapa. Primer amb la dreta, canviar mans i anar a buscar unes gotes d'aigua sobre una pedra gris gran a la dreta. D'aquí a la reunió ja és senzill. He bufat bastant des que he entrat a la placa, però he aguantat bé!

En Ramon, provant El Sambullu. Li ha faltat tibantor avui!

Des d'aquí hem passat al Totxo Animal, més amunt. Aquí fem el Toixó Panxut (V) que curiosament demana fer servir algun monodit, cosa estranya en un quintu. També hem fet la Papallona Assassina (6a) que mena a la mateixa reunió. Boniques però molt curtes.

Vietes al Totxo Animal.

Proposo d'anar encara més amunt, on hi ha la via #48 (6a+) que jo no havia fet mai. La guia diu 25 metres i això pinta molt bé! Està clar que no és una via massa freqüentada perquè el peu de via està una mica embardissat. La via comença amb un mur que demana una certa decisió. Després ressegueix una fissureta bastant cega a la majoria de llocs i també demana! Tècnica de díedre, bustietes i còdols més xics del que voldries, típics de la zona fan que no et puguis relaxar fins a una zona on hi ha bons cantos de mans i de peus. Aquí toca concentrar-se per atacar la zona desplomada! Trobem una bústia enorme on hi cap un cap, que té un punt prou bo. També alguns cantells grisos bons i una bustieta que permet xapar amb un certa tensió. A partir d'aquí, decisió i confiar a encertar coses. Jo m'he decantat per algunes bustietes que han resultat suficients fins poder pujar peus a sobre el desplom, amb la xapa sota els peus ja, però aquí m'he quedat pillat una estoneta. Poc a poc he anat trobant alguna mitja lluna per la dreta i he pogut xapar el següent parabolt que està a una distància interessant de l'anterior. A partir d'aquí bona presa fins la reunió. Una via que demana a pràcticament tots els seus moviments! Bona i intensa!

La #48. Una bona via a la que ningú no va tenir el detall de posar nom. Una llàstima!

I amb això ens hem donat per satisfets. Haguéssim tingut temps per una altra, però el 7b+ ens ha semblat excessivament bloquero al principi, tot i que a partir de la segona xapa sembla raonable.

Trucada al cim de la GEM dels plecs de la Vinya Nova

Arribo a la savina cimera de la GEM als plecs de la Vinya Nova, munto la reunió i sona el mòbil. Normalment no l'agafo però ara estic a peu pla, tinc la reunió muntada, avui porto el mòbil molt a mà i el company encara s'ha de posar a fer feina. Per tant, responc.

Em diuen que el pare ha caigut i que hi hauria d'anar com més aviat millor. Més tard sabré que està inconscient del cop que s'ha donat al cap en desplomar-se a terra. Morirà una setmana més tard després de viure ben activament 92 dels seus 93 anys. Descansi en pau.

El dia ha començat ben normal. Amb el Pep hem quedat per fer una vieta i jo tinc la GEM a una llista de pendents des de fa molt temps. Pensem que pot ser una bona època per posar-nos-hi i cap allà anem.

El Pep es posa al primer llarg (V+), però l'arrencada és ben estranya i no dóna gens de confiança perquè una caiguda pot suposar tocar el terra dur. M'hi poso jo i confirmo les sensacions. Fent el cor fort faig una apretada sobre algun còdol dubtós i aconsegueixo xapar la segona. D'aquí ja només queda escalada normal i d'anar fent, amb roca prou bona a partir dels primers deu o dotze metres. Trobem xapes a on toca i la reunió a sobre d'un bon arbre a la fissura.

Al primer llarg.

En Pep es posa al segon llarg, mantingut i llarg. Als primers metres cal donar la talla i apretar força. Després es suavitza una mica però cal continuar ben atent. La via fa algunes ziga-zagues i s'ha de gestionar bé la corda per evitar el fregament, cosa que en Pep no ha aconseguit del tot. Ressegueix una fissura en diagonal a la dreta durant una bona colla de metres on alguna farigola fa una mica de nosa. Jo he netejat una miqueta anant de segon però li vindria bé que algú més li fes un toc. Després s'enfila a la paret de sobre de la fissura per entrar a la reunió. Aquí he estat una estona cercant les ulleres del Pep: li han saltat en fer un moviment estrany i intento trobar-les en un bosquet penjat a la dreta, on sembla que podrien haver quedat, sense èxit. Si algú les troba que ho digui, que seran benvingudes.

La segona tirada, llarga i entretinguda.

Ataco la tercera tirada. Comença ben rabiosa! Jo faig una incursió per xapar i torno a baixar per estudiar-m'ho. Al final opto per atacar-ho una mica per l'esquerra, tibant força en terreny ben vertical. Hi ha bustietes i cantos suficients però cal treballar (6a+). Després es suavitza una mica i segueix en tendència cap a la dreta. Aquí també cal gestionar una mica bé la corda perquè l'itinerari fa alguna petita ziga-zaga. La veritat és que arribo a la reunió content de la feina feta.

Calor al tercer llarg.

També em poso jo al darrer llarg (6a) en part perquè té un pas difícil i en part perquè en Pep no s'hi veu gaire bé sense les ulleres. Bastant d'anar fent fins al ressalt desplomat, on hi ha un pas a bloc. M'enfilo una mica per mirar el panorama i torno a baixar. Pujo un altre cop per posar la cinta, baixo i torno a pujar per xapar la corda. I ara sí, amb decisió i la corda ja xapada surt amb una bona apretadeta. Després, passejada fins a la savina del cim.

Aquí hi ha la trucada. Desitjo que el Pep pugi ràpid, però no li dic res perquè com més ràpid vols anar, més lent vas... Tot i això, a la darrera reunió s'ha muntat un bon embolic amb les cordes i en Pep triga el que em sembla una eternitat a desfer-lo. Quan arriba a dalt li explico la situació. Plego la corda i me'n vaig cap al ràpel de la Urquiza i començo la preparació mentre en Pep ve amb la seva corda. Al primer ràpel una de les cordes s'embolica de valent amb les branques d'un arbre que queda a la vora. També aquí estic un munt d'estona per desfer la troca i al final, quan ja està tot gairebé llest, comprovo que hi ha un nus de vuit al mig de la corda! El que mai et pensaries que pot passar, passa quan menys et convé. Per sort, la resta de descens no ha tingut cap més entrebanc. Una bona via encadenada amb bones sensacions només estroncades per la trucada.

Camarasa: Pat Garrett i Cinderella

Avui amb l'Ernest ens n'hem anat a Camarasa, o l'ombra de la Paret del Dispensari i al Puro. La idea era començar amb la Pat Garrett i després anar cap al Puro. Decidim que comenci jo i em poso a la feina.

El Puro, vist des de la Pat Garrett.

El primer llarg demana bastant (6b) i més venint en fred. Uns primers metres gens evidents fins la primera xapa i després alguns moviments més on s'ha de tibar d'alguna regleta horitzontal però també vertical i fer anar bé els peus. Una mica més amunt hi ha un pitó que ràpidament desxapo, perquè el llarg està més que equipat. Una mena de maillon rovellat em fa pensar que hi haurà un pas difícil allà però al final resulta que és una anella antiga que no se sap gaire què hi pinta. Per aquí cal anar aguantant i llegir bé els moviments, però poc a poc la cosa es va suavitzant. L'arribada a la reunió és per un terreny tombat i lleugerament herbós.

L'Ernest als darrers metres del primer llarg.

El segon llarg (6a+) comença estranyot fins la primera xapa. Després, anar fent fins entrar a un diedret força fi on hi ha algun pas de finura fins pillar un bon bidit. La via se'n va a l'esquerra i després torna a la dreta per una roca vertical o més però amb molt relleu i forats i regletes bones ben sovint. Els darrers metres m'han semblat força exigents.

Al segon llarg.

Em poso al tercer llarg (6a). Als primers metres la roca està coberta de terra. Per sort, el relleu de la roca és prou profund com perquè no sigui un problema. Pensava que aquest llarg ja seria més suau però no és ben bé així. De fet, hi ha un parell de llocs on cal tibar de valent, en terreny molt vertical o més i aprofitant algunes fissures. M'he inflat una mica i tot i, a més, aquí les xapes estan una mica més lluny. Hi ha qui parla de posar algun friend; portava els aliens, però no m'ha calgut posar res malgrat tot. La reunió queda una mica a la dreta en una anella rovellada i un maillon, ben posats en horitzontal per arrissar bé les cordes!

Darrera tirada, vista des de la R3.

Rapelem fins la R2, on hi ha un parell d'anelles, també en horitzontal (senyor, senyor) i el segon ràpel ens deixa a terra amb les cordes ben arrissades.

Ens dirigim cap al Puro a fer la Festa Birmana. Però just quan hi arribem hi ha un parell de noies que estan començant la Festa Vikinga que comparteix R1 i la resta de recorregut. A l'Ernest li ha ben girat els plans! Jo li proposo de fer la Cinderella i al final ens hi hem posat. L'Ernest volia fer el primer llarg de la Festa Birmana així que començaré jo perquè pugui fer el segon de la Cinderella que és el difícil.

Em poso al primer llarg (6a+) de la Cinderella, que és la primera via a l'esquerra de la Directa, que va per la fissura. Més a l'esquerra hi ha una altra línia de xapes que sembla que mor en una reunió. Aquest primer llarg és guapíssim, amb molts moviments ben interessants (i difícils!). Està molt ben assegurada, però. Poc a poc, vaig fent. Toca mirar bé a esquerra i dreta per trobar el millor forat i la millor regleta, que n'hi han! Tot i això, s'ha d'apretar una mica -potser és que la suma de metres ja fa efecte?

Primer llarg de la Cinderella. Molt, molt recomanable!

L'Ernest es posa al segon llarg (6c). Em sembla que l'arrencada és una mica per l'esquerra de les xapes i així li dic al company. Hi ha una bona apretada, amb algun bon bidit, però alguna regleta força més dolenta, i alguna remada amb mals peus fins pillar alguna cosa raonable. Agafada una bústia gran i bona, la cosa es suavitza: cal fer una volta per la dreta i després en diagonal cap a l'esquerra fins arribar sota la zona desplomada. Aquí, bavaresa burra controlant bé els peus i aguantar després sobre unes regletes planes. La via se'n va després cap a la dreta, en diagonal a sobre el buit, amb una fissura prou bona per les mans i bones possibilitats per als peus si les vas buscant. Després, un muret de roca granelluda i la cosa es suavitza. Per aquí hi ha un parell de llastres bellugadisses que han fet una mica de por. De fet, quan rapelarem, la corda s'hi ha quedat al darrera i tibant-la s'ha tornat a bellugar... Caldria tirar-les a baix amb cura. El llarg ens ha sortit net. Jo m'he hagut d'esforçar, però no m'he encantat gens, anava amb un coet al cul!

Des de mig segon llarg cap a la R1. Hi ha un bon repòs!

Queda el tercer llarg (6a) que ataco sense pensar-m'ho gaire. Els primers metres són ben verticals i cal fer una tibada per abastar una bústia raonablement bona i pujar peus amb bastanta decisió. Resulta un pas ben bloquero! Després, mur amb roca granelluda i cada vegada menys dificultat fins al cim, on hi ha una àmplia col·lecció de xapes i cadenes per al ràpel.

Darrer llarg de Cinderella, comú amb la Directa.

Munto el ràpel i vaig baixant. Em paro a la R1 on hem deixat la motxilla (li he fet pujar a l'Ernest perquè he arribat a la R1 deshidratat: feia bastanta xafogor malgrat tot). Després m'adono que les cordes arriben fins baix i l'Ernest m'ho confirma quan arriba a la meva alçada i segueix avall.

Recuperem cordes sense ensurts, recollim trastos i enfilem el camí de tornada. Al final arribem a casa  les 16:00 havent-ne sortit a les 7:30. Hem encadenat totes les tirades i estem ben satisfets. Hem acabat fent sis llargs esplèndids i ben exigents. Per mi ha estat un bon bateig: no havia pujat mai al Puro ni havia fet cap via llarga d'aquí. Voldré tornar-hi!

Vistes des d'El Puro. Bones fotos a mans del company!

Afegeixo les ressenyes aquí sota. Del Joan Asin i de Luichi, respectivament.