Tarda a Calders Sud

Aquesta tarda ens hem acostat a Calders Sud amb en Tati. Feia dies que no escalàvem plegats... La sortida d'avui ha servit per posar-nos al dia de moltes novetats...

Hem estat sols i s'ha pogut escalar força bé. Al principi, en màniga curta, i després ha calgut anar posant alguna que altra capa però sense patir massa fred.

Com que tinc la memòria molt fluixa, repetir vies gairebé sempre em suposa haver-les de descobrir de nou, a menys que m'hi hagi fixat especialment. Aquest ha estat el cas de l' Aprenent (6a+) i Gambit de Dama (6b), que havien de servir per escalfar. A aquesta darrera m'he hagut de penjar perquè no veia pas la continuació (i, de fet, és una bona tibada des d'un romo bastant ronyós).

A continuació ens hem acostat a una via nova xxx (6b). Podria ser que en Tati hi hagués fet la primera, perquè no es veia cap rastre de magnesi i a l'entrada ha calgut netejar i raspallar... El primer pas és prou burru com perquè no m'hagi sortit. La resta és prou maca.

En Tati, a la via xxx, un cop superades les dificultats inicials.

A continuació m'he posat a Finestra Temporal (el grau "oficial de Calders" és 6c, tot i que veig que a 8a.nu la gent se l'apunta entre 6c i 7a...). Jo anava amb la informació "oficial" i l'he muntada penjat com un pernil fins la 2a xapa. Després he provat l'entrada i he comprovat que falta menjar sopes. Des d'aquí val la pena no entestar-se a anar a buscar la següent xapa directament: una hàbil navegació permet reduir les dificultats. La resta ja té bon canto.

Amb aquesta ens hem donat per servits, perquè el sol ja ens ha abandonat. Queda encara un bon tros de tarda a lliure disposició!

Provant l'Esperó Bufó

Com que ahir el dia va ser bastant passat per aigua i calia que m'esbafés, la Rosa m'ha acompanyat al Cargolaire en una visita cronometrada abans d'un acte social dels que també cal anar fent. Total que ens plantem a Calders envoltats de boira que s'anirà desfent progressivament.

Com que va bé tenir algun projecte m'he entretingut a tastar l'Esperó Bufó (7a). Escalfo posant cintes tocant poca roca i bastant ferro i baixant començo a provar-ne passos. M'apunto com ho he fet per tenir feina feta un altre dia:

A l'entrada no he acabat de trobar la seqüència més còmode, però està clar que s'ha d'acabar tibant lateral amb la dreta per fer la remada al canto de sobre la segona xapa. Potser la seqüència millor és dreta a fissura, esquerra al bec i dreta lateral. Després cal anar amb dreta a la primera llastra i esquerra a la segona. Aquí hi ha un bon repòs i xapatge còmode de la 3a. Xapar la 4a ha de tenir un polvo, segurament mola deixar una cinta ben llarga perquè aquí és on hi ha el tomàquet. Mà esquerra a uns becs a l'esquerra de l'esperó, dreta lateral primer en una llastreta i després en un pla. La mà esquerra té un lloc aceptable al fil de l'esperó i una rugositat després que permet anar a buscar un pla merdós amb dreta. Aquí d'alguna manera s'ha de rebotar la dreta fins un lloc (vermellós) on el pla es igual de merdós però es pot posar un dit en un petit foradet. Tibar d'aquí i anar amb esquerra a un rom i pillar un (el) bon canto amb dreta. Aquí es pot xapar la 5a i sortir amunt amb menys dificultats fins la R.

Crec que l'entrada em sortirà si m'hi poso amb prou ganes. Però als volts de la 4a xapa no ho tinc pas tan clar... cal moure's amb molt de tacte per aprofitar bé les males preses laterals... Ja veurem!

Volta per Montserrat

Inspirat per aquesta entrada, avui he enganyat a la Rosa per anar a fer un volt per Montserrat per fer gana per dinar.

Hem deixat al cotxe al pàrking del Vermell del Xincarró/Cova de l'Arcada i hem seguit la pista ampla fins trobar el trencall amb marques verd-blanques que sur a la dreta. Anem fent fins trobar el camí que ve de Coll de Guirló i aviat som a l'alçada dels pallers.

Als Pallers, la roca multiforadada.

Ens hi acostem un xic per fer un mos i alguna foto i retornem al camí per arribar al refugi Vicenç Barbé.

Prop del refugi hi ha aquest geocatxé i hem anat a cercar-lo. No ha calgut GPS, amb el google maps ja n'he tingut prou :) Aprofitant que prop de la Tri-Roca n'hi ha un altre i que la volta original segurament se'ns faria curta, proposo de pujar canal de les Bessones amunt per anar a buscar les marques vermelles de la Travessa d'Agulles. Hem trobat el catxé sense dificultats i ens hem fet una foto amb la càmera que hi ha.

D'aquí encara ens hem acostat a Coll de Porc a trobar el catxé amb el mateix nom, amb les grimpades associades al trajecte. Malgrat ser un lloc molt transitat, aconseguim passar desapercebuts mentre el trobem i signem al llibre de registre.

Anant de Coll d'Agulles a Coll de Porc cal fer un xic l'indi...

A partir d'aquí, hem baixat fins a l'alçada de l'Agulla de Pas de Príncep. Aquí surt un corriol a mà esquerra que ens portarà cap al Torrent de les Grutes. Cal estar atent a no perdre el camí en algun tram rocós (hi ha fites i n'hem afegit alguna). Un cop al torrent trobem un corriol a mà dreta amb marques blaves que s'aparta del torrent que hem de seguir.

Després d'uns graons el torrent sembla talment la llera seca d'un riu, amb grava abundant a terra i ben encaixonat! És un tram molt maco (semblo un camacu, però aquí queda).

Uns graonets al Torrent de les Grutes

Aviat el torrent s'obre i quan ja es comença a veure la Desdentegada i la Cova de l'Arcada se'ns ajunta per la dreta el camí del Torrent del Lloro.

El camí ens porta fins la Cova de l'Arcada. Abans, però, hem trobat una família de cabres que ha fet caure un munt de rocs des del seu pedestal!

Les cabres assassines.

Des de la cova de l'Arcada el camí ja és ben conegut: Baixar fent ziga-zagues fins la llera del torrent i estar atent a sortir-ne per la dreta. Després el camí és més o menys planer fins retrobar el cotxe.

Hem augmentat notablement la volta proposada inicialment, però ha valgut la pena: El camí des del refugi fins al Torrent del Lloro tampoc no és que sigui imprescindible!

Bola de la Partió: Núria

Avui hem tornat a sortir amb en Toni, aprofitant que està de visita per les nostres terres -molt més caloroses que les seves!

Teníem intenció de fer una vieta ràpida i hem acabat escollint la Núria a la Bola de la Partió. Malgrat no ser especialment assoleiada, el dia d'avui havia de permetre fins i tot escalar a l'ombra sense massa problemes. Després de tornar a casa a buscar uns gats que preferien l'escalfor de la casa a ser passejats per la muntanya ens hem plantat novament a Can Massana. Després de triar material, hem enfilat cap a peu de via, no sense fer l'inevitable volta de rigor :)

Després d'identificar l'inici, veiem que el segon llarg pinta bastant vertical i llis... ja veurem quan hi siguem: la ressenya no marca grans dificultats. Això sí: es veu una bona quantitat de parabolts, un nombre no despreciable d'espàrrecs i bona part dels burins originals.

Comença en Toni lluitant amb uns primers passos relliscosos, mig terrosos i poc agraïts. De seguida, però, la tònica canvia i estem sobre una bona i típica placa montserratina no massa vertical.

En Toni, després dels primers metres patinosos.

Em poso al segon llarg i de seguida veig que la cosa canvia. La ressenya marca un pas d'A1 al principi i una combinació de V+/A0 després, abans del tram de 6a+. La segona xapa s'agafa sense massa dificultats. D'aquí he pogut xapar un xic amunt i intentar fer aquest tram en lliure agònic. Inflat, em penjo sense contemplacions, com faré a partir d'aquí durant una bona colla de xapes. Alguns trams surten en lliure però a altres acabo tibant del ferro. El terreny aquí és molt vertical, amb presa majoritàriament petita i roma i, sobretot, molt llis de peus. Un xic més amunt fins i tot fa una petita panxeta, però aquí comença a aparèixer canto -no massa generós, però canto al cap i a la fi. Aquí encara em penjo per resposar en algun punt però els passos surten tots, no com més avall. Després les dificultats baixen fins arribar a la R.

Treient el cap en terreny més còmode.

En aquest segon llarg hi ha un munt de xapes, algunes molt -massa- juntes. No les he xapades totes, perquè si no no hagués pas arribat: duia 14 cintes i he arribat completament escurat.

La tercera tirada és molt més agraïda: comença amb un flanqueig delicat, descendent al principi, per seguir en vertical primer i passar a sobre la R2 després. Just quan es passa a sobre la R2, sobre un bon topi, hi ha un parabolt sense xapa (aquí en fan un comentari) on en Toni, aprofitant que li he donat el moscata dels invents, escanya l'espàrrec amb un tascó xic. A partir d'aquí el terreny és senzill i progressa en diagonal cap a l'esquerra a buscar unes xapes visibles des de la R. Aquí torna la verticalitat i la presa petita, però surt sense massa dificultats.

Al flanqueig inicial del tercer llarg.

En Toni, al tram vertical abans de la R3.

De la R3, ja sota la bola, fem un canvi de reunió flanquejant una desena de metres fins a la R de la Sidharta, just a sota de la línia de parabolts d'aquesta via.

Ataco la bola amb un pedal que després faig arribar a en Toni una vegada superat el desplom. Aviat estic en terreny apte per sortir en lliure i de seguida sóc al cim de la Bola de la Partió -la meva primera vegada.

Els darrers metres abans de fer cim.

Un cop dalt, muntem un ràpel fins al peu de la bola i un altre fins la canal. Diria que amb un única ràpel de 60 s'arriba, però nosaltres portem una corda de 60 i una de 45 (de les clàssiques).

La via ens ha agradat molt malgrat que al segon llarg hem hagut de servir-nos de les xapes. El segon llarg es veu factible en lliure (molt dur!), però encadenar-lo no sembla pas gens senzill, almenys a vista. També val la pena comentar que hi ha un munt d'espàrrecs sense xapa. De ben segur que el reequipament va ser excessiu (a alguns llocs no cal estirar-se gens per xapar la següent), però deixar els espàrrecs nus és un perill, a banda de poc estètic. Tampoc no estaria de més apretar algunes xapes perquè n'hi ha una bona colla que estan molt fluixes.

Cim d'Estela

Avui, sortida de muntanya amb nens, caminens, al cim d'Estela. La meteo no pintava massa bé i així ha estat... però s'ha fet. Malauradament ens hem perdut unes vistes esplèndides!

Aparquem més o menys aquí (42.120879,1.774009) i el nostre guia ens porta per un camí recentment reobert fins a la Torre dels Enginyers.

Hi ha fites, fitetes i fitons!

A la Torre dels Enginyers.

Aquí els geocatxers ens posem mans a l'obra per buscar això. Després de buscar per on no devíem va aparèixer en un lloc bastant accessible!

Afinant les eines tecnològiques abans de la recerca...

... i la recerca, al lloc equivocat.

Des d'aquí tirem avall a cercar el cim d'Estela. Normalment no hi hauria pèrdua, però avui sort que hi ha gent que coneix bé el terreny! Fem una paradeta al coll on una part de l'expedició opta per quedar-se i no acabar de fer cim. Els més valents no dubtem i aviat ens plantem al costat de la senyera. Baixant també trobem aquest geocatxé, bastant per casualitat quan ja començàvem a estar desesperats.

Al cim d'Estela. Sembla que m'estigui fent la foto jo mateix..

I d'aquí, cap a recollir els que s'ha quedat al coll i cap avall que fa baixada. El balanç micològic no és gaire positiu: un parell de rovellons, un parell de llanegues i un fredolic! Un cop a baix, unes herbes a la vora del foc dels Roures ens han fet revifar.

Con ocho basta

Avui ens hem retrobat a la muntanya amb en Gatsaule i en Toni i he conegut un company seu i ara meu, en Pep que ha fet el seu retorn al terreny vertical després d'una lesió.

En Joan inicialment tenia intenció de fer la Chinxapa, però finalment hem anat a la Con 8 Basta i diria que l'hem encertat de ple: una via molt bona, capaç de trobar un itinerari amb bona roca a través d'una paret que, vista de lluny, no sembla especialment atractiva. Potser no ha estat suficientment suau per a la reentré d'en Pep, però a l'alternativa segurament també hi havia alguna tibada, ni que fos de ferro... De la nostra via trobarem diverses piades per internet i la ressenya, del blog d'en Xavi Grané és:


En Toni i jo hem començat l'atac. Començo el primer llarg, que concentra les principals dificultats de la via (6a). Es tracta d'una placa bastant tècnica amb les assegurances justes, que obliga a escalar. Està equipada i sols és recomanable un camalot vermell abans de la primera xapa. Per entrar a la R1 hi ha un flanqueig a l'esquerra.

A la primera tirada, controlant amb carinyo.

En Joan, també amb carinyo, a la primera tirada.

El segon llarg (V+) és molt bo: una placa ben assegurada (savina opcional) ens mena a un desplomet amb uns cantells de cine. Quan s'acaba el desplom també desapareixen els cantos però no hi ha especials dificultats.

Tercer llarg: bona placa, bon desplomet i bona placa.

En Toni, sortint de les dificultats...

... i en Joan, al mateix lloc.

Val a dir que a la via costa fer fotos des de les reunions cap avall perquè estan en bones repises... l'única excepció és a la R2, com s'ha vist a dalt.

El tercer llarg (V+) comença (seguint la variant) recte amunt, amb uns passos ben fins (algú proposa més grau) abans no s'arriba a la primera xapa. Després es segueix un díedre on he tornat a posar un camalot vermell per complementar el que hi ha. Després es troben xapes cap a l'esquerra, seguint la variant directa. Aquí cal controlar bé els peus i gaudir d'una bona plaqueta, com a la foto:

Gaudint de la placa d'entrada a la R3.

Per acabar, queda un quart llarg ben guapo. Començament per un díedre amb molt bon canto fins trobar un clau amb mega-argolla (pujar-lo fins aquí té el seu mèrit). D'aquí anem a buscar una xapa que protegeix un desplomet (visible des de la R3) que és on hi ha el pas clau de la tirada. Una tibada, pujar peus i les dificultats van minvant. He posat un camalot blau a l'inici del díedre per no fer servir un pont de roca i un alien vermell després de la darrera assegurança.

Superada la panxeta, sols queda cercar el camí de mínim esforç.

En Pep, sortint del díedre inicial a buscar el clau amb mega-argolla.

El descens, un ràpel de 32 metres -o de 30 + 2 metres desgrimpant, com hem fet naltros- fins a la feixa de la R3. D'aquí es baixa a peu fins al cotxe, anant amb compte de no fotre's ben llarg...

Paradeta al Tahussà a fer el vermouth i cap a casa! Descoberta una altra paret. Haurem de pensar en fer-ne alguna altra, potser...

Collbató. Cova Freda

Avui he enganyat la família i uns amics per anar a fer espele. Com que el dia pintava insegur, quina opció millor que no buscar la protecció d'una cova (de les que no té aigua)?

Jo havia estat a la cova de molt jovenet. Buscant per internet he trobat aquest blog d'on he extret la topografia de la cova, un xic antiga, però les coves no canvien massa... :

Per arribar-hi cal arribar fins al final de la carretera que porta a les coves del Salnitre. Comencem a pujar escales i aviat trobem un corriol que surt a l'esquerra. A la paret s'endevina una pintada que indica "cova freda". Seguim el caminet fins que creua una torrentera. Uns metres més i agafem un trencall que puja a mà dreta i ens plantem a la porta de la cova.

Aproximació. Tothom protestant...

Fa uns anys la porta havia estat tancada. Avui hem trucat a l'oficina d'informació de Collbató per informar-nos per si calia demanar la clau a alguna banda. No és necessari: la porta està oberta.

Un cop dins (vestíbul) ens hem posat els cascs (imprescindible si es volen conservar les idees) i hem agafat els frontals i lots.

Hem començat explorant la galeria (passadís de la gatera) que queda entrant a mà dreta. L'entrada a aquesta petita galeria és estreta i això ha tirat enrera a alguns dels expedicionaris, especialment els (i les) adultes. La canalla no s'ha tallat gens i hem arribat fins a una saleta final.

Entrada a la gatera.

Després de sortir d'aquest ramal hem anat a la part principal. Inici descentent relliscós que ens porta a una sala (cambra B) que sembla tenir una porta i una finestra d'accés. A partir d'aquí hem anat progressant per la part esquerra, en camí més o menys horitzontal, seguint el passadís de les finestres que anomena la topo.

Un petit tub excavat per l'aigua.

Quan el passadís gira a la dreta tenim l'opció de baixar o la de pujar a una saleta. La majoria ha anat directe avall i jo l'he explorada més tard amb un dels nens. La baixada mena a una sala bastant grandeta, tot i que ens trobem en un caos de blocs. Es pot anar pujant i baixant per diversos llocs i s'acaba tornant a la cambra B per un accés entre blocs. També es pot tornar al passadís de les finestres des de diversos punts.

Bonica formació i graffitis de descerebrats tercermundistes
(amb una marca, n'hi hauria de sobres, no?).

Retorn a la cambra B, vist de baix...

... i de dalt.

En acabat encara hem investigat el passadís oposat al de les finestres. Connecta amb una de les sales anteriors i es pot baixar per un tobogan a un dels espais que retorna a la cambra B.

Ha faltat per investigar una baixada que sortia de la saleta que he esmentat abans i que m'ha semblat un xic arriscada pel nen que m'acompanyava. Molt probablement porti cap a algun dels espais entre blocs que hem anat visitant... Caldrà tornar-hi per investigar-ho!

Per cert, que caldrà fer una ullada per les webs d'espeleologia a veure què es cou en aquest ambient. Jo vaig fer-ne una mica quan tenia 14 anys en paral·lel amb els meus inicis a l'escalada però després no ho he continuat. Avui he recordat alguns moments ben agradables dins una cavitat...

Per anar-hi amb canalla és imprescindible que tothom porti casc. Tampoc no estaria de més portar una corda d'uns 10m per donar confiança en algun lloc puntual.